Animació

El cercle "botant" consisteix en realitat en 6 fotogrames

(Els sis fotogrames es mostren aquí a deu fotogrames per segon)

L'animació és una simulació de moviment produïda mitjançant imatges que es creen una per una; en projectar-se successivament aquestes imatges (denominades quadres) es produeix una il·lusió de moviment, però el moviment representat no existeix en la realitat. Es basa en la il·lusió del moviment, en què intervenen la persistència de la visió i el fenomen phi.

Així es designen diverses tècniques cinematogràfiques que tenen en comú de basar-se en un univers de proporcions reduïdes i de no reproduir cap element real. En el rodatge hom no usa el moviment, sinó que són emprades tècniques de filmació d'imatge per imatge i mitjançant diversos trucatges és creada la impressió de relleu i moviment. Comprèn el dibuix animat, amb el qual sovint es confon, el de ninots, titelles, collages, objectes en moviment, gravats mòbils, ombres i àdhuc composicions plàstiques abstractes.

L'animació pertany a l'àmbit del cinema i la televisió, encara que, com es pot comprovar, està en relació directa amb les arts visuals clàssiques, dibuix, pintura i escultura, així com la fotografia.

Per realitzar animació existeixen nombroses tècniques que van més enllà dels familiars dibuixos animats. Els quadres que es poden generar dibuixant, pintant, o fotografiant els insignificants canvis fets repetidament a un model de la realitat o a un model tridimensional virtual; també es possible animar objectes de la realitat i actors.

Concebre animació tendeix a ser un treball molt intens i tediós. Per això la major part de la producció prové de companyies d'animació que s'encarreguen de organitzar aquesta feina. Tot i així existeix l'animació d'autor (que té relació amb l'animació independent), en general més relacionada amb les arts plàstiques. Aquesta sorgeix del treball personal d'un o dos artistes. Alguns es valen de les noves tecnologies per simplificar el treball.

Etimològicament, la paraula "animació", prové del castellà animación, que alhora prové de la paraula llatina animātiō "l'acte de portar a la vida"; d'animō ("animar" o "donar vida a") + -ātiō ("acte de").

Història de l'animació

Seqüència de cinc imatges d'una cabra trobada a un bol a l'Iran

Precedents

Els primers exemples d'intents de capturar el fenomen de la moció de dibuix es poden trobar a les pintures rupestres del paleolític, on els animals es presenten amb múltiples cames superposades en diferents posicions, que és una manera evident d'intentar transmetre la percepció del moviment.

Al jaciment arqueològic de Xahr-i Sokhta, a l'est de l'Iran, s'ha trobat un bol de fang d'uns d'uns 5.000 anys d'antiguitat que té cinc imatges consecutives d'una cabra pintada al llarg de la seva superfície. Això ha estat considerat com un exemple d'animació primerenca. Tot i així, com que no existia l'equipament per a mostrar les imatges en moviment, una sèrie d'imatges no pot ser considerada com una obra d'animació en el veritable sentit de la paraula.

També podem considerar com un precedent el teatre d'ombres xineses, que va aparèixer al Segle III aC a la Xina durant la dinastia Han.

A mitjans del segle XVII es va inventar la llanterna màgica, un giny basat en el principi de la càmera fosca capaç de projectar imatges, un precedent dels projectors de cinema. Durant el segle XVIII va aparèixer la fantasmagoria, una forma de teatre que utilitzava una evolució de la llanterna màgica, millorada per Étienne Gaspard Robert.

Al llarg del segle XIX es van anar inventant tot una sèrie de sistemes d'animació com el fenaquistoscopi, el praxinoscopi, el zoòtrop i els foliscopis. Tot i que a la Xina s'han trobat zoòtrops que es remuntem a l'any 180, durant la dinastia Han. Aquests dispositius produïen un moviment seqüencial de dibuixos utilitzant mitjans tecnològics, una veritable animació, però realment el sistema no es va desenvolupar fins a l'adveniment de la cinematografia.

Els inicis de l'animació

No hi ha cap persona que pugui ser considerada com la inventora o la creadora de les pel·lícules d'animació, sinó que va haver diverses persones que van treballar simultàniament en projectes que podrien ser considerats d'animació

Georges Méliès va ser un creador de pel·lícules d'efectes especials, però també un dels primers a utilitzar l'animació amb la seva pròpia tècnica. Va descobrir una tècnica per accident que consistia en atura la càmera mentre canviava alguna cosa a l'escena, i en continuar rodant la pel·lícula un cop feta la modificació. Aquesta idea va ser coneguda més tard com l'animació stop-motion. Méliès va descobrir que aquesta tècnica accidentalment quan la seva càmera es va espatllar durant la filmació d'un autobús que passava. Quan va arreglar la càmera, en reiniciar la filmació un en comptes de l'autobús passava cotxe fúnebre i el resultat final va ser que l'autobús es transformava en un cotxe fúnebre. Méliès va ser només un dels grans contribuïdors a l'animació dels primers anys.

La pel·lícula d'animació més antiga que es conserva i que utilitza la tècnica de l'stop-motion és un curtmetratge publicitari anglès creat per Arthur Melbourne-Cooper el 1899 anomenat Matches: An Appeal. Va ser desenvolupat per a la companyia anglesa Bryant and May dedicada a la fabricació de llumins, es tractava d'una animació de tipus stop-motion a la qual un conjunt de llumins escrivien una crida patriòtica a l'acció sobre una pissarra.

James Stuart Blackton va ser un dels primers nord-americans a utilitzar les tècniques de l'stop-motion i l'animació de dibuixos fets a mà. Introduït en el cinema per Edison, va ser un pioner d'aquestes tècniques a inicis del segle XX amb la seva primera obra que data de l'any 1900. La seva pel·lícula del 1906 titulada Humorous Phases of Funny Faces és sovint considerada com la primera pel·lícula animada de veritat, i el seu autor com el primer animador.

Un fotograma de Fantasmagorie d'Émile Cohl, 1908

L'artista francès Émile Cohl va començar a dibuixant tires còmiques i va crear una pel·lícula el 1908 anomenada Fantasmagorie. La pel·lícula consisteix en un ninot que es mou i va trobant tot tipus d'objectes que canvien de forma, com una ampolla de vi que es transforma en una flor. També hi havia fragments d'acció real on les mans de l'animador entraven en escena. La pel·lícula va ser creada dibuixant cada fotograma en paper i després es fotografiava cada fotograma en negatiu i això donava a la imatge un aspecte pissarra. To això fa de Fantasmagorie la primera pel·lícula d'animació creada amb la tècnica que més tard seria coneguda com a animació tradicional feta a mà.

Després de l'èxit aconseguit per Blackton i Cohl, molts d'altres artistes van començar a experimentar amb l'animació. Un va ser Winsor McCay, un caricaturista de diaris molt notable que va crear animacions detallades que requerien d'un equip d'artistes i una acurada atenció dels detalls. Cada fotograma era elaborat en el paper, el que invariablement requeria que el fons i els personatges haguessin de tornar a ser redibuixats per a crear l'animació. Entre les pel·lícules més conegudes de McCay hi ha Little Nemo( 1911 ), Gertie the Dinosaur ( 1914) i The Sinking of the Lusitania( 1918 ).

L'inici d'una indústria

La producció de curtmetratges d'animació, coneguts habitualment com a "dibuixos animats", es va convertir en una indústria durant la dècada del 1910, i els curtmetratges de dibuixos animats van ser produïts per ser exhibits en els cinemes. El productor més reeixit dels inicis de l'animació va ser John Randolph Bray, que, conjuntament amb l'animador Earl Hurd va patentar la tècnica de fer els dibuixos directament sobre cel·luloide, el que permetia composar l'escena superposant varis fulls de cel·luloide i canviar només els personatges sense haver de refer el fons. Aquest procés va dominar la indústria de l'animació durant la resta de la dècada. El quebequès Raoul Barré va inventar a Nova York, que va esdevenir el centre de la producció de dibuixos animats, un sistema per a immobilitzar els fulls transparents durant les sessions de fotografia.

Otto Messmer va crear Fèlix el gat el 1914, un personatge que va arribar a ser famós arreu del món. La Fleischer Studios, la productora dels germans Dave i Max Fleischer va ser la més important durant les dècades del 1920 i Dècada del 1930 amb personatges com Betty Boop, Koko el pallasso o Popeye i la invenció de la rotoscòpia.

L'època daurada de les grans productores

Durant la dècada del 1940 el centre de la producció de dibuixos animats es trasllada a Hollywood, la producció de l'animació inicia la seva industrialització i adopta formes del cinema abandonant el model de la tira còmica que havia predominat en el passat. Durant bona part dels anys 30 i 40 Walt Disney va desenvolupar les seves creacions més conegudes, personatges com Mickey Mouse, Pluto, Goofy o l'Ànec Donald, protagonistes de múltiples curtmetratges, i llargmetratges com La Blancaneu i els set nans (1937), Pinotxo (1940), Fantasia (1940), Dumbo (1941) o Bambi (1942).

Altres creadors clau de l'època són Walter Lantz amb un personatge com Woody Woodpecker (1940) o William Hanna i Joseph Barbera creadors de Tom i Jerry (1940).

Després de la Segona Guerra Mundial la Walt Disney Pictures va produir pel·lícules com Make Mine Music (1946), Melody Time (1948), The Adventures of Ichabod and Mr. Toad, La Ventafocs (1950), Alícia al país de les meravelles (1951) o Peter Pan (1953).

Durant aquesta època la Warner Bros havia anat guanyant el favor del públic gràcies especalment a Bugs Bunny (1938), però també a tot un seguit de personatges com Porky Pig (1935), l'Ànec Daffy (1937), Tweety Bird (1942), El gat Silvestre (1945), Foghorn Leghorn (1946), Marvin el Marcià (1948), Wile E. Coyote i el Correcamins (1949) o Speedy Gonzales (1953). Tots ells creats per grans animadors com Chuck Jones, Friz Freleng, Robert McKimson, Tex Avery, Robert Clampett o Frank Tashlin. Sèries com Looney Tunes (1930-1969) o Merrie Melodies (1931–1970) basades en els personatges de la productora que van ser molt populars als cinemes i més tard també ho serien a la televisió.

La Metro-Goldwyn-Mayer va ser una altra gran productora de pel·lícules d'animació, els seus personatges de més èxit foren Tom i Jerry, set dels curtmetratges protagonitzats per la parella animada van ser premiats amb una Oscar: The Yankee Doodle Mouse (1943), Mouse Trouble (1944), Quiet Please! (1945), The Cat Concerto (1946), The Little Orphan (1948), The Two Mouseketeers (1951), i Johann Mouse (1952). Menció especial mereix el treball de Tex Avery per la Metro-Goldwyn-Mayer, amb comèdies com Red Hot Riding Hood (1943), Jerky Turkey (1945), Northwest Hounded Police (1946), King-Size Canary (1947), Little Rural Riding Hood (1949) o Bad Luck Blackie (1949).

L'era de la televisió

Després de la Segona Guerra Mundial la importància de la televisió als Estats Units va anar creixent i velles creacions com els personatges de Terrytoons (Mighty Mouse o Heckle & Jeckle per exemple) van revifar als programes infantils. A partir del 1954 Walt Disney va capitalitzar la televisió amb el programa setmanal Disneyland (1954–1958) a la American Broadcasting Company, tanmateix es va dedicar a explotar els antics personatges de la productora com a mitjà de màrqueting per als seus parcs i de només va crear el personatge de Ludwig Von Drake (1961).

La Disney també va produir llargmetratges d'animació com 101 dàlmates (1961), The Sword in the Stone (1963) o El llibre de la selva (1967). També Mary Poppins (1964) on es barreja l'animació amb personatges reals.

Després de la mort de Walt Disney el 1966 els estudis van produir pel·lícules com Winnie the Pooh and the Blustery Day (1968), Els Aristogats (1970), Robin Hood (1973), Winnie the Pooh and Tigger Too (1974) o Els rescatadors (1977) entre d'altres.

La necessitat limitar les despeses de producció escurçant el temps necessari per a crear una animació van portar a crear la tècnica de l'animació limitada que consisteix en simplificar els moviments dels personatges duplicant les cel·les o fotogrames. A una pel·lícula de cinema hi ha 24 fotogrames per segon mentre que a una animació poden ser 12, 8 o fins i tot 6. Aquesta tècnica va ser utilitzada a sèries com The Rocky and Bullwinkle Show (1961) o George of the Jungle (1967). Aquesta tècnica seria utilitzada abastament a l'animació japonesa.

Quan la Warner Bros va tancar el seu estudi d'animació el 1963 Friz Freleng i David H. DePatie van crear DePatie-Freleng Enterprises que va produir sèries com The Pink Panther (1964-1980), The Inspector (1965-1969), The Ant and the Aardvark] (1969-1971) o Tijuana Toads (1969-1972).

Quan la MGM va tancar els estudis de dibuixos animats el 1957, la productora Hanna-Barbera es va dedicar a produir animacions per a la televisió. La seva primera producció per a la NBC va ser The Ruff & Reddy Show (1957-1960) per a la NBC. El 1958 iniciaria la sèrie The Huckleberry Hound Show amb personatges com Huckleberry Hound, Yogi, Boo-Boo o Pixie i Dixie i Mr. Jinks. El seu gran èxit arribaria el 1960 amb la primera comèdia de situació animada, Els Picapedra. A aquesta sèrie van seguir d'altres també pensades per a l'horari de màxima audiència com Top Cat (1961), The Jetsons (1962) o Jonny Quest (1964). D'altres gran èxit de Hanna-Barbera a la televisió van ser Scooby-Doo, una sèrie iniciada el 1969 amb Scooby-Doo, Where Are You! i Els barrufets (1981).

L'animació japonesa

L'animació japonesa coneguda com a anime presenta unes característiques pròpies i és considerada com una forma d'animació limitada. El moviment dels personatges acostuma a ser intermitent i amb llargues estones de desplaçament sense moviment, com una manera d'abaratir la producció. Tot i que al Japó l'animació es remunta a inicis del segle XX és a partir de la dècada del 1970 quan gràcies a la popularització del manga que l'animació s'expandeix amb grans creadors com Osamu Tezukao Yoshiyuki Tomino i és a partir de la dècada del 1980 quan guanya acceptació al Japó i es produeix un boom de producció al mateix temps que comença a ser reconegut a la resta del món on la seva presència s'incrementarà durant la dècada següent i principis del segle XXI.

Entre las grans productores japoneses hi ha:

• Toei Animation, fundada el 1957, que ha creat un gran nombre de sèries de TV i pel·lícules, algunes populars arreu del món, com per exemple Mazinger Z (1972), Calimero (1974), Candy Candy (1976), Dr. Slump (1981), Bola de Drac (1986), Saint Seiya (1986), Sailor Moon (1992) o Digimon (1999) entre moltíssimes d'altres.
• Studio Ghibli, fundat el 1985 per Hayao Miyazaki i Isao Takahata, en destaquen les seves pel·lícules, com per exemple La Tomba de les Lluernes (1988), El meu veí Totoro (1988), Porco Rosso (1992), La Princesa Mononoke (1997) o El viatge de Chihiro (2001).
• Mushi Production, iniciada per Osamu Tezuka quan va deixar de treballar per a la Toei Animation el 1961, entre les seves produccions hi ha Astroboy (1963), Kimba, el lleó blanc (1965), Dororo (1969) o el sis primers episodis de Vickie, el víking (1974).
• Nippon Animation, fundada el 1962, i especialment dedicada a l'adaptació d'obres literàries. Entre les seves produccions podem citar Heidi (1974), L'abella Maia (1975), D'Artacan y los tres mosqueperros (1981) o La volta al món de Willy Fog (1983).

Tècniques

Animació tradicional

L'animació tradicional va ser el procés que es va utilitzar per a la majoria de les pel·lícules de dibuixos animats del segle XX. Els fotogrames individuals d'una pel·lícula d'animació tradicional són les fotografies de dibuixos que són creats sobre paper. Per crear la il·lusió de moviment cada dibuix difereix lleugerament de l'anterior. Els animadors tracen o fotocopien els dibuixos en fulls de poliacetat de vinil transparent, i s'acoloreixen amb pintures per la banda oposada on s'han traçat els dibuixos. El acetats completats són fotografiats un per un per una càmera d'animació (rostrum camera) sobre un altre que fa de fons.

El procés tradicional d'animació basat en fulls d'acetat va esdevenir obsolet a principis del segle XXI. Avui dia, els dibuixos i els fons que fan els animadors són escanejats o dibuixats directament en un sistema informàtic. S'utilitzen diferents programaris per acolorir els dibuixos i simular el moviment de la càmera i altres efectes. La peça d'animació resultant es genera sobre un o varis suports, tant la pel·lícula tradicional de 35 mm com noves tecnologies com el vídeo digital. Tanmateix l'aparença de l'animació tradicional en acetat encara es conserva, i la feina de l'animador de personatges s'ha mantingut essencialment igual durant els darrers 70 anys. Alguns productors d'animació han utilitzat el terme tradigital per descriure l'animació tradicional que es fa amb l'ús extensiu de la tecnologia informàtica.

Com a exemples de pel·lícules animades tradicionalment es poden citar Pinotxo ( Estats Units, 1940 ), Animal Farm (Regne Unit, 1954), o Akira (Japó, 1988). Entre les pel·lícules d'animació tradicional produïdes amb l'ajuda de la tecnologia informàtica hi ha El Rei Lleó (EUA, 1994 ), El viatge de Chihiro (Japó, 2001) o Les Triplettes de Belleville ( França, 2003).

Stop-Motion

El terme stop-motion s'utilitza per a descriure una tècnica l'animació basada en la manipulació física d'objectes del món real tot fotografiant-los fotograma a fotograma per tal de crear la il·lusió de moviment. Hi ha molts tipus diferents d'animació stop-motion, i en general s'acostuma a utilitzar el nom del tipus de mitjà utilitzat per a crear l'animació. Hi ha una gran quantitat de programari informàtic per crear aquest tipus d'animacions. Dintre d'aquesta tècnica s'en poden diferenciar moltes variants en funció del material emprat: argila, ninots, figures retallades, etc.

Animació de ninots

L'animació de ninots acostuma a implicar ninots que interactuen en un escenari construït, en contrast amb l'animació amb el món real típic d'altres models d'animació. Els ninots acostumen a tenir un esquelet intern per tal de mantenir-los quiets i en una posició estable a més de poder canviar la posició de certes parts del seu cos. Com a exemples de pel·lícules fetes amb aquesta tècnica es poden citar Le Roman de Renard (França, 1937), Malson abans de Nadal ( EUA, 1993 ), La núvia cadàver ( EUA, 2005 ) o Coraline ( EUA, 2009). També cal destacar les pel·lícules del txec Jiří Trnka i la sèrie de televisió Robot Chicken (EUA , 2005).

Animació de plastilina

L'animació de plastilina utilitza figures d'argila, plastilina o qualsevol altre material similar mal·leable per crear una animació stop-motion. Les figures poden tenir un esquelet interior de de filferro, i són manipulades de manera similar a l'animació de titelles. D'altra banda, les figures poden ser completament fetes d'argila, com a les pel·lícules de Bruce Bickford. Algunes pel·lícules fetes amb aquesta tècnica són Wallace i Gromit: La maledicció de les verdures (2005), Chicken Run (2000) o The Adventures of Mark Twain (1986).

Animació de figures retallades

L'animació de figures retallades o animació de papers retallats és un tipus d'animació stop-motion que es fa movent peces de dues dimensions de materials com el paper o la tela. Entre els exemples d'aquesta tècnica hi ha les seqüències animades de Terry Gilliam a la pel·lícula Monty Python's Flying Circus (Regne Unit, 1969-1974), La Planète Sauvage (França - Txecoslovàquia, 1973), Сказка сказок (Skazka skazok, Conte de contes; Rússia, 1979) o l'episodi pilot de la sèrie de televisió South Park (EUA, 1997).

L'animació de siluetes és una variant de l'animació de figures retallades, en aquest cas els personatges són il·luminats pel darrere i només són visibles com a siluetes. Com exemples d'aquesta tècnica podem citar Die Abenteuer des Prinzen Achmed (Les aventures del Príncep Ahmed, (República de Weimar, 1926) o Ciné si( França, 2000).

Animació de models

L'animació de models és un tipus d'animació stop-motion pensat per interactuar amb personatges vius. Per tal de barrejar els personatges o objectes animats amb els actors reals i l'escenari s'acostumen a utilitzar tècniques com la superposició d'imatges o la divisió de la pantalla. Exemples d'aquesta modalitat d'animació són el treball de Willis O'Brien a la pel·lícula King Kong (1933) i del seu deixeble Ray Harryhausen a Jason and the Argonauts (1963).

L'animació go motion és una variant de l'animació de models que utilitza diverses tècniques per crear un difuminat de moviment entre els fotogrames de la pel·lícula, per fer més realista el moviment. Aquesta tècnica va ser inventada per la companyia de George Lucas Industrial Light & Magic i Phil Tippett per crear els efectes especials de la pel·lícula Star Wars Episodi V: L'Imperi Contraataca ( 1980). Un altre exemple és el drac anomenat Vermithrax de la pel·lícula Dragonslayer (1981).

Pixilació

La pixilació és una tècnica d'animació que utilitza persones humanes com els personatges que són sotmesos al procés d'animació. Això permet una sèrie d'efectes surrealistes, com les desaparicions i reaparicions o que les persones semblin lliscar per terra entre d'altres efectes. El curtmetratge The Secret Adventures of Tom Thumb (1993) i la sèrie Angry Kid (1999) són exemples d'aquesta tècnica.

Animació per ordinador

L'animació per ordinador permet crear imatges en moviment mitjançant l'ús d'ordinadors. L'animació de gràfics en dues dimensions va ser la primera i encara s'utilitza, tot i que cada cop més, l'animació per ordinador tendeix a ser de gràfics en tres dimensions.

Cinema d'animació

Exemple de com unes 8 imatges superposen en llaç tancat i repetint una i altra vegada donen lloc a un dibuix animat

El cinema d'animació o de dibuixos animats es basa en l'animació de figures planes (com la sèrie d'anime basada sobre el manga Dr. Slump) o de volum (com la sèrie televisiva Les històries de l'osset Faluc), sovint partint d'il·lustracions o còmics. Les tècniques són similars a les de les sèries televisives però han de tenir un mínim de 40 minuts de durada (en general passen de l'hora, com les altres pel·lícules pensades per a la pantalla gran). El públic és variat però al llarg de la història ha predominat l'infantil, fet que explica el caràcter graciós i senzill dels personatges protagonistes.

Els dibuixos animats es creen dibuixant cada fotograma. Al principi es pintava cada fotograma i després era filmat, procés que es va accelerar al aparèixer l'animació per cel·les o paper de acetat inventada per Bray i Hurd en la dècada de 1910. Usaren làmines transparents sobre les quals van animar als seus personatges sobre el fons.

Algunes pel·lícules destacades

• 1917: L'apòstol, la primera pel·lícula animada
• 1937: La Blancaneu i els set nans, primera en fer servir el Technicolor
• 1939: Els viatges de Gulliver, animació tradicional amb el dibuix fet sobre actors reals
• 1940: Fantasia, ambiciosa pel·lícula musical de Walt Disney
• 1945: El cigronet valent, primera incursió espanyola al gènere, fet en estudis barcelonins.
• 1950: La Ventafocs
• 1967: Astèrix el Gal, sobre el còmic homònim
• 1988: Akira, que aconseguí despertar l'interés occidental per l'anime
• 1995: Toy Story, primera pel·lícula feta totalment amb ordinador

Festivals d'animació en català

• Animac, a Lleida
• Anima't, a Sitges

Vegeu també

• The 50 Greatest Cartoons, selecció dels 50 millors curtmetratges d'animació nord-americans.
• Art Clokey, conegut animador que es va fer famós per les seves figures d'argila.

Bibliografia complementària

• Anderson, Joseph; Anderson, Barbara. «The Myth of Persistence of Vision Revisited» (en anglès). Journal of Film and Video, 45, 1 (primavera 1993), 3-12.
• Shamus, Culhane. Animation Script to Screen (en anglès). 
• Laybourne, Kit. The Animation Book (en anglès). 
• Ledoux, Trish; Ranney, Doug. Patten, Fred. Complete Anime Guide: Japanese Animation Film Directory and Resource Guide (en anglès). Tiger Mountain Press, 1997. 
• Lowe, Richard. Schnotz, Wolfgang. Learning with Animation. Research implications for design (en anglès). Cambridge University Press, 2008. 
• Masson, Terrence. CG101: A Computer Graphics Industry Reference (en anglès). ISBN 0-9778710-0-2. 
• Thomas, Frank; Johnston, Ollie. Disney Animation: The Illusion Of Life (en anglès), 1981. 
• Walters, Faber. Walters, Hellen. Animation Unlimited: Innovative Short Films Since 1940 (en anglès). HarperCollins Publishers, 2007. 
• Williams, Richard. The Animator's Survival Kit (en anglès). ISBN 0-5712-0228-4. 
• Godfrey, Bob; Jackson, Anna. The Do-It-Yourself Film Animation Book (en anglès). BBC Publications, 1974. ISBN 0-563-10829-0. 

Enllaços externs

• Cronologia de l'animació (anglès)
• "How An Animated Cartoon is Made" a Sci.fi (anglès)
• "Animando", una pel·lícula de 12 minuts amb demostracions de 10 tècniques diferents d'animació, i ensenyen com fer-les servir. (anglès)