Guió cinematogràfic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El guió cinematogràfic descriu allò que es mostrarà i escoltarà en una obra narrativa audiovisual, és a dir, en pel·lícules, sèries i documentals, tant de cinema com de televisió. Especifica la divisió per escenes, les accions dels personatges, els esdeveniments, els diàlegs, així com breus descripcions de l'entorn on esdevindran les accions i, quan cal, l'èmfasi que usaran els actors. Constitueix una etapa important que decideix la fase de desenvolupament del projecte i permetrà la seva posada en producció. El o els guionistes creen un guió literari que s'adapta més endavant en guió tècnic o de rodatge, el qual detalla de manera codificada tots els aspectes tècnics necessaris per a la presa de vistes.[1]

L'objectiu bàsic del guió és que sigui comprensible per a cada interventor de la pel·lícula (productors, tècnics, actors, etc.). Des de la invenció del cinematògraf, s'han desenvolupat una quinzena de tipus de guió per adaptar-los a les necessitats tècniques (exteriors, cinema sonor, efectes especials) i artístiques de cada època (pla seqüència, improvisació, coreografia, etc.). El format dels documents actuals, sobretot pel que fa a l'estructura tipogràfica, ha estat fixat en els anys 1950 a Hollywood, on es respecta escrupolosament (això es fa menys a Europa).

Processos d'un guió cinematogràfic[modifica | modifica el codi]

La idea[modifica | modifica el codi]

És el punt de partença per a elaborar l'argument.

La sinopsi[modifica | modifica el codi]

Es tracta del resum o esquema del tema o de l'argument en què s'inclouen les característiques majors dels protagonistes.

El guió literari[modifica | modifica el codi]

Narra la pel·lícula en termes d'imatge (descripcions) i so (efectes i diàleg), i està dividit en actes i escenes. Té requeriments de format, que van des de la tipografia a utilitzar fins als marges i distincions com els canvis d'escena, si l'acció succeeix en interiors, exteriors, de dia o de nit. També se separa clarament el diàleg dels personatges de la resta de l'acció. Teòricament, si es segueixen les normes d'escriptura, se suposa que una pàgina de guió correspon a un minut de pel·lícula. Això és de gran utilitat per a saber la durada aproximada que tindrà un projecte. L'autor n'és el guionista.

El guió tècnic[modifica | modifica el codi]

Aquest guió, que també es diu guió de rodatge o script, afegeix al guió literari una sèrie d'indicacions tècniques perquè tots els membres de l'equip tècnic puguin treballar. Especifica sobre el paper tot allò que s'ha de veure i escoltar durant la projecció i en el mateix ordre d'aparició: il·luminació, posició de la càmera en cada moment, moviments, evolució dels intèrprets, decoració, música per a cada presa, efectes... Es presenta en dues columnes: una per a imatge i una per a so.

El guió il·lustrat[modifica | modifica el codi]

També anomenat storyboard, consisteix en un conjunt de vinyetes que il·lustren els plans principals de l'obra, acompanyades en general del text dels diàlegs o de la veu en off i d'altres anotacions tècniques relatives als efectes sonors o visuals, com els moviments de càmera, els canvis d'enfocament, etc.

El guió animat[modifica | modifica el codi]

El guió animat o animatic s'utilitza cada cop més com a acompanyament del guió il·lustrat i permet donar una idea precisa de l'efecte de cada escena a la pantalla, ja que s'hi afegeix el moviment.

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.278. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 de novembre de 2014].