Efectes especials

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els efectes especials (en anglès - special effects o simplement com a SFX, SPFX o FX) s'utilitzen en la indústria del cinema o en televisió per a aconseguir escenes que no es poden realitzar per mitjans normals, com per exemple un viatge a l'espai. N'hi ha de diversos tipus i han evolucionat molt en la història del cinema, avui dia els més coneguts són els efectes generats mityjançant ordinadors, també anomenats efectes digitals. La fase de la producció en què es realitzen els efectes digitals es denomina postproducció.

També s'utilitzen quan la generació de l'efecte per mitjans normals és massa cara o perillosa, com explosions etc. Així mateix, també s'utilitzen per a millorar elements en pel·lícules que ja s'han realitzat, per mitjà de la inclusió, extracció i millora d'objectes dins d'una escena.

Tècniques[modifica | modifica el codi]

Existeixen moltes tècniques d'efectes especials, que van des d'efectes tradicionals en sales de teatre, passant per tècniques clàssiques de filmació inventades a principis del segle XX, tals com fotografia d'imatges aèries, fins a les tècniques gràfiques d'ordinadors moderns.

Sovint s'utilitzen diferents tècniques en conjunt en una escena o presa per a aconseguir l'efecte desitjat.

Amb freqüència els efectes especials són "invisibles", és a dir, l'audiència no s'adona que es tracten d'efectes especials. Un exemple d'això són els escenaris de pel·lícules històriques on l'arquitectura i voltants són recreats per mitjà d'efectes especials.

Tipus d'efectes especials[modifica | modifica el codi]

Els efectes especials es divideixen tradicionalment en tres tipus. En primer lloc els efectes òptics, anomenats també efectes visuals o fotogràfics, que consisteixen en la manipulació d'una imatge fotografiada o d'una pel·lícula.

El segon tipus són els efectes mecànics (denominats també efectes pràctics o físics), que es realitzen durant el rodatge en viu de la pel·lícula. Aquests inclouen ninots mecànics, escenografia, pirotècnia, pluja artificial i etc.

El tercer lloc ho componen els efectes de so.

Digitals o visuals[modifica | modifica el codi]

De l'anglès Visual effects o VFX, els efectes visuals o digitals són la manipulació d'imatges o fotogrames de pel·lícula, vídeos de manera i format digital. Per efectes visuals, s'entén normalment la integració de material rodat amb imatges generades per ordinador o altres elements (com efectes pirotècnics o maquetes) per a crear ambients o escenaris que semblen realistes, però serien massa perillosos, costosos o simplement impossibles de rodar.

Són més i més comuns en pel·lícules d'alt pressupost i ja són accessibles per a pel·lícules amb un pressupost menor gràcies a programari d'animació i composició d'imatges relativament econòmic, a l'abaratiment del maquinari de gran capacitat de processament i visualització, especialment les targetes gràfiques 3D (NVIDIA i ATI), les targetes de vídeo i les granges de render.

CGI (Computer Generated Image): totes aquelles imatges que es creen per ordinador, imatges reals retocades per ordinador, composició o procés d'integració de tot.

  • Pantalla blava / fons chroma (Croma key): consisteix a rodar un element o personatge amb fons blau o verd. Posteriorment se substitueix el color solgut (verd o blau) per una imatge. En temps real aquesta tècnica es realitza mitjançant Maquinari especialitzat, per exemple els mapes del temps.
  • Creació de personatges per ordinador, personatges virtuals: consta de diverses fases. Disseny dels personatges, mitjançant tècniques tradicionals de dibuix (esbós). Creació de model, desenvolupament infogràfic (en 3D) dels volums, com si es tractés d'una escultura virtual. Creació de materials i textures (fusta, vidre, etc), és a dir el comportament de la llum pel que fa a l'objecte. Creació del setup del model tridimensional, una mena d'esquelet o estructura interna que facilita l'animació. Animació, il·luminació i moviments de càmera i render.
  • Morph: consistent en la metamorfosis d'un element a un altre, mitjançant la selecció de punts comuns o origen i destinació, entre d'altres. Avui dia mitjançant programari especialitzat que ho acustuma a fer automàticament o quasi.
  • Maquetes: Sistema Zoptic: consisteix en un projector i en una càmera, però la peculiaritat resideix que el zoom de la càmera està sincronitzat amb el del projector. D'aquesta forma, quan el zoom de la càmera s'apropa, el del projector també s'apropa i viceversa (donant la sensació de moviment). Maquetes en miniatura, animatrònics.
  • Maqueta Penjant: Es denomina així a una miniatura que s'interposa entre la càmera i el fons veritable, el que permet tenir un fons (valgui la redundància) de tres dimensions, efecte no aconseguit per la pintura Matte, aquest tipus de recursos va ser molt usat entre els anys 30 i 60.
  • Matte painting i foto fixa: dibuixos digitals o tradicionals o fotos que serveixen com plaques de fons per a elements en croma o rotoscopiats.
  • Efectes de rodatge: rodar actors o maquetes en croma blava o verda.
  • Animació digital: modelar, il·luminar, texturar, animar i renderitzar personatges, partícules, fons, escenaris, etc. en 3D generades per ordinador.
  • Transparències: consisteixen a rodar a uns actors en estudi, però creant la impressió que no es troben en ell. Sembla que estan conduint un cotxe, enmig de la platja o en el carrer.

Efectes mecànics[modifica | modifica el codi]

Els efectes mecànics (anomenats també efectes pràctics o físics), que es realitzen durant el rodatge en viu de la pel·lícula. Aquests inclouen ninots mecànics (animatrònics), escenografia i pirotècnia.

Efectes de sons[modifica | modifica el codi]

Els efectes d'àudio es realitzen en una obra per mitjà d'efectes de so pregravats.

Veure article efecte de so

Maquillatge[modifica | modifica el codi]

Sovint es realitzen maquillatges que necessiten volum o produir impressions exactes, això moltes vegades no es pot assolir amb clar-foscos, la base del maquillatge teatral i social, per tant es fa necessari crear diferents coses, com poden ser pròtesis, màscares i/o màscares amb mecanismes (animatronica), això és aplicat tant a un ser humà o per a reproduir altres coses, exemple, publicitats que un veu "l'hamburguesa perfecta", això no existeix és un efecte especial per a ressaltar les virtuts del producte X, o rèpliques de parts del cos hiperrealistes ja sigui mitjançant la còpia directa de l'actor o modelant-les si no fos possible, com per exemple un nadó o un animal. La diferència bàsica entre les pròtesis i les màscares és que les primeres estan dividides en diverses parts i/o solament modifiquen una zona petita Exemple: un nas, així també aquestes nesecitan major habilitat i temps per a la seva aplicació, el guany implícit és assolir que no es perdi la gesticulació de l'actor. Sovint es confon aquests efectes amb maquillatge i/o amb efectes especials en general, no és així, aquests es denominen efectes especials de maquillatge de l'anglès "Special Makeup Effects" SPFX.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Quant als elements tecnològics importants per a la realització d'efectes digitals podem distingir entre dos grans grups, maquinari i programari:

  • Maquinari: destaquem el scanner, l'estació de treball i la registradora. El scanner és fonamental en els efectes digitals, ja que amb ell digitalitzem les imatges; això ens permet introduir en l'ordinador la informació que estava en la pel·lícula a l'ordinador per al seu posterior tractament. Un altre element maquinari important és l'estació de treball. Són ordinadors especialitzats en el tractament d'imatges. Part d'aquest equip ho formen també, els perifèrics, ja que la digitalització en resolució cinematogràfica necessiti una gran capacitat d'emmagatzemament També està la registradora, el funcionament de la qual és l'invers al del scanner, converteix les imatges digitalitzades en fotogrames d'una pel·lícula.
  • Programari: destaquem el programari 3D, programes de composició digital, chromakeyers (cromes), paletes gràfiques (programes de retoc fotogràfic). Consta de paquets d'animació que consisteixen en un o diversos mòduls amb els quals es pot modelar, animar i donar aparença real a un objecte. Els programaris més importants són wavefront, softimage, alias, etc. Amb els compositors podem barrejar imatges de manera digital sense pèrdua d'imatge. Un altre programari important són els cromas (Chromakeyers), la seva tècnica tracta de fer una sobreimpressió d'una imatge dins d'una altra, necessitem una imatge en blanc i negre que es diu màscara (canal alfa), de la figura. D'aquesta manera tenim tres imatges: el fons, la figura (RGB) i la màscara corresponent a la figura (alfa). Aquesta màscara serà blanca en la part de la imatge de la figura que vulguem conservar en la imatge final i negra en la part que vulguem que es conservi el fons. Per a assolir això, hem de rodar la figura sobre un fons de color pla, que sol ser verd o blau. Els cromes ens permeten generar màscares de les imatges rodades sobre un color pla, per a la seva utilització per programes de composició digital. Amb les paletes gràfiques podem retocar les imatges digitalitzades, s'usen per a retocar fons, eliminar parts d'imatges que no ens interessin, per a generació de textures, etc.

Els mòduls dels paquets d'animació 3D són:

  1. Modelador: per a treballar la geometria.
  2. Animador: per a donar-li moviment als objectes.
  3. Materials i Il·luminació: donar aparença i textura als objectes.
  4. Render: càlcul de les imatges.

Temps de realització[modifica | modifica el codi]

Els efectes visuals amb freqüència són fonamentals per a la història i l'atractiu d'una pel·lícula. Encara que la majoria dels efectes visuals es fa durant la postproducció, cal planificar-los i coreografiar-los amb molta cura en la preproducció i producció de la pel·lícula. en les grans produccions cinematogràfiques sovint es lloga més d'una empresa per a realitzar els efectes visuals.

Empreses d'efectes especials destacades:

  • Airmagic Special Effects (Toronto, ON, Canada)
  • Bird Studios (London UK)
  • BUF Compagny (Paris FR)
  • CA Scanline (München, DE)
  • Cinesite (London/Hollywood)
  • Digital Domain (Venice, LA, CA, US)
  • DreamWorks (LA, CA, US)
  • Flash Film Works (LA, CA, US)
  • Hydraulx (Santa Monica, LA, US)
  • Industrial Light and Magic, fundada per George Lucas per a dur a la pantalla gran la seva saga, StarWars. ILM és una pionera en diverses disciplines d'efectes especials i és una de les més antigues i respectades companyies del món.
  • Intelligent Creatures (Toronto, ON, CA)
  • MagicSnow Systems (Hollywood, CA, US)
  • Sony Pictures Imageworks (Culver City, CA, USA)
  • Weta Digital, una companyia amb base a Nova Zelanda, la qual ha treballat en pel·lícules com Criatures Celestials, Atrapa'm a aquests fantasmes, la trilogia del Senyor dels Anells i King Kong entre d'altres. Després del Senyor dels Anells, aquesta companyia fundada per Peter Jackson es va fer un nom a Hollywood aconseguint gran prestigi. Actualment és la principal responsable dels efectes de la nova pel·lícula que James Cameron prepara, Avatar, la quin intenta introduir noves tècniques de captura de moviments i digitalització per al nou format 3D.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efectes especials