Història del cinema

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Projector
Bioscop del 1900

La història del cinema tracta de l'evolució tècnica i artística de l'art de les imatges en moviment conegut com a cinema. Les pel·lícules es desenvolupaven gradualment des d'una novetat de fires ambulants fins a una de les eines més importants de comunicació i diversió, tot convertint-se en un mitjà de comunicació de masses al segle XX. Les pel·lícules han tingut un impacte substancial en les arts, la tecnologia, i la política i societat.

El naixement del cinema[modifica | modifica el codi]

Roundhay Garden Scene, una pel·lícula experimental d'1,66 segons, filmada per Louis Le Prince l'octubre de 1888 a Leeds, Anglaterra, es reconeix generalment com la primera pel·lícula de la qual es té constància.

A William K. Dickson, enginyer en cap dels Laboratoris Edison, se li atribueix la invenció d'un tipus de banda de cel·luloide que pot contenir una seqüència d'imatges, tot sent la base d'un mètode de fotografiar i projectar imatges que es mouen. Es tallaven trossos prims de cel·luloide i es llevaven les marques dels talls amb plaques de pressió escalfades. Després, aquestes bandes es cobrien amb una gelatina fotosensible que enregistrava les variacions lumíniques.

L'Exposició Universal de Chicago, celebrada el 1893, va ser el lloc escollit per l'inventor nord-americà Thomas Alva Edison per presentar en públic dues invencions basades en els descobriments de Dickson: el kinetograph, la primera càmera per captar imatges en moviment, i el kinetoscope. Aquest últim tenia forma d'armari dins el qual una pel·lícula de cel·luloide de Dickson, alimentada per un motor elèctric, girava en bucle continu. La pel·lícula tenia una llum al darrere i una lent d'augment que servia de visor per a l'espectador. Aquest aparell primigeni era de consum individual i l'espectador, per unes monedes, podia posar els ulls al visor i veure la representació. Les sales kinetoscope estaven proveïdes de pel·lícules de cinquanta peus que s'enregistraven a l'estudi d'Edison, la Black Maria. Aquestes seqüències enregistraven esdeveniments mundans (com Fred Ott's Sneeze, 1894) així espectacles de circ, acròbates, artistes de teatre de varietats i combats de boxa.

Les sales de kinetoscape van arribar a Europa, però Edison no va patentar aquestes invencions a l'altre costat de l'Atlàntic, ja que es confiava en els precursors i innovadors britànics i europeus. Això va permetre que es desenvolupessin imitacions, com ara la càmera ideada per Robert William Paul, un fabricant de productes elèctrics i científic anglès, amb el seu soci Birt Acres.

Paul va tindre la idea de passar els quadres en moviment a una audiència col·lectiva, i va inventar un projector de pel·lícules. La primera exposició pública va ser el 1895. Alhora, a França, Auguste i Louis Lumière havien inventat el cinematògraf, un aparell portàtil amb un triple funcionalitat: càmera, impressora i projector. Amb la col·laboració de llur pare, Antoine Lumiere, van començar a exposar pel·lícules al Boulevard des Capucines de París a finals de desembre de 1895. Vist l'èxit d'aquesta curiositat científica, els germans Lumière prompte van establir una xarxa de reporters per tota Europa (i després, el món), els quals enregistraven les anomenades actualités, predecessores dels documentals. Entre les primeres pel·lícules Lumière, que no sobrepassen el minut de durada, hi ha clàssics com ara la Sortida dels treballadors de la fàbrica Lumière, L'arribada d'un tren a l'estació (famosa per l'ensurt que van tindre els espectadors, tot pensant-se que el tren es llençava sobre ells), o la còmica L'Arrosseur arrossé. Tanmateix, la primera exposició pública, documentada, d'imatges en moviment a Europa va tindre lloc a Berlín l'1 de novembre de 1895, de la mà de Max i Emil Skladanowsky i el seu bioscop.

Una mica abans, al maig de 1895, als Estats Units, Lauste va crear l'eidoloscopi, ideat per a la família Latham, uns altres precursors del cinema. D'altra banda, el 5 de febrer de 1894, encara que altres fonts indiquen que va ser el 1895, tenia lloc la primera projecció pública a càrrec de Jean Aimé "Acmé" Le Roy, feta davant una vintena d'homes del món de l'espectacle a Clayton, Nova Jersey.

En aquells temps, les pel·lícules es veien principalment com un acte més a la funció de vodevil. Era conegut com a "cinema d'atracció", donat que el simple fet de veure imatges en moviment, al marge del contingut, era suficient per atraure a un públic, sobretot de les capes mitjanes i baixes de la societat. Els films solien durar menys d'un minut i constar d'una sola escena ininterrompuda, amb càmera fixa, la qual podia ser tant realista (escenes quotidianes del carrer, grans esdeveniments…) com planejada (actuacions d'actors i còmics del vodevil). Amb tot, en poc temps, el cinema es va estendre per tot el món.

L'època muda[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cinema mut

Des del començament, tant inventors com productors van intentar combinar les imatges en moviment amb so sincronitzat, la qual cosa no es va assolir de forma pràctica fins al final de la dècada dels anys 20. Però, tot i que les pel·lícules mancaven de so, el cinema no era exclusivament mut: en els seus primers trenta anys d'història, les imatges s'acompanyarien de narradors, músics (i fins i tot orquestres) o intertítols amb diàlegs i narracions, per a compensar eixa falta d'àudio.

El mag i propietari d'un teatre parisenc, Georges Méliès, va començar i exhibir pel·lícules el 1896. Els seus films aprofitaven els trucs de màgia i il·lusionisme, i juntament amb alguns trucs cinematogràfics i efectes especials descoberts pel propi Méliès, com l'stop motion, van crear tota una sèrie de pel·lícules fantàstiques i precursores de la ciència-ficció, com Le Voyage dans la Lune, de 1902.

Mentrestant, als Estats Units, Edwin S. Porter, el director principal de la companyia Edison, va avançar en la construcció del llenguatge primitiu i principi del muntatge, com a Life of American fireman o The Great Train Robbery, ambdues de 1903. A Porter se li atribueix l'establiment del pla com a unitat bàsica de l'acció cinematogràfica, ja que amb plans es formen escenes, la unitat bàsica en una representació de vodevil o teatre (d'on provenien molts nouvinguts al cinema).

Hollywood i l'Star System[modifica | modifica el codi]

Als Estats Units, el cinema va tenir un èxit aclaparador per una peculiar circumstància social: en ésser un país d'immigrants, molts dels quals no parlaven l'anglès, tant el teatre com la premsa o els llibres els estaven prohibits per la frontera idiomàtica, per la qual cosa el cinema mut es va transformar en una font d'esplai molt important per a ells.

Tot ensumant-se aquest negoci, i basant-se en la seva patent sobre el kinetoscopi, Edison va intentar prendre el control dels drets sobre l'explotació del cinematògraf. L'assumpte no només va arribar a judici d'Edison contra els denominats "productors independents", sinó que es va lliurar fins i tot a trets. Com a conseqüència, els productors independents van emigrar des de Nova York i la Costa Est, on Edison era fort, cap a l'oest, recentment pacificat. En un petit poblat anomenat Hollywood, van trobar les condicions ideals per a rodar: dies assolellats gairebé tot l'any, multitud de paisatges que poguessin servir com a localitzacions i la proximitat amb la frontera de Mèxic, en cas que haguessin d'escapar de la justícia. Així va néixer la Meca del Cinema, i Hollywood es va transformar en el més important centre cinematogràfic del planeta.

La major part dels estudis fundats en aquella primerenca època (Fox, Universal, Paramount) eren controlats per productors (Darryl F. Zanuck, Samuel Bronston, Samuel Goldwyn, etcètera) que veien el cinematògraf més com un negoci que no pas com un art. Van lluitar entre si amb tenacitat, i, de vegades, per competir millor, es van fusionar: així van néixer 20th Century Fox (de l'antiga Fox) i Metro-Goldwyn-Mayer (unió dels estudis de Samuel Goldwyn amb Louis B. Mayer). Aquests estudis van mirar de controlar íntegrament la producció fílmica. Així, no només finançaven les pel·lícules, sinó que controlaven els mitjans de distribució a través de cadenes de sales destinades a exhibir només les seves pròpies pel·lícules. També van contractar a directors i actors com si fossin mers empleats a sou, sota contractes ferotges; va ser fins i tot comuna la pràctica de prestar-se directors i intèrprets entre ells.

Això va marcar l'aparició de l'anomenat star-system, el "sistema d'estrelles", en el qual els actors del cinema eren promocionats en sèrie, igual que qualsevol altre producte comercial. Només Charles Chaplin, Douglas Fairbanks i Mary Pickford es van rebel·lar contra això, podent-ho fer gràcies al seu gran èxit comercial i creant el seu propi estudi: United Artists. Es parla així de la producció hollywoodenca entre les dècades de 1910 i 1950, com de "cinema de productor", on comptava més el pes del productor que aconseguia el finançament, que el director encarregat de plasmar-ne una visió artística.

Tecnologia cinematogràfica[modifica | modifica el codi]

Màquines d'imatge del segle xix[modifica | modifica el codi]

  • Taumàtrop: El taumàtrop, és el primer aparell de cinema creat per John Ayton Paris en 1825, en Anglaterra.Consisteix en un disc de cartró que porta un dibuix per ambdós costats. A les vores té un llistó que quan gira dóna la il·lusió de superposar les imatges.
  • Fenaquitoscopi: El fenaquitoscopi fou inventat per Joseph Antoine Ferdinand Plateau (1801-1833) en 1833, establint els principis de reproducció i enregistrament cinematogràfic. Aquest aparell de cinema consisteix a fer girar la placa dels dibuixos de manera que s'obtinga una sensació de moviment de les imatges. Permet una gran varietat de dibuixos en moviment ja que les plaques poden ser canviades per unes altres.
  • Zoòtrop: El zoòtrop va ser inventat en 1834 pel científic anglès William George Horner (1789-1837). Tant el zoòtrop, com altres invents, foren importants per a la invenció del cinema. Aquests aparells són la base per crear dibuixos animats actuals. El zoótrop consisteix en un cilindre de metall amb ranures verticals. A través d'aquestes es miraven els dibuixos que es formaven dins del cilindre. Els dibuixos eren d'un mateix cos, en fer girar el cilindre es donava la sensació d'estar en moviment. El zoòtrop va sofrir algunes modificacions per perfeccionar el seu funcionament. D'aquestes modificacions sorgiren aparells com el fenaquitoscopi de Plateau o el praxinoscopi d'Emile Reynaud.
  • Diorames: El filòsof francès, Louis Jacques Mandé Daguerre (1787-1851) va ser el pioner de la fotografia i l'inventor del diorama (1838). El diorama consistia en un escenari, on s'aconseguia que l'espectador tinguera la il·lusió de trobar-se en altre lloc, a través d'imatges molt grans, que es movien i es combinaven amb un joc de llum i so. Tot això formava un espectacle que feia que l'espectador visqués diverses situacions. A Daguerre li interessava l'aplicació de la càmera fosca al Diorama.
  • Experiències de Eadweard Muybridge en Palo Alto: Muybridge va ser el pioner en registrar el moviment d'éssers vius. El 1872, Muybridge va ser contractat per Leland Standford, per a demostrar que el cavall, quan galopa aixeca les quatre potes de terra. Per demostrar-ho, Muybridge va ubicar 12 càmeres en la pista de la carrera. A l'obturador de cadascuna d'elles va enganxar una corda que creuava la pista, que seria tallada pel cavall obtenint així fotografies en seqüència de diferents moments del galop. Les seves experiències van suposar un pont entre l'estàtica de la fotografia i la dinàmica.
  • Praxinoscopi: Instrument inventat per Émile Reynaud en 1877. El seu mecanisme estava basat en la idea de descomposició del moviment sumada a la idea de projecció. Es tracta d'un tambor, en l'interior del qual hi ha una roda i diversos miralls que reflecteixen una imatge dibuixada en una tira de paper.
  • Zoogyroscopi: Invent creat per Muybridge en 1881. La seva projecció de proves fotogràfiques mitjançant el Zoogyroscopi fou la primera projecció pública d'imatges animades reproduint l'exacte moviment de les coses. Muybridge va rebre els diners per aquests avanços d'uns americans.
  • Fusell fotogràfic: És l'avantpassat de l'actual càmera fotogràfica. Va ser inventat per Étienne-Jules Marey en 1882 i es tracta d'un cronofotògraf de placa fixa que registra 12 imatges per segon. Estava destinat a capturar instantànies sobre el vol d'aus.
  • Quinetoscopi: El quinetoscopi fou inventat per Thomas Alva Edison en 1889. Encara que cal dir que Edison és l'autor de la patent però no l'inventor. Es basava en la descomposició i síntesi del moviment. L'invent tenia uns 15 metres de pel·lícula enrotllada i s'activava amb una moneda de 60 centaus. No es tractava d'un espectacle públic, doncs solament era visible per una persona.
  • Cinematògraf: Aquest invent dels germans Lumière solventava el dubte d'Edison: ja no és una sola persona, sinó un grup, qui gaudeix de la projecció. La seva presentació en públic es va dur a terme el 28 de desembre de 1895 en el Grand Cafe. Era càmera, copiadora i projector a l'hora.
  • Vitascopi: Primer es va anomenar fantascopi. És un invent de Thomas Alva Edison que va ser presentat el 23 d'abril de 1896 i es basava en la identificació de la captació del moviment com si es tractara de la captació mateixa de la vida.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Aumont, Jacques-Costa, Antonio-Carmona, Ramón.:Historia General del Cine I:Orígenes del cine. España, Catedra.


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Història del cinema Modifica l'enllaç a Wikidata