Profunditat de camp

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Exemple de poca profunditat de camp: només la línia central apareix enfocada.
Imatge amb poca profunditat de camp.
Imatge amb una profunditat de camp moderada.

La profunditat de camp en fotografia i cinematografia és l'espai que hi ha entre dos punts, pròxim i llunyà, de manera que els objectes que hi ha entre aquests dos punts queden enfocats. Els objectes que queden més propers a la càmera que el punt pròxim surten desenfocats, i també els que queden més allunyats que el punt llunyà.

La profunditat de camp depèn dels factors següents:

  • distància focal de l'objectiu: com més gran, menys profunditat de camp. Per tant, els objectius que tenen més profunditat de camp són els grans angulars, i els que en tenen menys són els teleobjectius.
  • obertura del diafragma: com més obert, menys profunditat de camp.
  • distància entre la càmera i el subjecte: com més gran, més profunditat de camp.

Una definició més completa i exacta sobre la profunditat de camp seria: La profunditat de camp és l'espai per davant i per darrere del pla enfocat, comprès entre el primer i l'últim punt apreciablement nítid reproduïts en el mateix pla d'enfocament.

Si ho observem des de la distància proporcional a la mida de la còpia, resulta que tindria més profunditat de camp la còpia del format més gran, ja que l'observem més lluny també, cosa contrària al que es creu. Però resulta que com per mantenir la mateixa angulació cal utilitzar òptiques amb més distància focal i resulta que aquest paràmetre és de major influència en la profunditat de camp, al final té més el format menor, però per poc. Aquesta diferència s'incrementa quan les observem a la mateixa distància, ja que d'aquesta forma només influeix la distància focal.

  1. La Profunditat de camp només existeix en el context d'una reproducció. No és una propietat intrínseca d'un lent i depèn de valors d'apreciació subjectius.
  2. La frase acceptablement nítida es refereix a la zona que envolta el pla de la imatge que està en focus. Tots els punts en una fotografia estan fora de focus en certa mesura (encara que no sigui obvi), només un plànol està perfectament enfocat. Els límits de la profunditat de camp són precisament on la falta de nitidesa es torna inacceptable per a l'observador.

La profunditat de camp no és una zona en què la fotografia està enfocada perfectament sinó la zona de la fotografia on el focus és prou proper al pla nítid com per ser acceptable. La profunditat de camp no dicta tampoc cuán borrosos estaran els plànols allunyats del plànol nítid, una confusió comuna.

La profunditat de camp augmenta en relació inversa a l'obertura, és a dir, com més tancat es troba el diafragma o el que és el mateix, com més gran sigui el nombre f triat. Per exemple, amb un diafragma de f5, 6 la profunditat de camp no serà molt àmplia, mentre que amb un diafragma de f11 o de F16 serà considerable.

D'altra banda, com més a prop es trobi el motiu que es vol fotografiar, menor serà la profunditat de camp, independentment del diafragma seleccionat. Si s'utilitzen teleobjectius (o la part alta d'un zoom) també es redueix la profunditat de camp. Però amb objectius gran angulars, la profunditat de camp augmenta.

De tot això, es dedueix que s'ha d'enfocar amb molta cura quan hom fa servir un teleobjectiu, grans obertures o quan el subjecte és molt proper. En canvi, quan hom fa servir un gran angular, obertures reduïdes o quan el subjecte és llunyà, la profunditat de camp compensa els errors d'enfocament.

La profunditat de camp es pot usar de forma creativa: en general, la fotografia de paisatge demana grans profunditats de camp. En canvi, el retrat prefereix una profunditat de camp reduïda, que ajuda a desenfocar el fons i centra així l'atenció en el model.

Efecte del diafragma sobre la profunditat de camp[modifica | modifica el codi]

Efecte del diafragma sobre la profunditat de camp. Els punts en el pla enfocat (2), projecten punts en el pla imatge, però els que estan fora del pla enfocat (1 i 3) causen un cercle de confusió, projectant una imatge borrosa. En fer servir un diafragma, l'àrea efectiva de la lent (4) es redueix, cosa que fa que la mida dels cercles de confusió disminueixi (ja que l'angle entre els rajos de màxima separació angular provinents d'un mateix punt es veu reduït pel diafragma) i que els objectes allunyats del pla enfocat es vegin més nítids, incrementant-se així la profunditat de camp (la distància al voltant del pla enfocat a la qual els objectes es veuen amb una certa nitidesa).

El fet que un diafragma molt obert redueixi la profunditat de camp explica per què les persones miops s'hi veuen pitjor de nit, ja que el rang d'enfocament es redueix i això fa que el defecte visual es faci més evident, a causa d'aquest escurçament del rang en el qual l'enfocament és precís.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]