Nosferatu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Nosferatu, eine Sinfonie des Grauens

Fitxa tècnica
Direcció: Friedrich Wilhelm Murnau

Producció: Albin Grau
Enrico Dieckman

Guió: Henri Galeen (basat en la novel·la Dràcula de Bram Stocker)

Música: Hans Erdmann

Protagonistes: Max Schreck
Gustav Von Wangenheim
Greta Schröeder
Georg Heinrich Schnell

Dades i xifres
País: Alemanya
Data d'estrena: 1922
Duració: 106 min.
Idioma original: Alemany / Muda

Companyies
Distribució: Prana Film

Pàgina sobre “Nosferatu, eine Sinfonie des Grauens a IMDb

Valoracions
IMDb 8.0/10 stars
FilmAffinity 8.0/10 stars

Nosferatu, eine Sinfonie des Grauens, més coneguda com a Nosferatu és una pel·lícula alemanya dirigida per Friedrich Wilhelm Murnau i estrenada el 1922.

Sinopsi[modifica | modifica el codi]

L'any 1838, Hutter, empleat d'una empresa immobiliaria de Viborg, es despedeix de la seva esposa Ellen per traslladar-se a un castell dels Carpats, on l'espera el seu propietari, el qual desitja comprar una finca a la ciutat d'en Hutter. El propietari del castell és el compte Orlok. Després del llarg viatge, Hutter arriba al castell on troba que res era el que semblava...

Repartiment[modifica | modifica el codi]

La pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Nosferatu és un dels títols clau del cinema mut, que ha esdevingut mític, influint en àmbits tan heterodoxos com els videojocs i els còmics, entre d'altres, on tant el nom com l'aspecte inquietant del personatge principal han estat emprats com a inspiració en nombroses ocasions; fet que li ha donat un indiscutible status d'icona popular. La seva petja en el cinema en general i en el gènere de terror en particular ha estat prou evident.

La pel·lícula no féu especials aportacions al llenguatge cinematogràfic en si, essent un film molt auster, amb pocs moviments de càmera (contràriament al film Der letzte Mann, rodat dos anys després pel mateix Murnau, en què aquest escolliria un estil totalment dinàmic, bigarrat de complicats travellings) amb preferència per unes escenes d'exquisida composició, sovint emprant il·lustracions medievals o romàntiques, com les de l'il·lustrador alemany Georg Friedrich Kersting, com a referent inspirador.

L'aportació principal de Nosferatu estaria més en la utilització de tots els elements narratius creats fins llavors pels seus contemporanis alemanys, i pel propi Murnau en films precedents- com els picats i contrapicats de camera extrems; la utilització dramàtica de les ombres, des dels efectes més evidents, fins a la gradació subtil i progressiva de pla a pla; la utilització de composicions d'escena on les masses generen una subliminar atmosfera opressiva, etc.- amb una sensibilitat i gust extrems, alhora que treballava el to narratiu amb una força lírica inèdita en un film de terror.

Nosferatu, contràriament a la resta de la major part dels films alemanys de l'època, enquadrats dintre del moviment derivat de l'expressionisme, utilitza molt més els escenaris naturals, en detriment dels interiors, fent que la natura (el vent, les onades del mar, la boira) sigui utilitzada no tan sols com a element estètic sinó descriptiu del moment psicològic que viuen els personatges.

Cal esmentar també l'aportació de l'esplèndid operador de camera Fritz Arno Wagner, responsable final de la qualitat fotogràfica del film.

La polèmica[modifica | modifica el codi]

El film està basat en la famosa novel·la Dràcula, escrita per Bram Stoker però la productora Prana (que només va rodar aquest film) la va rodar sense pagar cap dret d'autor; canviant, això sí, el nom del títol original. La vídua de Bram Stocker posà una denuncia a la productora alemanya i aquesta, enmig de la espectacular carrera comercial que estava tenint el seu film, es veié obligada a detenir la seva exhibició el 1923 i a destruir-ne totes les còpies existents, fet que ha complicat moltíssim la seva restauració.

Actualment, amb el que es conserva de Nosferatu, es pot ben bé afirmar que la seva bellesa misteriosa ha superat àmpliament el pas del temps.

Acollida[modifica | modifica el codi]

En una votació popular Nosferatu fou escollida com la cinquena millor pel·lícula muda de tots els temps,[1] per darrere d'El maquinista de la General (1926, de Clyde Bruckman i Buster Keaton), Metropolis (1927, de Fritz Lang), Sunrise: A Song of Two Humans (1927, de F.W. Murnau) i City Lights (1931, de Charles Chaplin); segons Francesca Steele, crítica de cinema del diari The Independent es troba en la vuitena posició, per darrera de The Kid (1921, de Charlie Chaplin), El maquinista de la General (1926), El naixement d'una nació (1915, de D. W. Griffith), Metropolis (1927), It (1927, de Clarence G. Badger), Flesh and the Devil (1926, de Clarence Brown) i 7th Heaven (1927, de Frank Borzage).[2]

El crític Roger Ebert, del Chicago Sun-Times, la va escollir com una de les millors pel·lícules, atorgant-li quatre estrelles (la màxima puntuació),[3] i la revista Empire la va puntuar com la 21a millor de la història del cinema.[4] Al web de Rotten Tomatoes va assolir un 96% en el "tomatòmetre".[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nosferatu
Portal

Portal: Cinema