Fritz Lang

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Fritz Lang
Fritz Lang i Thea von Harbou al seu estudi de Berlin, 1923 o 1924
Fritz Lang i Thea von Harbou al seu estudi de Berlin, 1923 o 1924
Nom de naixement: Fritz Anton Christian Lang
Naixement: 5 de desembre de 1890
Viena (Imperi austrohongarès)
Defunció: 31 d'agost de 1973 (als 82 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Àustria Àustria
Alemanya Alemanya
Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Lily Latte (1971-1976)
Thea von Harbou (1922-1933)
Lisa Rosenthal (1919-1921)

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1960 Die Tausend Augen des Dr. Mabuse
1959 Der Tiger von Eschnapur
1959 Das Indische Grabmal
1956 Mentre Nova York dorm
1956 Beyond the Reasonable Doubt
1955 Els contrabandistes de Moonfleet
1954 Desig humà
1953 The Blue Gardenia
1953 Els subornats
1952 Clash by Night
1952 Encobridora
1950 House by the River
1948 Secret Beyond the Door
1946 Cloak and Dagger
1945 Perversitat
1944 Ministry of Fear
1944 La dona del quadre
1943 Hangmen Also Die!
1941 Man Hunt
1940 La venjança de Frank James
1937 Només es viu una vegada
1936 Fury
1933 Das testament des dr. Mabuse
1931 M, un assassí entre nosaltres
1929 Frau im Mond
1928 Spione
1927 Metropolis
1924 Die Nibelungen: Siegfried Tod
1924 Die Nibelungen: Kriemhilds Rache
1922 Dr. Mabuse, der Spieler
1921 Der Müde Tod
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Fritz Lang a IMDb

Fritz Anton Christian Lang (Viena, 5 de desembre de 1890Los Angeles, 2 d'agost de 1976) fou un director de cinema alemany d'origen austríac.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fritz Lang al rodatge de Frau im Mond, 1929.

Era fill d'un famós arquitecte. Va interrompre els seus propis estudis d'arquitectura per a matricular-se a l'Escola d'Arts Gràfiques de Viena i després en la de Munic.

Es va iniciar en el cinema el 1909, a Bruges (Bèlgica). Torna a Viena després de la declaració de la guerra, i s'allista en l'exèrcit austríac.

El 1916 comença a escriure guions per als estudis Universum Film AG (UFA) i treballa com director a Hallblut (1919) i Les aranyes (1920), que seran ben rebudes. Sobre guions de la seva dona Thea von Harbou i seus roda Das Wandernde Bild (1920), Der Müde Tod (1921), Dr. Mabuse, der Spieler (1922), Spione (1927) i Das testament des dr. Mabuse (1933).

Més interessants resulten Die Nibelungen (1924), Metropolis (1927), Frau im Mond (1929) i M, un assassí entre nosaltres (1931).

En finalitzar la seva pel·lícula Das testament des dr. Mabuse (1933) va rebre la proposta de Joseph Goebbels per a fer-se càrrec de la direcció dels estudis alemanys UFA, però Lang era contrari a les idees nazis, de manera que aquella mateixa nit va fugir cap a França, deixant gairebé tot el que tenia i a la seva esposa Thea von Harbou, guionista de moltes de les seves pel·lícules i més propera a la ideologia hegemònica en Alemanya per aquella època.

Un cop a París, roda Liliom (1934), però parteix cap a Hollywood aquest mateix any contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer., on començà una nova fase de la seva carrera en la que, sorprenentment, el suport de la comunitat alemanya i l'empenta d'una indústria tan dinàmica i desbordant com la de Hollywood propiciaren una espècie de renéixer que afectà tant a la seva forma de dirigir com a la temàtica que desenvolupava en les seves pel·lícules. D'aquesta manera, quedaren endarrere les seves anteriors obsessions estètiques, fruit de les seves experiències amb l'expressionisme i els seus arguments típicament europeus. Com si es tractés d'un renaixement en el creatiu i àdhuc en el personal, Fritz Lang es capbussà de ple en aquesta nova societat plena de matisos i contradiccions que si bé, per una banda, servia de refugi als perseguits pel feixisme i el nazisme, per altra acusava els efectes d'una intolerància i unes tensions quotidianes properes, almenys en esperit, als mals que de forma tràgica afectaven al Vell Continent.

Fruit d'aquesta metamorfosi foren algunes pel·lícules més cèlebres com, Rancho Notorius, que li serví per introduir variants psicològiques en un gènere per llavors tan elemental i pla com el western, Fury (1936), que conté un dels primers i més vigorosos al·legats en contra de la pena de mort i de la demagògia capaç de reconduir i utilitzar en benefici d'obscurs interessos els instints més baixos de l'home convertit en massa cridanera; Moonfleet, que ve a demostrar la seva insòlita fascinació per l'aventura en estat pur i per l'esperit infantil que corre pertot el tractament d'aquest film, o The big heat en català Els subornats (1953), obra mestra total i absoluta, pedra angular del cinema negra i crítica despietada a la corrupció, institucional i quotidiana, de la seva pàtria d'adopció.

Malgrat tot, la carrera de Lang no es corresponia, almenys en el seu aspecte quantitatiu, amb la dels seus coetanis. Allunyat de l'esperit de competència que dominà Hollywood des dels seus inicis com a Meca del Cinema, Lang imprimí a cada projecte una planificació i una empenta personal pròpia d'un líder o, si més no, dels directors europeus que a partir de finals dels anys cinquanta encunyaren per la força dels fets el concepte i la realitat de l'anomenat cinema d'autor.

Aquesta és la raó subjacent de la seva escassa filmografia, a més del seu progressiu estat de decepció, que acabà portant-lo de bell nou a Europa i, irònicament, a Alemanya, on donà per finalitzada la seva carrera amb dues pel·lícules menors inspirades en el doctor Mabuse, personatge clau dels seus primers grans èxits.

Les seves restants produccions nord-americanes han d'acomodar-se a les regles dels diferents gèneres establerts: Només es viu una vegada (1937), La dona del quadre (1944), Perversitat (1945), Els subornats (1953), Desig humà (1954), Mentre Nova York dorm (1956), Beyond the Reasonable Doubt (1956), Els contrabandistes de Moonfleet (1955), o Encobridora (1952).

A finals dels anys 50, en part pel clima creat per les investigacions del Comitè d'Activitats Antiamericanes i també per l'oferta d'un productor, viatja a la República Federal Alemanya per a rodar Der Tiger von Eschnapur (1958), Das Indische Grabmal (1959). La seva darrera pel·lícula va ser Die Tausend Augen des Dr. Mabuse (1960), basada en la novel·la Mr Tot Aĉetas Mil Okulojn escrita originalment en esperanto en 1931 per l'autor polonès Jean Forge (el nom autèntic del qual era Jean Fethke).

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Filmografia de Fritz Lang

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fritz Lang». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fritz Lang Modifica l'enllaç a Wikidata