Fritz Lang
De Viquipèdia
Fritz Anton Christian Lang (Viena, 5 de desembre de 1890 – Los Angeles, 2 d'agost de 1976) fou un director de cinema alemany d'origen austríac.
[edita] Biografia
Era fill d'un famós arquitecte. Va interrompre els seus propis estudis d'arquitectura per a matricular-se a l'Escola d'Arts Gràfiques de Viena i després en la de Munic.
Es va iniciar en el cinema el 1909, a Bruges (Bèlgica). Torna a Viena després de la declaració de la guerra, i s'allista en l'exèrcit austríac.
El 1916 comença a escriure guions per als estudis Universum Film AG (UFA) i treballa com director a Hallblut (1919) i Les aranyes (1920), que seran ben rebudes. Sobre guions de la seva dona Thea von Harbou i seus roda Das Wandernde Bild (1920), Der Müde Tod (1921), Dr. Mabuse, der Spieler (1922), Spione (1927) i Das testament des dr. Mabuse (1933).
Més interessants resulten Die Nibelungen (1924), Metropolis (1927), Frau im Mond (1928) i M, un assassí entre nosaltres (1931).
Al finalitzar la seva pel·lícula Das testament des dr. Mabuse (1933) va rebre la proposta de Joseph Goebbels per a fer-se càrrec de la direcció dels estudis alemanys UFA, però Lang era contrari a les idees nazis, així que aquella mateixa nit va fugir cap a França, deixant gairebé tot el que tenia i a la seva esposa Thea von Harbou, guionista de moltes de les seves pel·lícules i més propera a les idees que embolicaven Alemanya en aquella època.
Un cop a París, roda Liliom (1934), però segueix cap a Hollywood aquest mateix any contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer.
Els seus projectes són rebutjats i triga dos anys a fer Fury (1936) i només aconsegueix rodar altres dues pel·lícules personals, L'home atrapat (1936) i Hangmen Also Die! (1943).
Les seves restants produccions nord-americanes han d'acomodar-se a les regles dels diferents gèneres establerts: Només es viu una vegada (1937), La dona del quadre (1944), Perversitat (1945), Els subornats (1953), Desig humà (1954), Mentre Nova York dorm (1956), Beyond the Reasonable Doubt (1956), Els contrabandistes de Moonfleet (1955), o Encobridora (1952).
A finals dels anys 50, en part pel clima creat per les investigacions del Comitè d'Activitats Antinordamericanes i també per l'oferta d'un productor, viatja a la República Federal Alemanya per a rodar Der Tiger von Eschnapur (1958), Das Indische Grabmal (1959) i Die Tausend Augen des Dr. Mabuse (1960), la seva última pel·lícula.
