Fritz Lang

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fritz Lang

Fritz Lang i Thea von Harbou al seu estudi de Berlin, 1923 o 1924
Nom real: Fritz Anton Christian Lang
Naixença: 5 de desembre de 1890
Viena, Àustria
Defunció: 31 d'agost de 1973
Los Angeles, Califòrnia
Nacionalitat: alemany
Millors pel·lícules
1960 Die Tausend Augen des Dr. Mabuse
1959 Der Tiger von Eschnapur
1959 Das Indische Grabmal
1956 Mentre Nova York dorm
1956 Beyond the Reasonable Doubt
1955 Els contrabandistes de Moonfleet
1954 Desig humà
1953 The Blue Gardenia
1953 Els subornats
1952 Clash by Night
1952 Encobridora
1950 House by the River
1948 Secret Beyond the Door
1946 Cloak and Dagger
1945 Perversitat
1944 Ministry of Fear
1944 La dona del quadre
1943 Hangmen Also Die!
1941 Man Hunt
1940 La venjança de Frank James
1937 Només es viu una vegada
1936 Fury
1933 Das testament des dr. Mabuse
1931 M, un assassí entre nosaltres
1929 Frau im Mond
1928 Spione
1927 Metropolis
1924 Die Nibelungen: Siegfried Tod
1924 Die Nibelungen: Kriemhilds Rache
1922 Dr. Mabuse, der Spieler
1921 Der Müde Tod
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa a IMDb

Fritz Anton Christian Lang (Viena, 5 de desembre de 1890Los Angeles, 2 d'agost de 1976) fou un director de cinema alemany d'origen austríac.

[edita] Biografia

Era fill d'un famós arquitecte. Va interrompre els seus propis estudis d'arquitectura per a matricular-se a l'Escola d'Arts Gràfiques de Viena i després en la de Munic.

Es va iniciar en el cinema el 1909, a Bruges (Bèlgica). Torna a Viena després de la declaració de la guerra, i s'allista en l'exèrcit austríac.

El 1916 comença a escriure guions per als estudis Universum Film AG (UFA) i treballa com director a Hallblut (1919) i Les aranyes (1920), que seran ben rebudes. Sobre guions de la seva dona Thea von Harbou i seus roda Das Wandernde Bild (1920), Der Müde Tod (1921), Dr. Mabuse, der Spieler (1922), Spione (1927) i Das testament des dr. Mabuse (1933).

Més interessants resulten Die Nibelungen (1924), Metropolis (1927), Frau im Mond (1928) i M, un assassí entre nosaltres (1931).

Al finalitzar la seva pel·lícula Das testament des dr. Mabuse (1933) va rebre la proposta de Joseph Goebbels per a fer-se càrrec de la direcció dels estudis alemanys UFA, però Lang era contrari a les idees nazis, així que aquella mateixa nit va fugir cap a França, deixant gairebé tot el que tenia i a la seva esposa Thea von Harbou, guionista de moltes de les seves pel·lícules i més propera a les idees que embolicaven Alemanya en aquella època.

Un cop a París, roda Liliom (1934), però segueix cap a Hollywood aquest mateix any contractat per la Metro-Goldwyn-Mayer.

Els seus projectes són rebutjats i triga dos anys a fer Fury (1936) i només aconsegueix rodar altres dues pel·lícules personals, L'home atrapat (1936) i Hangmen Also Die! (1943).

Les seves restants produccions nord-americanes han d'acomodar-se a les regles dels diferents gèneres establerts: Només es viu una vegada (1937), La dona del quadre (1944), Perversitat (1945), Els subornats (1953), Desig humà (1954), Mentre Nova York dorm (1956), Beyond the Reasonable Doubt (1956), Els contrabandistes de Moonfleet (1955), o Encobridora (1952).

A finals dels anys 50, en part pel clima creat per les investigacions del Comitè d'Activitats Antinordamericanes i també per l'oferta d'un productor, viatja a la República Federal Alemanya per a rodar Der Tiger von Eschnapur (1958), Das Indische Grabmal (1959) i Die Tausend Augen des Dr. Mabuse (1960), la seva última pel·lícula.