Stan Lee

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Stan Lee

Stan Lee el 2007
Naixement 28 d'octubre de 1922 (1922-10-28) (91 anys)
Nova York, Estats Units
Ocupació Escriptor, guionista, editor i productor

Stanley Martin Lieber, més conegut com a Stan Lee (Nova York, 28 d'octubre de 1922) és un escriptor, guionista, actor ocasional, editor i productor estatunidenc. Encara que ha treballat amb molts autors, és la seva feina amb Steve Ditko i amb Jack Kirby la que li ha donat la fama: va ser amb ells que va crear personatges com Spiderman, Els 4 Fantàstics, X-Men, Hulk, El poderós Thor, Daredevil o El Doctor Estrany, introduint així la complexitat de caràcter i personalitat en el món del còmic de Superherois. A més a més va ser durant anys el cap de Marvel Comics, la casa de les idees.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Stan Lee va néixer a la ciutat de Nova York a l'apartament dels seus pares (uns immigrants jueus de Romania anomenats Celia Solomon i Jack Lieber), a la cantonada de la West End Avenue i el carrer 98, a Manhattan. Però arran de la Gran Depressió el seu pare només treballava esporàdicament, de manera que la família es va haver de mudar a Fort Washington Avenue.

Quan Lee tenia vuit anys va néixer el seu únic germà, Larry Lieber. Les mudances van continuar, portant-los a viure al Bronx, on Lee va cursar la secundària. Ja en aquesta època era un lector voraç i un escriptor aficionat, i fins i tot va arribar a treballar escrivint necrològiques per a una agència de notícies i ressenyes de premsa per al National Tuberculosis Center, entre moltes altres feines.

El 1939, amb 16 anys, es va graduar. El seu oncle Robbie Solomon era el cunyat de l'editor de revistes pulp i còmics Martin Goodman, gràcies a la qual cosa Lee va entrar d'assistent a la nova divisió de la companyia de Goodman: Timely Comics (anys després, a la dècada dels 60, Timely es va convertir en Marvel Comics). L'editor, Joe Simon, el va contractar, tot i que no està clar com va anar: a la seva biografia Excelsior! The Amazing Life of Stan Lee diu que va ser pel seu oncle que va començar tot; però en algunes conferències ha dit que va veure un anunci al diari i que ni tan sols sabia que publicaven còmics.

El 1941 es va publicar el primer treball del jove Stanley Lieber: Captain America Foils de Traitor's Revenge, al número 3 de Captain America Comics. Ja utilitza el pseudònim de Stan Lee. Segons ha confessat en alguna ocasió, la seva intenció era mantenir el seu nom real per a propòsits més "literaris". Pel que fa al còmic en qüestió, Lee va introduir-hi el famós escut del Capità, tota una icona del personatge.

Aquest mateix any Lee ja va crear el seu primer personatge: Destroyer, al número 6 de Mystic Comics, corresponent a l'agost de 1941. El mateix mes van aparèixer Father Time a Captain America Comics i Jack Frost a USA Comics.

Pocs mesos després una baralla entre Goodman i Simon acaba amb la dimissió d'aquest i del seu segon, Jack Kirby, i Goodman nomena Lee, amb només 19 anys, nou editor. El seu talent pels negocis va resultar ser tan gran que es va mantenir al càrrec fins que el 1972 succeí Goodman.

El 1942 Lee va ingressar a l'exèrcit, on es dedicà a escriure manuals i eslògans i a dibuixar.

El 5 de desembre de 1947 es va casar amb Joan Clayton, amb la que el 1950 va tenir una filla, la Joan Celia, "J.C.". El 1953 van tenir una altra filla, Jan, que va morir al cap de tres dies.

Els anys 50, quan la companyia era coneguda com a Atlas Comics, Lee va escriure històries de tots els gèneres, des de terror fins a western, passant pel romàntic i la ciència-ficció. Això el va portar a un desencant amb la seva trajectòria fins a plantejar-se, a finals de la dècada, abandonar. Però aleshores va arribar el que s'anomena la "Revolució Marvel"

Revolució Marvel[modifica | modifica el codi]

L'èxit de DC Comics a finals dels 50 amb els còmics de Flash i La Lliga de la Justícia van fer que Goodman encarregués a Lee de crear un altre "súper equip". Paral·lelament, la dona de Lee l'animava a escriure el que realment l'interessava. I Jack Kirby li proposava crear superherois amb problemes que no poguessin resoldre amb els seus poders, problemes com ara de diners o de relacions personals. El resultat van ser Els 4 Fantàstics.

L'èxit immediat i absolut del grup va fer que els seus creadors comencessin a treure tota una nova sèrie de personatges. Amb el propi Kirby, Lee va crear Hulk, Iron Man, El Poderós Thor i X-Men; amb Bill Everett el Daredevil; i amb Steve Ditko el Doctor Estrany i el personatge més famós de la Marvel: Spiderman.

Foto de Stan Lee amb el seu autògraf (1973 San Diego Comic Con).

Però la revolució Marvel va anar més enllà dels personatges, tractant la mateixa relació entre els lectors (la comunitat de fans) i l'autor. Va ser Lee qui va introduir una pràctica avui molt habitual, com és la d'incloure en la splash page inicial un rètol amb els noms, no només del guionista i el dibuixant, sinó també de l'entintador i el retolista. A més, cada publicació incloïa notícies sobre l'entorn Marvel en un estil amistós i senzill.

Durant aquesta dècada dels 60, Lee va estar implicat en la creació de la major part de les sèries de Marvel. A més a més, feia de moderador en la secció de cartes dels lectors, i va escriure una columna mensual anomenada Satan's Soapbox.

Lee va utilitzar un sistema de creació, no inventat per ell, però sí popularitzat, que degut al seu èxit va passar a anomenar-se el "sistema Marvel": consistia en la creació d'una idea original entre Lee i el dibuixant que, posteriorment, Lee redactava en una breu sinopsi (més que no pas un guió) pel seu compte; d'acord amb aquesta sinopsi, el dibuixant feia les pàgines que hagués de tenir la història; a continuació, Lee hi escrivia els globus; i, finalment, s'entintava i s'hi donava color, si era el cas. És a dir, que ambdós creadors eren co-guionistes.

Una conseqüència d'aquesta forma de treballar és que el crèdit de molts dels còmics Marvel de l'època està força discutit, i que molts historiadors considerin que autors com Ditko o Kirby no van ser tan reconeguts com mereixien. Com a exemple, hi ha la disputa pel personatge de Spiderman entre Lee i Ditko, que de moment sembla haver acabat amb el reconeixement de la co-creació del personatge als crèdits de les pel·lícules de Sam Raimi.

A banda de polèmiques, el baby boom de la segona postguerra mundial va proveir els còmics de Lee d'un massiu públic adolescent que va connectar amb els seus personatges.

El 1971 molts historiadors consideren que Lee va canviar el Comics Code de facto. El departament de Salut, Educació i Benestar del Govern dels EUA li va demanar que fes una història sobre els perills de les drogues, i Lee va fer una història en tres parts on el millor amic de Peter Parker, l'àlter ego de Spiderman, es feia addicte a les pastilles. La història havia de sortir als números 96 a 98 de la revista Amazing Spider-Man, però l'autoritat responsable del Comics Code (la Comics Code Authority, CCA) la va refusar perquè hi sortia el consum de drogues, considerant irrellevant el context de la història. Lee, amb el consentiment del seu cap, va publicar el còmic sense el segell de la CCA. Els còmics es van vendre bé i van guanyar premis per la seva tasca de conscienciació social, i la CCA va acabar per relaxar el Comics Code per permetre, entre altres coses, l'aparició de les drogues en contexts en què se les presentés com a negatives.

A més, Lee va defensar l'ús del còmic com a eina de denúncia social, apareixent en les seves obres sovint denúncies del racisme i l'homofòbia. I, a diferència d'altres editorials adreçades al públic juvenil, Lee va incorporar un lèxic més sofisticat als seus diàlegs. En referència a això, el propi Lee ha arribat a dir: "If a kid has to go to a dictionary, that's not the worst thing that could happen" ("Si un noi ha d'utilitzar el diccionari, no és el pitjor que podria passar").

Després de la revolució[modifica | modifica el codi]

Als anys 70 Stan Lee va esdevenir la cara visible de la Marvel i, de mica en mica, tota una icona popular. Va participar en convencions de còmic per tota la geografia dels EUA i va donar conferències en diferents universitats. El 1981 va mudar-se a Califòrnia per desenvolupar les adaptacions a cinema i televisió dels personatges Marvel. Allà va conèixer l'advocat Peter Paul, que va aconseguir un contracte de no exclusivitat amb la Marvel per primera vegada en la vida de Lee, gràcies a la qual cosa ha pogut desenvolupar des del 1998 un nou projecte de superheròis, ara a Internet, sota el nom de Stan Lee Media.

Malauradament, l'any 2000 es va descobrir un frau per part de Peter Paul i un directiu, Stephan Gordon, i l'any següent l'empresa va fer fallida i gairebé va desaparèixer. Paul va fugir al Brasil, d'on va ser extraditat, jutjat i condemnat. Lee, però, mai va ser implicat en l'afer.

Al nou mil·lenni, Lee ha treballat per la gran rival de la Marvel, la DC, traient la línia Just Imagine..., en la qual va repensar els grans herois d'aquesta editorial, com ara Superman, Batman o Wonderwoman.

L'any 2005 va guanyar un plet contra la Marvel Comics pels drets de les adaptacions al cinema dels seus personatges. Això no obstant, la seva relació amb la "casa de les idees" no es va deteriorar, i l'any següent van commemorar junts el seu 65è aniversari traient una línia de còmics en què el propi Lee interaccionava com a personatge amb les seves creacions. Però un nou plet sobre es drets dels personatges va sorgir, i el 2007 la Stan Lee Media va aconseguir guanyar la co-propietat dels personatges i una indemnització de 5 bilions de dòlars.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stan Lee