Errol Flynn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Errol Flynn
Errol Flynn (1940)
Errol Flynn (1940)
Nom real: Errol Leslie Thomson Flynn
Naixença: 20 de juny de 1909
Hobart, Tasmània (Austràlia)
Defunció: 14 d'octubre de 1959 (als 50 anys)
Vancouver, British Columbia (Canadà)
Nacionalitat: Austràlia Austràlia
Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Lili Damita (1935-1942)
Nora Eddington (1943-1948)
Patrice Wymore (1950-1959)

Pàgina sobre Errol Flynn a IMDb

Errol Leslie Thomson Flynn (20 de juny de 1909 - 14 d'octubre de 1959) fou un actor de cinema d'origen australià[1] famós pels seus papers de bergant romàntic tant en les seves pel·lícules de Hollywood com en el seu estil de vida.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Nascut a Hobart, Tasmània, Austràlia, es desplaçava a Sydney on assistia a la Sydney Church of England Grammar School de la qual era expulsat per tenir relacions amb la filla d'un empleat. També se l'expulsava de la següent escola a què assistia. Després, es desplaçà a Nova Guinea, on va comprar una plantació de tabac, negoci que no va funcionar. El 1933, era el protagonista de la pel·lícula australiana In The Wake Of The Bounty dirigida per Charles Chauvel. Tot seguit emigrava a la Gran Bretanya i el 1933, aconseguia una feina d'actor a la Northampton Repertory Company, on hi treballà per sis mesos. Va actuar a diverses companyies fins que fou descobert per la Warner Bros, signant un contracte i viatjant a Amèrica.

Carrera d'actor[modifica | modifica el codi]

Flynn es convertia en una estrella amb la seva cinquena pel·lícula, El capità Blood, el 1935. Es convertia en l'estereotip de bergant en pel·lícules com Les aventures de Robin Hood (1938) (àmpliament considerada com la seva millor pel·lícula en aquest gènere i un clàssic de Hollywood), Dodge City (1939), El falcó del mar (1940), i The Adventures of Don Juan (1948).

Flynn actuava al costat d'Olivia de Havilland en vuit pel·lícules, incloent-hi el El capità Blood, La càrrega de la Brigada lleugera (1936), Les aventures de Robin Hood, Dodge City, Camí de Santa Fe (1940), i Van morir amb les botes posades (1941). Però ambdós no van estar mai romànticament implicats.

Durant el rodatge de The Private Lives of Elizabeth and Essex (1939), Flynn i Bette Davis van tenir algunes baralles llegendàries fora de la pantalla, i sembla que Davis el va picar més dur del que l'escena requeria. La seva relació sempre fou tibant però la Warner Bros els féu compartir el protagonisme en dues ocasions. Sembla que fins i tot se'ls hi presentà un contracte per interpretar Rhett i Scarlett a Allò que el vent s'endugué.

Flynn tenia fama de bevedor, faldiller i d'assistir a festes salvatges. Tanmateix, el seu estil de vida l'atrapava quan les adolescents Betty Hansen i Peggy Satterlee l'acusaven de violació el novembre de 1942. Fins i tot s'organitzà un grup per donar suport a Flynn, anomenat el American Boys Club for the Defense of Errol Flynn (ABCDEF); els seus membres incloïen, sorprenentment, William F. Buckley, Jr. El judici tenia lloc entre el gener i febrer de 1943, i Flynn era absolt del delicte. L'incident però servia per augmentar la seva reputació de seductor, i el terme "ets com el Flynn" venia a ser sinònim de tenir èxit amb les dones.

Pels anys 1950, Flynn es convertia en una paròdia de si mateix. L'alcohol i la drogoaddicció el deixaven prematurament vell i inflat, però encara aconseguia més fama interpretant un borratxo a The Sun Also Rises (1957). La seva autobiografia una mica exagerada, My Wicked, Wicked Ways, es publicava uns mesos després de la seva mort i conté anècdotes humorístiques al voltant de Hollywood. Flynn va voler anomenar el llibre In Like Me, però l'editor ho va rebutjar. El 1984, la CBS produïa una minisèrie de televisió basada en l'autobiografia de Flynn, protagonitzada per Duncan Regehr.

Durant els anys 1950, Flynn provava la seva habilitat com a novel·lista escrivint la novel·la d'aventures Showdown, publicada el 1952.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Errol Flynn». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Errol Flynn Modifica l'enllaç a Wikidata