Mark Twain
De Viquipèdia
| Samuel Clemens | |
|---|---|
 |
|
| Pseudònim(s): | Mark Twain |
| Naixement: | 30 de novembre, 1835 Florida, Missouri |
| Mort: | 21 d'abril, 1910 Redding, Connecticut |
| Activitat: | Humorista, novelista, escriptor |
| Nacionalitat: | nord-americà |
| Gèneres: | Ficció històrica, no-ficció, sàtira |
| Obres principals: | Les Aventures de Huckleberry Finn |
Samuel Langhorne Clemens (30 de novembre 1835 a Florida (Missouri) - 21 d'abril 1910 a Redding (Connecticut), més conegut pel seu pseudònim Mark Twain, va ser un humorista, novel·lista, escriptor i conferenciant nord americà.
[edita] Biografia
Va néixer a Florida, Missouri, on els seus pares havien emigrat a la vora d'un pròsper oncle seu, John, propietari d'una botiga, una granja i uns vint esclaus negres.
Als quatre anys, la seva família es va traslladar a Hannibal (Missouri), port fluvial del riu Mississipí i allà va realitzar els seus primers estudis. Hannibal va servir d'inspiració per al poble fictici de Sant Petersburg en Les Aventures de Tom Sawyer i Les Aventures d'Huckleberry Finn. En aquesta època, Missouri era un estat esclavista i el jove Twain estava familiaritzat amb l'esclavitud, tema que va explorar més tard en els seus escrits.
El seu pare va morir de pneumònia al març de 1847, quan Twain tenia 11 anys. A l'any següent, va entrar a treballar com a aprenent a impremtes i va arribar a ésser tipògraf; ja en 1851 publicava relats de viatges al Journal de Muscatine, que pertanyia al seu germà més gran Orió. Amb aquest germà emprendrà d'altres aventures diverses a la recerca de diners fàcils després de la signatura del Tractat de Guadalupe-Hidalgo en 1848.
Mentre, treballa en impremtes de Keokuk, Iowa, Nova York, Filadèlfia i d'altres ciutats i més endavant és pilot d'un vaixell de vapor (experiència que el marcarà profundament), soldat de la Confederació, negocia amb fustes i és miner d'argent sense sort a Nevada. En aquest estat, on va anar en companyia del seu germà, que havia estat anomenat secretari del govern federal en aquest territori, va començar a treballar com a periodista en 1862 en el Territorial Enterprise de Virgínia City.
[edita] Twain com a personatge
Sam Clemens apareix com a personatge a les novel·les del Món del Riu (un món fictici en el qual ressusciten els morts del nostre món), de Philip José Farmer. Navega cap al nord amb l'expedició vikinga d'Erik Drestalsagnant, intentant trobar el jaciment d'on va sortir la destral de guerra que porta, amb l'objectiu d'explotar-lo i usar-lo per construir un gran vaixell fluvial, el No Es Lloga amb el qual remuntar el riu fins a la gran torre que, segons el seu amic Joe Miller, es troba allà.
Un Visitant Misteriós, X, de la gent que ha creat aquest món, li confirma que ha de dur a terme aquesta missió, i per a això estavella un gegantí meteorit de ferro. Tanmateix, la roca cau més al nord del que ha de caure, amb la qual cosa hauran de negociar amb l'Estat de Soul City, que té els minerals necessaris (bauxita, etc.) per explotar el ferro.
Una expedició comandada per Joan sense Terra i una altra d'un segon enemic intenten prendre la terra on és el ferro. Erik Drestalsagnant advoca per enfrontar-se a ambdós, però Sam, que repugna la violència, ordena que el matin i s'alia amb el rei anglès. Durant molts anys, l'última imatge d'Eric en morir, prometent que l'estarà esperant en les fonts del Riu per venjar-se (la qual cosa és perfectament possible, ja que els morts al Riu ressusciten en un lloc aleatori), l'estarà turmentant. Així mateix, hi ha vegades que desitja suïcidar-se i odia els creadors del món que el fan ressuscitar.
Joan i Clemens creen l'Estat de Parolando, d'on són líders (Parolando, en esperanto és Terra de parells o, en anglès, "Twain Land"), fent-se anomenar Clemens "El Cap". Inicien negociacions diplomàtiques amb Soul City, i Clemens ha de calmar moltes vegades els ànims del seu parell, que pretén envair aquest Estat per no haver-ho de comprar. Assisteix preocupat a la proliferació de missioners de l'Església de la Segona Oportunitat (entre ells Hermann Göring), encara que ha decretat la llibertat de cultes. Així mateix, entén que té dos grans problemes: 1) la xarxa d'agents i espies de Joan, que considera traïdor, és més gran que la seva; i 2) els Estats del voltant els envegen per tenir ferro i armes modernes.
Finalment, una coalició d'Estats els envaeix quan tenen el vaixell a mig fer. Sam ha de fugir, però els homes de Joan rebenten una presa, destruint els enemics, gràcies al que pot tornar. Acaben el vaixell però, el dia del llançament, Joan el traeix i l'hi roba.
Amb paciència, construeix un altre vaixell, encara major, al que bateja com Mark Twain, encara que en assabentar-se que el vaixell de Joan s'anomena ara Rex Grandissimius', torna a anomenar al seu 'No Es Lloga'. Des del seu vaixell coordina la construcció de dirigibles que arribaran a la Torre abans que ambdós vaixells, si bé ell continua de capità. Un dels seus propis dirigibles el traeix i ha de destruir-lo. Així mateix, X, el Misteriós Estrany (sota el pseudònim de Barry Thorn), destrueix el dirigible principal.
Finalment, el Rex i el No Es Lloga s'enfronten davant de l'Estat de Virolando (seu de l'Església de la Segona Oportunitat), amb l'element afegit que les resurreccions han cessat. Clemens captura Joan Sense Terra, però quan farà que la batalla pari, cau a l'aigua. El rescata un virolandés que resulta ser Erik Drestralsagnant. Abans de descobrir que Drestralsagnant és ara membre de la Segona Oportunitat (i, per tant, pacifista), Sam Clemens mor d'un atac al cor.
[edita] Obra
Entre les seves obres (a la seva mort eren més de 500, moltes inèdites), molt llegides per joves i adults, es poden citar:
- La cèlebre granota saltarina del districte de Calaveres (1865)
- Els innocents en l'estranger (1869), llibre de viatges satíric.
- Memoràndum de Mark Twain : des de la galàxia (1871)
- Una vida dura (també traduït com Passant fatigues) (1872)
- Un somni rar (1872)
- Contes humorístics originals de Mark Twain (1872)
- Els innocents en el seu país (1872)
- L'edat daurada (1872) * Relats curts (1874)
- Relats curts : nous i antics (1875)
- Les aventures de Tom Sawyer (1876), noveltizació sobre alguns personatges de la infància de l'autor.
- Vells temps en el Misisipi (1876)
- Els fets relatius a la recent orgia de crims en Connecticut (1877)
- Una excursió tranquil·la (1878)
- Trepeu, germans, trepeu (1878)
- Un rodamón en l'estranger (1880)
- Una aventura curiosa (1881)
- Príncep i captaire (1882), novel·la històrica.
- El robatori de l'elefant blanc (1882)
- Vida en el Misisipi (1883), autobiogràfica.
- Les aventures de Huckleberry Finn (1884), considerada la primera novel·la moderna de la literatura nord-americana.
- Un Ianqui a la cort del Rei Artús (1889), fantasia històrica que encobreix una crítica a la societat contemporània
- Dades per a reconstruir els records de Mark Twain (1891)
- El comte americà (1892)
- Narracions humorístiques (1892)
- El bitllet d'un milió de lliures esterlines (1893)
- Tom Sawyer a través del món (1894)
- Cabezahueca Wilson (1894), narració determinista la fi de la qual és atacar l'esclavitud.
- Records personals de Joana d'Arc (1896)
- Tom Sawyer Detectiu (1897)
- Viatges al voltant del món seguint l'equador (1897), llibre de viatges.
- L'home que va corrompre a una ciutat (1900)
- Anglès com l'hi ensenyen (1901)
- A la persona asseguda en la foscor (1901)
- Dos detectius davant un barril (1902)
- La meva Primera Experiència Literària, amb Altres Assajos i Històries (1903)
- Conte d'un gos (1904)
- Extracte del diari d'Adán (1904)
- Soliloqui del rei Leopold : una defensa del seu domini del Congo (1905)
- El Diari d'Adam i Eva (1906)
- Un llegat de 30.000 dòlars (1906)
- La història d'un cavall (1907)
- Que ha mort Shakespeare? (1909)
- El Capità Tempestes (1909)
- El Jubileu de la reina Victòria (1910)
- Carta als pioners de Califòrnia (1911)
- El foraster misteriós (1916)
- La curiosa república de Gondour i altres estranys relats curts (1919)
- Autobiografia, (1924) pòstuma.
