Jean-Paul Marat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jean-Paul Marat

Jean-Paul Marat en un retrat de 1824.
Naixement 24 de maig de 1743
Boudry, Suïssa Suïssa
Mort 13 de juliol de 1793 (als 50 anys)
París, França França
Nacionalitat Suís
Ocupació Metge, periodista, polític, activista
Pares Louise Cabriol i Giovanni Mara

Jean-Paul Marat (Boudry, Suïssa, 24 de maig de 1743 - París, 13 de juliol de 1793). De pare sard i mare suïssa, va ser un metge, periodista, polític i activista d'esquerres durant la Revolució Francesa.

Va ser molt estimat pels sectors més desafavorits de la societat i detestat per aristòcrates i burgesos. Va ajudar al triomf revolucionari i va ser membre del Club dels Cordeliers durant la Revolució Francesa. Va morir assassinat a la banyera del seu domicili per la girondina Charlotte Corday.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Entre 1762 i 1765 va viure a París, on va estudiar medicina de forma autodidacta. El 1765 es va establir a Londres, on començà a exercir. El 1770 va anar a Newcastle, on va treballar com a metge i veterinari. Va escriure una novel·la: Les Aventures du conte Potowsky, i un assaig: Essay on the human soul (Assaig sobre l'ànima humana). L'any 1772 va tornar a Londres, on va escriure A Philosophical Essai on Man (Assaig filosòfic damunt l'home) (1773) i, el 1774, una obra política, The Chains of Slavery (Les cadenes de l'esclavitud), en la qual, amb el suport d'abundant documentació històrica, passa revista a la història del desig de poder per part dels governants i els prínceps i mostra com s'arriba al despotisme. Després d'una exposició dels mitjans i els auxiliars del despotisme, hi defensa la insurrecció, la revolució violenta, com únic mitjà per poder-lo vèncer.

Jean-Paul Marat, per Viollat

El 1775 va obtenir el doctorat en medicina a la Universitat de Saint-Andrew (Escòcia). Posteriorment, va tornar a París per a exercir la medicina i el 1777 va ser nomenat metge de la guàrdia del comte d'Artois. Va elaborar el seu Plan de législation criminelle durant els anys 1777-1778, en el que ataca l'ordre social establert i denuncia el classisme de la justícia, de les lleis, de l'Estat i de la propietat.

« El dret a posseir ve del de viure: així, tot el que ens és indispensable per a la nostra existència és nostre, i res del que és superflu no ens hauria de pertànyer legítimament mentre a altres els manqui el necessari. »

El 1783 va ser coronat per l'Académie de Rouen per una memòria sobre l'electricitat mèdica.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Recherches physiques sur electricité (1782)
  • Recherches sur electricité medicate (1783)
  • Notions elementaires d'optique (1764)
  • Lettres de l'observateur Bon Sens a M. de M sur la fatale catastrophe des infortunes Pilatre de Rozier et Ronzain, les aeronautes et l'arostation (1785)
  • Observations de M. l'amateur Avec a M. labb Sans (1785)
  • Eloge de Montesquieu (1785), publicat el 1883 per M. de Bresetz
  • Les Charlatans modernes, ou lettres sur le charlatanisme academique (1791)
  • Les Aventures du comte Potowski (publicat el 1847 per Paul Lacroix)
  • Lettres polonaises (inèdit)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • L'Ami du peuple, Alfred Bougeart, París, Librairie Internationale, 1865
  • Un homme cherche la liberté: Jean-Paul Marat, Charles Reber, Boudry-Neuchatel, Éd. à la Baconnière, 1950