Montesquieu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Charles Louis de Secondat, Baró de Montesquieu

Charles Louis de Secondat, senyor de la Brède i baró de Montesquieu (La Brèda, Gascunya, 18 de gener del 1689 - París, 10 de febrer del 1755) fou un filòsof francès del Segle de les Llums.

Neix al Castell de la Brèda, a pocs quilòmetres de Bordeus, el mateix any que el Parlament anglès, a través de la Bill of Rights, imposa definitivament una monarquia constitucional a Anglaterra mentre que a França el llarg regnat de Lluís XIV sembla assegurar el poder absolut del rei, malgrat la crisi i el descontentament que es manifesta a la seva mort el 1715.

Estudia dret i entra en contacte amb els intel·lectuals de París. El 1714, després de la mort del seu pare, torna a La Brèda i ingressa en el Parlament de Bordeus, on després exerceix de President. La seva funció de magistrat l'avorreix, i posteriorment es ven el càrrec.

Publica les Cartes perses amb 32 anys, el 1721, i el seu èxit és fulminant en la societat francesa de l'època de la Regència. Ingressarà a l'Acadèmia Francesa el 1727 i es trasllada a Anglaterra el 1729, en què és escollit membre de la Royal Society. Els seus tres anys a Anglaterra resulten crucials per al seu desenvolupament intel·lectual. El 1734 publica un important assaig sobre els romans.

L'esperit de les lleis es publica a Ginebra el 1748. El 1750, per respondre a les crítiques dels jansenistes i els jesuïtes, publica la Defensa de l'Esperit de les Lleis, però tanmateix, el 1751 l'Església Catòlica inclou L'esperit de les lleis a l'Index Librorum Prohibitorum ("Índex de llibres prohibits").

Dos són fonamentalment els punts que els diferents autors insisteixen a l'assenyalar l'aportació original de Montesquieu a l'estudi científic de les societats humanes:

  • Montesquieu escomet la tasca científica de descriure la realitat social segons un mètode analític i "positiu" que no es deté en la pura descripció empirista de fets, sinó que intenta organitzar la multiplicitat de dades de la realitat social en un reduït nombre de tipus.
  • Donar una "resposta sociològica" a l'aparent diversitat dels fets socials, sota el supòsit que existeix un ordre o causalitat d'aquests fets susceptible d'una interpretació racional.

És considerat un dels precursors del liberalisme i va ser qui va elaborar la teoria de la separació de poders.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Louis de Sacy
Seient 2
de l'Acadèmia Francesa

1728-1755
Succeït per:
Jean-Baptiste Vivien de Châteaubrun