Bordeus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bordeus
Bordeaux
Escut de Bordeus
(En detall)
Localització
Bordeus situat respecte França
Bordeus
Localització de Bordeus a la República Francesa

El port de Bordeus
El port de Bordeus
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Aquitània (capital)
Gironda (capital)
Bordeus (capital)
Bordeus-1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8
Gentilici bordelès, bordelesa
Superfície 49,36 km²
Altitud 6 msnm
Població (2011[1])
  • Densitat
239.399 hab.
4.850,06 hab/km²
Coordenades 44° 50′ 19″ N, 0° 34′ 42″ O / 44.838611°N,0.578333°O / 44.838611; -0.578333Coord.: 44° 50′ 19″ N, 0° 34′ 42″ O / 44.838611°N,0.578333°O / 44.838611; -0.578333
Codi postal 33000,33100,33200
33300,33800
Codi INSEE 33063
Web

Bordeu (dit Bordeus per francisme i hispanisme[2]) (Bordèu en occità; Bordeaux en francès) és un municipi francès, situat al departament de Gironda i a la regió d'Aquitània. L'any 2007 tenia 230.000 habitants.

Geografia[modifica | modifica el codi]

És travessada pel riu Garona. Té un port accessible als vaixells, mes la major part s'aturen abans, a la Gironda, principalment a Verdon. Té el darrer pont sobre el Garona, el pont d'Aquitània, més enllà, el riu i, més tard, la Gironda solament és franquejable mitjançant transbordadors.

Després d'un ràpid període de despoblament i d'importants treballs de renovació dels barris més antics, la població de la ciutat s'ha estabilitzat. Al mateix temps, la seva àrea metropolitana es desenvolupa a un ritme ràpid, a causa d'una forta expansió urbanística. Aquesta expansió és deguda al fet que els habitatges rarament excedeixen de les dues o tres plantes, fins i tot en els suburbis pròxims al centre de la ciutat.

Després d'haver abandonat un projecte de metro lleuger automàtic del tipus VAL (Vehicle Automàtic Lleuger), la ciutat es va dotar d'una xarxa de tramvia, inaugurada el 21 de desembre de 2003. Una de les seves particularitats és l'absència de catenària en les zones turístiques ja que els tramvies reben el subministrament elèctric des del sòl.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Segons el cens de 1999, tenia 215.363 habitants en el districte municipal i 925.253 en l'àrea metropolitana. Al febrer de 2004, s'estimava una població d'uns 229.500 habitants a la ciutat.

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
104.676 91.652 92.219 89.202 99.062 98.705 104.686 125.520 130.927
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
149.928 162.750 194.241 194.055 215.140 221.305 240.582 252.415 256.906
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
256.638 251.947 261.678 267.409 256.026 262.990 258.348 253.751 257.946
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2011 2006
249.688 266.662 223.131 208.159 210.336 215.374 - - 232.260


Morfologia urbana[modifica | modifica el codi]

Mapa de Bordeus
uartiers (barris) de Bordeus

Des de 1995 el municipi de Bordeus és dividit en 12 barris (quartiers) que apleguen els fins a 22 barris històrics de la ciutat:

Etimologia del nom[modifica | modifica el codi]

El primer nom de Bordeus fou Burdigala en l'època preromana. Etimològicament Burdigala fou potser un nom basc-aquità: Burdi (ferro) i Gala (fosa), per tant podria significar fosa de ferro, designant així el lloc on es forjaven les armes i els objectes de la vida quotidiana. El nom va evolucionar en Bordigala, després en Bordale en euskera, fins a Bordèu en gascó que es va afrancesar en Bordeaux en francès i per mimetisme Bordeus en català, encara que seria preferible la forma Bordeu puix que en occità no hi ha cap altra forma, a més, així és com es troba en català medieval.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser fundada en el segle III aC sota el nom de Burdigala pels Bituriges Vivisques, un poble gal de la regió de Bourges, dels que fou la capital. El primer emplaçament va estar situat en la desembocadura del Devèze, un afluent del Garona. El naixement de la ciutat no està associat a les qualitats del lloc, ja que en la desembocadura estava sobre un pla amb aiguamolls pestilents. Durant la guerra címbria, els tigurins, comandats per Divicó van derrotar a Burdigala un exèrcit romà el 107 aC, i en la batalla van morir el cònsol Luci Cassi Longí i el general Luci Calpurni Pisó.[3]

Sota els romans, fou un centre comercial. Ausoni (segle IV) era nascut a la ciutat i va escriure sobre ella un poema titulat Ordo Nobilium Urbium. Esmenta una font anomenada Divona que proveïa d'aigua a la ciutat. Un aqüeducte subterrani també li portava aigua.

Tètric I, governador d'Aquitània, fou proclamat emperador a la ciutat. Fou la capital de la província Aquitània Secunda (Metròpolis Civitas Burdegalensium). Fou ocupada pels visigots i inclosa al regne visigot de Tolosa i fou després possessió dels francs amb els que va sorgir el ducat d'Aquitània.

Es conserva d'aquesta època l'amfiteatre (conegut com les Arènes o Palais Gallien). Un temple que es conservava va ser demolit durant el regnat de Lluís XVI de França

Va ser saquejada per les tropes d'Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí en 732, després d'haver derrotat al duc Eudes I d'Aquitània.[4]

Fou un comtat del ducat d'Aquitània. Vegeu Comtat de Bordeus.

Del segle XII al XV va ser feu d'un rei anglès inclòs després de l'ofensiva francesa de 1369-1375, en la que els francesos reprenen als anglesos la quasi totalitat de les concessions fetes i de les terres posseïdes per l'enemic fins i tot abans del començament de la guerra, excepcions fetes de Calais, Cherbourg, Brest, Bordeus, Baiona, i d'algunes fortaleses al Massís central. Finalment caigué en mans franceses el 19 d'octubre d'1453, pocs mesos després de la derrota anglesa a la Batalla de Castillon, donant per acabada la guerra dels cent anys,[5] i s'aixequen el fort du Hâ i el Château-Trompette per dominar la ciutat.[6]

El Château-Trompette fou pres pels rebels durant la Guerra de la Fronda en 1649,[7] i és ampliat per Sébastien Le Prestre de Vauban en acabar el conflicte.[8]

El segle XVIII va ser la seva època daurada, a causa del comerç amb les Índies orientals. Els hotels dels molls procedeixen d'aquest període. Durant la Primera Guerra Mundial el govern francès es va retirar a aquesta ciutat.

Edouard Manet:Port a Bordeus, 1871
Logo de la Comunitat Urbana de Bordeus

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
Període Identitat Partit
1947-1995 Jacques Chaban-Delmas RPR
1995-2004 Alain Juppé RPR
2004-2006 Hugues Martin UMP
2006- Alain Juppé UMP

Viticultura[modifica | modifica el codi]

La regió de Bordeus és llar dels més prestigiosos productors de vi del món. Existeixen engir de 14.000 productors de vi, 117.514 hectàrees de vinyers, 400 comerciants i un volum de negoci de 14.500 milions d'euros.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Port de la Lluna
  • La plaça de la Bourse (Borsa) i la font amb el seu mirall d'aigua.
  • L'esplanada Quinconces i el monument als Girondins.
  • La plaça de la Comédie i el Gran Teatre.
  • La plaça Pey Berland, el palau Rohan i la catedral.

Educació[modifica | modifica el codi]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2011» (en francès). INSEE, 2013-12-31. [Consulta: 2014-01-03]. «Les poblacions legals 2011 entren en vigor l'1 de gener de 2014»
  2. Segons Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol. 8, Montserrat: Publicacions de l'Abadia de Montserrat..
  3. Juli Cèsar, De bello gallico I 12.4-7
  4. Nicolle, David. Poitiers AD 732: Charles Martel Turns the Islamic Tide (en anglès). Osprey Publishing, 2008, p. 45. ISBN 184603230X. 
  5. Wagner, John A. Encyclopedia of the Hundred Years War (en anglès). Greenwood, 2006, p. 79. ISBN 031332736X. 
  6. Amouroux, Henri. Aquitaine (en francès). Réalités/Hachette, 1972, p. 14. 
  7. Mailly, Jean Baptiste. L'espirt de la Fronde, ou Histoire politique et militaire des troubles de France pendant la minorité de Louis XIV (en francès). chez Moutard, 1772, p. 39. 
  8. Guilhe, Henri C. Études sur l'histoire de Bordeaux, de l'Aquitaine et de la Guienne (en francès). Chez Lavigne Jeune, 1835, p. 351. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal d'Occitània