Bilbao

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bilbao
Bandera deBilbao Escut deBilbao
(En detall) (En detall)
Localització
Localització deBilbao
Municipi d'Biscaia
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Biscaia
Gran Bilbao
Predom. ling. basc
Pressupost 543.300.000,00 €
Superfície 41,26 km²
Altitud 19 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
349.356 hab.
8.467,18 hab/km²
Coordenades 43° 16′ N, 2° 56′ O / 43.267°N,2.933°O / 43.267; -2.933Coord.: 43° 16′ N, 2° 56′ O / 43.267°N,2.933°O / 43.267; -2.933
Distàncies 395 km de Madrid
53 km de Vitòria
Formació
Fundació
 
1300
Dirigents:
• Alcalde:

Ibon Areso (en funcions)
(PNB)
Codi postal 48001
Web
Vista de satèl·lit de Bilbao i la ria

Bilbao (Bilbo en basc) és la ciutat més gran del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.

La ciutat té 353.340 habitants (2008), anomenats bilbaïns, i és la part integrant més activa econòmicament i industrialment de la Gran Bilbao o àrea metropolitana, on viu més de la meitat de la població del País Basc. Els 946.829 habitants del Gran Bilbao (on, a part de la capital biscaïna, la ciutat principal és Barakaldo) s'estenen tot al llarg del riu Nerbion, a les ribes del qual hi tenen també la seu nombroses empreses, mines de ferro i fàbriques, que durant la revolució industrial van portar una gran prosperitat a la regió. De fet, Bilbao és un dels tres grans centres industrials de l'Estat espanyol (juntament amb Madrid i Barcelona), raó per la qual va rebre molta immigració que va fer créixer la ciutat i els municipis veïns. Aquests immigrants procedien principalment de les regions espanyoles veïnes i d'Andalusia.

Situació i població[modifica | modifica el codi]

Destacat centre industrial, compta amb un important port a les ribes del riu Nerbion, per on s'estenen la ciutat i els municipis de la seva àrea metropolitana, que arriben fins al golf de Biscaia. El municipi de Bilbao tenia l'any 2003 una població de 354.000 habitants, que el 2004 pujaven als 935.000 de l'àrea urbana i als 947.000 de la Gran Bilbao o àrea metropolitana (l'àrea urbana més les ciutats satèl·lits) segons estimació del 2003, cosa que la situa en el sisè lloc pel que fa a les àrees metropolitanes de l'estat. L'actual alcalde de la ciutat (2005) és Iñaki Azkuna, del Partit Nacionalista Basc.

Limita al nord amb els municipis d'Erandio, Sondika i Derio, a l'est amb Zamudio i Etxebarri, al sud amb Basauri i Arrigorriaga i a l'oest amb Barakaldo. Per la seva banda, es divideix en vuit districtes.

Renovació urbana[modifica | modifica el codi]

Imatge del Museu Guggenheim

La ciutat ha emprès recentment una important regeneració i renovació urbana, per tal de fer oblidar el seu passat històric de ciutat grisa i industrial i centrar-se en el turisme i els serveis. Les principals innovacions han estat la nova xarxa de metro amb disseny de Norman Foster (vegeu Metro de Bilbao) i, sobretot, el Museu Guggenheim de Frank Gehry. El 2002, a més, va entrar en funcionament una moderna xarxa de tramvia, l'EuskoTran. El port de Bilbao, antigament situat al riu, s'ha traslladat i ampliat al golf de Biscaia, amb la qual cosa ha deixat lliure una àrea molt cèntrica de la ciutat on s'aixequen noves edificacions. Altres construccions destacades són el pont Zubizuri (o "Pont Blanc", amb disseny de Santiago Calatrava) i el centre cultural anomenat Palau Euskalduna, més amunt del riu. Tots dos punts estan units per un nou passeig enjardinat vora el riu a l'altra banda de la Universitat de Deusto, que ofereix una extensa zona verda per al relax dels bilbaïns.

També hi ha prevista la construcció d'una destacada torre d'oficines dissenyada per César Pelli, destinada a hostatjar el govern de Biscaia, i hi ha ambiciosos plans per regenerar la península sobre el riu coneguda com a Zorrozaurre. La nova terminal de l'aeroport es va obrir l'any 2000 i va significar una notable expansió de la capacitat de les antigues instal·lacions, alhora que va permetre el creixement del turisme que arriba amb línies de baix cost com ara easyJet i Vueling.

El potenciament del turisme[modifica | modifica el codi]

La idea és de crear una ciutat interessant i atractiva per als turistes: una Bilbao efervescent amb una bona varietat d'hotels al cor d'un país verd i d'alt interès per als visitants. A part del famós Museu Guggenheim, a la ciutat s'hi troben també el Museu de Belles Arts o Bilboko Arte Eder Museoa (reconegut com un dels millors de l'Estat i recentment renovat) i el Museu Marítim o Bilboko Itsasadarra Itsas Museoa, a la riba del Nerbion. I això és només una petita part del que la ciutat té per oferir.

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

El 1970, Bilbao era la sisena ciutat més poblada de l'Estat espanyol, amb uns 410.000 habitants, i la tercera àrea metropolitana. El 1981, la població va arribar als 433.115 habitants. Aquest va ser el nombre màxim assolit, ja que a partir de llavors la població de la ciutat va començar a disminuir, i el 2003 el cens de Bilbao comptava amb 353.567 habitants.

Disminució de la població[modifica | modifica el codi]

Mentre que el total de la població de la regió continua creixent, el centre urbà ha experimentat un descens en el nombre de residents. Això és resultat de la tendència (constant i sembla que imparable) dels bilbaïns a marxar cap a la costa, ja des de la dècada de 1990. Així, les àrees industrials s'abandonen a favor de la línia costanera. De fet, de les 18 ciutats de l'entorn de Bilbao amb més de 10.000 habitants, només vuit -(Amorebieta, Arrigorriaga, Durango, Bermeo, Gernika, Getxo, Leioa, Mungia i Sopela) han augmentat de població. Sestao ha estat la que s'ha endut la pitjor part, ja que ha perdut gairebé un 11% de la seva població en vuit anys.

Transport i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Autovies i autopistes[modifica | modifica el codi]

  • AP-8: Autopista del Cantàbric.
  • AP-68: Autopista Bascoaragonesa.

Transport aeri[modifica | modifica el codi]

L'Aeroport Internacional de Bilbao, ubicat al municipi de Loiu, és a 12 quilòmetres del centre de la ciutat. Cada any l'utilitzen prop de 4 milions de persones, i hi operen les principals companyies aèries europees.

Esports[modifica | modifica el codi]

El club de futbol més important de la ciutat és l'Athletic Club de Bilbao, que juga a l'estadi de San Mamés.

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bilbao
Municipis de Biscaia Bizkaikobanderea.svg
Abadiño | Abanto-Zierbena | Ajangiz | Alonsotegi | Amoroto | Arakaldo | Arantzazu | Areatza | Arrankudiaga | Arratzu | Arrieta | Arrigorriaga | Arteaga | Artzentales | Atxondo | Aulesti | Bakio | Balmaseda | Barakaldo | Barrika | Basauri | Bedia | Berango | Bermeo | Berriatua | Berriz | Bilbao | Busturia | Derio | Dima | Durango | Ea | Elantxobe | Elorrio | Erandio | Ereño | Ermua | Errigoiti | Etxebarri | Etxebarria | Forua | Fruiz | Galdakao | Galdames | Gamiz-Fika | Garai | Gatika | Gautegiz-Arteaga | Gernika-Lumo | Getxo | Gizaburuaga | Gordexola | Gorliz | Gueñes | Ibarrangelu | Igorre | Ispaster | Iurreta | Izurtza | Jatabe | Karrantza | Kortezubi | Lanestosa | Larrabetzu | Laukiz | Leioa | Lekeitio | Lemoa | Lemoiz | Lezama | Loiu | Mallabia | Mañaria | Markina-Xemein | Meñaka | Mendata | Mendexa | Morga | Mundaka | Mungia | Munitibar-Arbatzegi-Gerrikaitz | Murueta | Muskiz | Muxika | Nabarniz | Ondarroa | Orozko | Ortuella | Otxandio | Plentzia | Portugalete | Santurtzi | Sestao | Sondika | Sopela | Sopuerta | Sukarrieta | Trapagaran | Turtzioz | Ubide | Ugao | Urduliz | Urduña | Zaldibar | Zalla | Zamudio | Zaratamo | Zeanuri | Zeberio | Zierbena | Ziortza-Bolibar | Zornotza