Barakaldo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Barakaldo
Barakaldo
Bandera de Barakaldo Escut de Barakaldo
(En detall) (En detall)
Localització
Localització de Barakaldo
Municipi de Biscaia
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
Espanya
CA Basca
Biscaia
Gran Bilbao
Gentilici Baracaldès/esa, Barakaldarra
Predom. ling. Basc
Superfície 29,39 km²
Altitud 7 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
100.502 hab.
3.419,6 hab/km²
Coordenades
Dirigents:
• Alcalde:

Alfonso García (PSE-EE)
Codi postal 48901 48902 48903
Agermanament Cuba Municipio Diez de octubre, Cuba
Sàhara Occidental Daira Burka-a Aaiun, Sàhara occidental
Equatorial Guinea Ebebiyin, Guinea Equatorial
Espanya Jaén, Espanya
Equador Portoviejo, Equador
Web

Barakaldo és un municipi d'Euskadi. Està situat a la província de Biscaia i ubicat a la comarca del Gran Bilbao, al marge esquerre de la ria del Nerbioi-Ibaizabal. Després de Bilbao és la localitat biscaïna més poblada.

Etimologia del nom Barakaldo[modifica | modifica el codi]

Segons Manuel Azcárraga, el nom de Barakaldo prové de les paraules en basc "Baratz", que vol dir hort i "Alde(a)" que vol dir zona. O sigui que Barakaldo en català es podria traduir, si fa no fa, com a "Zona d'horts". El nom Baratzaldea hauria canviat fins a esdevenir Barakaldo.

Existeixen teories que apunten altres orígens. Per exemple, es creu que la primera part (bara), prové d'"ibar(ra) que vol dir horta, que per degeneració va perdre la inicial i. Respecte a la segona part (kaldo), hi ha qui diu que prové directament del castellà "caldo", brou,tot i que segurament, segons aquesta teoria, provindria de galdua (perduda). Per tant Barakaldo significaria Ibarra galdua, o sigui l'horta perduda. Carlos de la Plaza coincidía en assenyalar que Bar- provindría d'ibar, i -aldo de alde, pero afegia a més a més el lexema kai, que vol dir moll interpretant el nom com moll de l'horta del costat. L'escriptor local Carlos Ibáñez refusa aquesta interpretació, ja que segons ell a la ribera esquerra del Nervión-Ibaizàbal a l'altura de Barakaldo no hi hauria molls en les èpoques anteriors a l'aparició del nom. Per la seva part, Ibáñez apunta una possible relació entre el nom Barakaldo i les paraules barakulloa, barakulua o barekukuilo, "caragol".

Per acord del ple de l'ajuntament es va canviar el nom del municipi de Baracaldo a Barakaldo, per resolució del 21 de maig de 1986, del Director de la Secretaria General tècnica del govern Basc, publicada al BOPV del 2 de juny del mateix any.

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia de la localitat es va caracteritzar fa segles per l'agricultura, la ramaderia, i especialment les ferreries, que transformaven el ferro de les mines properes. Posteriorment (segle XIX), les ferreries van donar pas a la indústria siderometal·lúrgica, destacant l'empresa Altos Hornos de Vizcaya desapareguda durant les reconversions dels anys 1980. Actualment és una localitat dedicada principalment al sector serveis.

Al 2005 es va obrir el centre comercial més gran de la zona nord de la península, "Mega Park Barakaldo" -que al novembre disposarà d'una superfície comercial de 137.000 metres quadrats- també disposa d'un altre gran centre comercial i d'oci "Max Center", que es va obrir a mitjans de la dècada dels 90, i posteriorment es va ampliar creant-se un altre complex anomenat "Max Ocio". Aquests grans projectes han comptat amb l'oposició de la majoria dels petits i mitjans comerciants ja establits a la zona.

Finalment, es pot mencionar que es troba en projecte d'aprovació la futura construcció d'un parc temàtic al costat de la Ría.

La localitat fabril també és seu de la nova Feria Internacional de Bilbao, l'anomenat BEC (Bilbao Exhibition Centre), inaugurada el 2004, fet que ha disparat el nombre de visitants i consumidors dels serveis del municipi, i la creació d'hotels.

Administració[modifica | modifica el codi]

En les últimes eleccions locals celebrades el 27 de maig de 2007, el partit més votat va ser el Partit Socialista d'Euskadi PSE-EE/PSOE, el candidat del qual Tontxu Rodríguez ostenta l'alcaldia en solitari.

Partit Polític Nombre de vots  % de votos Edils 2007 Edils 2003 Edils 2011
PSE-EE 19.207 41,20 % 11 9 8
PNV 9.828 20,90 % 5 8 (amb EA) 7
PP 7.716 16,48 % 4 5 5
ANV 4.934 10,54% 3 - -
EB-B-Aralar 3.444 7,36 % 2 3 1
Eusko Alkartasuna 944 2,02% 0 - -
Bildu (EA - Alternatiba - Ezker Abertzalea) - - - - 4
TOTAL 46.073 100 % 25 25 25

Història[modifica | modifica el codi]

Església de Santa Teresa al barri de Bagatza

En els últims anys, la ciutat ha passat de ser un municipi industrial a convertir-se en nucli de serveis. Les antigues instal·lacions d'Alts Forns de Biscaia (AHV) han donat pas a la Fira abans esmentada. Altres àrees importants del municipi són ara el parc comercial "Mega Park Barakaldo" -també abans esmentat- un Jardí Botànic, diverses zones per als vianants, parcs municipals, residències per la tercera edat, regeneració d'antics barris (Desert, Beurko), passeigs, places, poliesportius, etc.

Els autors coincideixen en què els començaments de la història de Barakaldo caldria situar-los en les activitats bèl·liques dels càntabres i les seves lluites amb els romans i les tribus veïnes. L'historiador Plini el Vell situava la regió de les nou ciutats dels càntabres a l'oest del Nervión (possible frontera natural entre Cantàbria i els Autrigones), entre les que podria estar inclòs Barakaldo, per ser banyat per la ria en el seu marge esquerra en una zona molt pròxima a la seva sortida al mar.

Segons escriu Lope García de Salazar al seu llibre Benanances i Fortunes, "la terra de Barakaldo és d'antiguitat de temps immemorials". Tanmateix, el primer document conegut que fa referència a Barakaldo data de l'any 1051, i és la carta de donació del monestir d'Axpe de Busturia a San Millán de la Cogolla que fan els Comtes de Biscaia, el senyor Iñigo i la senyora Toda. En aquesta carta s'esmenta al Señor Lope Velázquez (Blázquez en alguns texts), que exercia el títol de Señor de Barakaldo.

Barakaldo era al segle XIII un poble agrícola, però sobretot, a causa de la seva situació privilegiada propera a la zona minera de Triano i als seus rius Cadagua, Castaños i Galindo, podia donar sortida per terra i per mar als productes miners que s'obtenien a la zona. Com que reunia les condicions idònies, i alguns pobles veïns no podien dedicar-s'hi, la sortida del mineral de la zona passava pel poble, el que va ocasionar l'existència de molts molins i ferreries a la zona del Bassal i a la zona d'Iráuregui.

En el segle XIV Barakaldo es va desmembrar de les Encartaciones (a les que pertanyia per la seva vinculació al Vall de Somorrostro) i, per privilegi del comte Senyor Tello de Trastamara, es va incorporar a la Merindad de Uribe. Va abandonar el fur propi d'aquelles i va optar pel de Biscaia, passant a formar part de la Senyoria (el que, curiosament, els altres pobles encartats van tardar quatre segles a fer), deixant de ser consell i naixent com avantesglésia.

Quan l'any 1300 es va promulgar la carta puebla de Bilbao, el comerç baracaldès va sortir perjudicat en favor del de la capital, i quan es va promulgar la de Portugalete, vint-i-dos anys després, seguien millorat els drets de la capital en perjudici dels de les avantesglésies. A més, i segons avançava en el temps, Barakaldo va continuar enfrontant-se a Bilbao per motius econòmics i comercials, encara que bé és cert que no podia competir amb ell ni amb las Villas.

Tot i així, la gent es va esforçar per aconseguir el seu lloc d'importància a la zona. Aquí pot veure's el naixement de la tradició industrial i comercial que tenia l'avantesglésia amb la seva horta de renom, arribant a assolir un important grau de desenvolupament.

Quan s'inicia el desenvolupament industrial a Biscaia, comencen a tenir gran importància les ferreries, i les de Barakaldo elaboraven el mineral de ferro extret de la zona de Triano (eren molt importants les mines de Somorrostro). Però novament les enveges i disputes comercials es van conjurar contra el poble. No només eren Bilbao i las Villas; també sorgien continus conflictes amb els consells de San Salvador del Valle, Santurce i Sestao (que formaven l'anomenat grup dels Tres Consells), que s'oposaven a aquesta explotació. Al final, només li van quedar a Barakaldo les tasques de càrrega i descàrrega dels minerals.

Diguem-ne que Baracaldo i Bilbao mai es van tenir molts simpatia. En època medieval, habitualment en bàndols separats d'oñacins i gamboíns (eren partidaris de llinatges diferents)i successivament fins al període "napoleònic", Barakaldo recolzant el projecte de nova ciutat, (l'anomenat Port de la Pau en honor de José Bonaparte "Príncipe de la Paz"), projecte amb vocació de ciutat alternativa al Bilbao de l'època. Com que Bilbao es va alinear al bàndol del "liberalisme", mentre que Barakaldo, junt amb Begoña i Abando (districtes d'Euskadi), va prendre part activa en el "tradicionalisme". Al 1820, quan el rei jura la Constitució, el poble tradicionalista no accepta l'esmentada submissió i a Biscaia és Barakaldo la que primer s'aixeca, marxant cap a Bilbao i unint-se després les altres avantesglésies, preludi de les successives guerres carlistes, originades pels partidaris de la successió del Senyor Carles, germà del rei Ferran VII, qui havia nomenat hereva del tron a la seva filla Isabel, una cosa que aquells no admetien. La Senyoria va prendre la bandera de Carles V, que pregonava la monarquia absoluta, el rei per dret diví i, com no podia ser de cap altra manera, ja que li proporcionava la cobertura social necessària, el predomini del clergat, mentre que Bilbao era focus de liberals i defensava Isabel. Al final de la guerra, van resultar cremades i saquejades més de la meitat de les cases de l'avantesglésia i, amb elles, va desaparèixer també el primer ajuntament, que havia estat construït a la zona de San Vicente, al costat de l'església de l'advocació del sant i patró de Barakaldo.

A més d'una qüestió dinàstica i de política general, en les guerres carlistes es dirimeix un assumpte de profunda transcendència econòmica i social: el de la liberalització en l'extracció del mineral de ferro i el seu lliure comerç, davant els qui defensaven el sistema tradicional vinculat a la propietat i l'ús comunal. L'última de les guerres significa el final dels Furs, la possibilitat de l'apropiació privada de les explotacions, i el seu comerç massiu cap a Anglaterra, primera etapa en l'acumulació de capitals privats que en un segon estadi posen en marxa les grans instal·lacions siderúrgiques, les drassanes, etc.

Infraestructures[modifica | modifica el codi]

Barakaldo és un municipi excel·lentment connectat a una atapeïda xarxa de transport públic.

Tren[modifica | modifica el codi]

  • Rodalies Bilbao de Renfe-Operadora: Barakaldo està comunicat amb altres localitats del Gran Bilbao a través de les Línies C2 Bilbao-Abando - Estació de Muskiz (Rodalies Renfe)|Muskiz i C1 Bilbao-Abando - Estació de Santurtzi (Rodalies Renfe)|Santurtzi de Cercanías Bilbao de Renfe-Operadora. Compta amb les estacions: Barakaldo i Lutxana. Això permet un desplaçament a Bilbao de tan sols 13 minuts de durada entre el centre de les ciutats (des de l'estació Barakaldo fins a l'estació Bilbao-Abando).
  • Rodalies FEVE: Barakaldo està comunicat a través de la línia de Rodalies de Vizcaya Bilbao-Balmaseda. Pocs veïns de Barakaldo utilitzen aquest mitjà, ja que només té parada al barri perifèric de Santa Agueda (de difícil accés i amb pocs habitants). Els dies de més ús d'aquest mitjà es concentren durant la festivitat de Santa Águeda. El trajecte fins a Bilbao dura 10 minuts.

MetroBilbao[modifica | modifica el codi]

Barakaldo està comunicat amb altres localitats del Gran Bilbao a través de la Línia 2 de MetroBilbao. Compta amb 4 parades: Bagatza, Barakaldo, Ansio i Gurutzeta/Cruces. Això permet un desplaçament a Bilbao d'uns 20 minuts de durada entre el centre de les ciutats (des de parada Barakaldo fins a parada Abando).

Autobús[modifica | modifica el codi]

Barakaldo està comunicat amb altres localitats del Gran Bilbao a través de diverses línies de BizkaiBus:

  • Fins a Bilbao: 3137 (Barakaldo-Lutxana-Bilbao) -la més directa, que fa el trajecte en uns 20 minuts-, 3136 (Bilbao-Cruces-Barakaldo per Retuerto) i 3144 (Bilbao-Cruces-Barakaldo per Ugarte) Totes tenen una freqüència de 30 minuts, el que suposa un servei cada 10 minuts cap a Bilbao.
  • Cap a Sestao, Portugalete i Santurce: 3131 (Barakaldo-Sestao-Repelega), 3142 (Barakaldo-Retuerto-Kareaga), 3129 (Lutxana-Cruces-Santurtzi), 3141 (Cruces-Bagatza-Funicular de Trapagaran), 3122(Bilbao-Sestao-Repelega) i 3115 (Bilbao-Santurtzi). Aquestes dues últimes creuen Barakaldo per la carretera de Santurce.
  • Cap a Guecho: 3338 (Muskiz-Barakaldo-Las Arenas)
El bot arribant a la parada de Barakaldo.

Gasolino[modifica | modifica el codi]

Barakaldo està comunicat amb Erandio a través del bot que travessa el riu Nervión. Aquest transport privat està en possible desaparició a causa de la incorporació del Metro Bilbao a Barakaldo, que curiosament triga més a fer aquest recorregut i en el que s'ha de fer transbord a Bilbao.

Tramvia[modifica | modifica el codi]

A més a més, actualment es troba en fase d'estudi una línia de tramvia que recorri el municipi. En un principi va ser el propi ajuntament el que va proposar un possible projecte que després es va estancar. En aquests moments, és una iniciativa popular la que ha presentat un nou projecte a la ciutadania i als seus representants a l'ajuntament. Més informació sobre el projecte: «Nuevos avances en el proyecto». Arxivat de l'original el 2012-07-07.

Autopista[modifica | modifica el codi]

Per Barakaldo discorre un tram de l'autopista A-8, de l'autopista A-68 i de la carretera nacional N-634

Cultura[modifica | modifica el codi]

Barakaldo és zona de pas del Camí de Sant Jaume. Entra al municipi pel "Pont del Diable" des del barri de Castrejana (Bilbao), passant per l'Ermita de Santa Àgueda, l'horta d'Ibarreta-Zuloko (Actual MegaPark), l'Església del barri de Sant Vicenç i des d'allà continua cap a Sestao pel camí de Beurko Viejo.

Esports[modifica | modifica el codi]

Barakaldo compta amb un equip de futbol, el Barakaldo CF, i també amb un equip d'handbol: el Barakaldo UPV.

Barakaldo té dos poliesportius: Gorostiza i Lasesarre.

El primer, situat a la carretera en direcció cap a El Regato, compta amb una pista poliesportiva, piscines interiors i exteriors, pistes de tennis, frontó...

El Poliesportiu de Lasesarre es troba a la part baixa de Barakaldo proper al Galindo i a les vies de tren de rodalia. Compta amb piscines cobertes climatitzades, pistes de tennis, bàsquet, camp de futbol de gespa artificial, pistes de pàdel i un estadi multiusos.

Turisme[modifica | modifica el codi]

Barakaldo compta amb una oficina de turisme en el Bilbao Exhibition Center (BEC). Durant aquests anys s'ha preparat per atendre als turistes mitjançant guies i tríptics. També al carrer hi ha repartits mapes i cartells amb els edificis més singulars. En els quals hi ha un número de telèfon per donar informació sobre el monument escollit.

Festes locals[modifica | modifica el codi]

Les festes del municipi se celebren la setmana del 16 de juliol en honor a la Verge del Carme.

Personatges destacats[modifica | modifica el codi]

Futbolistes[modifica | modifica el codi]

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

El municipi de Barakaldo està agermanat amb:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Barakaldo
Municipis de Biscaia Bizkaikobanderea.svg
Abadiño | Abanto-Zierbena | Ajangiz | Alonsotegi | Amoroto | Arakaldo | Arantzazu | Areatza | Arrankudiaga | Arratzu | Arrieta | Arrigorriaga | Arteaga | Artzentales | Atxondo | Aulesti | Bakio | Balmaseda | Barakaldo | Barrika | Basauri | Bedia | Berango | Bermeo | Berriatua | Berriz | Bilbao | Busturia | Derio | Dima | Durango | Ea | Elantxobe | Elorrio | Erandio | Ereño | Ermua | Errigoiti | Etxebarri | Etxebarria | Forua | Fruiz | Galdakao | Galdames | Gamiz-Fika | Garai | Gatika | Gautegiz-Arteaga | Gernika-Lumo | Getxo | Gizaburuaga | Gordexola | Gorliz | Gueñes | Ibarrangelu | Igorre | Ispaster | Iurreta | Izurtza | Jatabe | Karrantza | Kortezubi | Lanestosa | Larrabetzu | Laukiz | Leioa | Lekeitio | Lemoa | Lemoiz | Lezama | Loiu | Mallabia | Mañaria | Markina-Xemein | Meñaka | Mendata | Mendexa | Morga | Mundaka | Mungia | Munitibar-Arbatzegi-Gerrikaitz | Murueta | Muskiz | Muxika | Nabarniz | Ondarroa | Orozko | Ortuella | Otxandio | Plentzia | Portugalete | Santurtzi | Sestao | Sondika | Sopela | Sopuerta | Sukarrieta | Trapagaran | Turtzioz | Ubide | Ugao | Urduliz | Urduña | Zaldibar | Zalla | Zamudio | Zaratamo | Zeanuri | Zeberio | Zierbena | Ziortza-Bolibar | Zornotza