Chelsea Football Club

Chelsea FC

Nom complet	Chelsea Football Club
Àlies	The Blues, The Pensioners
Fundació	1905
Estadi	Stamford Bridge, Londres, Anglaterra (42.360 espectadors)
Propietari	Roman Abramòvitx
President	Bruce Buck
Entrenador	Rafa Benítez
Lliga	FA Premier League (6è la temporada 2011-12)
Web oficial	www.chelseafc.com
Primera Segona Tercera

El Chelsea Football Club és un club de futbol anglès, de la ciutat de Londres. Malgrat el seu nom, el club no té la seu al districte de Kensington i Chelsea, sinó al districte veí de Hammersmith i Fulham. El seu estadi, Stamford Bridge, està localitzat a Fulham Road, camí que separa Chelsea de Fulham.

Història

El 1896, els germans Gus i Joe Mears compraren el Stamford Bridge Athletics Ground a Fulham, a l'oest de Londres, amb la intenció de jugar partits de futbol. El 1904 van oferir l'estadi al Fulham Football Club però aquest refusà. Aleshores, els germans Mears decidiren fundar el seu propi club per a jugar a Stamford Bridge.

Equip del Chelsea el 1905

El Chelsea Football Club fou fundat el 14 de març de 1905 al pub The Rising Sun, situat davant de l'estadi d'Stamford Bridge. Immediatament el club fou seleccionat per jugar a la Second Division de la Football League el 29 de maig de 1905. El primer èxit de l'equip fou l'arribada a la final de la Copa anglesa de futbol el 1915, però perdé amb el Sheffield United a Old Trafford. Durant els anys 20 romangué unes temporades a segona divisió abans de tornar a ascendir a primera el 1929-30.

Acabada la Segona Guerra Mundial, l'octubre de 1945, les autoritats futbolístiques angleses van voler disputar un partit per celebrar la tornada a la pau mundial. El campió soviètic, el Dinamo de Moscou visità Stamford Bridge i es produí la més alta assistència d'espectadors a l'estadi amb quasi 100.000 persones. L'arribada a la banqueta del que havia estat gran jugador anglès Ted Drake el 1952 portà al club al seu primer gran triomf esportiu, la conquesta del campionat de lliga de la temporada 1955-56. L'any següent, la UEFA creà la Copa d'Europa de futbol. La negativa de la Football League i la Federació Anglesa de Futbol a participar-hi portà al Chelsea a retirar-se de la competició abans que comencés.

A la darreria dels anys 50 un bon planter de jugadors com Jimmy Greaves, Bobby Tambling i Terry Venables no van poder evitar un nou descens de l'equip a segona divisió la temporada 1960-61. La següent temporada, un nou entrenador, Tommy Docherty, tornà a l'equip a la màxima categoria. Durant els anys 60 el Chelsea només guanyà la Football League Cup el 1965 com a títol important, tot i que perdé la lliga del mateix any a les darreres jornades i arribà a les semifinals de la Copa de Fires l'any següent i perdé la final de 1967 de la Cup enfront el Tottenham Hotspur.

La graderia est (East Stand) de l'Stamford Bridge

L'inici dels 70 foren bons. Guanyà per primer cop al FA Cup el derrotant per 2-1 al Leeds United i la temporada següent s'emporta la Recopa d'Europa, guanyant la final a Atenes al Real Madrid. Malgrat aquests triomfs, l'equip declinà dramàticament. Un ambiciós projecte de reconversió de l'estadi (només s'aconseguí construir la graderia est) amenaçà l'estabilitat financera del club, i provocà la necessitat de posar a la venda nombrosos jugadors i, inclosa, la propietat de l'estadi.

El club començà una caiguda sense aturador. En el pitjor moment financer de la seva història el club fou adquirit per l'empresari Ken Bates per la increïble xifra de £1. Bates fou un gran lluitador com a president del club però els problemes de tota índole no s'aturaven i acabà la temporada 1982-83 a la posició 18ena de la segona divisió, a un pas de baixar a tercera. L'any 1983 fou el punt d'inflexió. L'entrenador John Neal fa una sèrie de bons fitxatges a baix cost, gastant menys de £500.000.

El nou Chelsea guanya la segona divisió anglesa la temporada 1983-84 i torna a recuperar la màxima categoria, on aconseguí mantenir-se a la zona tranquil·la les temporades següents. Tornà a descendir l'any 1988, però recuperà la màxima categoria ràpidament en guanyar de nou a la categoria de plata. A inicis dels anys 90, Ken Bates aconseguí de nou la propietat de l'estadi fent un tracte amb els bancs de les immobiliàries propietàries, les quals s'havien declarat en fallida. Fou contractat l'entrenador Glenn Hoddle, de fet actuà com a jugador-entrenador, la temporada 1993-94, el qual portà l'equip a una nova final de la copa anglesa l'any 1994. Abans d'abandonar el càrrec per dirigir la selecció anglesa, Hoodle contractà el veterà holandès Ruud Gullit el 1996. Gullit es convertí en jugador-entrenador i contractà jugadors de fama mundial com Gianfranco Zola. El club guanyà de nou la FA Cup i el seu joc bonic li valgué el sobrenom de Sexy Football.

Gullit fou acomiadat després d'una disputa amb Ken Bates i Gianluca Vialli fou nomenat jugador-entrenador. Vialli portà l'equip a guanyar la Football League Cup i la Recopa d'Europa de l'any 1998. El 2000, el Chelsea guanya novament la FA Cup vencent a la final a l'Aston Villa per 1-0.

El Chelsea en un partit contra el Tottenham Hotspur

Un desafortunat inici de la temporada 2001-02 li costà el càrrec a Vialli, en benefici d'un altre italià, Claudio Ranieri. Ranieri arribà a la final de la FA Cup del 2002 i a la classificació per la Lliga de Campions de la UEFA de la temporada 2002-03. El juny del 2003, Bates vengué el club al bilionari rus Roman Abramovich per £60 milions, que fou el preu més gran pagat per la compra d'un club anglès de futbol. Abramovich es gastà més de £100 milions en nous jugadors conformant un gran equip però que només pogué acabar segona a la FA Premier League, ser semifinalista de la Lliga de Campions. Ranieri fou acomiadat i en el seu lloc fou contractat l'entrenador portuguès José Mourinho.

L'any 2005 es commemorà el centenari del club. De la mà de jugadors com el capità John Terry i Frank Lampard, guanyaren la FA Premier League batent gran quantitat de rècords (més victòries, més punts i menys gols en contra); la Football League Cup en derrotar a la final al Liverpool FC per 3-2 al Millennium Stadium i arribaren a semifinals de la Lliga de Campions de la UEFA. L'any 2006 repetí el títol que consagra al millor equip anglès de la temporada. No aconseguí, en canvi, millorar l'actuació a la lliga de campions, l'assignatura pendent del club.

Finalment, els Blues van aconseguir arribar a la final de la Champions League del 2008 eliminant el Liverpool FC a la semifinal. Aquell partit va ser tràgic per l'equip. Després que Frank Lampard igualés un 1-0 a favor del rival -el Manchester United- i la pròrroga acabés sense gols, el partit va haver de decidir-se als penals. John Terry va fallar per culpa d'una relliscada el penal que podria haver donat la victòria al Chelsea, i finalment l'United guanyà la tanda per 6-5 i es proclamà campió.

Per fi, el 19 de maig del 2012 el Chelsea guanya la seva primera Champions League a l'Allianz Arena de Munic davant el Bayern de Munic a la tanda de penals. L'entrenador era Roberto di Matteo, el segon entrenador, que es va fer càrrec de l'equip després de la destitució de Villas-Boas.

La temporada 2012 - 2013 va començar amb Roberto di Matteo a la banqueta 'blue', però després d'un inici molt pobre, tant en la Premier League com en la fase de grups de la Champions League, és destituït. El vespre del 21 de novembre del 2012, després de la derrota 3 a 0 davant la Juventus Football Club, és presentat com a nou entrenador Rafa Benítez, mitjançant la web del club.

Colors

El Chelsea juga amb samarreta blava amb detalls en color blanc i pantalons blaus.

Palmarès

• 2 Recopa d'Europa de futbol: 1971, 1998
• 1 Supercopa d'Europa de futbol: 1998
• 4 Lliga anglesa: 1954-55, 2004-05, 2005-06, 2009-10
• 7 Copa anglesa: 1970, 1997, 2000, 2007, 2009, 2010 i 2012
• 4 Copa de la Lliga anglesa: 1965, 1998, 2005, 2007
• 2 Lliga anglesa de Segona Divisió: 1983-84, 1988-89
• 4 Community Shield: 1955, 2000, 2005, 2009
• 2 Full Members Cup: 1986, 1990
• 1 Copa d'Europa de futbol: 2012

Plantilla 2012/13

Núm. Posició Jugador 1 POR Petr Čech 2 DEF Branislav Ivanović 3 DEF Ashley Cole 4 DEF David Luiz 6 MIG Oriol Romeu 7 MIG Ramires 8 MIG Frank Lampard (2n capità) 9 DAV Fernando Torres 10 DAV Juan Mata 11 MIG Oscar 12 MIG John Obi Mikel 13 DAV Victor Moses

No. Posició Jugador 15 MIG Florent Malouda 17 MIG Eden Hazard 19 DEF Paulo Ferreira 21 MIG Marko Marin 22 POR Ross Turnbull 23 DAV Daniel Sturridge 24 DEF Gary Cahill 26 DEF John Terry (capità) 28 DEF César Azpilicueta 34 DEF Ryan Bertrand 40 POR Henrique Hilário

Entrenadors

Entrenador	Període
John Tait Robertson	1905–1906
William Lewis	1906–1907
David Calderhead	1907–1933
Leslie Knighton	1933–1939
Billy Birrell	1939–1952
Ted Drake	1952–1961
Tommy Docherty	1962–1967
Dave Sexton	1967–1974
Ron Suart	1974–1975
Eddie McCreadie	1975–1977
Ken Shellito	1977–1978
Danny Blanchflower	1978–1979
Geoff Hurst	1979–1981
John Neal	1981–1985
John Hollins	1985–1988
Bobby Campbell	1988–1991
Ian Porterfield	1991–1993
David Webb	1993
Glenn Hoddle	1993–1996
Ruud Gullit	1996–1998
Gianluca Vialli	1998–2000
Claudio Ranieri	2000–2004
José Mourinho	2004–2007
Avram Grant	2007–2008
Luiz Felipe Scolari	2008–2009
Guus Hiddink	2009
Carlo Ancelotti	2009-2011
André Villas-Boas	2011-2012
Roberto Di Matteo	2012
Rafa Benítez	2012 -

Jugadors destacats

• 1900s-1940s: William Foulke, Hugh Gallacher, John Harris, George Hilsdon, Tommy Lawton, Nils Middelboe, George Mills, John Tait Robertson.
• 1950s: Ken Armstrong, Roy Bentley, Frank Blunstone, Jimmy Greaves, Ron Greenwood, John McNichol, Eric Parsons, Peter Sillett.
• 1960s: Peter Bonetti, Barry Bridges, George Graham, John Hollins, Eddie McCreadie, Ken Shellito, Bobby Tambling, Terry Venables.
• 1970s: Tommy Baldwin, Charlie Cooke, Ron Harris, Alan Hudson, Ian Hutchinson, Peter Osgood, David Webb, Ray Wilkins.
• 1980s: John Bumstead, Kerry Dixon, Graeme Le Saux, Pat Nevin, Joe McLaughlin, Eddie Niedzwiecki, Nigel Spackman, David Speedie, Mickey Thomas, Clive Walker.
• 1990s: Ed de Goey, Roberto di Matteo, Albert Ferrer, Ruud Gullit, Mark Hughes, Vinnie Jones, Frank Leboeuf, Dan Petrescu, Gianluca Vialli, Dennis Wise, Gianfranco Zola.
• 2000s: Marcel Desailly, Damien Duff, Tore André Flo, William Gallas, Eiður Guðjohnsen, Jimmy Floyd Hasselbaink, Emmanuel Petit, John Terry i Didier Drogba

Cedits

Núm. Posició Jugador 4 DEF Slobodan Rajković (Cedit al FC Twente) 9 DAV Franco Di Santo (Cedit al Blackburn Rovers) 16 DAV Scott Sinclair (Cedit al Wigan Athletic) 42 DEF Michael Mancienne (Cedit al Wolverhampton Wanderers) - DAV Miroslav Stoch (Cedit al FC Twente)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chelsea Football Club

• Official Web oficial del club
• Chelsea FC - web de la Premier League
• Alineacions Chelsea