Chelsea Football Club

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Chelsea FC
logo
Nom complet Chelsea Football Club
Àlies The Blues, The Pensioners
Fundació 1905
Estadi Stamford Bridge,
Londres, Anglaterra
(42.360 espectadors espectadors)
Propietari Rússia Roman Abramóvitx
President EUA Bruce Buck
Entrenador Portugal Jose Mourinho
Lliga FA Premier League
(6è la temporada 2011-12)
Web oficial
www.chelseafc.com
Equipació
Primer
equip
Equipació
Segon
equip

El Chelsea Football Club és un club de futbol anglès, de la ciutat de Londres. Malgrat el seu nom, el club no té la seu al districte de Kensington i Chelsea, sinó al districte veí de Hammersmith i Fulham. El seu estadi, Stamford Bridge, està localitzat a Fulham Road, camí que separa Chelsea de Fulham.

Història[modifica | modifica el codi]

El 1896, els germans Gus i Joe Mears compraren el Stamford Bridge Athletics Ground a Fulham, a l'oest de Londres, amb la intenció de jugar partits de futbol. El 1904 van oferir l'estadi al Fulham Football Club però aquest refusà. Aleshores, els germans Mears decidiren fundar el seu propi club per a jugar a Stamford Bridge.

Equip del Chelsea el 1905

El Chelsea Football Club fou fundat el 14 de març de 1905 al pub The Rising Sun, situat davant de l'estadi de Stamford Bridge. Immediatament el club fou seleccionat per jugar a la Second Division de la Football League el 29 de maig de 1905. El primer èxit de l'equip fou l'arribada a la final de la Copa anglesa de futbol el 1915, però perdé amb el Sheffield United a Old Trafford. Durant els anys 20 romangué unes temporades a segona divisió abans de tornar a ascendir a primera el 1929-30.

Acabada la Segona Guerra Mundial, l'octubre de 1945, les autoritats futbolístiques angleses van voler disputar un partit per celebrar la tornada a la pau mundial. El campió soviètic, el Dinamo de Moscou visità Stamford Bridge i es produí la més alta assistència d'espectadors a l'estadi amb quasi 100.000 persones. L'arribada a la banqueta del que havia estat gran jugador anglès Ted Drake el 1952 portà al club al seu primer gran triomf esportiu, la conquesta del campionat de lliga de la temporada 1955-56. L'any següent, la UEFA creà la Copa d'Europa de futbol. La negativa de la Football League i la Federació Anglesa de Futbol a participar-hi portà al Chelsea a retirar-se de la competició abans que comencés.

A la darreria dels anys 50 un bon planter de jugadors com Jimmy Greaves, Bobby Tambling i Terry Venables no van poder evitar un nou descens de l'equip a segona divisió la temporada 1960-61. La següent temporada, un nou entrenador, Tommy Docherty, tornà a l'equip a la màxima categoria. Durant els anys 60 el Chelsea només guanyà la Football League Cup el 1965 com a títol important, tot i que perdé la lliga del mateix any a les darreres jornades i arribà a les semifinals de la Copa de Fires l'any següent i perdé la final de 1967 de la Cup enfront el Tottenham Hotspur.

La graderia est (East Stand) de l'Stamford Bridge

L'inici dels 70 foren bons. Guanyà per primer cop al FA Cup el derrotant per 2-1 al Leeds United i la temporada següent s'emporta la Recopa d'Europa, guanyant la final a Atenes al Real Madrid. Malgrat aquests triomfs, l'equip declinà dramàticament. Un ambiciós projecte de reconversió de l'estadi (només s'aconseguí construir la graderia est) amenaçà l'estabilitat financera del club, i provocà la necessitat de posar a la venda nombrosos jugadors i, inclosa, la propietat de l'estadi.

El club començà una caiguda sense aturador. En el pitjor moment financer de la seva història el club fou adquirit per l'empresari Ken Bates per la increïble xifra de £1. Bates fou un gran lluitador com a president del club però els problemes de tota índole no s'aturaven i acabà la temporada 1982-83 a la posició 18a de la segona divisió, a un pas de baixar a tercera. L'any 1983 fou el punt d'inflexió. L'entrenador John Neal fa una sèrie de bons fitxatges a baix cost, gastant menys de £500.000.

El nou Chelsea guanya la segona divisió anglesa la temporada 1983-84 i torna a recuperar la màxima categoria, on aconseguí mantenir-se a la zona tranquil·la les temporades següents. Tornà a descendir l'any 1988, però recuperà la màxima categoria ràpidament en guanyar de nou a la categoria de plata. A inicis dels anys 90, Ken Bates aconseguí de nou la propietat de l'estadi fent un tracte amb els bancs de les immobiliàries propietàries, les quals s'havien declarat en fallida. Fou contractat l'entrenador Glenn Hoddle, de fet actuà com a jugador-entrenador, la temporada 1993-94, el qual portà l'equip a una nova final de la copa anglesa l'any 1994. Abans d'abandonar el càrrec per dirigir la selecció anglesa, Hoodle contractà el veterà holandès Ruud Gullit el 1996. Gullit es convertí en jugador-entrenador i contractà jugadors de fama mundial com Gianfranco Zola. El club guanyà de nou la FA Cup i el seu joc bonic li valgué el sobrenom de Sexy Football.

Gullit fou acomiadat després d'una disputa amb Ken Bates i Gianluca Vialli fou nomenat jugador-entrenador. Vialli portà l'equip a guanyar la Football League Cup i la Recopa d'Europa de l'any 1998. El 2000, el Chelsea guanya novament la FA Cup vencent a la final a l'Aston Villa per 1-0.

El Chelsea en un partit contra el Tottenham Hotspur

Un desafortunat inici de la temporada 2001-02 li costà el càrrec a Vialli, en benefici d'un altre italià, Claudio Ranieri. Ranieri arribà a la final de la FA Cup del 2002 i a la classificació per la Lliga de Campions de la UEFA de la temporada 2002-03. El juny del 2003, Bates vengué el club al bilionari rus Roman Abramóvitx per £60 milions, que fou el preu més gran pagat per la compra d'un club anglès de futbol. Abramóvitx es gastà més de £100 milions en nous jugadors conformant un gran equip però que només pogué acabar segona a la FA Premier League, ser semifinalista de la Lliga de Campions. Ranieri fou acomiadat i en el seu lloc fou contractat l'entrenador portuguès José Mourinho.

L'any 2005 es commemorà el centenari del club. De la mà de jugadors com el capità John Terry i Frank Lampard, guanyaren la FA Premier League batent gran quantitat de rècords (més victòries, més punts i menys gols en contra); la Football League Cup en derrotar a la final al Liverpool FC per 3-2 al Millennium Stadium i arribaren a semifinals de la Lliga de Campions de la UEFA. L'any 2006 repetí el títol que consagra al millor equip anglès de la temporada. No aconseguí, en canvi, millorar l'actuació a la lliga de campions, l'assignatura pendent del club.

Finalment, els Blues van aconseguir arribar a la final de la Champions League del 2008 eliminant el Liverpool FC a la semifinal. Aquell partit va ser tràgic per l'equip. Després que Frank Lampard igualés un 1-0 a favor del rival -el Manchester United- i la pròrroga acabés sense gols, el partit va haver de decidir-se als penals. John Terry va fallar per culpa d'una relliscada el penal que podria haver donat la victòria al Chelsea, i finalment el United guanyà la tanda per 6-5 i es proclamà campió.

Per fi, el 19 de maig del 2012 el Chelsea guanya la seva primera Champions League a l'Allianz Arena de Munic davant el Bayern de Munic a la tanda de penals. L'entrenador era Roberto di Matteo, el segon entrenador, que es va fer càrrec de l'equip després de la destitució de Villas-Boas.

La temporada 2012 - 2013 va començar amb Roberto di Matteo a la banqueta 'blue', però després d'un inici molt pobre, tant en la Premier League com en la fase de grups de la Champions League, és destituït. El vespre del 21 de novembre del 2012, després de la derrota 3 a 0 davant la Juventus Football Club, és presentat com a nou entrenador Rafa Benítez, mitjançant la web del club.

Colors[modifica | modifica el codi]

Equipament.

El Chelsea juga amb samarreta blava amb detalls en color blanc i pantalons blaus.

Jugadors[modifica | modifica el codi]

Plantilla actual[modifica | modifica el codi]

Actualitzada a 24 de febrer de 2014.[1]
Núm. Posició Jugador
1 Flag of the Czech Republic.svg POR Petr Čech
2 Flag of Serbia.svg DEF Branislav Ivanović
3 Flag of England.svg DEF Ashley Cole
4 Flag of Brazil.svg DEF David Luiz
7 Flag of Brazil.svg MIG Ramires
8 Flag of England.svg MIG Frank Lampard (2n capità)
9 Flag of Spain.svg DAV Fernando Torres
11 Flag of Brazil.svg MIG Oscar
12 Flag of Nigeria.svg MIG John Obi Mikel
14 Flag of Germany.svg DAV André Schürrle
15 Flag of Egypt.svg DAV Mohamed Salah
16 Flag of the Netherlands.svg MIG Marco van Ginkel
17 Flag of Belgium.svg MIG Eden Hazard
Núm. Posició Jugador
19 Flag of Senegal.svg DAV Demba Ba
21 Flag of Serbia.svg MIG Nemanja Matić
22 Flag of Brazil.svg DAV William
23 Flag of Australia.svg POR Mark Schwarzer
24 Flag of England.svg DEF Gary Cahill
26 Flag of England.svg DEF John Terry (capità)
27 Flag of Côte d'Ivoire.svg DEF Nathan Aké
28 Flag of Navarre.svg DEF César Azpilicueta
29 Flag of Cameroon.svg DAV Samuel Eto'o
33 Flag of the Czech Republic.svg DEF Tomáš Kalas
40 Flag of Portugal.svg POR Hilário
46 Flag of England.svg POR Jamal Blackman

Cedits[modifica | modifica el codi]

Núm. Posició Jugador
- Flag of Belgium.svg POR Thibaut Courtois (Cedit al Atlètic de Madrid)
6 Flag of Catalonia.svg MIG Oriol Romeu (Cedit al València CF)
27 Flag of England.svg DEF Sam Hutchinson (Cedit al Nottingham Forest)
34 Flag of England.svg DEF Ryan Bertrand (Cedit al Aston Villa)
21 Flag of Germany.svg MIG Marko Marin (Cedit al Sevilla FC)
31 Flag of France.svg DAV Gaël Kakuta (Cedit al SBV Vitesse)
30 Flag of Brazil.svg MIG Lucas Piazón (Cedit al SBV Vitesse)
20 Flag of England.svg MIG Josh McEachran (Cedit al Middlesbrough FC)
13 Flag of Nigeria.svg DAV Victor Moses (Cedit al Liverpool FC)
55 Flag of Mexico.svg MIG Ulises Dávila (Cedit al Córdoba CF)
18 Flag of Belgium.svg DAV Romelu Lukaku (Cedit al Everton FC)
- Flag of Ghana.svg MIG Christian Atsu (Cedit al SBV Vitesse)
- Flag of France.svg DEF Kurt Zouma (Cedit al AS Saint-Étienne)
- Flag of Croatia.svg POR Matej Delač (Cedit al FK Sarajevo)
38 Flag of the Netherlands.svg DEF Patrick van Aanholt (Cedit al Vitesse)
Núm. Posició Jugador
32 Flag of Brazil.svg DEF Wallace (Cedit al Inter Milan)
45 Flag of England.svg DEF Nathaniel Chalobah (Cedit al Middlesbrough)
59 Flag of Nigeria.svg DEF Kenneth Omeruo (Cedit al Middlesbrough)
- Flag of England.svg DEF Todd Kane (Cedit al Blackburn Rovers)
- Flag of Chile.svg MIG Cristián Cuevas (Cedit al FC Eindhoven)
- Flag of Belgium.svg MIG Thorgan Hazard (Cedit al Zulte Waregem)
- Flag of England.svg MIG George Saville (Cedit al Brentford)
- Flag of England.svg MIG Billy Clifford (Cedit al Royal Antwerp)
- Flag of Slovakia.svg DAV Milan Lalkovič (Cedit al Walsall)
- Flag of England.svg DAV Patrick Bamford (Cedit al Derby County)
- Flag of Uruguay.svg DAV Jhon Pírez (Cedit al CD Leganés)
- Flag of Croatia.svg DAV Stipe Perica (Cedit al NAC Breda)
- Flag of Colombia.svg DAV Joao Rodríguez (Cedit al Uniautónoma)
- Flag of Croatia.svg MIG Mario Pašalić (Cedit al Hajduk Split)

Jugador de l'any[modifica | modifica el codi]

[2]

Frank Lampard ha estat nomenat jugador de l'any tres vegades
Any Guanyador
1967 England Peter Bonetti
1968 Scotland Charlie Cooke
1969 England David Webb
1970 England John Hollins
1971 England John Hollins
1972 England David Webb
1973 England Peter Osgood
1974 England Gary Locke
1975 Scotland Charlie Cooke
1976 England Ray Wilkins
1977 England Ray Wilkins
1978 England Micky Droy
1979 England Tommy Langley
1980 England Clive Walker
1981 Iugoslàvia Petar Borota
1982 England Mike Fillery
 
Any Guanyador
1983 Wales Joey Jones
1984 Scotland Pat Nevin
1985 Scotland David Speedie
1986 Wales Eddie Niedzwiecki
1987 Scotland Pat Nevin
1988 England Tony Dorigo
1989 England Graham Roberts
1990 Netherlands Ken Monkou
1991 Ireland Andy Townsend
1992 England Paul Elliott
1993 Jamaica Frank Sinclair
1994 Scotland Steve Clarke
1995 Norway Erland Johnsen
1996 Netherlands Ruud Gullit
1997 Wales Mark Hughes
1998 England Dennis Wise
 
Any Guanyador
1999 Italy Gianfranco Zola
2000 England Dennis Wise
2001 England John Terry
2002 Italy Carlo Cudicini
2003 Italy Gianfranco Zola
2004 England Frank Lampard
2005 England Frank Lampard
2006 England John Terry
2007 Ghana Michael Essien
2008 England Joe Cole
2009 England Frank Lampard
2010 Costa d'Ivori Didier Drogba
2011 Czech Republic Petr Čech
2012 Spain Juan Mata
2013 Spain Juan Mata

Entrenadors[modifica | modifica el codi]

Entrenador Període
Escòcia John Tait Robertson 1905–1906
Anglaterra William Lewis 1906–1907
Escòcia David Calderhead 1907–1933
Anglaterra Leslie Knighton 1933–1939
Escòcia Billy Birrell 1939–1952
Anglaterra Ted Drake 1952–1961
Escòcia Tommy Docherty 1962–1967
Anglaterra Dave Sexton 1967–1974
Anglaterra Ron Suart 1974–1975
Escòcia Eddie McCreadie 1975–1977
Anglaterra Ken Shellito 1977–1978
Irlanda del Nord Danny Blanchflower 1978–1979
Anglaterra Geoff Hurst 1979–1981
Anglaterra John Neal 1981–1985
Anglaterra John Hollins 1985–1988
Anglaterra Bobby Campbell 1988–1991
Escòcia Ian Porterfield 1991–1993
Anglaterra David Webb 1993
Anglaterra Glenn Hoddle 1993–1996
Països Baixos Ruud Gullit 1996–1998
Itàlia Gianluca Vialli 1998–2000
Itàlia Claudio Ranieri 2000–2004
Portugal José Mourinho 2004–2007
Israel Avram Grant 2007–2008
Brazil Luiz Felipe Scolari 2008–2009
Països Baixos Guus Hiddink 2009
Itàlia Carlo Ancelotti 2009-2011
Portugal André Villas-Boas 2011-2012
Itàlia Roberto Di Matteo 2012
Espanya Rafa Benítez 2012-2013
Portugal José Mourinho 2013-

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Títols nacionals[modifica | modifica el codi]

Títols internacionals[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jugadors». Chelsea F.C. [Consulta: 24 de febrer de 2014].
  2. «Jugador de l'any». Chelsea F.C.. [Consulta: 24 febrer 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chelsea Football Club
Membres fundadors de l'Associació Europea de Clubs

FC AjaxRSC AnderlechtFC BarcelonaBayern MünchenBirkirkara FCChelsea FCFC CopenhagueDinamo de ZagrebJuventus de ToríOlympique de LióManchester UnitedAC MilanOlympiakosFC PortoRangers FCReal Madrid