Claudio Ranieri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Claudio Ranieri
Claudio Ranieri
Dades personals
Nom complet Claudio Ranieri
Data de naixement 20 d'octubre de 1951 (1951-10-20) (62 anys)
Lloc de naixement    Roma, Itàlia
Dades esportives
Club actual AS Monaco (entrenador)
Posició Defensa
Equips professionals1
Anys Club PJ (g)
1973–1974
1974–1982
1982–1984
1984–1986
AS Roma
Catanzaro
Catania
Palermo
006 (0)
225 (8)
092 (1)
040 (0)
Equips entrenats
1987-1988
1988-1991
1991-1993
1993-1997
1997-1999
1999-2000
2000-2004
2004-2005
2007
2007-2009
2009-2011
2011-2012
2012-
Campania Puteolana
Cagliari
Napoli
Fiorentina
València CF
Atlético de Madrid
Chelsea FC
València CF
Parma FC
Juventus FC
AS Roma
Inter de Milà
AS Monaco

1 Partits jugats i gols només a la Lliga.

Claudio Ranieri va nàixer el 20 d'octubre de 1951 a Roma. Va ser jugador professional i actualment és entrenador de futbol.

Com a jugador[modifica | modifica el codi]

Tot i debutar amb 22 anys amb l'AS Roma, és al Catanzaro on viu el més important de la seva carrera com a jugador (del 1974 al 1982), coincidint amb la millor època de l'equip. Encara avui és el jugador que ha defensat més vegades la samarreta del conjunt calabrès a la Serie A. Acaba la seva carrera en dos equips sicilians.

Com a entrenador[modifica | modifica el codi]

S'inicia com a entrenador en equips de categoria regional tot just uns mesos després d'haver-se retirat. El seu primer èxit com a entrenador ja professional és guanyar la Coppa Italia de la Serie C amb el Cagliari i portar l'equip sard de la tercera categoria a la Serie A en només dos anys.

El 1991 se li confia el seu primer equip amb ambicions, el Napoli, que acaba quart en la seva primera temporada. La segona no l'arriba a acabar, patint la primera destitució de la seva carrera el novembre del 1992.

L'any 1993 és contractat per la Fiorentina, que acabava de baixar a la Serie A. En quatre anys a l'equip toscà aconsegueix retornar-lo a la màxima categoria (94), acabar quart a la Serie A (96), guanyar la Coppa Italia (96) i la Supercopa italiana (96). Al final de la campanya 96-97 és substituït per Alberto Malesani.

Primera etapa al València[modifica | modifica el codi]

En 1997 Ranieri agafa les regnes del València CF. Va entrenar l'equip des de 1997 fins a 1999, portà el València a la Lliga de Campions el seu primer any, guanyant-se el respecte i l'estima de l'equip i l'afició gràcies al seu carisma.

Va ser el responsable del desenvolupament futbolístic d'alguns jugadors de l'equip, com Gaizka Mendieta, Miguel Ángel Angulo, Javier Farinós o David Albelda. Ranieri també va fitxar jugadors que serien imprescindibles per a l'equip de Mestalla, com el porter Santiago Cañizares o el davanter Claudio "Piojo" López.

Ranieri acabà la seua primera etapa a l'equip valencianista en 1999, any en què guanyà la Copa del Rei guanyant en la final l'Atlético de Madrid (3-0).

Atlètic, Chelsea i tornada a València[modifica | modifica el codi]

És precisament l'Atlético de Madrid qui el contracta per iniciar un nou projecte, que no arriba a durar ni una temporada. En plena crisi institucional del club, intervingut judicialment, Ranieri és destituït deixant l'equip en el quinzè lloc a la classificació. L'any 2000 el contracta el Chelsea FC, on troba més estabilitat. Allà hi passa quatre temporades, obtenint un segon lloc a la Premier League i arribant a les semifinals de la Lliga de Campions l'any 2004, com a fets més destacats. L'arribada al club d'un nou propietari, Roman Abramóvitx, li tanca les portes en benefici de José Mourinho.

El juny del 2004 torna al València, però aquesta segona etapa serà efímera. Ranieri agafa un equip que amb Rafael Benítez havia guanyat dues Lligues en tres anys i que venia de guanyar la Copa de la UEFA. Comença guanyant la Supercopa d'Europa davant el Porto (2-1), però a la Lliga l'equip rendeix per sota de les expectatives. L'eliminació a la Copa de la UEFA davant l'Steaua de Bucarest, el febrer de 2005, precipita la destitució de Ranieri.

Retorn a Itàlia[modifica | modifica el codi]

Ranieri trenca dos anys d'inactivitat per anar a socórrer el Parma, que al febrer del 2007 es trobava en els últims llocs de la Serie A. El tècnic romà aconsegueix l'objectiu i és cridat per fer-se càrrec de la Juventus FC, en substitució de Didier Deschamps. L'equip torinès acabava de tornar a la Serie A després de l'escàndol de corrupció anomenat "Moggigate". Ranieri classifica la Juventus en tercer lloc a la Serie A i obté el seu retorn a la lliga de Campions, però el maig del 2009, després d'una sèrie de mals resultats, és rellevat per Ciro Ferrara, fins aleshores jugador de l'equip.

El 2 de setembre de 2009 signa com entrenador de la Roma i després d'una bona primera temporada, en què l'equip és segon a la Lliga i finalista a la Copa, acaba presentant la renúncia a mitjans de la seva segona temporada, el 20 de febrer de 2011, després d'una sèrie consecutiva de mals resultats que deixa la Roma sense opcions a la Lliga de Campions i a la Lliga. El detonant és una desfeta davant el Gènova per 4-3 quan a l'inici de la segona meitat l'equip guanyava per 0-3. Ranieri és substituït per un altre ex jugador de la casa, Vincenzo Montella.

Ranieri signa amb l'Inter el 22 de setembre de 2011 en substitució de Gian Piero Gasperini. Aquesta etapa però, no durarà ni una temporada completa. El 26 de març, després d'una sèrie de mals resultats, és substituit pel tècnic del segon equip, Andrea Stramaccioni.

Nova etapa al Mònaco[modifica | modifica el codi]

El 29 de maig de 2012, Claudio Ranieri es compromet amb l'AS Monaco, que en aquell moment competeix a la Segona Divisió francesa. L'11 de maig de 2013, l'equip del Principat guanya el campionat, el què significa el primer títol per a Ranieri en nou anys, i es guanya el dret a tornar a la Ligue 1, la màxima categoria del futbol francès.


Palmarès[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Claudio Ranieri