Defensa (futbol)
El defensa o defensor, en futbol, és la persona que juga entre la porteria pròpia i el centre del camp, segons les formacions tàctiques d'aquest esport. Els números que tradicionalment s'identifiquen amb la defensa són el 2, 3, 4 i 6, encara que actualment s'utilitza qualsevol número.
Taula de continguts |
[modifica] Tàctica
En la tàctica antiga del futbol, es jugava amb només dos defenses identificats amb els números 2 i 3. Després, el nombre de defenses va anar augmentant, tres amb el sistema WM i actualment quatre o cinc.
[modifica] Formacions actuals
Actualment els equips utilitzen tres formacions bàsiques de defensors al terreny de joc:
- Esquema 4-4-2, 4-2-3-1 i variants:
- 4 defensors: on dos d'ells són centrals i dos laterals.
- Esquema 3-5-2 o 3-4-3 i variants
- 3 defensors: on un d'ells és lliure.
- Esquema 5-3-2 o 5-4-1 i variants:
- 5 defensors: un defensor és lliure i davant d'aquest juga una linia de quatre defenses (dos centrals i dos laterals)
[modifica] Tipus de defensa
[modifica] Laterals
Els laterals són jugadors que defensen les bandes tapant les incorporacions dels extrems rivals i intentant tallar les centrades i jugades des de la banda. En situacions d'atac, solen col·laborar amb pujades per la banda, ajudant a obrir el camp. Si la seva aportació ofensiva consisteix a avançar fins la punta i centrar, se'ls coneix com a carrilers.
Alguns laterals famosos són Daniel Alves, Roberto Carlos, Maicon o Cafú.
[modifica] Centrals
Els centrals són jugadors que defensen la zona central de la defensa, actuant com a última línea abans del porter. Solen ser jugadors de gran potència aèria i força.
Alguns centrals famosos són Carles Puyol, Pepe, Gerard Piqué o Cannavaro.
[modifica] Lliures
En la Copa del Món 1970, la selecció alemanya, va ser una de les pioneres a jugar amb el sistema amb lliure, és a dir, quatre defenses i un últim home lliure entre la línia de 4 i el porter. La seva funció és d'actuar com a tercer central en les situacions de defensa i de pujar a l'atac incorporant-se com a migcampista i amenaçant amb xut llunyans o arribades des de la segona línia.
Alguns lliures famosos són Franz Beckenbauer o Franco Baresi.
