Porto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre ciutat de Porto. Si cerqueu el vi, vegeu Vi de Porto.
Porto
Bandera de Porto Escut de Porto
(En detall) (En detall)
Localització
Porto
Municipi de Portugal
Porto montage.PNG
Estat
• Regió
• Subregió
• Districte
Portugal
Nord
Gran Porto
Porto
Superfície 41,3 km²
Població (2009[1])
  • Densitat
210.558 hab.
5.098,26 hab/km²
Coordenades 41° 09′ N, 08° 38′ O / 41.150°N,8.633°O / 41.150; -8.633Coord.: 41° 09′ N, 08° 38′ O / 41.150°N,8.633°O / 41.150; -8.633
Organització
Nuclis

15
Codi postal 4049
Festa municipal 24 de juny
Patró patró major:
Sant Joan
Web

Porto és una ciutat i un municipi portuguès, situat al districte de Porto, a la regió del Nord i a la subregió del Gran Porto. L'any 2001 tenia 263.131 habitants i 1.551.0950 a l'àrea metropolitana. Es troba al nord del país, a la riba del Douro, quan desguassa a l'oceà Atlàntic. Els seus habitants són portuencs.

Història[modifica | modifica el codi]

Probablement és d'origen preromà. Els romans l'anomenaven Cale o Portus Cale i d'aquí se'n derivà el nom Portugal, que designaria tot el país. Formà part de l'estat dels sueus (411-585) i del dels visigots (585-711). El 716 fou presa pels àrabs, que en foren expulsats per Alfons I d'Astúries.

Amb el creixement de la petita vila es desenvolupà una senyoria feudal, que passat el temps es féu dir Portugal. El comtat de Portugal anava des del Miño fins al Douro. Alfons VI de Castella atorgà aquest comtat a la seva filla natural Teresa casada amb Enric de Borgonya. Llur fill, Alfons Henriques, fou el primer sobirà portuguès. S'independitzà amb el país (1139) i aviat es destacà per la puixança del seu comerç marítim.

S'oposà sempre a l'imperialisme castellà i el 1765 s'alçà contra el monopoli britànic dels vins del Douro. Al segle XIX fou un gran centre liberal.

Economia[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament de la ciutat s'ha beneficiat del seu emplaçament favorable a la vora dreta del Douro, tocant a la desembocadura. Les dificultats de la navegació pel riu van provocar la creació de l'avantport artificial de Leixões, al nord-oest, absorbint els nuclis de Leça da Palmeira, São Mamede de Infesta i Aguas Santas i enllaçant també el nucli primitiu de la ciutat amb la vora esquerra del riu per mitjà de dos ponts.

Centre d'una comarca famosa pels seus vins, molt exportats, és també centre industrial, amb indústries tèxtils (cotó, llana, seda), del cuir, de la ceràmica, de conserves, foneries i fabricació de pneumàtics.

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Església i torre dos Clérigos

El centre històric ha estat declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO; a la ciutat destaquen:

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
FrançaAvinyó (Valclusa)

NoruegaBergen
ItàliaBolònia
BèlgicaBrussel·les
PolòniaCracòvia
FinlàndiaHèlsinki
República TxecaPraga
IslàndiaReykjavík
EspanyaSantiago de Compostel·la

Capital Europea de la Cultura
2001
Succeït per:
BèlgicaBruges

EspanyaSalamanca