Ceràmica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plat de ceràmica de Faenza

La ceràmica és un material sòlid inorgànic i no metàl·lic que necessita la intervenció d'una quantitat de calor en la seva preparació. Els materials ceràmics poden tenir una estructura cristal·lina o ser amorfs.

El primer material ceràmic conegut va ser la terrissa feta a partir de l'argila, sola o barrejada amb altres materials. Avui dia la ceràmica inclou la fabricació de productes domèstics, industrials, per a la construcció o objectes d'art. Al segle XX es van desenvolupar nous materials ceràmics que van ser utilitzats en el camp de l'electrònica dels semiconductors.[1]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula ceràmica deriva del grec κεραμικός (keramikos), i es refereix a la terrissa, i podria derivar de la paraula indoeuropea ker que significaria calor.[2][3]

Propietats[modifica | modifica el codi]

Un material ceràmic és un tipus de material inorgànic, no metàl·lic, bon aïllant i que a més té la propietat de tenir una temperatura de fusió i resistència molt elevada. Així mateix, és molt fràgil, el seu mòdul de Young o pendent fins al límit elàstic que es forma en un assaig de tracció) també és molt elevat.

Per això no es poden fondre i mecanitzar per mitjans tradicionals com la fresa, el tornejat o el brotxatge sinó que reben un tractament de sinterització. Aquest procés, per la naturalesa en la qual es crea, produeix porus que poden ser visibles a simple vista. Un assaig a tracció, pels porus i un elevat mòdul de Young (fragilitat elevada) i en tenir un enllaç iònic covalent, és impossible de realitzar.

Hi ha materials ceràmics la tensió mecànica dels quals, en un assaig de compressió, pot arribar a ser superior la tensió suportada per l'acer, gràcies als porus. En comprimir aquests porus, la força per unitat de secció és major que abans del col·lapse dels porus.

Tipus[modifica | modifica el codi]

La porcellana és un tipus d'argila amb un alt percentatge de caolí (argila depurada), que permet el treball en parets primes, tradicionalment es valorava la seva transparència, sobretot a l'extrem orient.

El caolí és també la matèria primera de la pisa, i del gres i de totes aquelles argiles modelables (plàstiques) la més impura de les quals és el "fang vermell" o "argila vermella" amb una alta quantitat de ferro en forma d'òxid fèrric o ferrós que li dóna el color característic.

Tradició[modifica | modifica el codi]

La ceràmica també és l'activitat tradicional de fabricació d'objectes d'alta qualitat en argila cuita. L'argila vermella, la varietat impura del caolí, és prèviament mesclada amb desgreixants i se li apliquen elements minerals i químics per a millorar la seua presentació. El caolí és una associació complexa de sílice, alúmina, i aigua.

El vidriat és un dels tractaments de la superfície que esdevé de l'antiga necessitat de perdre la porositat. Altres eren el brunyit o la cobertura amb resines de diferents arbres.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Procesos ceràmics es duen a terme per a la utilització com a materials a les noves tecnologies (conductors, aïllants tèrmics i elèctrics). Exemples de materials industrials de ceràmica són els aïlladors d'alta tensió de porcellana o els imants.

Per a molts usos són necessàries característiques de duresa i durabilitat, per aquests, ha d'estar lliure de ferro, només pot tenir traces de titani. Cada una d'aquestes ceràmiques tenen un punt de fusió diferent.

Arts decoratives[modifica | modifica el codi]

Actualment és tant un vehicle d'expressió artística, una professió artesana o una indústria.

A la branca artística i artesana, els productes tant són simplement decoratius com utilitaris, aprofitant les característiques del material: duresa, durabilitat, porositat, encongiment (en el procés de secatge o de cuita) i la no plasticitat en el cas de ceràmiques per a ús industrial que permeten l'estabilitat tant en cru com en cuit.

Ceramista és el nom de l'oficiant artesà o artista.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.101. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 26 de novembre de 2014]. 
  2. The American Heritage Dictionary of the English Language, 2000
  3. Indo-European Etymology Dictionary

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales, Llibre I, Edicions Reverté, 1995, ISBN 84-291-7253-X
  • Pere Molera i Solà; Marc J. Anglada i Gomila (versió anglesa original: W.D. Callister); Introducción a la ciencia e ingeniería de los materiales, Llibre II, Edicions Reverté, 1996, ISBN 84-291-7254-8