Porcellana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Porcellana brasilera

La porcellana (de l'italià porcellana , una espècie de mol·lusc amb closca) és un producte ceràmic caracteritzat pel color blanc, la seva transparència, impermeabilitat, vitrificació, resistència (no la ratlla l'acer), absència completa de porositat i sonoritat.

Bàsicament la matèria primera de la porcellana és l'argila, el quars, el caolí (silicats hidratats d'alumini) i el feldspat. La impressió a la porcellana s'anomena litofania.

Orígens[modifica | modifica el codi]

A la Xina, a partir de la dinastia Tang cap a l'any 618, o potser ja en la dinastia Sui (581-617), ja es feien obres de gran qualitat amb introducció de nous vernissos.

Al segle XVI, la porcellana va tenir un gran desenvolupament a Corea i Japó.

La dinastia Ming (1368 - 1644), establí la fàbrica imperial de porcellana a prop de Nanking.

Des del mateix segle XVI es va importar en gran escala a Europa per les Companyies d'Índies i a més es va imitar a Europa toscament. Al segle XVIII l'alemany Johann Bòttger va trobar la fórmula per fabricar l'autèntica porcellana. A partir d'aquell moment se'n van desenvolupar fàbriques com les de Llemotges i Sèvres.

Les tècniques van millorar a Anglaterra, Portugal, Espanya i especialment Alemanya, fins a equiparar-se amb la producció d'Orient.

Als Països Catalans, la primera fàbrica de porcellana va ser la de l'Alcora, el 1751.

Fabricació i composició[modifica | modifica el codi]

En totes les porcellanes la temperatura de cocció és entre 1.200 i 1.600 °C.

Composició mitjana de la massa:

Tipus de porcellana[modifica | modifica el codi]

  • Porcellana tendra: feta afegint a la massa vidre triturat i coent dues vegades
  • Porcellana d'ossos calcinats i pedra de Cornualla, especialitat anglesa i nord-americana i que cou també dues vegades
  • Porcellana dura: producte d'afegir als components inicials silicat sòdic i aigua que la converteixen en una emulsió anomenada barbotina, aquesta preparació cou una vegada o, si és vitrificada, dues.

Fins principis del segle XIX el blau (del cobalt) i el porpra (del manganès) eren els únics colors que resistien les altes temperatures del forn.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Porcellana Modifica l'enllaç a Wikidata