Província de València
València (Valencia en castellà, ambdós topònims oficials) és una província. Situada centralment al País Valencià, limita a l'est amb la mar Mediterrània, al nord amb la Província de Castelló, amb la Província de Terol al nord-oest, amb la Província de Conca i amb la Província d'Albacete al oest i la Província d'Alacant al sud.
Al 2007, el 70% dels habitants de la província (1.738.690) vivíen a l'àrea metropolitana de la capital. A més de València ciutat, els municipis destacats son Gandia, Torrent, Sagunt, Paterna, Alzira, Ontinyent, Xàtiva, Algemesí, Requena i Buñol.
- Població (2009): 2.575.362 habitants.
- Extensió: 10.763 km².
- Densitat de població: 219,17 hab/km2.
- Capital: València
- Nombre d'escons: 16 al Congrés dels Diputats i 40 a les Corts Valencianes.
- Idioma oficial: Català i Castella
Taula de continguts |
[modifica] Geografía
Muntanyosa a l'interior, la província de València presenta una relativament extensa plana litoral formada per terrenys d'al·luvió que serveix de seient a la fèrtil Horta de València. El litoral és baix, sorrenc i d'aigües poc profundes, sense altre accident geogràfic que el del cap de Cullera, i pertany íntegrament al golf de València, que s'estén des del cap de la Nau al de Orpesa.
Els dos rius principals que travessen el seu territori són el Túria (que desemboca en les rodalies de València ciutat, després d'haver estat desviat la seva llera) i el Xúquer (que desemboca a Cullera), entre els quals s'estén un estany litoral que rep el nom de Albufera de València. Altres rius destacables són el Palància, que desemboca prop de Sagunt, i el Serpis, que desemboca a Gandia.
[modifica] Població
Entre els censos de 1857 i 1910, la província de València era la segona més poblada d'Espanya, després de la de Barcelona, des 1920, en què va ser superada per Madrid, ha estat ininterrompudament la tercera província d'Espanya per població. Segons el cens INE 2008, compta amb 2.543.209 habitants, el que representa un 5,50% del total nacional.
El 10,1% de la població censada a la província el 2007 és de nacionalitat estrangera, percentatge molt similar a la mitjana nacional (9,9%). El 42,9% dels estrangers procedeix d'altres països de Europa (fonamentalment romanesos, búlgars i britànics), el 37,7% és originari de Iberoamèrica (principalment, d'Equador, Colòmbia i Bolívia) , i un 13,7% prové del continent africà (principalment de Marroc ).[1]
| Evolució demogràfica de la província de València i percentatge respecte al total nacional [2] |
|||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | ||||||||||||
| Població | 606.608 | 733.978 | 806.556 | 884.298 | 926.442 | 1.042.154 | 1.256.633 | 1.347.912 | |||||||||||
| Percentatge | 3,92% | 4,18% | 4,33% | 4,42% | 4,33% | 4,40% | 4,83% | 4,79% | |||||||||||
| 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2001 | 2006 | 2008 | ||||||||||||
| Població | 1.429.708 | 1.767.327 | 2.066.413 | 2.141.114 | 2.172.840 | 2.227.170 | 2.463.592 | 2.543.209 | |||||||||||
| Percentatge | 4,67% | 5,20% | 5,48% | 5,43% | 5,48% | 5,42% | 5,51% | 5,51% | |||||||||||
[modifica] Educació
En tota la província hi ha més de 1800 centres educatius entre col · legis, escoles infantils, escoles de música, educació d'adults, etc. La majoria d'ells, 1286 centres, estan dedicats a l'educació oficial d'infantil, primària i secundària, es tracta col · legis, escoles infantils i instituts.
Respecte a la titularitat dels mateixos, ens trobem amb 552 centres privats i 764 centres públics. Destaca la gran quantitat de centres privats estrangers, amb un total de 12 en tota la província. [3]
[modifica] Divisió comarcal
| Municipis més poblats (2008)[4] | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Posició | Municipi | Població | |||||
| 1ª | València | 807.200 | |||||
| 2ª | Gandia | 79.958 | |||||
| 3ª | Torrent | 76.927 | |||||
| 4ª | Sagunt | 65.821 | |||||
| 5ª | Paterna | 61.941 | |||||
| 6ª | Alzira | 44.982 | |||||
| 7ª | Mislata | 43.740 | |||||
| 8ª | Burjassot | 37.667 | |||||
| 9ª | Ontinyent | 37.518 | |||||
| 10ª | Xirivella | 30.633 | |||||
Conté les següents comarques:
- El Camp de Túria - Capital : Lliria
- El Camp de Morvedre - Capital : Sagunt
- La Canal de Navarrés- Capital : Enguera
- La Costera - Capital : Xàtiva
- La Foia de Bunyol - Capital : Xiva
- València - Capital :València
- L'Horta Nord - Capital : Puçol
- L'Horta Oest - Capital : Torrent
- L'Horta Sud - Capital : Catarroja
- La Plana d'Utiel - Capital : Requena
- El Racó d'Ademús - Capital : Ademús
- La Ribera Alta - Capital : Alzira
- La Ribera Baixa - Capital : Sueca
- La Safor - Capital : Gandia
- Els Serrans - Capital : Xelva
- La Vall d'Albaida - Capital : Ontinyent
- La Vall de Cofrents - Capital : Aiora
[modifica] Referències
- ↑ Font: Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [Http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path =% 2Ft20% 2Fe245 & file = INEbase & L = Explotació estadística del cens a 01-01-2007.]
- ↑ Font: INE, Institut Nacional d'Estadística. Estimacions de població, censos i xifres oficials de població.
- ↑ Font: [Http://www.colegios-valencia.es Col · legis de València]
- ↑ Font: INE, Instituto Nacional de Estadística. (01–01–2008).
