Torrent (Horta Oest)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Torrent
Escut de Torrent (Horta Oest)
(En detall)
Localització

Localització de Torrent respecte del País Valencià Localització de Torrent respecte de l'Horta Oest


Municipi de l'Horta Oest
Avinguda al Vedat de Torrent
Avinguda al Vedat de Torrent
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Oest
Manc. de l'Horta Sud
Manc. Quart-Benager
Torrent
Gentilici Torrentí, torrentina
Predom. ling. Valencià
Superfície 69,26 km²
Altitud 66 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
80.759 hab.
1.166,03 hab/km²
Coordenades 39° 26′ 20″ N, 0° 27′ 56″ O / 39.43889°N,0.46556°O / 39.43889; -0.46556Coord.: 39° 26′ 20″ N, 0° 27′ 56″ O / 39.43889°N,0.46556°O / 39.43889; -0.46556
Distàncies 9 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

4
14 PP, 9 PSPV i 2 Compromís
Amparo Folgado Tonda (PP) (2011)
Codi postal 46900
Codi territorial 46244
Festes majors Del 23 al 30 de juliol
Agermanament Andalusia Benalup-Casas Viejas (Andalusia)
República de Malta Gharb (Malta)
República de Malta Żebbuġ (Malta)
Web

Torrent és una ciutat de l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Oest (comarca no oficial, ja que és capital administrativa de l'Horta Sud). Amb 83.457 habitants (INE, 2008), es tracta del tercer municipi amb més població de la província de València i del huité més poblat del País Valencià.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Torrent
Calicanto
Mas del Jutge
El Vedat

Capital administrativa de la comarca valenciana de l'Horta Oest, es troba a 9 km de la ciutat de València, als peus del Vedat, contrafort de la Serra Perenxisa, i a 15 km de la mar. Amb altres municipis de la comarca, Torrent fa part de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud, que té la seu a aquest mateix municipi. Limita amb els municipis d'Aldaia, Alaquàs, Picanya, Catarroja, Alcàsser i Picassent (a l'Horta); amb Montserrat (Ribera Alta) i amb Godelleta i Xiva (Foia de Bunyol). El terme és travessat pels barrancs de Xiva, Cortitxelles, Barbeta, dels Gils i el de les Canyes.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

A les muntanyes trobem sobretot Pinus halepensis, Quercus coccifera, Pistacea lentiscus, gran nombre de gramínies i arbusts i matolls de tipus escleròfil, és el típic coscollar mediterrani. El terreny pla ha sigut usat principalment per a l'agricultura i quasi no hi ha vegetació natural a les proximitats del centre urbà.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima és de tipus subtropical, corresponent a la zona mediterrània per la qual raó els hiverns són suaus i els estius calorosos. La temperatura mitjana és de 18 °C, a l'hivern oscil·la entre 10 i 12º (encara que pot arribar a 0º als dies més freds) i a l'estiu és de 27º (amb màximes de fins a 40º).

Les precipitacions anuals són de 455 mm per metre quadrat, arribant a 700 mm els anys en què hi ha a la tardor la gota freda. Les nevades són infreqüents, un parell de vegades cada dècada, llevat de les zones més elevades del terme municipal.

Història[modifica | modifica el codi]

Primers habitants[modifica | modifica el codi]

Plànol de Torrent al segle XVI.

La fundació oficial com a vila data de la conquesta de Jaume I, encara que la Torre i la seua fortificació, així com les diverses restes arqueològiques trobades (monedes, utensilis, armes, etc.) indiquen que ja hi havia moradors a aquest territori durant l'Edat de Bronze.

Hi han restes de poblaments ibèrics com la Llometa del Clot de Bailon. Però és durant la romanització quan el terme es pobla densament, amb nombroses viles rústiques o cases de camp, com ara el Mas del Jutge, l'Alter, Sant Gregori o les Penyetes.

Després de la romanització començà un període de domini musulmà, a partir del segle VIII, que deixa la seua empremta a la geografia urbana, amb carrers estrets i tortuosos, places i carrers sense eixida, i a la zona rural amb partides com la de Benissaiet o el Ràfol, així com les restes dels despoblats de la Carrasquera i el Molinell.

Fundació de Torrent[modifica | modifica el codi]

Torrent es funda l'any 1248, deu anys després de la Conquesta del Regne de València per part de Jaume I. El rei oferí aquesta terra a fra Hug de Folcalquier tinent de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (o Ordre de l'Hospital) per a tractar d'obtenir la seua ajuda a la guerra.

Acabada la conquesta del regne de València, el 1232 Jaume I signà un document pel qual donava aquesta i altres viles a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem a fi que l'administraren com volguessen. Aquests pobles eren: Cullera, Silla, Montroi i Macastre, entre d'altres. El 5 de maig del 1238 es va prendre possessió de la vila per part de l'Orde.

Encara que Jaume I va donar a l'Orde poders plens sobre la zona, de bon començament sorgiren disputes amb el bisbe de València que reclamava el dret a cobrar el delme a Torrent. El 1243 el bisbe de Lleida prengué posicions i declarà que l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i el Bisbe de València es repartirien el delme a parts iguals i acabaren el conflicte.[2]

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica de Torrent
1857 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007
6.092 8.561 9.490 9.952 10.443 13.586 15.974 24.042 39.724 51.361 56.191 56.564 65.538 74.616 75.131

Economia[modifica | modifica el codi]

El segle XX i les primeries del present la industrialització ha estat progressiva: fàbriques de sabó, de graneres, de calcer (23 fàbriques el 1923, 32 el 1971), de terrisseria, de ceràmica, de cera, de filatures, de caldereria, de conserves vegetals, de xocolata (el 1937 es va crear la Cooperativa de Treballadors de la Xocolata). L'agricultura i la ramaderia cada vegada perden més pes i el sector serveis es mostra com el de més puixança, ja que ocupa un 46,3% de la població activa.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Torrent (Horta Oest), 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular María José Català Verdet 18.753 14 48,71
Partit Socialista del País Valencià Andrés Campos Casado 12.576 9 32,66
Coalició Compromís Vicent Beguer Miquel 2.919 2 7,58
Esquerra Unida del País Valencià 1.514 - 3,93
España 2000 1.143 - 2,97
Unió, Progrés i Democràcia 1.014 - 2,63
Altres 584 - 1,5
En blanc 621 - 1,6
Total 39.124 25
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 PSPV-PSOE
1983 - 1987 Rafael Marín Martínez PSPV-PSOE
1987 - 1991 Jesús Ros Piles PSPV-PSOE
1991 - 1995 Jesús Ros Piles PSPV-PSOE
1995 - 1999 Jesús Ros Piles PSPV-PSOE
1999 - 2003 Jesús Ros Piles PSPV-PSOE
2003 - 2007 Jesús Ros Piles (2003-2004)
Josep Bresó Olaso (2004-2007)
PSPV-PSOE
2007 - 2011 María José Catalá Verdet PP
Des del 2011 María José Catalá Verdet (2011-2012)
Amparo Folgado Tonda (2012- )
PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Ermita de Sant Lluís Beltran. Construïda en 1634, ha sofert moltes modificacions, fins i tot en la guerra de 1936-39 va estar destinada a usos militars i posteriorment va ser restaurada.
  • Església de l'Assumpció de Nostra Senyora. Aixecada en estil gòtic en 1590 sobre l'original, més petita, del segle XIII. En 1697 va ser restaurada al gust barroc de l'època i en 1940 va sofrir la darrera intervenció. Allotja obres de Ribalta (1565-1628), Andreu Robles, Esteve i Pere Mora entre d'altres.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • El Liceu. Edifici modernista que va servir de cinema i actualment allotja oficines de l'administració estatal.
  • Aqüeductes dels Arquets de Dalt i els Arquets de Baix, d'època àrab, al Paratge Natural de la Perenxisa
  • Modernisme. Repartits pel nucli antic veurem edificis, fonts i altres monuments d'aquest moviment artístic de principis del segle passat.
  • Poblat i cementeri mudèjars de la Carrasquera
  • La Torre del Castell de Torrent és una construcció pertanyent a l'antic castell que en l'actualitat està situada a la Plaça Major del.
  • La Torre de telegrafia òptica del Vedat de Torrent, és una torre que formava part de la línia de telegrafia òptica que a mitjan segle XIX connectava Madrid amb València. És un bé d'interès cultural amb número de registre ministerial 27989 de 15 de març de 2011. Es troba al Vedat de Torrent, a uns 120 metres sobre el nivell del mar.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Serra Perenxisa, vessant sud.
L'Hort de Trenor
  • L'Hort de Trènor. Aixecat en 1596 com a Convent de Franciscans Alcantarins, ha sofert diverses vicissituds que han desembocat en la inauguració, el 18 de març de 1894, d'un parc municipal on a banda de l'exuberància del seu jardí, troben espai diverses activitats educatives, mediambientals i lúdiques.
  • Paratge Natural Municipal de la Serra Perenxisa.
  • El Museu Comarcal de l'Horta Sud Josep Ferrís March es troba a ca l'Estudiant de Boqueta, una antiga casa de llauradors construïda durant la primera dècada del segle XX a Torrent.[3]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Moltes de les seues festivitats són similars a les quals se celebren a València i la seua àrea metropolitana. No obstant això hi ha algunes molt peculiars, típicament torrentines.

  • Porrat de Sant Antoni. Es fa una foguera i una benedicció d'animals al mes de gener.
  • L'Entrada de la flor. L'1 de febrer, els clavaris de la Mare de Déu del Rosari, normalment de 18 anys, presenten a la Mare de Déu la primera branca d'ametler que ha florit. Per a això es fa un trasllat des de la parròquia de Sant Lluís Beltran fins a la parròquia de l'Assumpció de Nostra Senyora. En aquest trasllat, s'encenen tronadors subjectes per unes pinces. Després de fer l'ofrena d'aquesta branca en la parròquia de l'Assumpció, es reuneixen en un recinte tancat en el qual disparen una "cordà ∣cordada". En acabant se'ls uneixen antics clavaris o membres d'altres associacions locals com els "Amics de l'1 de febrer".
  • Sant Blai i porrat de Sant Blai. El 3 de febrer s'instal·len casetes d'artesania, menjar, fruita seca, tómboles, etc. al llarg del carrer de l'Ermita (oficialment, de Ramón y Cajal). Aquest dia es venen els típics "gaiatos" (bastons de "rosquilleta" o de "pa socarrat") i els "santblaiets", que es beneeixen a l'Ermita (parròquia de Sant Lluís Beltran). És també tradicional entrar en l'església per a posar-se oli a la gola, ja que Sant Blai és el sant que protegeix de les malalties de la gola. En aquesta festivitat els clavaris i les clavariesses són infants que, al costat d'uns altres una mica més majors, representen el miracle que va fer el sant quan salvà un xiquet que s'havia ennuegat. El plat típic del dia és l'arròs rossejat.
  • Falles.
  • Setmana Santa.
  • Festes Mare de Déu del Rosari. La nit del dissabte al primer diumenge de maig es fa la festa coneguda com "L'Enramada" en la qual tradicionalment els mossos anaven a les portes de les xiques per a cantar-los. Si no els corresponien, es deixaven cebes a la porta de la pretesa. En l'actualitat, són els clavaris de la Mare de Déu del Rosari els qui ho fan, cantant a les seues mares o xicotes/xicots. Ja l'endemà, el primer diumenge de maig, té lloc la missa major en la parròquia de l'Assumpció de la Nostra Senyora. La processó de la Mare de Déu del Rosari recorre el nucli antic de vesprada d'aquest mateix dia, concloent el dia festiu, així com la clavaria d'aqueix any. En acabar la processó, es nomenen els clavaris de l'any següent i un castell de focs d'artifici fineix a la festa.
  • Festes Mare de Déu dels Desemparats. Se celebren el segon diumenge de maig. La imatge de la Mare de Déu recorre els carrers de la ciutat seguida per una multitud que escolta les floretes i cants típics valencians. És una festivitat que es remunta a aquest segle passat i té un gran arrelament. La processó recorre l'Església arxiprestal de l'Assumpció i l'Ermita.
  • Festes Patronals (Sant Abdó i Sant Senén) i de Moros i Cristians tenen lloc entre el 23 al 30 de juliol. Popular festa que de 1990 ençà que ha pres una gran importància pels moros i cristians. La Gran Entrada compta amb 24 filades i comparses amb més de mil participants i prop de deu mil espectadors cada estiu. A més es fan altres activitats com el pregó i la trabucada en la qual es fa el Parlament.
  • El Ball de Torrent és una moixiganga o representació de carrer que es va fer al llarg dels segles XVII i XVIII. Hi ha diverses hipòtesis sobre el seu origen.

Societats musicals[modifica | modifica el codi]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Torrentins

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. Guía histórica descriptiva de la villa de Torrent Silvino Beneyto y Tasso. 1912
  3. «El Museu de l'Horta Sud s'aproparà al patrimoni cultural d'Alcàsser, Picassent i Alfafar». Levante-EMV.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torrent (Horta Oest)