Alaquàs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alaquàs
Escut  d'Alaquàs
(En detall)
Localització

Localització  d'Alaquàs respecte del País Valencià Localització  d'Alaquàs respecte de l'Horta Oest


Municipi de l'Horta Oest
Carrer Major
Carrer Major
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Horta Oest
Manc. de l'Horta Sud i Quart-Benager
Torrent
Gentilici Alaquaser, alaquasera
Predom. ling. Valencià
Superfície 3,9 km²
Altitud 42 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
30.273 hab.
7.762,31 hab/km²
Coordenades 39° 27′ 30″ N, 0° 27′ 46″ O / 39.45833°N,0.46278°O / 39.45833; -0.46278Coord.: 39° 27′ 30″ N, 0° 27′ 46″ O / 39.45833°N,0.46278°O / 39.45833; -0.46278
Distàncies 7 km de València
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
11 PSPV, 11 PP i 1 Compromís
Elvira García Campos (PSPV) (2011)
Codi postal 46970
Codi territorial 46005
Festes majors Principis de setembre
Fira tradicional El Porrat de Sant Francesc
Primavera
Agermanament Itàlia Cremona (Llombardia)
Espanya Lanjarón (Granada)
Espanya Jerez de los Caballeros (Badajoz)
Web

Alaquàs és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Horta Oest. El 2012 tenia 30 202 habitants (INE).[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat a 42 m d'altitud i amb 3,9 km² d'extensió, es localitza en l'Horta de València, a 7 km a l'oest de la capital i pertany a la comarca de l'Horta Oest.

El terme municipal adopta una forma allargada d'est a oest que abasta des d'una zona d'horta a l'extrem oriental, regada per les aigües de la séquia de Benàger, fins al secà de l'extrem occidental.[3] El seu nucli urbà i el d'Aldaia estan completament conurbats.[3]

Localitats limítrofs

  Nord: Aldaia  
Oest: Aldaia Rosa dels vents Est: Xirivella
  Sud: Torrent, Picanya  

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que s'han trobat algunes restes romans, així com monedes de l'època imperial i fins a alguna làpida commemorativa, el nucli d'Alaquàs és una alqueria d'origen musulmà.[3] Jaume I la va rendir en 1238 i la va donar a Bernat de Castellnou el 4 de juliol d'aquest any. Aquest va cedir l'alqueria, a canvi d'altres possessions, a Ponç Soler, a qui posteriorment se li va confiscar i va revertir a la Corona. En tot cas, en 1319 Joan Escrivà va comprar el senyoriu, que va passar després als Vilaragut i, ja al segle XV, als Aguilar.[3]

En 1520, per no haver-se unit a la revolta de les Germanies, se li va concedir el títol de vila.[3] Posteriorment passà a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. En 1557, Felip II va crear el comtat d'Alaquàs, el senyoriu ostentava en 1584 Lluís Pardo de la Casta.[4][3] Fou aquest personatge qui va impulsar la construcció del castell d'Alaquàs sobre la fortificació musulmana anterior.[3] Més tard, el comtat va pertànyer als marquesos de Manfredi i, després al baró de Bolbait.[3] A hores d'ara es conserva el castell aixecat l'any 1584 sota el patrimoni de Lluís Pardo de la Casta i recentment recuperat per al públic en general per l'Ajuntament d'Alaquàs.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El nom Alaquàs és d'origen aràbic, car prové de l'àrab الأقواس al-aqūās, és a dir, "els arcs" o "les arcades",[3] i fa referència a una localitat situada prop de vuit quilòmetres del Barranc de Torrent. Puix una séquia procedent de Manises està construïda amb moltes arcades, o la possible existència d'unes arcades d'algun pont moro ja desaparegut, ja que els àrabs l'anomenaren d'aquesta forma. Una tercera possibilitat, menys versemblant, fa referència a les arcades de l'antic castell musulmà.[3] Ja durant la conquesta cristiana, després de posar a setge a la localitat, Jaume I donà a Berenguer de Castellnou Alaquaz, tal com consta al document de concessió.

Demografia[modifica | modifica el codi]

En 1520 el nucli comptava amb unes 120 famílies (aproximadament unes 550 persones), que van arribar a les 200 (uns 900 hab.) En 1609.[3] L'expulsió dels moriscos en 1611 va afectar considerablement el poble, de manera que en 1646, les famílies que vivien al poble eren 153 (689 hab.) I en 1713 només 143 (644 hab.).[3] Amb tot, la població es va recuperar i s'aproximava als 2000 a 1877. El segle XX ha canviat totalment la fisonomia i la dinàmica del lloc, sent el creixement especialment intens en la segona meitat del segle XX.[3] La funció de ciutat dormitori, primer, i de poble industrialitzat després (en 1970, un 72% dels actius treballaven al sector secundari), explica que Alaquàs fora centre d'immigració al llarg d'aquelles dècades. De fet, el 1975 un 76% de la població era lòctona.[3]

En els anys 60 es va produir una gran arribada d'immigrants d'Andalusia, Castella i Extremadura, el que va fer augmentar la població considerablement fins a arribar a uns 24.000 habitants en 1986 i arribant als 30.104 en l'any 2006.[5]

Evolució demogràfica d'Alaquàs[6]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2007
Població 1.846 2.062 2.370 2.672 2.765 3.276 3.753 4.332 8.116 19.639 23.550 24.107 26.939 30.104 30.177

Economia[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, una de les principals activitats industrials ha estat la fabricació de cassoles de fang. Al llarg de les últimes dècades el desenvolupament demogràfic i econòmic de l'Horta Sud ha establit una clara diferenciació funcional cap a la indústria, mentre que l'Horta Nord té una presència agrícola més important.

La meitat de les empreses tenen caràcter artesanal amb menys de 10 treballadors. L'activitat constructora s'inicia al municipi durant els anys 60 coincidint amb l'arribada d'immigrants d'Andalusia i Castella, sent una de les més desenvolupades actualment.

El 2008 Alaquàs era una localitat ocupada principalment en la indústria (45% dels ocupats) i els serveis (53%).[3] L'agricultura, amb poc més del 2% dels ocupats, és un sector residual. El 2008 hi havia 134 ha de regadiu, dedicades especialment als cítrics (99 ha) i als cultius herbacis (35 ha).[3] Els conreus tradicionals de la seda, el cànem i el lli que s'havien desenvolupat durant el segle XVIII desapareixen i només l'[arròs]], gràcies a l'avanç dels aterraments i a la introducció del guano, rep un fort impuls, arribant a constituir, junt a les hortalisses i els cítrics un punt important de la història econòmica d'Alaquàs.

L'especialització en rajoles i gerres deixar pas a la indústria de la fusta (mobles), la fabricació de productes metàl·lics i a la indústria alimentària. El sòl industrial ocupa unes 160 ha, dividides entre el Bovalar (32 ha, a l'oest), els Mollons i altres enclavaments aïllats.[3] La distribució sectorial de les empreses era el 2008: 59% en el sector industrial, un 24% en el servei d'empreses, un 9% en els serveis al consumidor, un 3% en l'agroalimentari i un 4% en altres serveis.[3]

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Alaquàs, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Socialista del País Valencià Elvira García Campos 6.715 11 42,84
Partit Popular José Pons Cervera 6.143 11 39,19
Coalició Compromís Vicent Forment Legua 1.193 1 7,61
Esquerra Unida del País Valencià Fernando Yagüe Mateo 766 - 4,89
Altres 856 - 5,46
En blanc 260 - 1,6
Total 15.933 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Albert Taberner PCE
1983 - 1987 Francisco Tàrrega PSPV
1987 - 1991 Francisco Tàrrega PSPV
1991 - 1995 Adrià Hernández PSPV
1995 - 1999 Adrià Hernández PSPV
1999 - 2003 Jorge Alarte Gorbe PSPV
2003 - 2007 Jorge Alarte Gorbe PSPV
2007 - 2011

Jorge Alarte Gorbe
Elvira García Campos

PSPV
Des del 2011 Elvira García Campos PSPV

Patrimoni[modifica | modifica el codi]

El Castell d'Alaquàs.
Església de l'Assumpció.
Nau de l'església de la Mare de Déu de l'Olivar.
  • Palau-Castell d'Alaquàs: També denominat Castell de les Quatre Torres o Palau dels Aguilar. La seua construcció la va impulsar (possiblement sobre un de musulmà que formava part del cinturó defensiu de la capital) Lluís Pardo de la Casta, primer comte d'Alaquàs, en 1582.[3] Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 40 m de llarg per banda amb quatre torres cantoneres de 25 metres d'altitud (una d'elles reconstruïda)[7] i un pati interior al que s'accedeix per una severa portalada. Es va declarar declarat monument històric-nacional en 1918, després d'un intent d'enderroc, i s'ha restaurat diverses vegades a partir de 1940. El 3 de gener del 2003 va passar de mans privades a formar part de l'Ajuntament.[3]
  • Casa dels infants d'Alòs: Data del segle XIX.

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

El nucli històric d'Alaquàs se situa a l'extrem oriental del terme municipal. La part més antiga s'estructura al voltant de les actuals places de la Constitució, del Santíssim, d'Ollers i de Sant Roc, així com dels carrers Major, Sant Miquel, València i els Benlliure.[3] És a dir, al voltant dels edificis més notables, el castell-palau d'Alaquàs i l'església de l'Assumpció. Al centre històric s'afegeix el raval del Convent per l'oest.[3]

En la meitat sud i en l'extrem oriental del poble, el traçat adopta una forma molt més ordenada i geomètrica.[3] Les principals vies sobre les quals s'estructuren els actuals barris d'Alaquàs són els antics camins de València (avinguda de Blasco Ibáñez), el camí nou de Torrent (avinguda de Pablo Iglesias-Ausiàs March) i l'antic Camí Vell, el camí vell de Turís (carrer de Conca) i l'antic camí d'Aldaia (cap al nord).[3]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes majors: se celebren a finals d'agost i principis de setembre[3] i entre els actes destaquen el Correfoc, els Moros i Cristians, la Festa de l'Aigua, en la qual els veïns surten al carrer i es mullen uns a uns altres amb aigua dipositada en dipòsits en el carrer, el Cant de la Carxofa.
  • Falles: se celebren durant el mes de març, contant amb 12 comissions falleres i premis propis.
  • Festa del Porrat: se celebra en primavera en honor a sant Francesc de Paula. Festa recuperada recentment en la qual es cuinen calderes que són repartides entre els veïns i també s'organitza una fira gastronòmica.

Esdeveniments[modifica | modifica el codi]

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. INE - Relació d'unitats poblacionals
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 3,25 3,26 3,27 3,28 «Alaquàs». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Geografía. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  4. «Alaquàs, condado de». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 
  5. Hoy.es 04/03/2007 "Jerez se hermana con la localidad valenciana de Alaquás" (castellà)
  6. Població de fet segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996.
  7. «Aguilar, castillo palacio de los». A: Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana, 2009. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]