Porrat

Un porrat és una fireta tradicional valenciana molt arrelada a la comarca de la Safor, que se celebra baix l'advocació d'un sant, una ermita o santuari on se'l venera. L'element més característic d'esta festa consistix en el mercat a l'aire lliure on es posen a la venda productes tradicionals, dolços i fruits secs. L'origen d'este costum popular s'atribuïx a la veneració de la societat agrícola als sants, per a aconseguir bones collites i fertilitat dels seus animals.

"Dels porrats de gener, Sant Antoni és el primer", diu el nostre refranyer popular, la qual cosa significa que amb la celebració del dia de Sant Antoni Abat, se celebra el primer dels porrats valencians, que són diversos i se succeïxen a llarg de l'any, el de Sant Vicent Màrtir, el de Sant Josep, el de Sant Blai i, en desembre, el de Santa Llúcia.

Paradeta d'olives i salmorres del Porrat dels Santets de la Pedra de l'Alqueria de la Comtessa.

"Dels porrats de gener, el de Beniopa és el primer", se sol dir a Beniopa, que comença la Ruta dels Porrats de la Safor l'onze de gener. El Porrat de Sant Antoni de Beniopa ha sigut recentment recuperat i molts dels actes se celebren a la llera del barranc de Sant Nicolau; en el cas d'Oliva, amb les Calderes i el Porrat de Sant Antoni (20 i 21 de gener), es té constància de la primera celebració d'esta festa al costat de l'església de Sant Roc al segle XVII, amb la benedicció d'animals, repartiment de garrofes, missa i processons. El municipi ha recuperat també una tradició que havia desaparegut a mitjan segle passat, les Calderes de Sant Antoni. Este dinar popular es va iniciar en els anys quaranta, quan el capellà de Sant Roc, davant la misèria de la postguerra, va decidir fer unes calderes de menjar amb carn, creïlles i arròs per als pobres, un costum que es va mantindre durant vint anys. A Oliva es recorda esta tradició amb un dinar popular, com obertura dels actes al voltant del porrat. El raval d'Oliva i el nucli històric del municipi, reunix més de seixanta llocs de venda de productes tradicionals artesans en un mercat medieval. La Ruta dels Porrats continua (19, 20 i 21 de gener) amb el Porrat de Sant Antoni de Benirredrà i Gandia, i la tradicional degustació de cassola d'arròs al forn, als voltants de l'ermita de Sant Antoni. A continuació, el Porrat de Sant Antoni Abat d'Almoines (19 i 20 de gener), amb la foguera de Sant Antoni i els correfocs, i amb el jocs populars com la Biga del Pollastre. El mateix cap de setmana se celebra el Porrat del Grau, també en honor a Sant Antoni. La celebració es trasllada a la Font d'en Carròs (cap de setmana següent); i continua amb el més populós de tots els porrats, el Porrat de Sant Blai de Potries (dies 3, 4 i 5 de febrer). El Cap de Setmana següent se celebra el Porrat de Sant Josep al barri del Raval de Gandia amb el pregó d'inici i el revolteig de campanes des de l'església de Sant Josep i antiga mesquita del barri. Ròtova tanca les festivitats d'hivern amb els actes al voltant del Porrat de Sant Macià o de l'Interior (24, 25 i 26 de febrer), en més de 100 anys de tradició en la població, es considera el Porrat de l'interior ja que és el punt d'encontre dels veïns de les comarques de la Safor i de la Vall d'Albaida.

Fireta del Porrat de l'Interior de Ròtova.

Tavernes de la Valldigna commemora el Dia de la Sang el 12 de juliol, i el Porrat de la Sang o de Sant Llorenç el 10 d'agost. La població de l'Alqueria de la Comtessa clou la Ruta dels Porrats amb el Porrat dels Sants de la Pedra, el 16 de setembre, organitzada als voltants de l'ermita dels Santets de la Pedra. Els organitzadors d'esta ruta pretenen convertir esta tradició popular religiosa en un atractiu turístic per promocionar els municipis d'interior fora de la Safor.

Remuntar-se a la història del porrat és, com gairebé sempre a València, viatjar al l'època musulmana de l'Edat Mitjana. El cronista Joan-Lluís Corbin ho corrobora i anota el que alguns historiadors atribuïxen l'origen del porrat a "coses dels moros", a propòsit de que sembla que el cigrons torrats - torrat o porrat - formava part del menú de les celebracions dels musulmans valencians, i especialment en els casaments, a manera de tribut a les núvies, coneguda la preferència dels musulmans pels fruits secs. Per la seua banda, l'escriptor del segle XIX, Pascual Pérez i Rodríguez remunta el costum de vendre porrat ni més ni menys que a l'època dels romans, i diu que Horaci, en la seua Epístola als Pisons, esmenta el costum d'aquells de comprar cigrons torrats com distracció i llaminadura ...

El Porrat entra en la tradició pròpiament valenciana, després de la Conquesta, amb motiu de les festes del dia de Sant Donís, en què la ciutat celebrava i celebra la triomfal entrada de Jaume I el Conqueridor a València.

S'atribuïx el Porrat als primers temps d'esta celebració i ressenya que a la festiva data havia costum d'obsequiar amb xufes, tramussos, faves bullides, almetles i cigrons torrats", tradició que va variar, en quan a els productes objecte d'obsequi, en el dia de Sant Donís, però que va arrelar i es va estendre, tal qual, a altres festivitats, especialment a les nombroses i populars festes de carrer que celebraven els bulliciosos barris medials de València.

Els antics diccionaris valencians expliquen els porrats com espècie de xicoteta fira de coses comestibles, com cigrons torrats, avellanes, ametlles, orellanes, prunes seques, torró, etcètera, que es fa amb motiu de la festa d'algun sant i la seua huitena. Afegix l'historiador José Martínez Aloy que estes xicotetes fires de fruits torrats se celebren a les portes de certs santuaris fora de la ciutat, donant lloc a devots i alegres romeries.

Referències

• [1]|La Tradició dels Porrats, Las Provincias.
• [2]els porrats a la Diputació de València.