Bocairent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bocairent
Localització

Localització  de Bocairent respecte del País Valencià Localització  de Bocairent respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Vista panoràmica de Bocairent
Vista panoràmica de Bocairent
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici Bocairentí, bocairentina
Predom. ling. Valencià
Superfície 96,98 km²
Altitud 680 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
4.411 hab.
45,48 hab/km²
Coordenades 38° 45′ 57″ N, 0° 36′ 46″ O / 38.76583,-0.61278Coord.: 38° 45′ 57″ N, 0° 36′ 46″ O / 38.76583,-0.61278
Distàncies 94,7 km de València
10,6 km de Ontinyent
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
7 PSPV, 3 PP i 1 BLOC-Compromís
Josep-Vicent Ferre Domínguez (PSPV) (2007)
Codi postal 46880
Codi territorial 46072
Agermanament Belgium Buggenhout, Bèlgica
Web

Bocairent és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida.

Història[modifica | modifica el codi]

Lleó de Bocairent, Museu de Belles Arts de València.

Hi ha molts jaciments prehistòrics al terme que situen població ja des del paleolític Mitjà, per citar-ne alguns esmentarem les coves del Vinalopó, Santa Bàrbara, l'Illa, l'Emparedada, la d'En Gomar, la Piscina, el jaciment dels Dotze. Del Bronze hi ha, entre d'altres, La Mola, La Mola Alta de Serrelles, el Barranc del Cinc, el barranc de la Frontera, el Tossal de Mariola, Mas de Menente. Dels ibers hi ha el Lleó ibèric trobat a la Lloma de Galbis, un dels jaciments més importants junt als de: Sant Antoni del Porquet, Cabeço de Mariola i Cabeço de Sant Antoni. Els romans són els fundadors de la vila i els que la bategen amb el nom de Bucarius, d'aquella època resta una vil·la amb paviment de l'època i poca cosa més.

Els musulmans denominaren Bekirén (pinya o rusc); durant la seua estada, Bocairent romangué integrada en la taifa de Dénia. En 1179, pel Tractat de Cazola restà adscrita a la Corona d'Aragó. En 1240 hi ha escrits de Jaume I que l'esmenten com a Bochairent, Bocairen i Bocayrent. En 1245 arriba la conquesta cristiana. En 1248 una revolta morisca ocupa el castell. La primera carta pobla arriba en 1255 atorgada per Ximén Pérez d'Arenós. Jurisdiccionalment restà adscrita a la de Xàtiva. A principis del segle XIV Jaume II atorgà Bocairent i Castalla a Jaspert vescomte de Castellnou. En 1338 és recuperada per a la Corona regida per Pere IV el Cerimoniós, qui va crear la baronia d'Ontinyent, que integrava a més a més Bocairent i Biar, i va donar-li-la a Berenguer de Vilaragut i Sarrià. En 1370, Pere IV el Cerimoniós, atorgà a Bocairent el privilegi d'imposar cises i d'exportar vi i oli a Castella i al Regne de Múrcia; el 13 de març d'aqueix any el rei incorpora Bocairent a la Corona com a Vila Reial i amb vot Corts i li incorpora Alfafara. En 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell de Banyeres. En la primera guerra de les Germanies la població recolzà Carles I. Per la qual cosa aquest els va recompensar amb l'autorització per a la celebració de fira anual fixada per al període de l'1 al 15 de setembre, així com la realització de mercat setmanal els dimarts.

El 1587 ja funcionava la Real Fábrica de Paños, la qual gaudia de privilegis reials dictats en una pragmàtica de Felip II. En la guerra de Successió prengué partit per l'arxiduc. Durant les guerres d'Independència i carlines fou testimoni d'importants enfrontaments.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Gran part del seu ampli terme – 97,2 km2 – és muntanyosa; podem trobar-hi altituds que oscil·len entre els 730 m. de l'alt del Sant Crist i els 956 m. d'alt de sant Jaume fins a la màxima de 1.100 m. de la Torreta de Mariola. Hi ha gran nombre de fonts, tant al nucli urbà com al terme, en bells paratges: la de Mariola, la de santa Bàrbara, la de la Coveta i la de Ballester; també hi naixen dos rius: el Clarià i el Vinalopó. Però el tret més característic del seu paisatge el trobem a la serra de Mariola, amb la seua gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals. La fauna, típicament mediterrània, està molt ben representada: àguiles, pit-rojos, oronetes i merles entre d'altres pel que toca a les aus; quant a mamífers: gat salvatge, geneta, porc senglar, rat-penat, rabosots, llebres i conills. Un entorn tan exuberant no pot sinó oferir tota mena d'atractius per a ciclistes, muntanyers i senderistes que hi troben un vertader paradís.

Economia[modifica | modifica el codi]

Plaça de l'Ajuntament, centre de la vila.

L'activitat econòmica està basada íntegrament en la indústria, que té com a producció més destacada i tradicional la fabricació de mantes, motiu pel qual existeix el gentilici popular suara esmentat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Bocairent compta amb 4.444 habitants (INE 2007). La seua població es troba estancada des dels anys 60 del passat segle.

El cens de 2003 dóna la xifra de 4.491 habitants, de gentilici bocairentins, o també, popularment, "cardaors". El cens de 2001 conta que un 87,54% dels habitants saben parlar valencià, tot i que en la pràctica la xifra de parlants s'acosta al 100%.

Evolució demogràfica de Bocairent
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2001 2006 2007
Población 4.399 3.978 3.971 4.175 3.849 3.504 3.603 3.961 4.573 4.584 4.881 4.607 4.607 4.627 4.344 4.444

Política[modifica | modifica el codi]

Les eleccions municipals de 2011 deixaren 7 regidors i l'alcaldia al PSPV; el PP n'obtingué 3, i 1 el Bloc Nacionalista Valencià.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Baltasar Castelló
José Reig
Juan Gómez Blasco
Independent
Independent
UCD
1983 - 1987 José Luís Gil Gómez PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicente Colomer Boronat PP
1991 - 1995 Vicente Vicedo Ferre PSPV-PSOE
1995 - 1999 Juan Bautista Sanchis Ferre PP
1999 - 2003 Juan Bautista Sanchis Ferre PP
2003 - 2007 Dimas González
Juan Bautista Sanchis Ferre
PSPV-PSOE fins 2005
PP
2007 - 2011 Josep-Vicent Ferre Domínguez PSPV-PSOE
Des del 2011 Josep-Vicent Ferre Domínguez PSPV-PSOE

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

Portada de l'església de l'Assumpció.
Les Covetes dels Moros.

Altre apartat que fan de Bocairent una vila de les més emblemàtiques per als valencians és el seu patrimoni monumental, començant pel barri medieval amb la calçada escusada, que hi serveix d'accés; els seus atzucacs, els costeruts carrers amb escalinates per facilitar el trànsit, l'aljub, el carreró de l'Emboç de tan sols un metre d'amplària i seguint per:

  • Església de Nostra Senyora de l'Assumpció. Del segle XVIII. Edifici més emblemàtic del poble. Construïda sobre un antic castell àrab, reuneix les principals característiques de l'art valencià, des del gòtic fins al segle XIX. Alberga un important Museu Parroquial amb obres de Joaquim Sorolla i Bastida, Cellini i Joan de Joanes.
  • Covetes dels Moros (o del Colomer). D'antiguitat i utilitat incertes, probablement són un magatzem d'època àrab en què la població transhumant guardava les eines en cavitats distribuïdes segons l'estructura de la tribu.
  • Plaça de Bous. La més antiga del País Valencià. Tallada en la roca en 1843.
  • Portal de l'Arc de l'Aigua. Part d'un aqüeducte del segle XVI que serveix de marc per a les entrades de les filaes.
  • Cases renaixentistes de la Plaça de l'Ajuntament.
  • Portal del Porxe, víctima d'una restauració inadequada.
  • Pont de Darrere la Vila. Segle XVIII.
  • Monument a la Flassada, a l'entrada de la vila pel Pont Nou.
  • Museu Arqueològic Municipal. Amb bona mostra de les troballes fetes al terme.
  • Museu de la Festa. Monogràfic sobre les festes de Moros i Cristians.
  • Ermites de Sant Antoni Abat, o del Porquet; de sant Jaume; de santa Bàrbara; de sant Tomàs de Villanueva; de sant Antoni de Pàdua i del sant Crist.
  • Una bona col·lecció de caves unes urbanes com l'Engolada i la de sant Blai, que alberga el Museu de la Neu i d'altres arreu del municipi com: la de sant Miquel, l'Arquejada; la de l'Habitació i la del caveta del Voltor.
  • Torre de Mariola. Junt a la font homònima. De procedència àrab, encara que una llegenda local la relaciona amb els romans. Està totalment arruïnada.
  • El Barri de la Vila de Bocairent que constitueix el nucli antic medieval d'aquesta ciutat ocupa la part alta del turó on s'assenta la localitat. El constitueix un entramat de carrers costeruts, retorçades i escalonades que s'adapten un terreny amb forts desnivells en la connexió del cim del turó amb la vessant. Dins d'aquest barri medieval es distingeixen altres barris com el de Sant Pere, el de Sant Joan, el de la Verge d'Agost o el de la Verge dels Desemparats.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

La gastronomia és la típica d'aquestes contrades: pericana, mulladors, olletes, putxero amb pilota, cassola al forn, pimentons farcits i excel·lents embotits. Els productes de la terra: ametles, anous i mel són la base d'una exquisida rebosteria en què destaquen els pastissets de moniato, els pastissets de rovell d'ou, rotllos de Sant Blai, mantecades, carquinyols. Però el producte més conegut de Bocairent és l'herbero, licor fet amb les mil i una herbes aromàtiques de la Mariola i del que existeixen tantes fórmules com "destil·ladors"

Festes[modifica | modifica el codi]

De l'1 al 5 de febrer se celebren, en honor a sant Blai, les que segons molts són les més cridaneres i boniques festes de Moros i Cristians del País Valencià. A finals d'agost se celebren les festes de Sant Agustí i es ballen les danses.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bocairent Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]