Bocairent

Bocairent

(En detall)
Localització
Municipi de la Vall d'Albaida
Vista panoràmica de Bocairent
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya Comunitat Valenciana Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent
Gentilici	Bocairentí, bocairentina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	97 km²
Altitud	680 msnm
Població (2011)   • Densitat	4.454 hab. 45,92 hab/km²
Coordenades	38° 45′ 57″ N, 0° 36′ 46″ O
Distàncies	94,7 km de València 10,6 km de Ontinyent
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 5 PSPV, 5 PP i 1 BLOC Josep-Vicent Ferre Domínguez (PSPV)
Codi postal	46880
Agermanament	Buggenhout, Bèlgica
Web	http://www.bocairent.org

Bocairent és una població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida.

Història

Hi ha molts jaciments prehistòrics al terme que situen població ja des del paleolític Mitjà, per citar-ne alguns esmentarem les coves del Vinalopó, Santa Bàrbara, l'Illa, l'Emparedada, la d'En Gomar, la Piscina, el jaciment dels Dotze. Del Bronze hi ha, entre d'altres, La Mola, La Mola Alta de Serrelles, el Barranc del Cinc, el barranc de la Frontera, el Tossal de Mariola, Mas de Menente. Dels ibers hi ha el Lleó ibèric trobat a la Lloma de Galbis, un dels jaciments més importants junt als de: Sant Antoni del Porquet, Cabeço de Mariola i Cabeço de Sant Antoni. Els romans són els fundadors de la vila i els que la bategen amb el nom de Bucarius, d'aquella època resta una vil·la amb paviment de l'època i poca cosa més.

Els musulmans denominaren Bekirén (pinya o rusc); durant la seua estada, Bocairent romangué integrada en la taifa de Dénia. En 1179, pel Tractat de Cazola restà adscrita a la Corona d'Aragó. En 1240 hi ha escrits de Jaume I que l'esmenten com a Bochairent, Bocairen i Bocayrent. En 1245 arriba la conquesta cristiana. En 1248 una revolta morisca ocupa el castell. La primera carta pobla arriba en 1255 atorgada per Ximén Pérez d'Arenós. Jurisdiccionalment restà adscrita a la de Xàtiva. A principis del segle XIV Jaume II atorgà Bocairent i Castalla a Jaspert vescomte de Castellnou. En 1338 és recuperada per a la Corona regida per Pere IV el Cerimoniós, qui va crear la baronia d'Ontinyent, que integrava a més a més Bocairent i Biar, i va donar-li-la a Berenguer de Vilaragut i Sarrià. En 1370, Pere IV el Cerimoniós, atorgà a Bocairent el privilegi d'imposar cises i d'exportar vi i oli a Castella i al Regne de Múrcia; el 13 de març d'aqueix any el rei incorpora Bocairent a la Corona com a Vila Reial i amb vot Corts i li incorpora Alfafara. En 1381, la Universitat de Bocairent adquireix el castell de Banyeres. En la primera guerra de les Germanies la població recolzà Carles I. Per la qual cosa aquest els va recompensar amb l'autorització per a la celebració de fira anual fixada per al període de l'1 al 15 de setembre, així com la realització de mercat setmanal els dimarts.

El 1587 ja funcionava la Real Fábrica de Paños, la qual gaudia de privilegis reials dictats en una pragmàtica de Felip II. En la guerra de Successió prengué partit per l'arxiduc. Durant les guerres d'Independència i carlines fou testimoni d'importants enfrontaments.

Geografia

Gran part del seu ampli terme – 97,2 km² – és muntanyosa; podem trobar-hi altituds que oscil·len entre els 730 m. de l'alt del Sant Crist i els 956 m. d'alt de sant Jaume fins a la màxima de 1.100 m. de la Torreta de Mariola. Hi ha gran nombre de fonts, tant al nucli urbà com al terme, en bells paratges: la de Mariola, la de santa Bàrbara, la de la Coveta i la de Ballester; també hi naixen dos rius: el Clarià i el Vinalopó. Però el tret més característic del seu paisatge el trobem a la serra de Mariola, amb la seua gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals. La fauna, típicament mediterrània, està molt ben representada: àguiles, pit-rojos, oronetes i merles entre d'altres pel que toca a les aus; quant a mamífers: gat salvatge, geneta, porc senglar, rat-penat, rabosots, llebres i conills. Un entorn tan exuberant no pot sinó oferir tota mena d'atractius per a ciclistes, muntanyers i senderistes que hi troben un vertader paradís.

Economia

Plaça de l'Ajuntament, centre de la vila.

L'activitat econòmica està basada íntegrament en la indústria, que té com a producció més destacada i tradicional la fabricació de mantes, motiu pel qual existeix el gentilici popular suara esmentat.

Demografia

Bocairent compta amb 4.444 habitants (INE 2007). La seua població es troba estancada des de els anys 60 del passat segle.

El cens de 2003 dóna la xifra de 4.491 habitants, de gentilici bocairentins, o també, popularment, "cardaors". El cens de 2001 conta que un 87,54% dels habitants saben parlar valencià, tot i que en la pràctica la xifra de parlants s'acosta al 100%.

Evolució demogràfica de Bocairent
	1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2007
Población	4.399	3.978	3.971	4.175	3.849	3.504	3.603	3.961	4.573	4.584	4.881	4.607	4.607	4.627	4.344	4.444

Política

Les eleccions municipals de 2011 deixaren 7 regidors i l'alcaldia al PSPV; el PP n'obtingué 3, i 1 el Bloc Nacionalista Valencià.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Baltasar Castelló José Reig Juan Gómez Blasco	Independent Independent UCD
1983 - 1987	José Luís Gil Gómez	PSPV-PSOE
1987 - 1991	Vicente Colomer Boronat	PP
1991 - 1995	Vicente Vicedo Ferre	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Juan Bautista Sanchis Ferre	PP
1999 - 2003	Juan Bautista Sanchis Ferre	PP
2003 - 2007	Dimas González Juan Bautista Sanchis Ferre	PSPV-PSOE fins 2005 PP
2007 - 2011	Josep-Vicent Ferre Domínguez	PSPV-PSOE
2011 - ara	Josep-Vicent Ferre Domínguez	PSPV-PSOE

Edificis d'interés

Portada de l'església de l'Assumpció.

Les Covetes dels Moros.

Altre apartat que fan de Bocairent una vila de les més emblemàtiques per als valencians és el seu patrimoni monumental, començant pel barri medieval amb la calçada escusada, que hi serveix d'accés; els seus atzucacs, els costeruts carrers amb escalinates per facilitar el trànsit, l'aljub, el carreró de l'Emboç de tan sols un metre d'amplària i seguint per:

• Església de Nostra Senyora de l'Assumpció. Del segle XVIII. Edifici més emblemàtic del poble. Construïda sobre un antic castell àrab, reuneix les principals característiques de l'art valencià, des del gòtic fins el segle XIX. Alberga un important Museu Parroquial amb obres de Joaquim Sorolla i Bastida, Cellini i Joan de Joanes.
• Covetes dels Moros (o del Colomer). D'antiguitat i utilitat incertes, probablement són un magatzem d'època àrab en què la població transhumant guardava les eines en cavitats distribuïdes segons l'estructura de la tribu.
• Plaça de Bous. La més antiga del País Valencià. Tallada en la roca en 1843.
• Portal de l'Arc de l'Aigua. Part d'un aqüeducte del segle XVI que serveix de marc per a les entrades de les filaes.
• Cases renaixentistes de la Plaça de l'Ajuntament.
• Portal del Porxe, víctima d'una restauració inadequada.
• Pont de Darrere la Vila. Segle XVIII.
• Monument a la Flassada, a l'entrada de la vila pel Pont Nou.
• Museu Arqueològic Municipal. Amb bona mostra de les troballes fetes al terme.
• Museu de la Festa. Monogràfic sobre les festes de Moros i Cristians.
• Ermites de Sant Antoni Abat, o del Porquet; de sant Jaume; de santa Bàrbara; de sant Tomàs de Villanueva; de sant Antoni de Pàdua i del sant Crist.
• Una bona col·lecció de caves unes urbanes com l'Engolada i la de sant Blai, que alberga el Museu de la Neu i d'altres arreu del municipi com: la de sant Miquel, l'Arquejada; la de l'Habitació i la del caveta del Voltor.
• Torre de Mariola. Junt a la font homònima. De procedència àrab, encara que una llegenda local la relaciona amb els romans. Està totalment arruïnada.

Gastronomia

La gastronomia és la típica d'aquestes contrades: pericana, mulladors, olletes, putxero amb pilota, cassola al forn, pimentons farcits i excel·lents embotits. Els productes de la terra: ametles, anous i mel són la base d'una exquisida rebosteria en què destaquen els pastissets de moniato, els pastissets de rovell d'ou, rotllos de Sant Blai, mantecades, carquinyols. Però el producte més conegut de Bocairent és l'herbero, licor fet amb les mil i una herbes aromàtiques de la Mariola i del que existeixen tantes fórmules com "destil·ladors"

Festes

De l'1 al 5 de febrer se celebren, en honor a sant Blai, les que segons molts són les més cridaneres i boniques festes de Moros i Cristians del País Valencià. A finals d'agost se celebren les festes de Sant Agustí i es ballen les danses.

Enllaços externs

• Web oficial, amb noticies, fòrums, articles d'opinió, fotografies, etc.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.