Guadasséquies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guadasséquies
Escut de Guadassèquies
(En detall)
Localització

Localització de Guadassèquies respecte del País Valencià Localització de Guadassèquies respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Església de Guadasséquies
Església de Guadasséquies
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici guadassequià, guadassequiana
Predom. ling. Valencià
Superfície 3,26 km²
Altitud n/d
(màx.:180 )
Població (2013[1])
  • Densitat
457 hab.
140,18 hab/km²
Coordenades 38° 55′ 32″ N, 0° 29′ 06″ O / 38.92556°N,0.48500°O / 38.92556; -0.48500Coord.: 38° 55′ 32″ N, 0° 29′ 06″ O / 38.92556°N,0.48500°O / 38.92556; -0.48500
Organització
Nuclis
• Alcalde/ssa:

1
María Carmen Vidal Valles
Codi territorial 46138
Web

Guadasséquies és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, País Valencià; també coneguda com a Vorasséquies. El gentilici dels seus habitants, dels que s'hi empadronaren 502 en 2005, és guadassequians o vorassequians.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat a la ribera del riu Albaida. El terreny és pla, encara que amb ondulacions entre les quals destaquen la muntanya de La Serreta, el turó de Molló i la lloma de Casa Marau. El límit municipal és solcat pel riu Albaida, de sud a nord, i el barranc de Garrofero, per l'oest.

La població es troba en terreny pla, encara que lleugerament inclinat en pendent descendent cap a l'est. A causa de la construcció de l'embassament de Bellús la part baixa del terme municipal s'hagi sota zona inundable, variant considerablement segons les estacions el nivell d'aigua i les terres inundades per aquest.

Des València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-7 per enllaçar amb la N-340.

Localidades limítrofs[modifica | modifica el codi]
Nord: Bellús, Xàtiva

Serra Grossa

Oest: l'Olleria

Serra Grossa

Rosa dels vents Est: Benigànim i la Pobla del Duc

Embassament de Bellús

Sud: Alfarrasí i Sempere

Benicadell

Història[modifica | modifica el codi]

En el camí de Xàtiva s'han trobat restes d'atuells de terra sigillata, i en el paratge del Carasol o la Redona existeixen vestigis d'una vil·la romana. No apareix en el "Llibre del Repartiment" de la conquesta de Jaume I, però en 1353 va ser adquirida per Bernat Ferrer l'antiga alqueria àrab, origen de la població, per compra a Pere el Cerimoniós. Al segle XVI posseïa el senyoriu Ramon Sanz de la Llosa i San Ramon; va passar després als Cruïlles i últimament als marquesos de Mirasol, fins l'abolició dels senyorius al segle XIX. Va pertànyer a Xàtiva i a la governació del Xúquer fins a 1707, després passaria a formar part de la Província de Xàtiva fins a 1833 quan es va independitzar com a municipi en el context de la nova divisió territorial d'Espanya..

Economia[modifica | modifica el codi]

Predominantment industrial, amb dos polígons industrials en els quals predomina les relacionades amb productes químics i fertilitzants, plàstics, el tèxtil i indústries menors bastant diversificades.

Les terres de regadiu es reguen amb aigua del riu Albaida i produeixen blat, dacsa, hortalisses i fruiters. Les de secà es destinen a la vinya, olivar i altres fruiters.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1842 1857 1860 1877 1887 1897 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2011
245 294 300 277 348 358 375 325 334 333 337 358 346 360 358 405 437

El poblament actual va tenir el seu origen en les alqueries islàmiques de Benimantell i Wad as-Sákkar ("el riu ebri"). La primera es va despoblar al segle XIV; la segona és l'actual Guadasséquies, que subsistiria com localitat morisca, fins l'expulsió de tots els seus habitants, unes 30 famílies, el 1609 per la llei de expulsió dels moriscos. Repoblada per cristians de Xàtiva (23 llars en 1646), es desenvoluparia molt lentament fins a arribar a les 52 famílies de 1792, els 325 habitants de 1900 i els 385 de 1940.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Santiago Julià Jornet UCD
1983 - 1987 Alfonso Vallés Esparza PDP
1987 - 1991 Alfonso Vallés Esparza UV
1991 - 1995 Vicente Castelló Ferrando UV
1995 - 1999 Vicente Castelló Ferrando PSPV-PSOE
1999 - 2003 Carmen Vidal Valles PP
2003 - 2007 Carmen Vidal Valles PP
2007 - 2011 Carmen Vidal Valles PP
Des del 2011 Carmen Vidal Valles PP

Monuments i llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

Ermita del crist de l'Empar.
  • Antiga Església-Museu Parroquial. Data del segle XVIII-XIX i està dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança. Completament restaurada i amb un bell entorn natural.
  • Ermita del Crist. Data de 1906 en substitució de la antiga, en ella es guarda el llenç del Crist de l'Empar del segle XVII.
  • Zona Embassament de Bellús. Es va construir l'any 1995 en el llit del riu Albaida formant una llacuna artificial amb una flora i fauna autòctona singular.

Festes[modifica | modifica el codi]

  • Festes Patronals. En honor a sant Roc, la Mare de Déu de l'Esperança i el Crist de l'Empar. Se celebren entre el primer i segon cap de setmana d'agost amb revetlles, sopars populars a la plaça, processons i desfilada humorística.
  • Festa de la Mare de Déu de l'Esperança. Se celebren el 18 de desembre amb l'encesa d'una foguera al costat de l'antiga església i posterior sopar popular al voltant d'aquesta. Actes dedicats especialment a la gent gran de la població.
  • Festa de Sant Antoni Abat. El cap de setmana més proper que al 17 de gener (dia d'Antoni Abat), es realitza una foguera amb sopar popular, processó, benedicció d'animals, i jocs infantils durant tot el dia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guadasséquies
Vegeu texts en català sobre Guadasséquies a Viquitexts, la biblioteca lliure.