Montaverner

De Viquipèdia

Montaverner és una població de la comarca de la Vall d'Albaida.

Taula de continguts 1 Història 2 Demografia i economia 3 Geografia 4 Edificis d'interés, gastronomia i festes 5 Política 6 Enllaços externs

[edita] Història

D'èpoques pretèrites hi ha testimonis en forma de diversos atifells en el Tossal del Calvari. Més recents són les deixalles romanes trobades en la partida de Colata d'una vil·la rústica. L'origen de la població és una alqueria musulmana incorporada per Jaume I al terme de Xàtiva. El 26 d'agost de 1271 hom li va concedir carta de població, amb franquícia de tributació durant 10 anys. El 4 de desembre d'aqueix any es confirma la donació d'heretats i parcel·la, la qual cosa va propiciar un conflicte dels que no resultaren afavorits amb Pere el Gran. Encara que estigué subjecta a la batlia i Governació de Xàtiva, no tingué mai senyor territorial per pertànyer a la Corona.

En 1535 s'obté la independència eclesiàstica d'Albaida. L'expulsió morisca delmà en dos terços de la població i va fer desparèixer com a pobles Colat, Vistabella i Behalí dels que es conserven ruïnes en el terme municipal.

[edita] Demografia i economia

El padró de 2004 dóna la xifra de 1.748 montavernins. L'estructura econòmica combina l'agricultura de secà, raïm sobre tot, amb la indústria, tèxtil, serigrafia, vidre i plàstic.

[edita] Geografia

Els seus 7'74 km² de superfície constitueixen un territori pla amb lleu pujada cap al sud banyat pels rius Albaida i Clariano que s'hi uneixen. Els paratges més interessants són: La Rambla, el Calvari, i la Font del Povil. Hi ha la Carrasqueta, espectacular arbre de 3,10 metres de diàmetre.

[edita] Edificis d'interés, gastronomia i festes

Del patrimoni muntaverní citem:

• Església de sant Jaume i sant Joan evangelista. Segle XVIII.
• Font dels Quatre Dolls amb el Llavador Municipal, associats a un antic molí.
• Ermites de Colata i del Tossal del Calvari.

La paella, i arròs al forn són els plats més destacats de la gastronomia muntavernina.

Per sant Blai, s'hi celebra la "Ballà de la bandera". A l´última setmana d'agost s'hi celebren les Festes de Moros i Cristians.

[edita] Política

Llistat d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Periode Nom de l'alcalde Partit polític

1979–1983

1983–1987 Felipe Salvador Quilis Durá AP

1987–1991 Lluís Peiró Roselló PSPV-PSOE

1991–1995 Lluís Peiró Roselló PSPV-PSOE

1995–1999 Lluís Peiró Roselló PSPV-PSOE

1999–2003 María Belén Esteve Pina PSPV-PSOE

2003–2007 María Belén Esteve Pina PSPV-PSOE

2007–2011 María Belén Esteve Pina PSPV-PSOE

A les darreres eleccions la configuració de l'equip de govern és de 4 regidors per al PP, 4 al PSVP i 1 per CpM.

[edita] Enllaços externs

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.

v • d • e Municipis de la Vall d'Albaida Agullent  •  Aielo de Malferit  •  Aielo de Rugat  •  Albaida  •  Alfarrasí  •  Atzeneta d'Albaida  •  Bèlgida  •  Bellús  •  Beniatjar  •  Benicolet  •  Benigànim  •  Benissoda  •  Benissuera  •  Bocairent  •  Bufali  •  Carrícola  •  Castelló de Rugat  •  Fontanars dels Alforins  •  Guadasséquies  •  Llutxent  •  Montaverner  •  Montitxelvo  •  l'Olleria  •  Ontinyent  •  Otos  •  el Palomar  •  Pinet  •  la Pobla del Duc  •  Quatretonda  •  el Ràfol de Salem  •  Rugat  •  Salem  •  Sant Pere d'Albaida  •  Terrateig

Aquest article és un esborrany sobre la Vall d'Albaida. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo.