Tots Sants
De Viquipèdia
| Tots Sants | |
|---|---|
 |
|
| Solemnitat de Tots els Sants | |
| Venerat en | Església Catòlica Romana, Església ortodoxa, anglicanisme, luteranisme, metodisme |
| Festivitat | 1 de novembre (occident); diumenge després de Pentecosta (orient) |
Tots sants (Omnia Sanctorum) és una festa que se celebra el dia 1 de novembre. Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià.
Taula de continguts |
[edita] Origen
El costum de visitar els difunts és d'origen romà i per això és un tret comú a les cultures influïdes per l'antiga Roma. Antigament, però, aquestes visites es feien en les èpoques de les collites.
El seu origen es troba a primeries del segle VII, quan el papa Bonifaci IV, en comptes de fer enderrocar el Panteó de Roma (pan theon, o sigui el temple pagà de tots els déus), que Marc Agrippa havia fet construir en honor de Júpiter, en memòria d'haver l'emperador August guanyat la batalla contra Marc Antoni i Cleòpatra, el purificà i consagrà en honor de la Verge i de tots els màrtirs i disposà que cada any fos celebrada una festa en la diada de la seva dedicació.
Més tard la festa s'estengué a Tots els Sants i Gregori IV en fixà la celebració al primer de novembre. Al final del segle X li fou agregada, l'endempa, la commemoració dels fidels difunts. En realitat, Tots Sants fou un intent de cristianització de l'arrelat culte pagà a les ànimes, i el Dia de Difunts o de les Ànimes, fou una incorporació de la festa cèltica dels morts, que s'esqueia en aquestes mateixes dates.[1]
El culte als morts es manté amb aquest dia. Normalment es fa una missa en honor als morts i, després, es realitza una visita al cementiri a dur flors als difunts.
[edita] Tradicions catalanes
Abans els padrins regalaven els panellets als seus fillols, com per Pasqua els donaven la mona.
Són propis d'aquest dia tres menjars especials: castanyes torrades, moniatos i un tipus de pastissets fets de variades maneres, segons els indrets, que en molts llocs reben el nom de panellets. De panellets n'hi ha de moltes maneres, com ara de coco, de xocolata, d'ametlla, de cafè, etc.
Les castanyeres d'aquell temps eren molt diferents de les d'avui. Vestien de manera pròpia. Duien unes faldilles de sargil molt amples i folrades, amb davantal de cànem i llana. Al cap duien una caputxa blanca de llana, molt llarga, que els arribava fins més avall de mitja faldilla. La duien lligada al coll i a la cintura. El bagatge de les castanyeres era també ben diferent del d'ara. Empraven fogons de terrissa semblants a una copa, i així eren anomenats. Encara avui a Girona s'anomena La Copa a l'espai destinat a l'ocupació de les castanyeres a les fires de Girona, celebrades als volts de Tots Sants. Donaven vuit castanyes per un "quarto", equivalent a tres cèntims de la nostra moneda. Les castanyeres anunciaven llur indústria amb un crit especial que deia:
| « | "Calentes i grosses;
qui en vol, ara que fumen?" |
» |
La mainada, per fer-les enfadar, els cridava:
| « | "Petites i dolentes;
de les vuit, set les pudentes." |
» |
És creença molt general que aquest dia, al punt de migdia, els difunts que fa poc temps que ho són surten del purgatori per anar a conviure unes hores en companyia dels seus familiars, i llurs ànimes invisibles es presenten a la casa on vivien, per fer vida amb els seus. Si veuen llurs familiars tristos i condolguts per la seva pèrdua, senten un gran bé i en tornar al Purgatori són rellevats de la pena i lliurats cap a la Glòria; però si, al contrari, no guarden d'ells record compungit i es lliuren a l'alegria i els tenen en oblit, han de restar altra vegada al Purgatori, en espera d'un altre any o una altra circumstància que els en tregui.
[edita] Articles relacionats
[edita] Referències
- ↑ Soler i Amigó, Joan. Cultura popular tradicional. Barcelona: ed. Pòrtic. 2001. Pàgina 196.
