Albaida

Albaida

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Vall d'Albaida
Albaida
Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Espanya País Valencià Província de València Vall d'Albaida Manc. de la Vall d'Albaida Ontinyent
Gentilici	Albaidí, albaidina
Predom. ling.	Valencià
Superfície	35,4 km²
Altitud	315 msnm
Població (2011)   • Densitat	6.178 hab. 174,52 hab/km²
Coordenades	38° 50′ 30″ N, 0° 31′ 11″ O
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 6 PP, 3 C.M. Compromís, 3 PSPV i 1 UCiD Josep Antoni Albert i Quilis (C.M. Compromís)
Codi postal	46860
Agermanament	Ruelle-sur-Touvre, França

Albaida és un municipi de la comarca de la Vall d'Albaida. Albaida és a uns 85 km de la ciutat de València cap al sud, amb la qual es comunica per autovia, oferint una localització estratègica per sobre del marge esquerre del riu Albaida i a una altitud mitjana sobre el nivell del mar d'uns 320 metres aproximadament. En relació amb el topònim d'Albaida, la seua etimologia condueix a la veu àrab de /al-Bayda/ ("la blanca"), referit probablement al color de la terra blanca de la major part de la comarca o de les terres conreades més pròximes a Albaida.

Geografia

Albaida és a la riba esquerra del riu Albaida entre el riu Clariano i la serra d'Agullent. El territori és ondulat, sense grans altures de mitjana, a excepció de la part sud on s'eleva l'anomenada serra d'Agullent. La ciutat està situada sobre un turó, té carrers amples de moderna traça, i altres antics on queden cases senyorials.

Municipis limítrofs

El terme municipal d'Albaida comprèn aproximadament uns 36 km ² i limita amb els següents municipis: Atzeneta d'Albaida, Agullent, Ayelo de Malferit, Benissoda, Bufali, Olleria, i El Palomar a la Vall d'Albaida, i Agres i Muro d'Alcoi a la comarca del Comtat.

Barris

Podem trobar els següents barris: El Romeral, les casetes del Romeral, l'avinguda, les bestioletes, la glorieta, els mosquits, la vila, el cardavall, el sector, les casetes del camp de futbol, la finca blava, la torre, la vall de la salut i l'Aljorf (antic municipi annexionat per Albaida el 1888). L'Aljorf va ser poble fins el segle XIX en què Albaida va créixer tant que des d'aleshores ho considera barri. A les hores comptava amb uns 500 habitants. Actualment molts s'han instal·lat a Albaida i no hi romanen més de 200.

Accessos

Des València, s'accedeix a aquesta localitat a través de la A-35 per enllaçar amb CV-40. També es pot accedir des de Xàtiva per la N-340, a través de la Serra Grossa i des Gandia, s'accedeix a través de la CV-60. Des Alacant, el camí més ràpid és per mitjà de la A-7 que naix en Sant Vicent del Raspeig.

Infraestructures d'accessos i transports

El principal eix de comunicació per carretera a la Vall d'Albaida és la carretera/autovia que entra pels túnels de l'Olleria i que passa prop de l'Olleria, Aielo de Malferit, Ontinyent, Agullent, Benissoda, Albaida i Atzeneta d'Albaida per continuar pel port d'Albaida buscant Alcoi i Alacant.

Altres vies de circulació importants són: la carretera que connecta Albaida amb La Safor, l'antiga N-340 que passa per Bellús, Alfarrasí, Montaverner i Albaida, la que l'acosta a Villena per Ontinyent i Bocairent i altres que tenen un ús més local.

La línia de ferrocarril connecta Albaida amb ciutats tan importants com Alcoi, Ontinyent, Xàtiva i València. Aquesta línia manté el seu recorregut i part de la seua infraestructura des de la seua construcció a finals del segle XIX. L'estació de ferrocarril d'Albaida pertany a la línia 47 de mitja distància, coneguda com València-Xàtiva-Alcoi.

També disposa de línia d'autobús que diàriament passa pel poble per fer el trajecte Alcoi-València d'una banda i Gandia- Ontinyent per una altra.

Estació adif Albaida

Línia 47: València-Xàtiva-Alcoi
Llegenda València-Nord Xàtiva El Genovés Benigànim La Pobla del Duc Montaverner Bufalí Albaida Agullent Ontinyent Agres Cocentaina Alcoi

Història

L'assentament es remunta a l'època ibera de la qual s'han descobert restes arqueològiques. Hi ha restes de l'època ibèrica en el jaciment de la Covalta, així com en el vell castell (Castell Vell). De l'època musulmana encara romanen a Albaida alqueries, part de l'actual emplaçament de la vila i el Castell Vell(transformat en la intensa ocupació medieval).

L'actual nucli de població és d'origen musulmà, d'on prové el seu nom que en àrab significa "la blanca", al seu terme s'han trobat, tanmateix, abundants jaciments que testimonien un poblament d'antiguitat molt superior.

Després de la conquesta cristiana del 1244 per Jaume I forma part de la Corona d'Aragó, la població àrab va ser expulsada per haver-se rebel·lat contra els conqueridors, i s'inicià, aleshores, una repoblació amb colons procedents d'Aragó, Catalunya i Castella. El 1269, Albaida fou alienada del Patrimoni Reial iniciant-se la seua dependència senyorial. En la titularitat de la senyoria aniran succeint-se distintes cases nobiliàries fins arribar, a fins del segle XV (quan el 1477, Joan II va concedir el primer títol de comte d'Albaida), als Milà d'Aragó, que es manteniren al front del mateix fins la seua definitiva desaparició. Des de finals del segle XIII, els senyors d'Albaida, exercien sobre ella (per donació efectuada ad feudum Catalonia), la jurisdicció baronal, que els facultava per exercir justícia sobre llurs habitants en tot tipus de delictes. Probablement també (si no per dret, si de fet) van tenir capacitat per a controlar l'elecció dels càrrecs municipals. Sabem que, a principis del segle XVII, la vila adquirí la condició d'Universitat.

El 1604 Felip III va instaurar el marquesat d'Albaida. El Marquesat d'Albaida comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de Benissoda, el Palomar, Carrícola, l'Aljorf i Atzeneta d'Albaida. També van formar part del marquesat al segle XVIII: Montaverner, la baronia d'Otos, Bèlgida i la seua baronia.

Aquesta hipotètica independència desaparegué darrere els decrets de Nova Planta; després d'aquests el nou batlle major era triat per la noblesa territorial. La seua condició de poble habitat per cristians vells va reduir el seu poder a unes 500 fanecades de molt bona qualitat i a 77 propietats urbanes. La forma de propietat fou, per tant, majoritàriament aloual, lliure de llast econòmic de les càrregues senyorials. Per la incapacitat d'actualitzar els censos que pesaren sobre Albaida, aquesta població va constituir l'excepció a la regla històrica que incideix sobre la carregositat del règim senyorial imposat a la vall de la qual forma part. L'absència de partició dels fruits va ser la seua nota diferencial. No obstant això, el llaurador d'Albaida donà sobrades mostres de la seua oposició al règim. Entre ells caldria citar no sols les múltiples i variades formes d'ocultació, sinó també, i sobre tot, la revolta anti-senyorial del 1639 i la seua posició agermanada en el segle XVI o l'austriacista del XVIII.

El 1906 hom li concedí el títol de ciutat.

Socioeconomia i població

Fins a finals de l'Edat Moderna, i encara aquesta superada, va constituir, per la seua organització sòcio-econòmica, un món agrícola bé perfilat. La immensa majoria de la seua població era llauradora i un escàs 15 o 20 per cent desenvolupava activitats artesanals. En aquest panorama tradicional sorprèn la "modernitat" de la seua agricultura a mitjan segle XVIII. En aquest període, els seus conreus, essencialment arboris (morera, olivera, garrofa, raïm) denoten l'abandó de l'autoconsum, una clara orientació comercialitzable.

Front el dinamisme agrari, contrasta l'atonia del seu sector artesanal, expressada tant per les seues produccions (sabó, llenços, espelmes) com pel seu sistema de producció gremial. La present centúria ha invertit, no obstant, la situació; la seua recent industrialització ha perfilat una població essencialment industrial que manté una nodrida xarxa d'empreses, generalment de caràcter familiar, dedicades a la producció tèxtil i a una tradicional cereria en franc retrocés. La transformació referida ha permès els efectes que, al seu entorn ha provocat l'emigració rural, ja que sense haver-se vist totalment lliure d'ella, la seua població ha conegut un clar ascens: 2.900 habitants (albaidins) el 1845, 5.858 el 1986 i 6.044 el 2002. Segons el cens efectuat al llarg de 2001, un 86,16% parlen valencià.

Demografia

Evolució demogràfica

1842	1877	1887	1900¹	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006	2010
2.969	3.453	3.528	3.987	4.164	4.401	4.096	4.133	4.012	4.290	5.009	5.573	5.868	5.793	5.951	6.273	6.335

¹ Entre el Cens de 1897 i l'anterior, creix el terme del municipi perquè incorpora el municipi de l'Aljorf.

Economia

L'activitat agrícola s'uneix amb la indústria tèxtil i amb la cera. L'economia s'ha basat tradicionalment en l'explotació agrícola del seu terme, i l'agricultura és fonamentalment de secà, produint fruites, hortalissa, olives i garrofes, on la principal producció és la de raïm de taula. Cal destacar també la presència d'oliveres, ametllers i tarongers.

La indústria ha desbancat a l'agricultura com a principal sector econòmic i productiu. Des del segle XV la indústria de la cereria (actualment en retrocés), va ser una de les ocupacions més importants dels veïns, convertint a Albaida en un important centre productor (a finals de la dècada de 1970 encara comptava amb vint fàbriques de cera). Mentre que la indústria tèxtil (que també té arrelament de segles), ha assolit un gran desenvolupament, manufacturats edredons, cobrellits, estovalles, cortinetes, llençols, mantes, tovalloles, draps de cuina i gèneres de punt.

Pel que fa a la gestió municipal, en acabar la huitena legisltaura (2007-2011) es va fer una auditoria externa per tal de comprovar l'estat de les arques municipals, trobant un dèficit de 17.421.377 euros.

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Juan Ignacio Monzó	UCD
1983 - 1987	José Bellver Juliá	AP
1987 - 1991	José Bellver Juliá	AP
1991 - 1995	Joan Antoni Bodi i Quilis	PSPV-PSOE
1995 - 1999	Joan Antoni Bodi i Quilis	PSPV-PSOE
1999 - 2003	Joan Antoni Bodi i Quilis	PSPV-PSOE
2003 - 2007	Juan José Beneyto Galbis	PP
2007 - 2011	Juan José Beneyto Galbis	PP
2011 - ara	Josep Antoni Albert i Quilis	Tripartit (C.M. Compromís - PSPV-PSOE - UCiD)

Monuments

Encara que a Albaida es troben nombrosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, façanes antigues, portals, etc. és important el conjunt històric-monumental de la part més antiga de la ciutat, presidit pel palau dels Milà i Aragó (símbol de l'antic poder feudal al que Jaume I convertí en 1244 en una vila cristiana), i l'església arxiprestal, el museu de betlems, la casa museu Josep Segrelles, el museu de titelles, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases emblanquinades i senyorials dels segles XVIII-XIX que l'envolten.

Passejant pels seus carrers es troben casalots del segle XVI i XVII, portes medievals, muralles, taulells, part de la vella muralla amb les portes de la Vila i L'Aljorf, etc. i un conjunt de fonts de pedra que daten del segle XIV.

Monuments religiosos

Església Arxiprestal de l'Assumpció de la Mare de Déu.

• Església Arxiprestal de l'Assumpció de la Mare de Déu: Abraçada per l'antiga casa del Senyor, s'alça l'església de Santa Maria, dedicada per Jaume I a la Mare de Déu de l'Assumpció. Edifici religiós d'estil gòtic valencià, construït entre 1592 i 1621, i restaurat el 1830. El que més destaca d'ella és l'altíssim campanar de planta quadrada que es va utilitzar com a torre de vigilància fins que es va afegir la rematada a mitjan segle XIX. L'església actual va ser edificada en substitució de la vella església de la Mare de Déu de l'Assumpció, construïda al segle XIII. Presenta una nau única amb capelles entre els contraforts. La façana mostra com a característiques principals la seua senzillesa i els seus dos portalades renaixentistes. La campana més antiga (la major) és de l'any 1786. A l'interior, cal destacar, en les capelles, les escultures neobarroques de Gallarza, el llit imperial de la Mare de Déu d'Agost (segle XVII) i la pila baptismal de marbre (segle XVIII). A l'altar major (segle XVII) hi ha un conjunt d'olis de Josep Segrelles, així com les pintures amb escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, i els llenços emplaçats a la capella Reial de la Comunió (edifici adjacent del segle XIX). La sagristia conserva diversos ornaments de luxe dels segles XV al XX, destacant la Vera Creu, un reliquiari de plateria gòtica que sembla obra del segle XV i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que van ser elaborades en or massís en aquella època.

• Convent de la Puríssima dels Pares Caputxins: Està situat a la plaça del convent. Fundat en 1598 en detriment del vell hort senyorial del Real, presenta construcció d'estil gòtic. Actualment només queda l'església, que té una nau central i dos laterals amb capelles. La façana de color blanc té tres alçades. Adossades al costat dret de l'església trobem estances de diferents altures, amb finestretes de maó massís i reixes de ferro forjat.

Monuments civils

Palau dels Milà i Aragó.

Museu Internacional de Titelles d'Albaida.

• Palau dels Milà i Aragó, Marquesos d'Albaida: La mola del palau marquesal dels Milà i Aragó descansa sobre tres potents torres edificades pels almohades i aprofitades per fundadors catalans en l'estratègica Porta de les Muntanyes de València: lloc de pas cap a les valls d'Alcoi i Alacant. És una sòlida construcció amb tres torres quadrades que va ser residència dels marquesos titulars de la població. Al costat de l'església, és sens dubte l'edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d'Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans construeixen al segle XIII, naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial. Construït al final del segle XV (1471-1477) tenia aparença de residència nobiliària i tenia adossada el principal accés a l'espai emmurallat, la porta de la Vila (construïda en 1460 amb carreus calcaris i arc de mig punt amb teulada de teula àrab). La dovella central encara conserva les restes de l'escut amb armes del primer comte d'Albaida. A destacar, en les diferents façanes del palau, els escuts heràldics de diferents èpoques. A l'interior trobem sales decorades amb coloristes pintures barroques de l'albaidí Bertomeu Albert (final del segle XVII). Són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marquès. A la part ja rehabilitada del palau, i amb accés des de dins, s'ha instal·lat el Museu Internacional de Titelles d'Albaida. Al palau es troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 m² de superfície) amb la reconstrucció de la vila d'Albaida del segle XV.

• Casa Museu del Pintor Josep Segrelles: Creat pels hereus d'aquest pintor a la casa on residia i tenia el seu estudi, i en el mateix edifici on s'instal·là una biblioteca pública. Està localitzada en un estret carrer que dóna a la plaça del Pintor Segrelles, a l'entorn del palau i de l'església arxiprestal. La casa va ser dissenyada i construïda per ell mateix en 1943. Tota la decoració amb motius àrabs de gran part de la casa, és idea del pintor i roman igual que quan ell vivia. En aquestes estades hi ha més de 150 obres originals del pintor, a destacar entre elles, il·lustracions per novel·les de Vicent Blasco Ibáñez, per als contes de Les mil i una nits, per El Quixot i la seua obra pòstuma El Pentecosta. També és important la biblioteca amb uns 11.000 exemplars.

• Museu Internacional de Titelles d'Albaida (MITA): Situat al Palau dels Marquesos, exhibeix una important col·lecció internacional de titelles. El museu es va inaugurar el desembre de 1997 i la iniciativa va néixer del grup "Bambalina Titelles", d'origen albaidí, com a complement de la Mostra de Titelles de la Vall d'Albaida que s'organitza anualment al desembre. El museu té diverses sales d'exposició, un petit taller didàctic, així com un centre de documentació i sala de projeccions. L'exposició allotja titelles procedents d'Europa, Àsia, Àfrica, i de països orientals con Indonèsia, el Pakistan, Turquia i la Xina. Es troba situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del segle XV.

Altres llocs d'interès

Ermita del Roser.

• Plaça de la Vila: és part del recinte emmurallat del segle XV al qual s'accedeix encara per la porta de la Vila. A la plaça es troba l'església de Santa Maria de l'Assumpció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Vallcaneda (casa del segle XVI on el 1903 es situava l'antic ajuntament), el museu de betlems, el museu internacional de titelles i la casa Abadia (segle XVIII).

• Porta de l'Aljorf: localitzada entre la vila i el barri de l'Aljorf. Es tracta d'una de les portes d'accés al recinte emmurallat del segle XIII, i permetia l'accés a la part més baixa del poble. Al llarg del segle XX la part baixa de la porta es va fer més ampla perquè poguessin passar els vehicles sense dificultat.

• Sala d'Exposicions Francisco Ridaura: a la Sala d'Exposicions Francisco Ridaura pot visitar una exposició permanent del pintor albaidí Francisco Ridaura. Aquest pintor té una obra molt extensa en la qual predominen els paisatges i vistes de la seua població natal. El mateix pintor va crear en vida el "Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Juvenil Francisco Ridaura", exposant a la Sala Ridaura durant les festes locals de cada any les obres presentades pels xiquets i xiquetes d'Albaida.

• Museu de Betlems i Dioràmes: creat l'any 2002 en la casa Vallcaneda, on el visitant trobar una representació de betlems, molts d'ells ambientats en carrers i paratges d'Albaida.

• Ermites: hi ha nombroses ermites de gran senzillesa i de les quals destaquen els plafons ceràmics. Fetes o refetes al segle XIX, prenen el nom del carrer on estan (ermita de Sant Joan, ermita de Sant Miquel, ermita de Sant Antoni Abat, ermita de Sant Josep). A l'Aljorf es troba l'església parroquial de la Nativitat (del segle XVIII, té un campanar de planta quadrada, amb dos cossos sense coronament), i l'ermita del Roser (ermita de les anomenades de Reconquesta).

• Fonts de pedra: a la ciutat hi ha diferents i rellevants fonts de pedra.

Esports

L'any 2005 hom fundà el club Ciutat d'Albaida, dedicat a la pilota valenciana.

Des de l'any 1977 es realitzen carreres de Motocross a Albaida. Abans organitzades pel Mc. Albaida i des del 2005 pel Mc Ciutat d'Albaida (Nova denominació). En aquests moments s'organitzen anualment proves dels Campionats d'Espanya de Motocross i Quadcross en el Circuit de la Vega, un dels millors traçats l'Estat Espanyol.

Excursions pel terme municipal

Pel terme municipal d'Albaida es poden realitzar nombroses excursions a l'aire lliure que comprenen les següents rutes:

• Els molins d'aigua: davant l'ermita del Roser, a la dreta del riu Albaida i sota el pont del ferrocarril, hi ha el que queda del molí de la Creu o de l'Aljorf, un altre és el molí d'Elias, i el molí de les Palanques. En direcció cap a Atzeneta d'Albaida, s'adverteixen les restes del molí de Baix o molí Nou. Pel mateix camí, es troba el que queda del convent o monestir de Santa Anna (antic monestir fundat el 1538 pel pare Micó, amb la missió d'aconseguir la conversió dels moriscos al cristianisme, sent escenari dels més cèlebres miracles de Sant Lluís Bertran, al segle XVI). Uns metres sèquia amunt s'inicia la séquia del Port (l'eix econòmic més antic i rellevant del terme de Albaida).

• Les muntanyes: A la ciutat d'Albaida cal destacar una fàcil ascensió al cim de la Covalta (890 metres), i poden recórrer les restes del poblat ibèric més important de la zona (segles VI-IV aC). A més, dos grans itineraris publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor "La comarca de la Vall d'Albaida", formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca i passen per Albaida: l'itinerari nº 4 de 75 km aproximadament, naix a Albaida i recorre tots els pobles de la serra del Benicadell, recorrent nombrosos PR (Sender de Petit Recorregut) i SLV (senders locals). L'itinerari nº 5 de 30 km aproximadament, naix a Ontinyent, recorre la serra d'Agullent i la Covalta i acaba a Albaida.

Festes

• Festes Patronals i de Moros i Cristians en Honor a la Santíssima Mare de Déu del Remei. Se celebren durant els dies 6 i 7 d'octubre en honor a la Mare de Déu del Remei (patrona de la ciutat). Comencen el dia 29 de setembre amb la "arbolà" de Sant Miquel i conclouen el dia 11 d'octubre amb els últims actes de les festes de moros i cristians que segueixen a les festes patronals (i del dia 11 al 20 d'octubre se celebra el novenari de la Mare de Déu del Remei per tancar les festes patronals).

A continuació les tradicionals festes de Moros i Cristians, destacant com a actes més significatius l'Entrà, desfilada de les tropes mores i cristianes amb les seues millors gales i les ambaixades, representació de la lluita entre les tropes per les claus de la ciutat.

Música

Albaida és una ciutat que compta amb una gran tradició musical, fomentada, sens dubte, per l'existència de diverses entitats musicals en la població, entre les quals cal destacar:

• Agrupació Vocal Eduardo Torres: Entitat Coral amateur fundada el 1967. L'any 2006 comptava amb 32 membres. Al llarg de la seua història ha obtingut diversos premis nacionals. Realitza la seua activitat musical durant tot l'any, a través d'assajos, concerts i participació en certàmens Corals.
• Unió Musical d'Albaida (L'Aranya)
• Cercle Musical Primitiva d'Albaida (El Gamell)
• Colla de Xirimiters La Pedrera
• Banda de metall i percussió Raval Jussà

Gastronomia

Albaida té una gran varietat de plats dins de la seua gastronomia. Hi ha molts plats de cullera o de calent, amb un protagonista principal, l'arròs. Cal destacar l'arròs al forn, l'arròs caldós amb conill, l'arròs de putxero, l'arròs amb bledes, la paella, l'arròs amb crosta d'ou.

Per festes d'octubre i de Nadal, destaca la rebosteria feta amb ametlles, ous, farina, sucre i oli (carquinyols, pastissos de moniato, rotllets, coques d'ametlla, polvorons). Per Nadal cal destacar el torró que elaboren en les pastisseries del poble així com del pastís d'escuma (típic regal de reis durant molts anys). A la tardor els bolets admeten qualsevol tipus de presentació (en una coca al forn, fregits amb alls, amb paella o arròs caldós). A l'estiu els caragols amb salsa i la coca de tomaca i pebre vermell són dos plats que hui, encara tenen molta rellevància.

Per gener-febrer, és molt típic anar de cassoleta i per Quaresma menjar mandonguilles de bacallà preparades per Divendres Sant, a més de "les mones i fogasses", també elaboren a Albaida el codonyat.

Els plats més representatius són:

• Arròs al forn
• Arròs caldós amb conill
• Arròs amb bledes
• Arròs amb fesols i naps
• Paella amb faves, carxofes i conill
• Coca de tomaca
• Carquinyols, pasta d'ou, farina, sucre i ametlla.
• Pastissets de moniato
• Codonyat
• Gemes i nous al fondant

Personatges cèlebres

• Josep Segrelles, pintor.
• Elies Tormo, historiador i crític d'art (1869-1957).
• Manuel Ureña Pastor, Arquebisbe de Saragossa i Fill Predilecte de la Ciutat d'Albaida.
• Sant Lluís Beltran
• Beat Nicolás Factor

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.