Conquesta de València

Conquesta de València Cronologia de la Conquesta del País Valencià, incloent-hi les agregacions fetes al llarg del segle XIX Dates 1210-1246 Localitat Imperi almohade (fins el 1228) Emirats de Balansiya i Mursiyya (a partir del 1228) Resultat Victòria cristiana Bàndols Corona d'Aragó Principat de Catalunya Regne d'Aragó Senyoriu de Montpeller Ordes militars Imperi almohade Emirat de Balansiya Emirat de Mursiyya Comandants en cap Jaume I el Conqueridor Pere de Montagut Muhammad an-Nâsir Zayyan ibn Mardanix Abu Bakr ibn Hud Comandants Bernat Guillem de Montpeller Bernat Guillem d'Entença † Blasco I d'Alagón Pere Eiximen d'En Carròs Yahvé Abul Hussein

Història del País Valencià Formació geològica Prehistòria Període iber Període cartaginès Període romà Període visigot Edat mitjana (Període musulmà) Invasió musulmana Valiat de l'Àndalus Emirat de Qurtuba Califat de Qurtuba Emirat d'Alpont Emirat de Balansiya Emirat de Dàniyya Regne de València Conquesta de València Segle d'or Decrets de Nova Planta Dinastia Borbó Història contemporània Història de València Llista de presidents de la Generalitat

La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València.

Jaume I entra al Puig en una representació moderna del fet històric ocorregut el 1236 i que marcaria l'inici de la conquesta de la ciutat de València

Davant l'èxit aconseguit per unes campanyes militars empreses a nivell particular per nobles aragonesos, que van comportar la presa de Morella per Blasco I d'Alagón el 1232, Jaume I el Conqueridor emprengué la conquesta dels emirats de Balansiya i Mursiyya, que havien sorgit de la fragmentació de l'imperi almohade el 1228.

Hom hi ha diferenciat tres fases:

• Una primera fase que comportà la conquesta de les contrades septentrionals, fins a Borriana (1233).
• La segona fase, que suposà l'ocupació de la ciutat de València (1238).
• Amb la tercera fase, la frontera meridional arribà fins a Biar (1245).

El regne de Múrcia fou conquerit també per Jaume I. No fou, però, fins a l'època de Jaume II (sentència arbitral de Torrellas, del 1304) quan els territoris d'Alacant i d'Oriola foren annexats al regne de València.

Es coneixen molts aspectes del poblament i de la manera com es distribuí el territori conquerit mercès al Llibre del Repartiment. Els repobladors procedien del Principat de Catalunya i també del Regne d'Aragó i d'altres països europeus.

La població musulmana que no fugí fou establerta a les terres muntanyoses de l'interior, on continuà essent majoritària al llarg de tota l'Edat mitjana.

Bibliografia

• Josep Torró Abad, El naixement d'una colònia: dominació i resistència a la frontera valenciana, 1238-1276 Universitat de València, 2006
• Vicente Coscollá Sanz, La Valencia musulmana (castellà)
• Calafell, Francesc (en col·laboració), "The Genetic Legacy of Religious Diversity and Intolerance: Paternal Lineages of Christians, Jews, and Muslims in the Iberian Peninsula"
• "Notícia sobre l'estudi"
• "Notícia sobre l'estudi"

Portal: País Valencià