Borriana

De Viquipèdia

Borriana (oficialment també en castellà, Burriana^[1]) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa. El terme municipal de Borriana és situa al nord de la comarca, i té com a límits per l'oest les localitats de les Alqueries i Vila-real, pel sud la localitat de Nules i pel nord la localitat d'Almassora, que fan de límit municipal de les respectives localitats al llit del riu Millars, que separa no només els termes municipals, sinó també les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.

Taula de continguts 1 Geografia 1.1 Nuclis de població 2 Història 3 Demografia 4 Economia 5 Política i administració 6 Monuments 6.1 Monuments religiosos 6.2 Monuments civils 7 Llocs d'interès 7.1 Museus 8 Festes patronals 9 Gastronomia 10 Personatges il·lustres 11 Vegeu també 12 Enllaços externs 13 Referències

[edita] Geografia

Se situa aquesta localitat enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca i és envoltada de camps de tarongers.Pel seu terme municipal transcorren dos rius; el riu Anna i el riu Millars. El riu Anna que passa per la ciutat de Borriana abans d'arribar a desembocar a la Mediterrània, arriba a formar a la seua desembocadura, ja a la zona costanera del Grau de Borriana el paratge del El Clot de la Mare de Déu o també conegut com l'Estany de la Vila.

El riu Millars transcorre pel nord del terme municipal delimitant-lo amb el d'Almassora,i desemboca a la Mediterrània al paratge conegut com les Goles.

Borriana compta amb 15 km de costa plana, lineal i contínua. La platja principal de Borriana, L'Arenal, és molt àmplia, de sorra fina i amb mínima pendent. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival en la qual arriba a triplicar-se. Referent turístic per a les poblacions limítrofes, com Vila-real, disposa d'una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat. És pot accedir a la ciutat per la CV-18, N-340 o bé per la AP-7.

[edita] Nuclis de població

Al terme municipal de Borriana és troben també els següents nuclis de població, a més del casc urbà de Borriana:

• Les Alqueries de Santa Bàrbara.
• El Port de Borriana.
• El Grau de Borriana.
• La Serratella.
• Les Alqueries del Ferrer.
• Poblats marítims.

[edita] Història

Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre uns altres, nodreixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle IX com una important plaça àrab que va rebre el nom de Ciutat Verda, per la seva situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seva conquesta pel rei Jaume I d'Aragó en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedeix el privilegi que la senyera de Borriana siga crescuda amb una franja blava i tres corones.

L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que és van conservar completes fins al segle XVII. En 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedeix el títol de ciutat.

[edita] Demografia

Amb 34.235 habitants (INE 2008), Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló per població.

En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic en gran part a causa de la immigració estrangera.

Evolució demogràfica
1857	1887	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2001	2006	2007	2008
7.813	10.237	12.962	14.243	13.895	14.675	18.473	17.697	18.616	22.651	25.003	25.438	26.757	32.349	33.255	34.235

[edita] Economia

La seva economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.

[edita] Política i administració

Resultats electorals de Borriana, 2007

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partit Popular	José Ramón Calpe Saera	6.696	11
	Partit Socialista del País Valencià	Joan Ramón Monferrer Daudí	5.449	8
	Ciutadans Independents per Burriana	Maria Dolores Aguilera Sanchis	995	1
	Coalició Valenciana	Maria Mercedes Giménez Mondragón	801	1
	Bloc Nacionalista Valencià	Josep Miquel Ros Blasco	775	-
	Altres		677	-
	En blanc		286	-
Total		15.762		21

Llista d'alcaldes des de la recuperació de la democràcia

Legislatura	Nom de l'alcalde/essa	Partit polític
1979-1983	Juan Canos Safónt	UCD
1983-1987	Juan Sanchordi Pitarch	PSPV-PSOE
1987-1991	Juan Sanchordi Pitarch	PSPV-PSOE
1991-1995	Juan Sanchordi Pitarch	PSPV-PSOE
1995-1999	Alfonso G. Ferrada Gómez	PP
1999-2003	Alfonso G. Ferrada Gómez	PP
2003-2007	Alfonso G. Ferrada Gómez	PP
2007-2011	José Ramón Calpe Saera	PP

[edita] Monuments

[edita] Monuments religiosos

• Església d'El Salvador. Del segle XIII data aquesta magnífica església, l'absis de la qual és d'estil gòtic primitiu, amb elements romànics; posteriorment, en el segle XV, és va aixecar la torre campanar, que fa 51 metres d'alçada. A la nau gòtica, durant el segle XVIII (1762) es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescos de Josep Vergara. Tot el conjunt, va ser declarat, en 1969, Monument Històric Artístic Nacional.
• Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos carmelites Descalços. Va començar a construir-se en 1898 i després de diversos períodes de treball és beneïx a l'abril de 1929. El temple és obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil gòtic, molt sobri en adorns però elegant en les seves línies, té una única nau amb creuer central. Posseïx una sèrie de vidrieres interessants encara que són de gran sobrietat; així mateix posseïx talles i relleus de Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga en el seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor artístic.
• Exconvent i Església de la Mercé. Destinat a Seminari de Missions en el segle XVIII, va ser reconstruït a principis del segle XIX. És per això que l'aspecte actual és modern a pesar que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'església, que segueix mantenint el seu ús religiós, és de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ésser de major amplària i altura que les laterals.
• Ermites:
  • Emita de l' Ecce Homo. Del segle XVIII
  • Ermita de la Misericòrdia. Del segle XVIII
  • Ermita de la Sagrada Familia. Del segle XIX.
  • Ermita de Sant Blai. Del segle XVIII. Possiblement una antiga mesquita.
  • Ermita de Sant Gregori. Del segle XIX.
  • Ermita de Santa Bàrbara. Del segle XIX.

[edita] Monuments civils

• Torre del Mar. Torre de vigilància ubicada al paratge d'El Clot de la Mare de Déu construïda per a la defensa de les costes en el segle XVI, té una altura de 10 metres i consta de dues plantes. En el seu interior es troba un pou i un pessebre en el qual s'oferia aigua i menjar als cavalls dels soldats.
• Cases modernistes. Són de gran interès un bon nombre de cases particulars, escampades per la ciutat i el terme, la majoria d'estil modernista i eclèctic, testimoniatge de l'auge produït pel comerç de la taronja a partir de finals del segle XIX.
• Jaciment Fenici de Vinarragell.

[edita] Llocs d'interès

Borriana compta amb excel·lents platges entre les quals destaca la platja de l'Arenal. Les característiques generals del qual són: 2.000 m de longitud, 60 m d'amplària mitjana amb un grau d'ocupació alt i un onatge moderat.

• El Clot de la Mare de Déu ( o l'Estany de la Vila). Zona d'aiguamolls en la desembocadura del riu Anna que allotja diverses espècies d'aus aquàtiques. Declarat Paratge Natural Municipal l'any 2002.

• Port de Borriana. Compta amb un excel·lent Club nàutic.

[edita] Museus

• Centre d'Arqueologia Subaqüàtica. Es dedica al coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaqüàtic del País Valencià. Compte amb unes instal·lacions idònies per a portar a terme tant treballs d'investigació subaqüàtiques, com les de laboratori i tractament de les restes arqueològiques procedents de l'aigua.

• Museu Arxiu de la Taronja. Museu únic d'aquestes característiques d'Europa, dedicat a conservar i donar a conèixer la història de l'economia citrícola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentació (que recull més de 6.000 documents classificats per temes), una extensa col·lecció de més de 5.000 marques tarongeres, una col·lecció de més de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.

• Museu Arqueològic Municipal. Fundat en 1967. En les seves sales es recull la prehistòria de la comarca, des del Mesolític fins a l'edat mitjana. Del segle I destaca el bronze ple del déu Hermes; de la cultura ibèrica les inscripcions sobre llargues làmines de plom procedents de la necròpoli d'Orleyl i el Solaig, a l'eneolític pertany un gran ídol oposat i Artana; i al neolític el registre procedent del primer dolmen trobat al País Valencià.

[edita] Festes patronals

El seu patró és Sant Blai i celebren la seva festivitat el 3 de febrer amb una tradicional fira, mentre que la seva patrona és la Verge de la Misericòrdia el 8 de setembre. En honor a ella celebren una setmana de bous al carrer. A més d'aquestes festes celebren les tradicionals falles i les creus de maig que es celebren el primer cap de setmana de maig. Compta amb 18 falles a més de la Reina de la ciutat, la seua cort i les Dames de la Ciutat. Aquestes festes començaren a celebrar-se a la ciutat de Borriana a l'any 1928, plantant-se la primera falla a la plaça de la Mercé.

[edita] Gastronomia

Dels plats típics de la població destaca la paella valenciana,arròs negre, l'arròs al forn, l'empedrau. Carns de caça com conill, perdiu, i el tombet, així com peix i marisc. Rebosteria les coques d'ametlla i pastissos.

[edita] Personatges il·lustres

• Vicent Enrique i Tarancón, (Borriana, 1907- † Almassora, 1994) President de la Conferència Episcopal espanyola.
• Rafael Martí de Viciana, (Borriana, 1502- † València, 1574) Historiador i cronista.
• Josep Palomero i Almela, (Borriana, 1953) Lingüísta i vicepresident de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

• Federico García Moliner, (Borriana, 1930 Físic i professor de la Universitat Jaume I).
• Abelardo Mus i Sanahuja, (Borriana, 22 de abril de 1907– † Picanya 23 de gener de 1983).
• Vicente Cantos Figuerola, (Borriana, 10 de desembre de 1868– † Madrid 26 de desembre de 1943). Advocat i polític.
• Joaquín Peris Fuentes, (Borriana 18 de març de 1854– † 1 de gener 1939) Polític i advocat.
• Juan Varea Segura, (Borriana,1908– † Madrid 1985). Cantant de flamenc.
• Enric Monsonís Domingo, (Borriana, 28 de juny de 1931) Polític de la UCD durant la transició i membre del Consell del País Valencià.
• Manuel Tarancón Fandos (Borriana, 1954 - † València, 2004), polític i conseller de la Generalitat Valenciana.
• Inés Ballester, (Borriana, 28 de setembre de 1958) Periodista de televisió.

Vegeu la categoria:Borrianencs

[edita] Vegeu també

• La Plana
• Riu Sec de Betxí
• Clot de la Mare de Déu (Borriana)

[edita] Enllaços externs

• [1].
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Secció de notícies Borrianenques de laplanaaldia.com

[edita] Referències

v • d • e Notes i Referències ↑ L'octubre de 2008, el Consell oficialitzà la doble denominació valencià/castellà

v • d • e Municipis de la Plana Baixa Aín  •  l'Alcúdia de Veo  •  Almenara  •  les Alqueries  •  Artana  •  Betxí  •  Borriana  •  Eslida  •  Fondeguilla  •  la Llosa  •  Moncofa  •  Nules  •  Onda  •  Ribesalbes  •  Suera  •  Tales  •  la Vall d'Uixó  •  Vila-real  •  la Vilavella  •  Xilxes

Plantilla:Ciutats castellonenques