Borriana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Borriana
Borriana/Burriana[1]
Bandera de Borriana Escut de Borriana
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Borriana respecte del País Valencià Localització de Borriana respecte de la Plana Baixa


Municipi de la Plana Baixa
Vista de Borriana des de l'aire
Vista de Borriana des de l'aire
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Baixa
Vila-real
Gentilici Borrianenc, borrianenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 46,99 km²
Altitud 13 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
34.744 hab.
739,39 hab/km²
Coordenades 39° 53′ 22″ N, 0° 05′ 03″ O / 39.88944,-0.08417Coord.: 39° 53′ 22″ N, 0° 05′ 03″ O / 39.88944,-0.08417
Distàncies 64 km de València
13 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

7
11 PP, 7 PSPV i 3 CIBUR
José Ramón Calpe Saera (PP) (2011)
Codi postal 12530
Codi territorial 12032
Festes majors Festes de Setembre el 8 de setembre
Falles de Sant Josep
Patró/Patrons Verge de la Misericòrdia i Sant Blai
Dies de mercat Dimarts
Fira tradicional Fira de Sant Blai
3 de febrer
Agermanament Vila-real Vila-real (País Valencià)
Web

Borriana (en castellà i cooficialment Burriana) és un municipi valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Se situa aquesta localitat enfront de la costa del mar Mediterrani, en la part més plana de la comarca i és envoltada de camps de tarongers. Pel seu terme municipal transcorren dos rius; el riu Anna i el riu Millars.

El riu Anna que passa per la ciutat de Borriana abans d'arribar a desembocar a la Mediterrània, arriba a formar a la seua desembocadura, ja a la zona costanera del Grau de Borriana, el paratge del El Clot de la Mare de Déu o també conegut com l'Estany de la Vila.

El riu Millars transcorre pel nord del terme municipal delimitant-lo amb el d'Almassora, i desemboca a la Mediterrània al paratge conegut com les Goles.

Borriana compta amb 15 km de costa plana, lineal i contínua. La platja principal de Borriana, l'Arenal, és molt ampla, de sorra fina i amb mínima pendent. En la zona marítima, la població aglutinada i disseminada és important, sobretot durant l'època estival en la qual arriba a triplicar-se. Referent turístic per a les poblacions limítrofes, com Vila-real, disposa d'una important població desplaçada durant l'estiu. La platja dista 1,5 km del centre de la ciutat.

Es pot accedir a la ciutat per la CV-18, N-340 o bé per la AP-7.

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Borriana se situa al nord de la comarca, i té com a límits per l'oest les localitats de les Alqueries i Vila-real, pel sud la localitat de Nules i pel nord la localitat d'Almassora. Pel nord, fa de límit el riu Millars, que separa no només els termes municipals, sinó també les comarques de la Plana Alta i la Plana Baixa.

Vila-real Almassora
Les Alqueries Brosen windrose-fr.svg Mar Mediterrània
Nules

Nuclis de població[modifica | modifica el codi]

Al terme municipal de Borriana s'hi troben també els següents nuclis de població, a més del casc urbà de Borriana:

  • Les Alqueries de Santa Bàrbera.
  • El Port de Borriana.
  • El Grau de Borriana.
  • La Serratella.
  • Les Alqueries de Ferrer.
  • Poblats marítims.
  • Virrangues (despoblat, al sud-oest del terme)

Història[modifica | modifica el codi]

Plànol de la Borriana antiga

Encara que a Borriana s'han trobat vestigis de diverses civilitzacions antigues -els quals, entre uns altres, nodreixen els fons del museu Arqueològic Municipal- la plenitud de la vila se situa entorn del segle IX com una important plaça àrab que va rebre el nom de Medina Alhandra (Ciutat Verda),[3] per la seva situació enmig de la Plana. Aquella plaça forta, de muralla circular, es va incorporar a la civilització occidental cristiana després de la seva conquesta pel rei Jaume I d'Aragó en 1233. En 1348 el rei Pere IV d'Aragó concedeix el privilegi que la senyera de Borriana siga crescuda amb una franja blava i tres corones. En 1542, a conseqüència de la posició antiagermanada del càrrecs públics de Borriana, Carles I concedí un Privilegi on ampliava la concessió de Pere II als segells i escuts de la vila.[4]

L'expansió demogràfica de la població va obligar a derruir les muralles, que es van conservar completes fins al segle XVII. En 1901 la reina regent, en nom del rei N'Alfons XIII, li concedeix el títol de ciutat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Amb 35.598 habitants (INE 2012), Borriana és la tercera localitat de la província de Castelló amb més població.

En els últims anys ha experimentat un fort creixement demogràfic en gran part a causa de la immigració.

Evolució demogràfica
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008 2011 2012 2013
7.813 10.237 12.962 14.243 13.895 14.675 18.473 17.697 18.616 22.651 25.003 25.438 26.757 32.349 33.255 34.235 35.433 35.598 34.744

Economia[modifica | modifica el codi]

La seua economia està basada en l'agricultura, predominant el cultiu del taronger. La indústria principal és la dedicada a la manipulació i transformació de cítrics.

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Borriana, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular José Ramón Calpe Saera 6.810 11 46,10
Partit Socialista del País Valencià Joan Ramón Monferrer Daudí 4.560 7 30,87
Ciutadans Independents per Burriana Maria Dolores Aguilera Sanchis 1.917 3 12,98
Coalició Valenciana José Vicente Guinot Aledo 552 - 3,64
Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal Vicent Verdegal i Cerezo 470 - 3,08
Bloc Nacionalista Valencià Vicent Arnau Cabrera 462 - 3,03
Nuls 305 - 1,96
En blanc 475 - 3,12
Total 15.246 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan Canós Safont UCD
1983 - 1987 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE
1987 - 1991 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE
1991 - 1995 Juan Sanchordi Pitarch PSPV-PSOE
1995 - 1999 Alfonso G. Ferrada Gómez PP
1999 - 2003 Alfonso G. Ferrada Gómez PP
2003 - 2007 Alfonso G. Ferrada Gómez PP
2007 - 2011 José Ramón Calpe Saera PP
Des del 2011 José Ramón Calpe Saera PP

La ciutat compta amb un ric teixit associatiu, destacant-hi l'Agrupació Borrianenca de Cultura (fundada l'any 1954). L'any 2009 es va crear el Casal Valencianista, una entitat cultural associativa implicada en el redreçament cultural.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Campanar de Borriana (El Templat)

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Basílica d'El Salvador. Del segle XIII data aquesta magnífica església, l'absis de la qual és d'estil gòtic primitiu, amb elements romànics; posteriorment, en el segle XV, es va aixecar la torre campanar, que fa 51 metres d'alçada. A la nau gòtica, durant el segle XVIII (1762) es va adossar la Capella de la Comunió, decorada amb frescos de Josep Vergara. Tot el conjunt, va ser declarat, en 1969, Monument Històric Artístic Nacional.
  • Temple de Sant Josep, del Convent dels religiosos carmelites Descalços. Va començar a construir-se en 1898 i després de diversos períodes de treball es beneïx l'abril de 1929. El temple és obra de l'arquitecte Ros de Ursinos, sent el seu estil gòtic, molt sobri en adorns però elegant en les seves línies, té una única nau amb creuer central. Posseïx una sèrie de vidrieres interessants encara que són de gran sobrietat; així mateix posseïx talles i relleus de Octavi Vicent i de Carmelo Vicent. Alberga en el seu interior superbs altars de fusta policromada d'enorme valor artístic.
  • Exconvent i Església de la Mercé. Destinat a Seminari de Missions en el segle XVIII, va ser reconstruït a principis del segle XIX. És per això que l'aspecte actual és modern a pesar que ha mantingut l'estructura que presentava el convent. L'església, que segueix mantenint el seu ús religiós, és de planta rectangular en la qual s'inscriu una creu llatina. Destaquen la nau central i el creuer per ésser de major amplària i altura que les laterals.
  • Ermites:
    • Emita de l'Eccehomo. Del segle XVIII
    • Ermita de la Misericòrdia. Del segle XVIII
    • Ermita de la Sagrada Família. Del segle XIX.
    • Ermita de Sant Blai. Del segle XVIII. Possiblement una antiga mesquita.
    • Ermita de Sant Gregori. Del segle XIX.
    • Ermita de Santa Bàrbera. Del segle XIX.
Port de Borriana

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Borriana compta amb excel·lents platges entre les quals destaca la platja de l'Arenal. Les característiques generals de la qual són: 2.000 m de longitud, 60 m d'amplària mitjana amb un grau d'ocupació alt i un onatge moderat.

Port de Borriana

Museus[modifica | modifica el codi]

  • Centre d'Arqueologia Subaquàtica. Es dedica al coneixement, conservació i divulgació del patrimoni arqueològic subaquàtic del País Valencià. Compte amb unes instal·lacions idònies per a portar a terme tant treballs d'investigació subaquàtiques, com les de laboratori i tractament de les restes arqueològiques procedents de l'aigua.
  • Museu Arxiu de la Taronja. Museu únic d'aquestes característiques d'Europa, dedicat a conservar i donar a conèixer la història de l'economia citrícola valenciana i espanyola. Disposa d'un complet Centre de Documentació (que recull més de 6.000 documents classificats per temes), una extensa col·lecció de més de 5.000 marques tarongeres, una col·lecció de més de 1.000 fotografies i nombrosos exemplars de papers de seda.
  • Museu Arqueològic Municipal. Fundat en 1967. En les seves sales es recull la prehistòria de la comarca, des del Mesolític fins a l'edat mitjana. Del segle I destaca el bronze ple del déu Hermes; de la cultura ibèrica les inscripcions sobre llargues làmines de plom procedents de la necròpoli d'Orleyl i el Solaig, a l'eneolític pertany un gran ídol oposat i Artana; i al neolític el registre procedent del primer dolmen trobat al País Valencià.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Paella amb pilotes, paella típica al nadal.

Dels plats típics de la població destaca la paella valenciana, arròs negre, l'arròs al forn, l'empedrat. Carns de caça com conill, perdiu, i el tombet, així com peix i marisc. A la rebosteria les coques d'ametlla i pastissos.

Festes patronals[modifica | modifica el codi]

Falla de la Ciutat de Borriana guanyadora del primer premi 2009

El seu patró és Sant Blai, la festivitat del qual se celebra el 3 de febrer amb una tradicional fira. La seua patrona és la Mare de Déu de la Misericòrdia, i en honor a ella celebren una setmana de bous al carrer el 8 de setembre. A més d'aquestes festes, se celebren les tradicionals Falles en març i les Creus de maig el primer cap de setmana de maig. Compta amb 18 comissions falleres, a més de la Reina de la ciutat, la seua cort i les Dames de la Ciutat. Aquestes festes començaren a celebrar-se a la ciutat de Borriana a l'any 1928, plantant-se la primera falla a la plaça de la Mercé.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Borrianencs

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Borriana