Torre de sentinella

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya

La torre de sentinella o torre de guaita (del fràncic wahta), també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar. És un tipus de fortificació utilitzada en moltes parts del món. Difereixen les torres normals en què el seu ús primari és militar i que en general són estructures aïllades. El seu objectiu principal és proporcionar un lloc alt i segur des del qual poder fer observacions militars. En alguns casos, torres d'ús no militar, com pagodes religioses, poden ser utilitzades com torres de guaita.

La importància d'aquestes torres ha disminuït en la guerra moderna a causa de la disponibilitat de formes alternatives d'intel·ligència militar, com el reconeixement per satèl·lits espia i vehicles aeris no tripulats. A Catalunya, se'n troben en dues zones o sectors: a la línia fronterera de la Gòtia, i al llarg de la línia de la costa. A més, se'n troben en explotacions agràries per la seva defensa.[1]

La torre de Vallferosa, al municipi de Torà (Segarra)
La torre del Verger, a Banyalbufar, Mallorca
La torre de na Seca, al terme d'Escorca, prop de La Costera, a Mallorca
La torre de sentinella a Palmi, Calabria

Torres de la frontera[modifica | modifica el codi]

Les de la línia fronterera de la Gòtia van ser construïdes entre els segles X i XII en llocs elevats i estratègics. Són elements aïllats i inexpugnables, que formaven part d'una xarxa de torres i castells connectats entre si al llarg de la frontera. Tenien la funció de vigilar el territori dels atacs dels sarraïns i comunicaven el perill a la torre o al castell més proper amb senyals visuals, com foc, fum o miralls.

Majoritàriament són cilíndriques, amb dues o tres plantes. Poques depassen els trenta metres d’alçària i el seu diàmetre oscil·la entre els 6 i 8 metres, presentant el mur a la base un gruix d'entre 1,5 i 2,5 metres, mida que disminueix gradualment d'un pis a l'altre. Als segles X i XI substituïren les de fusta i els seus grossos murs, assentats habitualment sobre roques, van passar a ser formats per filades de carreus de pedra viva i reblerts d’una argamassa de morter de calç i arena i runa de pedra.

Torres de la costa[modifica | modifica el codi]

A la línia costanera van proliferar a tot el llarg de la costa i varen ser aixecades com a defensa a les incursions i atacs de corsaris, barbarescs i pirates al segle XVI. Per prevenir aquests atacs es construïen aquestes torres amb funció de talaia de vigilància i alhora defensives. Formaven part d'una xarxa de torres que tenien la funció de guaita però també d'avís d'atacs, es comunicaven entre elles a través de senyals lluminosos o sonors. Aquestes torres poden ser de planta circular o quadrada, aïllades o adossades a un edifici i coronades amb matacans i merlets. A la comarca del Maresme encara en queden bons exemples malgrat la desaparició d'un gran nombre de la totalitat que es van arribar a construir, cal tenir present que se la coneixia com la costa torrejada.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fornals Villalonga, Francisco. «Torres defensivas de Menorca» (en català). . Consorcio del Museo Militar de Menorca [Consulta: 9 abril 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Torre de sentinella