Vinaròs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vinaròs
Escut de Vinaròs
(En detall)
Localització

Localització de Vinaròs respecte del País Valencià Localització de Vinaròs respecte del Baix Maestrat


Municipi del Baix Maestrat
Ajuntament
Ajuntament
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Baix Maestrat
Taula del Sénia
Vinaròs
Gentilici Vinarossenc, Vinarossenca
Predom. ling. Valencià
Pressupost 25.101.500,00
Superfície 95,46 km²
Altitud 7 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
28.829 hab.
302 hab/km²
Coordenades 40° 28′ 0″ N, 0° 28′ 0″ E / 40.46667°N,0.46667°E / 40.46667; 0.46667Coord.: 40° 28′ 0″ N, 0° 28′ 0″ E / 40.46667°N,0.46667°E / 40.46667; 0.46667
Distàncies 153 km de València
78 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
11 PP, 6 PSPV, 2 BLOC, 1 PVI i 1 ERPV
Juan Bautista Juan Roig (PP) (2011)
Codi postal 12500
Codi territorial 12138
Festes majors Del 22 al 29 de juny
Patró/Patrons Sant Sebastià
Dies de mercat Dijous
Fira tradicional Fira de Sant Joan i Sant Pere
Web

Vinaròs és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és capital. És el municipi valencià més septentrional per la costa i limita amb Catalunya.

Situació i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Vinaròs es troba a la costa mediterrània, al sud de la desembocadura del riu Sénia, al bell mig de la plana coneguda com "la Plana de Vinaròs". És el municipi costaner més septentrional del País Valencià. La dita "Vinaròs, cruïlla dels Països Catalans" és certa, ja que el poble se situa a mig camí entre València-Castelló i Tarragona-Barcelona (creuat per la carretera nacional 340 i l'autopista AP-7). A més, és la fi de la carretera nacional 232 que va per Saragossa-Alcanyís-Morella-Vinaròs. La localitat també disposa d'una estació de tren a la línia del Corredor mediterrani (Barcelona - València). Se situa enfront de les Illes Balears.

Límits[modifica | modifica el codi]

Alcanar
Ulldecona
Sant Jordi Brosen windrose-fr.svg Mar Mediterrani
Càlig
Benicarló

Història[modifica | modifica el codi]

Antiga Casa de la Vila al carrer Major

Els orígens del municipi són incerts. Un poblat ibèric va habitar el Puig, on troben els vestigis més antics, però no està demostrada la continuïtat de la població en la localitat actual.

L'origen de Vinaròs és una petita alqueria àrab (Beni Alaròs) que esdevingué cristiana a la conquesta del rei Jaume I (Binalaròs). A l'edat mitjana depenia del castell de Peníscola, com la veïna Benicarló, fins que es va independitzar i va iniciar un creixement amb el qual ha esdevingut la principal capital del nord del País Valencià. De fet, té un partit judicial que comprèn les comarques dels Ports de Morella, l'Alt i el Baix Maestrat.

Vinaròs va patir, durant segles, atacs de pirates moriscos i, per això, com en tota la costa valenciana, hi ha torres de vigilància costaneres i talaies, que complien la funció d'avisar a la població en cas de perill. N'és un bon exemple la denominada popularment "torreta dels moros", que actualment es troba en ruïnes. Durant la Guerra dels Nou Anys, la ciutat fou amenaçada per l'estol de Jean II d'Estrées,[2]

Al segle XIX, disposava d'una milícia local per defensar la ciutat i es va construir una muralla que l'envoltava. Amb el suport que es va prestar durant les guerres carlistes, Isabel II va atorgar a Vinaròs, l'any 1862, el títol de "Muy Noble y Leal Villa". L'any 1881 va rebre del monarca Alfonso XII el títol de ciutat.

El 15 d'abril de 1938, durant la Guerra Civil Espanyola, Vinaròs va ser el primer poble de la costa mediterrània ocupat per l'exèrcit franquista després de la derrota republicana a la Batalla de Terol. Per això, el seu paper va resultar fonamental, ja que a partir d'aquell moment la zona republicana es va dividir en dos: una formada per la zona centre, bona part de la Manxa, Andalusia oriental i Llevant, i una altra formada per la pràctica totalitat de Catalunya, excepte la conca del Segre (la franja més occidental de Lleida).

Economia[modifica | modifica el codi]

Vista parcial del Port de Vinaròs

Té un port de pescadors important i comptava amb una indústria del moble destacable. L'agricultura es basa en els cítrics de regadiu (especialment, els tarongers) i les oliveres de secà. Recentment, el turisme està convertint-se també en un dels eixos de l'economia de Vinaròs. Tot i això, la indústria està tornant a guanyar protagonisme amb la remodelació i adequació d'una zona del port de Vinaròs per a l'ús industrial.

Serveis[modifica | modifica el codi]

Actualment disposa d'un hospital comarcal, un centre de salut, cinc col·legis públics d'educació primària, dos instituts d'educació secundària, una delegació d'hisenda, Biblioteca Municipal, una caserna de la Guàrdia Civil, Policia Local, jutjats comarcals, Escola Oficial d'Idiomes i el Centre del Coneixement VINALAB.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[3]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[4]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 22.552 23.142 23.807 24.507 24.467 25.232 26.251 26.977 27.912 28.273 28.291 28.508 28.615 28.829

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Vinaròs, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular Juan Bautista Juan Roig 5.878 11 47,0
Partit Socialista del País Valencià Jordi Romeu Llorach 3.340 6 26,7
Bloc Nacionalista Valencià Domènec Fontanet Llàtser 1.146 2 9,2
Partit de Vinaròs Independent Javier Balada Ortega 1.048 1 8,4
Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal Josep Lluís Batalla Callau 779 1 6,2
Esquerra Unida del País Valencià Manuel Villalta Carregui 320 - 2,6
En blanc -
Total 12.511 21
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ramón Bofill Salomó PSOE
1983 - 1987 Ramón Bofill Salomó PSOE
1987 - 1991 Ramón Bofill Salomó PSOE
1991 - 1995 Ramón Bofill Salomó PSOE
1995 - 1999

Jacinto Moliner
Ramón Bofill

1999 - 2003 Jacinto Moliner PP
2003 - 2007 Javier Balada Ortega PVI
2007 - 2011 Jordi Romeu Llorach PSPV-PSOE
Des del 2011 Juan Bautista Juan Roig PP
Església de la Mare de Déu de l'Assumpció
Església de Sant Agustí

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Restes del Poblat ibèric (segles VII i I aC). Es troben sota una gran creu, pròxima a l'Ermita.
  • Ajuntament (segle XVII).
  • Antiga Casa de la Vila (segle XV)
  • Mercat Municipal (segle XX). La construcció del qual s'inicià en 1928, en els terrenys que ocupava un antic convent agustí.
  • Plaça de Bous. És la plaça de bous construïda més prop de la mar.
  • Monument a Costa i Borràs.
  • Casa Membrillera
  • Antic Col·legi Sant Sebastià. És l'actual seu de l'escola de música i de l'Escola de Persones Adultes (EPA)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

  • Un lloc recomanable per als amants de la natura és visitar la petita muntanya del Puig, a 6 km de la ciutat, i a 160 m d'altitud, on es troba el Santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia. I des d'on s'inicia una senda local que permet gaudir de la vegetació i agricultura mediterrània, contemplar les restes del poblat iber i recrear-se amb les vistes des d'un autèntic mirador de 360º.
  • A Vinaròs podem gaudir de dos paratges naturals, un a l'extrem nord, conegut com "el Jardí de Sòl de Riu" i altre a l'extrem sud conegut com a "Ruta del Barranc d'Aiguadoliva". Ambdós consisteixen en la realització d'una sendera per al gaudi òptim del paratge i compten amb punts d'interpretació.
  • També es pot gaudir del paratge costaner que proporcionen les cales de roquissar de la costa sud vinarossenca. Aquesta zona es caracteritza per una urbanització amb menys densitat que la de la costa nord, i posa a la disposició dels ciutadans d'unes plataformes de fusta sobre les roques per a l'ús urbà. Tot això complementat amb un passeig totalment integrat amb l'entorn, que té una longitud d'1 km.

Cultura i Esports[modifica | modifica el codi]

Actualment Vinaròs gaudeix d'un gran ventall d'activitats culturals i esportives potenciades per associacions culturals i esportives locals.

En l'àmbit cultural destaquen: l'escola de música "L'Aliança", la Coral García Julbe, la Coral Juvenil Sant Sebastià (fundada l'any 1984), així com L'Aula de Teatre de Vinaròs (fundada l'any 2008), el grup folklòric local "Les Camaraes" o L'Escola Oficial d'Idiomes de Vinaròs (aulari depenent de l'EOI de Castelló).

En l'àmbit esportiu destaquen: el Club Natació Vinaròs, el Club de Futbol Vinaròs, el Club de Bàsquet Vinaròs, el Club Esportiu Vinaròs d'atletisme, el Club d'Handball Vinaròs, el Club Ironmans Vinaròs de futbol americà, el Club de Patinatge Artístic Vinaròs, el Club de Tenis Vinaròs, o el Club de Pesca "La Lubina". L'esport en què més destaca Vinaròs és en la natació i el seu Club Natació Vinaròs, que el desembre de 2010 van ascendir a 1a divisió, després d'un descens l'any anterior quan havien estat 7 anys seguits a primera.

Entre les instal·lacions culturals disponibles a Vinaròs destaquen l'auditori Ayguals D'Izco que s'utilitza tant per a concerts, representacions teatrals, com per a exposicions pictòriques i artístiques, que està situat a la plaça del mercat; la sala d'exposicions de la Fundació Caixa Vinaròs; la Casa Membrillera com a futura seu de la Fundació Caixa Vinaròs; la Biblioteca Municipal, situada entre el carrer del Pilar i la plaça Hort dels Escribano; o el Casal Jove, situat al carrer Carreró.

D'instal·lacions esportives cal destacar les següents: la pista d'atletisme vora el polígon industrial de "Les Capsades", la piscina "Servol", el camp de futbol, el parc de skates i el pavelló poliesportiu situats al llarg del riu Cérvol, així com la pista polivalent de l'avinguda de l'Atlàntic o el parc sènior situat al P.A. I de l'antiga fàbrica Foret. Com a futures instal·lacions cal destacar la construcció d'una ciutat esportiva dalt de l'estació de ferrocarrils en què se situaran els tres camps de futbol 7 amb gespa artificial, el nou camp de futbol, la nova piscina municipal i el nou pavelló poliesportiu. També cal destacar les zones acotades per a la pràctica del bàsquet a l'aire lliure al parc de l'avinguda del Mediterrani i plaça de Les Corts Valencianes.

Costums i festes[modifica | modifica el codi]

Una imatge de la desfilada del Carnaval 2010

Vinaròs és un poble molt fester. Durant tot l'any s'hi celebren una gran quantitat de festes:

A Sant Antoni es fan fogueres per tot el poble, i es puja a l'ermita. El Ball de Dimonis ha recuperat les fogueres a la platja del Fortí i, alhora, ha introduït elements de les festes dels Ports, d'arrel medieval, amb el correfoc de Sant Antoni i el dimoni i amb el ball de bastons i forques.

Sant Sebastià té una gran devoció popular i, el 20 de gener, l'ermita s'ompli de gent en una romeria anual que ompli de gom a gom el puig de l'ermita. L'any 2010 se celebrà el quart centenari de l'arribada de la relíquia de Sant Sebastià amb una sèrie d'actes dirigits per el cèlebre veí i compositor Carles Santos. El 2013 el Ball de Dimonis ha recuperat la Dansa dels Dansants, que es balla a l'ermita de Vinaròs.

El Carnestoltes de Vinaròs cada any és més gran i famós i està considerat festa d'interès turístic autonòmic. D'aquesta festa cal destacar, l'arribada de Carnestoltes, el dia de la presentació de les reines, la nit del pijama, l'enterro de la sardina o les desfilades del dissabte o el diumenge.

A Setmana Santa destaquen les processons típiques d'aquestes dates. Al juny se celebren les Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere, en què es trien la Reina i les Dames locals que representen les entitats culturals i esportives de Vinaròs. Cal destacar la fira agrària, les actuacions dels Nanos i Gegants ,les revetlles, els concerts, etc. Més tard tenen lloc les Festes del Llagostí amb un caire més turístic, ja que van destinades a la promoció de l'aliment i símbol local, que és el llagostí de Vinaròs (diferenciable fàcilment per la seua cua amb un toc morat). Finalment als voltants del 29 de setembre l'Ajuntament celebra una sèrie d'actes culturals per commemorar la carta de pobla, o el que seria l'acta de naixement del poble de Vinaròs.


Calendari amb les principals festes[modifica | modifica el codi]

  • Gener: Sant Antoni
  • Gener: Sant Sebastià
  • Gener/Febrer: Carnestoltes de Vinaròs
  • Març/Abril: Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció
  • Juny: La Verge de la Misericòrdia
  • Juny: Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere
  • Juliol: La Verge del Carme
  • Agost: Festes del Llagostí
  • Setembre-Octubre: Carta de Població de Vinaròs

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Ordenats cronològicament per la data de naixement:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, 2001, p.179. ISBN 8487398456. 
  3. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011), conceptes equivalents segons indica el mateix INE.
  4. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.
  5. Juan Felipe Leal. Anales del Cine en México, 1895-1911. Vol. 6, 1900: Segunda parte. El cinematógrafo y los teatros. Juan Felipe Leal, p. 224–. ISBN 978-607-7700-42-5 [Consulta: 13 d'agost de 2011]. 
  6. http://www.vicentegarciajulbe.uji.es/

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]