Vinaròs
|
|||
| Localització | |||
|
|
|||
| Municipi del Baix Maestrat | |||
| Ajuntament | |||
| Estat • CCAA • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Espanya Comunitat Valenciana Província de Castelló Baix Maestrat Taula del Sénia Vinaròs |
||
| Gentilici | Vinarossenc, Vinarossenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 25.101.500,00 | ||
| Superfície | 95,5 km² | ||
| Altitud | 7 msnm | ||
| Població (2011[1]) • Densitat |
28.508 hab. 298,51 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Distàncies | 153 km de València 78 km de Castelló de la Plana |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 11 PP, 6 PSPV, 2 BLOC, 1 PVI i 1 ERPV Juan Bautista Juan Roig (PP) |
||
| Codi postal | 12500 |
||
| Festes majors | Del 22 al 29 de juny | ||
| Patró/Patrons | Sant Sebastià | ||
| Dies de mercat | Dijous | ||
| Fira tradicional | Fira de Sant Joan i Sant Pere | ||
| Web | |||
Vinaròs és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat, de la qual és capital. És el municipi valencià més septentrional per la costa, limitant amb Catalunya.
Taula de continguts |
[modifica] Situació i comunicacions
Vinaròs es troba en la costa mediterrània al sud de la desembocadura del riu Sénia, al bell mig de la plana coneguda com "la Plana de Vinaròs", sent el municipi costaner més septentrional del País Valencià. La dita "Vinaròs, cruïlla dels Països Catalans" és certa, ja que el poble està situat quasi al mig entre València-Castelló i Tarragona-Barcelona (creuat per la carretera nacional 340 i l'autopista AP-7), a més és la fi de la carretera nacional 232 que va per Saragossa-Alcanyís-Morella-Vinaròs i que pròximament es reconvertirà en Autovia. Disposa també d'una estació de tren a la línia del Corredor Mediterrani (Barcelona - València). També es troba en front de les Illes Balears.
[modifica] Límits
| Alcanar Ulldecona |
||
| Sant Jordi | Mar Mediterrani | |
| Càlig Benicarló |
[modifica] Història
L'origen de Vinaròs és una petita alqueria àrab (Beni Alaròs) que esdevingué cristiana a la conquesta pel rei Jaume I (Binalaròs). En l'edat mitjana depenia del castell de Peníscola, igual que la veïna Benicarló, fins que es va independitzar i va començar un creixement que l'ha portat a ser la principal capital del nord del País Valencià, tenint un partit judicial que comprèn les comarques d'Els Ports de Morella, Alt i Baix Maestrat.
Vinaròs va patir, durant segles, atacs de pirates moriscos i, per això, com en tota la costa valenciana, es troben torres de vigilància costaneres i talaies, amb la funció d'avisar a la població en cas de perill: és el cas de la denominada popularment "torreta dels moros", que està actualment en ruïnes. Durant la Guerra dels Nou Anys fou amenaçada per l'estol de Jean II d'Estrées,[2]
Al segle XIX, tenia una milícia local per defensar la ciutat i es va construir una muralla que l'envoltava. Amb el suport que es va prestar durant les guerres carlistes, Isabel II va atorgar a vinaròs l'any 1862 el títol de "Muy Noble y Leal Villa". L'any 1881 va rebre del monarca Alfonso XII el títol de ciutat.
[modifica] Economia
Té un port de pescadors important i també una indústria del moble destacable. L'agricultura es basa en els cítrics (especialment tarongers) de regadiu i les oliveres de secà. Recentment, el turisme està convertint-se també en un dels eixos de l'economia de Vinaròs, encara que la indústria torna a guanyar protagonisme amb la remodelació i adequació d'una zona del port de Vinaròs per a l'ús industrial, així com la propera creació d'un polígon industrial públic a la partida Soterranyes.
[modifica] Serveis
Actualment disposa d'un hospital comarcal, un centre de salut, 5 col·legis públics d'educació primària, dos instituts d'educació secundària, una delegació d'hisenda, Biblioteca Municipal, una caserna de la Guàrdia Civil, Policia Local, Jutjats comarcals, Escola d'Idiomes i en un futur Policia Nacional, un Centre del Coneixement i una Oficina D'extrangeria.
[modifica] Demografia
| 1857 | 1887 | 1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 1996 | 2000 | 2006 | 2007 | 2008 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 9.795 | 9.851 | 8.625 | 7.520 | 7.846 | 8.281 | 9.235 | 9.631 | 10.968 | 13.727 | 17.564 | 19.902 | 20.940 | 22.552 | 26.251 | 26.977 | 27.912 |
[modifica] Política i administració
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular | Juan Bautista Juan Roig | 5.878 | 11 | 47,0 | |
| Partit Socialista del País Valencià | Jordi Romeu Llorach | 3.340 | 6 | 26,7 | |
| Bloc Nacionalista Valencià | Domènec Fontanet Llàtser | 1.146 | 2 | 9,2 | |
| Partit de Vinaròs Independent | Javier Balada Ortega | 1.048 | 1 | 8,4 | |
| Esquerra Republicana del País Valencià-Acord Municipal | Josep Lluis Batalla Callau | 779 | 1 | 6,2 | |
| Esquerra Unida del País Valencià | Manuel Villalta Carregui | 320 | - | 2,6 | |
| En blanc | - | ||||
| Total | 12.511 | 21 | |||
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Ramón Bofill Salomó | PSOE |
| 1983 - 1987 | Ramón Bofill Salomó | PSOE |
| 1987 - 1991 | Ramón Bofill Salomó | PSOE |
| 1991 - 1995 | Ramón Bofill Salomó | PSOE |
| 1995 - 1999 |
Jacinto Moliner |
|
| 1999 - 2003 | Jacinto Moliner | PP |
| 2003 - 2007 | Javier Balada Ortega | PVI |
| 2007 - 2011 | Jordi Romeu Llorach | PSPV-PSOE |
| 2011 - ara | Juan Bautista Juan Roig | PP |
[modifica] Monuments
[modifica] Monuments religiosos
- Arxiprestal de l'Assumpció. És l'església principal del poble. Temple-fortalesa renaixentista del (segle XVI) amb una bella portada barroca.
- Església de Sant Agustí. Formà part de l’antic convent dels pares agustins i actualment està transformada en Auditori Municipal.
- Ermita de la Mare de Déu de la Misericòrdia i de Sant Sebastià. Acull als patrons de la ciutat. És una construcció antiga, pintada tota de blanc, dalt del Puig de la Misericòrdia, turó petit des del qual es veu una ampla vista de l'entorn. Construcció típica del segle XVI, amb els seus contraforts en talús, va ser ampliada posteriorment començat el segle XVIII.
- Ermita de Sant Gregori, al costat del Cementeri municipal. Típic exemple del barroc valencià.
- Església de la Magdalena.
[modifica] Monuments civils
- Restes del Poblat ibèric ( segles VII i I a.C.). Es troben sota una gran Creu, pròxima a l'Ermita.
- Ajuntament (segle XVII).
- Antiga Casa de la Vila (segle XV)
- Mercat Municipal (segle XX). La seua construcció s'inicia en 1928, en els terrenys que ocupava un antic convent agustí.
- Plaça de Bous. És la plaça construïda més prop de la mar.
- Monument a Costa i Borràs.
- Casa Membrillera
- Antic Col·legi Sant Sebastià Actual seu de l'escola de música i de l'EPA ( Escola de Persones Adultes )
[modifica] Llocs d'interés
- Un lloc recomanable per als amants de la natura és visitar la petita muntanya del Puig, a 6 Km de la ciutat, i a 160 metres d'altitud, on es troba el Santuari de Nostra Senyora de la Misericòrdia. I des d'on s'inicia una senda local que permetrà gaudir de la vegetació i agricultura mediterrània, contemplar les restes del poblat iber i recrear-se amb les vistes des d'un autèntic mirador de 360º.
- A Vinaròs podem gaudir de dos paratges naturals, un a l'extrem nord, conegut com "el Jardí de Sòl de Riu" i altre en l'extrem sud conegut com "Ruta del Barranc d'Aiguadoliva". Ambdós consisteixen en la realització d'una sendera per al gaudi òptim del paratge i compten amb punts d'interpretació.
- També es pot gaudir del paratge costaner que proporcionen les cales de roquissar de la costa sud vinarossenca. Aquesta zona es caracteritza per una urbanització amb menys densitat que la de la costa nord, i posa a la disposició dels ciutadans d'unes plataformes de fusta sobre les roques per al us urbà que se li vulga donar. Tot això complementat amb un passeig totalment integrat amb l'entorn, el qual té una longitud d'1 km (provisionalment a l'espera de la continuació de les obres d'aquest passeig )
[modifica] Cultura i Esports
Actualment Vinaròs gaudeix d'un gran ventall d'activitats culturals i esportives potenciades per associacions culturals i esportives locals.
En l'àmbit cultural destaquen: l'escola de música "L'Aliança", la Coral García Julbe, la Coral Juvenil Sant Sebastià fundada l'any 1984, així com L'Aula de Teatre de Vinaròs fundada l'any 2008, el grup folklòric local "Les Camaraes" o L'Escola Oficial d'Idiomes de Vinaròs (aulari depenent de l'EOI de Castelló).
En l'àmbit esportiu destaquen:Club Natació Vinaròs,Club de Futbol Vinaròs, Club de Bàsquet Vinaròs, Club Esportiu Vinaròs ( atletisme ), Club d'Handball Vinaròs , Club Ironmans Vinaròs ( futbol americà ) Club de Patinatge Artístic Vinaròs, Club de Tenis Vinaròs, o Club de Pesca " La Lubina",
En l'esport que més destaca Vinaròs és en la natació i el seu Club Natació Vinaròs, que en desembre de 2010 van ascendir a 1a divisió, després d'una trista baixada l'any anterior després d'estar a primera 7 anys seguits, però que simplement va ocurrir per una manca de nadadors majors, ja que sobretot en tenen de menuts, però ja se sap: els nens són el futur! I això es el que a ocurrit, que aquest any, encara que no hi ha nedadors molt majors i continuen sent sobretot menuts, gràcies a la seua qualitat i lo bons que són, han conseguit ascendir, tot i que conten amb unes males instalacions per entrenar i a més cares, però hi ha prevista la construcció d'una nova. Doncs, l'ascens d'aquesta entitat a 1a divisió és molt important per a aquesta localitat.
Entre les instal·lacions culturals disponibles a Vinaròs destaquen l'auditori Ayguals D'Izco el qual s'utilitza tant per a concerts, representacions teatrals, com per a exposicions pictòriques i artístiques. situat a la plaça del mercat, la sala d'exposicions de la Fundació Caixa Vinaròs, la Casa Membrillera com a futura seu de la Fundació Caixa Vinaròs, la Biblioteca Municipal, situada entre el C/ Pilar i la plaça Hort del Escribano o el Casal Jove situat al C/Carreró.
D'instal·lacions esportives cal destacar les següents:La pista d'atletisme junt al polígon industrial de "Les Capsades", la piscina "Servol", el camp de futbol, el parc d'skates i el pavelló poliesportiu situats al llarg del riu Cérvol, així com la pista polivalent de l'avinguda de l'Atlàntic o el parc sénior situat al P.A.I de l'antiga fàbrica Foret. Com a futures instal·lacions cal destacar la construcció d'una ciutat esportiva dalt de l'estació de ferrocarrils on es situaran els 3 camps de fútbol 7 amb gespa artificial, el nou camp de futbol, la nova piscina municipal i el nou pavelló poliesportiu. També cal destacar les zones acotades per a la pràctica del bàsquet a l'aire lliure al parc de l'avinguda del Mediterrani i plaça de Les Corts Valencianes.
[modifica] Costums i festes
Vinaròs és un poble molt fester. Durant tot l'any s'hi celebren una gran quantitat de festes:
A Sant Antoni es fan fogueres per tot el poble, i es va també a l'ermita.
Sant Sebastià té una gran devoció popular i, el 20 de gener, l'ermita s'ompli de gent en una romeria anual que ompli de bat a bat el puig de l'ermita. L'any 2010 es celebra el quart centenari de l'arribada de la relíquia de Sant Sebastià amb una sèrie d'actes dirigits per el cèlebre veí i compositor Carles Santos.
El "Carnestoltes de Vinaròs" cada any és més gran i famós i està recolzat com a festa d'interés turístic autonòmic. D'aquesta festa cal destacar el dia de la presentació de les reines, la Nit del Pijama o les desfilades del Dissabte o Diumenge.
A Setmana Santa hi destaquen les processons típiques d'aquestes dates. Després, a Juny, vénen les Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere, on s'elegeixen a la Reina i Dames locals que representen a les entitats culturals i esportives de Vinaròs. Cal destacar la fira agraria, la sortida dels Nanos i Gegants de vinaròs, tambe cal destacar les revetlles, els concerts, Trobada de Nanos i Gegants . Entre els actes d'aquestes festes destaca la nit de Sant Joan l'Arribada de la Flama del Canigó organitzada per l'Associació de Veïns Migjorn i que compta amb 40 anys d'història.
Més tard les Festes del Llagostí les quals tenen un caire més turístic ja que van destinades a la promoció de l'aliment i símbol local, que és el llagostí de Vinaròs (diferenciable fàcilment per la seva cua amb un toc morat )
[modifica] Calendari amb les principals festes
- Gener: Sant Antoni
- Gener: Sant Sebastià
- Gener/Febrer: Carnestoltes de Vinaròs
- Març/Abril: Setmana Santa i Pasqua de Resurrecció
- Juny: La Verge de la Misericòrdia
- Juny: Festes i Fira de Sant Joan i Sant Pere
- Juliol: La Verge del Carme
- Agost: Festes del Llagostí
- Setembre-Octubre: Carta de Població de Vinaròs
[modifica] Personatges Il·lustres
Els germans Guilló, Vicent i Eugeni, nascuts a Vinaròs, foren pintors barrocs especialistes en arquitectures fingides. L'escriptor vinarossenc Borrás Jarque va escriure una famosa "Història de Vinaròs", considerada un clàssic al respecte. A Vinaròs va morir el Duc de Vendôme, comandant en cap dels exèrcits borbònics en la Guerra de Successió (segons es diu d'una indigestió de llagostins i marisc). Hi nasqué el compositor Carles Santos Ventura. També el poeta Joan-Elies Adell, Alfred Giner i Sorolla (farmacòleg, assagista i poeta en llengua catalana), Germán Lorente (director de cinema) i Maria Conesa que va triomfar a Mèxic com "la gatita blanca".[3]
[modifica] Referències
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2011» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 16-12-2011. [Consulta: 19-12-2011].
- ↑ Escrig, Joaquim. Cronologies històriques valencianes de Jaume I als nostres dies. Carena Editors, 2001, p.179. ISBN 8487398456.
- ↑ Juan Felipe Leal. Anales del Cine en México, 1895-1911. Vol. 6, 1900: Segunda parte. El cinematógrafo y los teatros. Juan Felipe Leal, 224–. ISBN 978-607-7700-42-5 [Consulta: 13 August 2011].
[modifica] Enllaços externs
- Web oficial de l'Ajuntament de Vinaròs
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Passeig Marítim de Vinaròs
- Patronat de Turisme de Vinaròs
- Audioguies de Vinaròs
- Web oficial del Carnaval de Vinaròs
|
|||||
|
|||||