Benicàssim

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benicàssim
Benicàssim/Benicasim
Bandera de Benicàssim Escut de Benicàssim
(En detall) (En detall)
Localització

Localització de Benicàssim respecte del País Valencià Localització de Benicàssim respecte de la Plana Alta


Municipi de la Plana Alta
La platja de Benicàssim
La platja de Benicàssim
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Plana Alta
Castelló de la Plana
Gentilici Benicassut, benicassuda, benicense
Predom. ling. Valencià
Pressupost 23.416.669,73
Superfície 36,1 km²
Altitud 15 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
18.989 hab.
526,01 hab/km²
Coordenades 40° 03′ 19″ N, 0° 03′ 51″ E / 40.05528,0.06417Coord.: 40° 03′ 19″ N, 0° 03′ 51″ E / 40.05528,0.06417
Distàncies 88 km de València
13 km de Castelló de la Plana
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

8
9 PP, 5 PSPV, 2 EUPV i 1 BLOC
Susana Marqués Escoín (PP) (2011)
Codi postal 12560
Codi territorial 12028
Festes majors Sant Tomàs de Vilanova
Setembre
Agermanament Alemanya Bad Salzdetfurth (Alemanya)
Alemanya Bodolz (Alemanya)
França Évian-les-Bains (França)
Web

Benicàssim és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta. La seua població és de 18.753 habitants (INE 2012) durant l'hivern, arribant-se a més de 40.000 en el període estival, ja que la seua economia es basa en el turisme.

Geografia[modifica | modifica el codi]

La seua orografia és plana, ja que està situat vora el mar Mediterrani, i compta amb extenses platges. En l'interior el terreny s'eleva fins als 500 m. El seu punt més elevat és el pic del Bartolo, a 729 metres sobre el nivell del mar.

S'hi accedeix des de Castelló a través de la N-340 o per mitjà de l'autopista AP-7 (eixides 45 o 46).

També compta amb una estació ferroviària de Renfe.

Barris i pedanies[modifica | modifica el codi]

En el terme municipal de Benicàssim s'integren també els següents nuclis de població:

  • Quadro Santiago.
  • Desert de les Palmes.
  • El Palasiet.
  • Les Vil·les.
  • Mas dels Frares.
  • Montemolino.
  • Voltants de Montornés.

Municipis limítrofs[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Benicàssim limita amb les localitats següents: Castelló de la Plana, Borriol, La Pobla Tornesa, Cabanes i Orpesa, totes elles de la comarca de la Plana Alta.

Història[modifica | modifica el codi]

Anteriorment a la conquesta, el castell de Montornés va constituir un dels més importants feus àrabs en aquests territoris. Ens manquen també notícies sobre la seua destrucció i les causes que la van motivar. Tanmateix, se sap que el castell va ser habitat fins a finals del segle XV. Com es dedueix pel seu nom, pertanyeria als "benicàssim" que ocupaven el castell de Montornés abans de la conquesta del rei Jaume I.

El dia 29 de novembre de 1242, Jaume I va donar el castell de Montornés i aquestes terres al seu escrivà, en Pere Sanç, en compensació pels serveis prestats en la conquesta. Les baronies de Benicàssim i de Montornés van ser sovint objecte de donacions, herències o vendes entre els nobles de la zona. Una prova evident la tenim en la notable quantitat de propietaris que van ensenyorir el lloc des de 1242 a 1603. Així, en 1249, la Baronia de Montornés apareix en mans de Jacchesio Sancii, a què el rei va atorgar permís per a la venda del senyoriu. Posteriorment, apareix com a amo de la baronia el senyor Pere Eximén, que presumiblement li la va comprar a Jacchesio Sancii. Més tard, Alfons III, va donar Montornés, la Casa de Sant Vicent i tots els seus dominis al Monestir de Poblet. La poca rendibilitat d'aquestes terres, d'una banda, i els voluminosos deutes que tenien els de Poblet, d'una altra, van fer que els monjos vengueren a Jaume el Just, en 1297 la Baronia de Montornés i la vila de Castelló per 290.000 sous. En 1333, apareix com a senyor de la Baronia de Montornés Joan Eximén, fill de Pere Eiximén d'Arenós, que possiblement li succeiria en representació del rei Jaume II. Es desconeix exactament quan, però en documents posteriors apareix mesclada la Baronia de Montornés amb "el lloc de Benicàssim". Així tenim com Montornés, que ha passat novament a poder reial, és donat per Alfons V, en 1416, al bisbe de Vic, Alfons de Tous. Mort Alfons de Thous en 1420, va ser adquirida la baronia pel senyor Gilabert de Centelles, que era llavors senyor de Nules. Dels Centelles va passar al patrimoni reial fins al 24 de febrer de 1467 que Joan II el va traspassar el seu vicecanceller Joan Pagès i durant més de quaranta-huit anys van exercir els Pagés la seua jurisdicció sobre Montornés i terres de la seua demarcació.

Benicàssim i Serra del Desert de les Palmes de dalt d'un avió, 2011.

Nicolau de Casalduch adquireix el senyoriu per compra als Pagès. Per herència va passar a na Violant de Casalduch, qui el 9 de setembre de 1603 va atorgar Carta de poblament a fi de repoblar aquesta zona, molt castigada pels continus atacs i saquejos de corsaris i barbarescos. Tal mesura no va obtindre els resultats abellits, i tan sols uns pocs pobladors es van assentar en la Baronia. En aquest sentit, hi ha clars vestigis de quatre nuclis xicotets de població, dos d'ells buscant el refugi de les muntanyes, un en les terres fèrtils, molt prop de l'actual nucli urbà, i finalment un xicotet nucli mariner, enfront de la torre de Sant Vicent.

La decisió d'en Francesc Pérez Baier en 1769 de fundar una església en aquest lloc, va constituir l'impuls definitiu a la configuració de Benicàssim com a poble. A Pérez Baier se'l qualifica sovint de fundador de Benicàssim, i realment no havia nascut encara quan Benicàssim va ser fundat per na Violant de Casalduch. Així i tot, Pérez Baier va tindre el mèrit d'aglutinar tots els veïns de Benicàssim al voltant de l'església que va fundar, fins llavors disseminats en xicotets nuclis de població, i en masies.

El progrés va ser lent en principi, però espectacular a partir de 1850. Benicàssim ha sigut una de les poblacions pioneres a Espanya com a centre turístic. Així tenim com en 1887 es construeix la primera vila d'estiu. El gran auge que va prendre Benicàssim a principis de segle, li va valdre posteriorment el qualificatiu del "Biarritz valencià". Des de la primera construcció fins hui, Benicàssim ha patit una profunda transformació basada exclusivament en el turisme. Actualment Benicàssim ofereix una capacitat receptora de 100.000 turistes.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament del sector turístic li ha donat un un fort impuls demogràfic durant els últims anys. També s'ha incrementat la immigració estrangera.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2010
6.565 6.640 8.405 9.913 10.702 11.874 13.901 15.151 16.200 18.006

Economia[modifica | modifica el codi]

El sector turisme predomina sobre els altres.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Domingo Tárrega Bernal ADIB
1983 - 1987 José María Tárrega Casañ APB
1987 - 1991 Joaquín Castaño Adelantado AP
1991 - 1995 Francesc Colomer i Sánchez EUPV
1995 - 1999 Alejandro García Guinot PP
1999 - 2003 Javier Asín Bernal PP
2003 - 2007

Francesc Colomer i Sánchez
Manuel Llorca Sellés

PSPV
ARB (Moció de censura amb PP)

2007 - 2011 Francesc Colomer i Sánchez PSPV
Des del 2011 Susana Marqués Escoín PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

Castell de Montornés

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Església Sant Tomàs de Villanueva. Construïda a iniciativa de Pérez Baier davall l'advocació de Sant Tomàs de Villanueva. És d'estil neoclàssic. El seu interior està decorat amb obres del pintor sogorbí Camarón. Es va construir entre 1769 i 1776, i va ser la base de la formació de la vila en l'actual emplaçament.
  • Ermita de la Magdalena. Edifici d'interés arquitectònic.
  • Ermita de les Santes.
  • Monestir dels Carmelites Descalços. Situat en el Desert de les Palmes.
  • Creu del Bartolo. Situat a prop del cim del Bartolo, en el Desert de les Palmes.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Castell de Montornés. Sistema defensiu dels musulmans. En el segle XIII és assetjat i pres per Jaume I el Conqueridor (1233).
  • Torre de Sant Vicent. Constituïa una de les díhuit torres de sentinella amb què comptava el nord de la costa valenciana, i que tenien com a missió la vigilància i defensa. D'ací que, a mitjan segle XVI es construïra aquesta torre per decisió presa en les Corts de Montsó. És de planta quadrada, construïda de maçoneria aconcertada i angulars de carreu. Té un matacà amb espitlleres i en els racons de la part posterior que dóna al mar, dues torretes circulars a l'altura de la terrassa. S'accedeix a l'interior per una sola porta que es troba a un metre huitanta centímetres d'altura.
  • Les Vil·les. Es coneix com les Vil·les la zona litoral en què, a finals del segle XIX, van començar a alçar-se nombroses cases d'estiueig. La primera va ser Vil·la Pila, i un exemple destacat n'és Vil·la Maria. A ella van seguir quasi immediatament altres residències estiuenques propietat de famílies del cap i casal, València. Hui, en la dita zona, a més de les antigues vil·les es pot gaudir d'una variada i completa infraestructura turística: hotels, restaurants, càmpings, discoteques, bars cafeteries...

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

El monestir vell del Desert de les Palmes
  • Desert de les Palmes. Parc natural situat en l'interior on hi ha gran quantitat d'espècies autòctones. És una regió muntanyosa litoral paral·lela a la costa, punt de referència singular en el paisatge de la Plana Alta. Aquestes muntanyes apareixen com un agrest teló de fons sobre les planures costaneres i les valls de l'interior. Posseeix unes característiques geològiques summament interessants, sent el tipus de roca dominant la comunament coneguda com a "gres" (molt abundant al País Valencià sobretot en les serres del Desert, la serra d'Espadà i Calderona). A més del gres hi ha alguns jaciments calcaris que donen lloc a suaus relleus en les cimes de les serres del Desert i dels Santes, inclosa la cima del Bartolo (729 metres d'altura).
  • Muntanya Bartolo. Des d'on es contempla una esplèndida panoràmica i en els dies clars s'aprecien les Illes Columbretes.

Platges[modifica | modifica el codi]

  • Platja de la Torre de Sant Vicent. Anomenada així per la magnífica torre sentinella que domina aquesta platja, una de les més concorregudes durant el període estival i durant tot l'any. Guardonada amb el distintiu de Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa.
  • Platja Heliòpolis. És un exemple notable del creixement urbanístic que va tindre lloc en la dècada dels 60 del segle passat i també recorreguda per un extens passeig marítim.
  • Platja dels Terrers. En ella s'imparteixen cursets per a tots aquells que vullguen gaudir de la navegació a vela.
  • Platja de Voramar. Es caracteritza per la tranquil·litat de la zona residencial on aquesta ubicada. Gràcies a la seua situació privilegiada, des del seu passeig marítim es poden contemplar les esplèndides viles de principis del segle XX i per les que Benicàssim va ser conegut com el "Biarritz valencià". Guardonada amb el distintiu de Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa.
  • Platja de l'Almadrava. Aquesta Platja conserva aquest nom en referència a què antigament s'instal·lava en ella un d'aquests artefactes de pesca. És la prolongació cap al sud de la platja del Voramar, per la qual cosa les característiques d'aquesta són semblants. Guardonada amb el distintiu de Bandera Blava dels Mars Nets d'Europa.

Festes i esdeveniments[modifica | modifica el codi]

  • Festes de Sant Antoni Abad. Les festes patronals se celebren el 17 de gener, dedicades a sant Antoni Abat i santa Àgueda. Hi ha desfilades de carrosses guarnides, benedicció d'animals domèstics, repartiment de pa beneït, conegut com la coqueta, i s'encenen fogueres.
  • Romeria de Santa Àgueda. Al febrer.
  • Peregrinació a la Creu del Bartolo. A últim diumenge d'Octubre.
  • Sant Joan. En la nit de Sant Joan hi ha la tradició d'anar a la platja a les dotze de la nit per a banyar-se els peus i formular un desig.
  • Certamen Internacional de Guitarra Clàssica "Francesc Tàrrega".
  • Sant Tomàs de Villanueva. Les festes en honor del patró de l'església parroquial se celebren la setmana que inclou el 22 de setembre, amb actes típics i populars: Revetles, entrada de vaques, bous embolats i focs artificials són els actes més populars.
  • FIB (Festival Internacional de Benicàssim). És un un gran esdeveniment musical, que se celebra durant el juliol (abans a l'agost), on es reuneixen jovent de tot Europa per a escoltar música alternativa.
  • Viñarock. Festival de rock, hip-hop i metal que en 2007 es va celebrar a Benicàssim. Abans se celebrava a la localitat de Villarrobledo (Albacete).
  • Rototom Sun Splash. Festival de reggae, que a partir de 2010 se celebra a Benicàssim. Abans se celebrava a Itàlia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benicàssim