Reggae

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Peter Tosh i Robbie Shakespeare a l'escenari durant la gira Bush Doctor a Cardiff (Gal·les) l'any 1978.
Jimmy Cliff actuant en un concert
Bandera d'Etiòpia emprada en la cultura rastafari.
L'emperador d'Etiòpia i símbol del moviment rastafari, Haile Selassie, durant una visita a Washington DC (Estats Units) l'1 d'octubre de l'any 1963.
Bob Marley durant un concert a Zuric (Suïssa) el 30 de maig del 1980
Concert dels Maleo Reggae Rockers a Wroclaw (Polònia)
Rastaman.ogg
Exemple de música reggae.
Calgary International Reggae Festival, 2006
Prince Buster actuant al Festival de Cardiff (Gal·les).

El reggae és un gènere musical, l'origen del qual el trobem a Jamaica. El terme reggae sovint és usat de per designar la majoria dels ritmes jamaicans, incloent l'ska, el dub i el rocksteady. Sorgeix durant la darrera part dels anys seixanta, de la fusió de diversos ritmes del calypso, i el jazz, blues i rock-and-roll nord-americans. Té un ritme binari sincopat amb desplaçament del temps fort com a principal característica. Es pot interpretar genealògicament com una evolució directa de l'ska cap a ritmes més lents, passant pel rocksteady.

El reggae inclou dos subgèneres: el roots reggae i el dancehall.

El terme reggae és d'etimologia incerta, podria ésser una derivació de ragga, que és una abreviació de raggamuffin, que en anglès significa literalment "vestit amb parracs". S'utilitzà aquesta etiqueta per anomenar els pobres de Jamaica, i també els rastes i els moviments culturals dels barris pobres. Actualment s'anomenen generalment ragga o raggamuffin alguns subestils del reggae. Altres fonts assenyalen que el terme reggae prové d'una cançó de The Maytals, titulada "Do the reggay", en la qual la paraula "reggay" voldria dir "regular", és a dir, gent normal i corrent.

Taula de continguts

[edita] Característiques

El reggae es basa en un estil rítmic caracteritzat per talls regulars sobre una música de fons tocada per la bateria rítmica, coneguda com a "Beat", i la bateria, que es toca en el tercer temps de cada compàs. Aquest ritme és més lent que el d'altres estils precursors del reggae com el ska i el rocksteady.

Al reggae se l'associa amb el moviment rastafari, que influí molts músics prominents del reggae als anys 70 i anys 80.

Al començament llur utilizació es limitava a les cerimònies rasta, més endavant esdevingué un vehicle d'expressió musical als guetos de Jamaica.

La música reggae sovint toca temes socials, a més de polítics o religiosos. Aquests engatjament que adopta sovint el reggae permet d'enllaçar-lo amb altres estils com la cançó d'autor o el punk.

La primera aparició de la música reggae s'atribueix a la cançó Fat man del cantant Derrick Morgan[1]. Encara que n'hi ha que sostenen que "Do the reggay" del grup The Maytals liderat per Toots Hibbert, en fou la primer cançó.

[edita] Estils

A Jamaica s'han fet populars nous estils com el dancehall i el ragga (també conegut com a raggamuffin) consistents en un reggae amb bases electròniques, probablement influïdes pel hip hop, el drum and bass i d'altres estils.

Gràcies a la tasca de DJ Kool, sorgí un nou estil anomenat hip-hop o la música rap. En el sentit jamaicà de la paraula consisteix en un DJ (Disc Jockey), que s'encarrega de posar-hi la música, i un "MC" (Master of Ceremonies) o raper, que hi fa rimes vocals a sobre. Els termes jaying, toasting o chating s'empren a Jamaica. Generalment el terme rapper s'usa a tot el món.

[edita] Artistes

Alguns dels intèrprets més coneguts del gènere són Bob Marley, Peter Tosh, Jimmy Cliff, Steel Pulse, Bunny Wailer, i Black Uhuru, entre d'altres.

[edita] Festivals internacionals de música reggae

[edita] Referències

  1. ↑ The History of Jamaican Music 1959-1973 (anglès)

[edita] Filmografia

[edita] Bibliografia

  • Bader, Stascha (1988): Worte wie Feuer. Dance Hall-Reggae und Raggamuffin in Jamaika und England. Buchverlag Michael Schwinn, Neustadt, 2. Aufl. 1992. ISBN 3-925077-11-1.
  • Baek, Henrik & Hedegard, Hans (1999): Dancehall Explosion, Reggae Music Into the Next Millennium. Samler Borsen Publishing, Dinamarca. ISBN 87-981684-3-6.
  • Barrow, Steve & Dalton, Peter: The Rough Guide to Reggae. Rough Guides. 3a. edició. Any 2004. ISBN 1-84353-329-4.
  • Bradley, Lloyd (2000): This Is Reggae Music. The Story of Jamica's Music. Penguin Books Ltd, Gran Bretanya.
  • Bradley, Lloyd (2001): Bass Culture. When Reggae Was King. Penguin Books Ltd, Gran Bretanya. ISBN 0140237631.
  • Bradley, Lloyd: Bass culture. Filosofia, storia e protagonisti della reggae music. Shake edizioni, 2008. ISBN 9788888865683.
  • Bratfisch, Rainer: Das große Reggae-Lexikon; Rastas, Riddims, Roots und Reggae: Vom Ska bis zum Dancehall – Die Musik, die aus Jamaika kam. Verlag Schwarzkopf + Schwarzkopf, Berlín, Alemanya, 2003. ISBN 3-89602-516-3.
  • Campbell, Horace: Resistenza rasta. Shake edizioni, 2004. ISBN 9788886926966.
  • Chang, Jeff (2005): Can't Stop Won't Stop. St. Martin's Press. ISBN 031230143X.
  • Clarke, Sebastian: Les racines du reggae: évolution des musiques populaires jamaïcaines. Éditions caribéennes, 1981. ISBN 2903033269.
  • Constant, Denis: Aux sources du reggae: musique, société et politique en Jamaïque. Éditions Parenthèses, 1982. ISBN 2863640143.
  • Davis, Stephen & Simon, Peter (1979): Reggae Bloodlines: In Search of the Music and Culture of Jamaica. Da Capo Press. ISBN 0306804964.
  • de Koningh, Michael & Cane-Honeysett, Laurence (2003): Young Gifted and Black - The Story of Trojan Records. Sanctuary Publishing, Gran Bretanya. ISBN 1860744648.
  • de Koningh, Michael & Griffiths, Marc (2003): Tighten Up - The History of Reggae in the UK. Sanctuary Publishing, Gran Bretanya. ISBN 1860745598.
  • Hurford, Ray (ed.) (1987): More Axe. Erikoispaino Oy. ISBN 9519984143.
  • Jahn, Brian & Weber, Tom (1998): Reggae Island: Jamaican Music in the Digital Age. Da Capo Press. ISBN 0306808536.
  • Jérémie Kroubo Dagnini: Les origines du reggae: retour aux sources. Mento, ska, rocksteady, early reggae, L'Harmattan, coll. Univers musical, 2008. ISBN 9782296062528.
  • Katz, David (2000): People Funny Boy: The Genius of Lee Scratch Perry. Payback Press, Gran Bretanya. ISBN 0862418542.
  • Katz, David (2003): Solid Foundation - An Oral history of Reggae. Bloomsburry, Gran Bretanya. ISBN 1582341435.
  • Katz, David: Solid foundation. Il reggae raccontato dai suoi protagonisti. Stampa Alternativa, 2007. ISBN 9788872269947.
  • Laganà, Fabrizio: Cento dischi ideali per capire il reggae. Editori Riuniti, 2004. ISBN 9788835955627.
  • Larkin, Colin (ed.) (1998): The Virgin Encyclopedia of Reggae. Virgin. ISBN 0753502429.
  • Larkin, Colin: The Guinness Who’s Who Of Reggae. Guinness Publishing, Enfield, Middx 1994, ISBN 0851127347.
  • Lesser, Beth (2002): King Jammy's. ECW Press. ISBN 1550225251.
  • Manuel, Peter; Kenneth Bilby i Michael Largey (2006): Caribbean Currents: Caribbean Music from Rumba to Reggae (2a. edició). Temple University Press, 2006. Filadelfia, Estats Units: Temple University Press. ISBN 1-59213-463-7.
  • Mazzoni, Lorenzo: La Bibbia segreta di Rastafari. Coniglio editore, 2007. ISBN 9788860630636.
  • Morrow, Chris (1999): Stir It Up: Reggae Cover Art. Thames & Hudson. ISBN 0500281548.
  • O'Brien Chang, Kevin i Chen, Wayne (1998): Reggae Routes: The Story of Jamaican Music. Ian Randle Publishers. ISBN 976-8100-67-2.
  • Potash, Chris (ed.) (1997): Reggae, Rasta, Revolution: Jamaican Music from Ska to Dub. Schirmer Books. ISBN 0-8256-7212-0.
  • Salewicz, Chris: Reggae explosion: histoire des musiques jamaïcaines. Éditions Seuil, 2001. ISBN 2020501368.
  • Stolzoff, Norman C. (2000): Wake The Town And Tell The People. Duke University Press, Estats Units. ISBN 0-8223-2514-4.

[edita] Enllaços externs

Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Cultura
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Reggae»