Reggae

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Peter Tosh i Robbie Shakespeare a l'escenari durant la gira Bush Doctor a Cardiff (Gal·les) l'any 1978.
Jimmy Cliff actuant en un concert
Bandera d'Etiòpia emprada en la cultura rastafari.
L'emperador d'Etiòpia i símbol del moviment rastafari, Haile Selassie, durant una visita a Washington DC (Estats Units) l'1 d'octubre de l'any 1963.
Bob Marley durant un concert a Zuric (Suïssa) el 30 de maig del 1980
Prince Buster actuant al Festival de Cardiff (Gal·les).

El reggae és un gènere musical que es va desenvolupar inicialment a Jamaica des de finals de la dècada de 1960. El terme reggae sovint és usat per designar la majoria dels ritmes jamaicans, com l'ska, el dub i el rocksteady. Tanmateix, el reggae pròpiament dit és un estil de música particular que s'origina a partir de l'evolució directa de l'ska cap a ritmes més lents, passant pel rocksteady. Té un ritme binari sincopat amb desplaçament del temps fort com a principal característica.

El terme reggae és d'etimologia incerta, podria ésser una derivació de ragga, que és una abreviació de raggamuffin, que en anglès significa literalment "vestit amb parracs". S'utilitzà aquesta etiqueta per anomenar els pobres de Jamaica, i també els rastes i els moviments culturals dels barris pobres. Actualment s'anomenen generalment ragga o raggamuffin alguns subestils del reggae. Altres fonts assenyalen que el terme reggae prové d'una cançó de The Maytals, titulada "Do the reggay", en la qual la paraula "reggay" voldria dir "regular", és a dir, gent normal i corrent.

Taula de continguts

[edita] Precursors

Tot i que té una forta influència de la música tradicional d'Àfrica i el Carib, així com del rhythm and blues estatunidenc, el reggae deu els seus orígens directes al desenvolupament progressiu de l'ska i el rocksteady a la Jamaica de la dècada del 1960.

La música Ska nasqué als estudis de Jamaica entre els anys 1959 i 1961, sent una evolució de l'anterior gènere mento.[1] L'ska es caracteritza per una línia de walking bass, ritmes de guitarra o piano accentuats al temps feble, i a vegades riffs de trompa que recorden al jazz. A part de la seva enorme popularitat entre l'estètica rude boy de Jamaica, trobà un gran seguiment entre els mods britànics pel 1964. Segons Barrow, els rude boys començaren a reproduir els seus discos de ska a mitja velocitat expressament, preferint ballar més a poc a poc com a part de la seva imatge de "durs".[1]

A mitjans de la dècada del 1960, molts músics havien començat a tocar el tempo de l'ska més lent, emfatitzant més el walking bass i els temps febles. El so lent va ser anomenat com rocksteady, en referència a un single d'Alton Ellis. Aquesta fase la música jamaicana només durà fins el 1968, quan els músics tornaren a començar a alentir el tempo de la música, i hi afegiren encara més efectes. Això conduí a la creació del reggae.

[edita] Característiques

El reggae es basa en un estil rítmic caracteritzat per talls regulars sobre una música de fons tocada per la bateria rítmica, coneguda com a "Beat", i la bateria, que es toca en el tercer temps de cada compàs. Aquest ritme és més lent que el d'altres estils precursors del reggae com el ska i el rocksteady.

Al reggae se l'associa amb el moviment rastafari, que influí molts músics prominents del reggae als anys 70 i anys 80.

Al començament llur utilizació es limitava a les cerimònies rasta, més endavant esdevingué un vehicle d'expressió musical als guetos de Jamaica.

La música reggae sovint toca temes socials, a més de polítics o religiosos. Aquests engatjament que adopta sovint el reggae permet d'enllaçar-lo amb altres estils com la cançó d'autor o el punk.

La primera aparició de la música reggae s'atribueix a la cançó Fat man del cantant Derrick Morgan.[2] Encara que n'hi ha que sostenen que "Do the reggay" del grup The Maytals liderat per Toots Hibbert, en fou la primer cançó.

[edita] Estils

A Jamaica s'han fet populars nous estils com el dancehall i el ragga (també conegut com a raggamuffin) consistents en un reggae amb bases electròniques, probablement influïdes pel hip hop, el drum and bass i d'altres estils.

Gràcies a la tasca de DJ Kool, sorgí un nou estil anomenat hip-hop o la música rap. En el sentit jamaicà de la paraula consisteix en un DJ (Disc Jockey), que s'encarrega de posar-hi la música, i un "MC" (Master of Ceremonies) o raper, que hi fa rimes vocals a sobre. Els termes jaying, toasting o chating s'empren a Jamaica. Generalment el terme rapper s'usa a tot el món.

[edita] Artistes

Alguns dels intèrprets més coneguts del gènere són Bob Marley, Peter Tosh, Jimmy Cliff, Steel Pulse, Bunny Wailer, i Black Uhuru, entre d'altres.

[edita] Festivals internacionals de música reggae

[edita] Referències

[edita] Filmografia

[edita] Bibliografia

[edita] Enllaços externs

Viquipèdia:Llista d'articles que totes les llengües haurien de tenir#Arts