Reggae
De Viquipèdia
.svg)
El reggae és un gènere musical que es va desenvolupar inicialment a Jamaica des de finals de la dècada de 1960. El terme reggae sovint és usat per designar la majoria dels ritmes jamaicans, com l'ska, el dub i el rocksteady. Tanmateix, el reggae pròpiament dit és un estil de música particular que s'origina a partir de l'evolució directa de l'ska cap a ritmes més lents, passant pel rocksteady. Té un ritme binari sincopat amb desplaçament del temps fort com a principal característica.
El terme reggae és d'etimologia incerta, podria ésser una derivació de ragga, que és una abreviació de raggamuffin, que en anglès significa literalment "vestit amb parracs". S'utilitzà aquesta etiqueta per anomenar els pobres de Jamaica, i també els rastes i els moviments culturals dels barris pobres. Actualment s'anomenen generalment ragga o raggamuffin alguns subestils del reggae. Altres fonts assenyalen que el terme reggae prové d'una cançó de The Maytals, titulada "Do the reggay", en la qual la paraula "reggay" voldria dir "regular", és a dir, gent normal i corrent.
Taula de continguts |
[edita] Precursors
Tot i que té una forta influència de la música tradicional d'Àfrica i el Carib, així com del rhythm and blues estatunidenc, el reggae deu els seus orígens directes al desenvolupament progressiu de l'ska i el rocksteady a la Jamaica de la dècada del 1960.
La música Ska nasqué als estudis de Jamaica entre els anys 1959 i 1961, sent una evolució de l'anterior gènere mento.[1] L'ska es caracteritza per una línia de walking bass, ritmes de guitarra o piano accentuats al temps feble, i a vegades riffs de trompa que recorden al jazz. A part de la seva enorme popularitat entre l'estètica rude boy de Jamaica, trobà un gran seguiment entre els mods britànics pel 1964. Segons Barrow, els rude boys començaren a reproduir els seus discos de ska a mitja velocitat expressament, preferint ballar més a poc a poc com a part de la seva imatge de "durs".[1]
A mitjans de la dècada del 1960, molts músics havien començat a tocar el tempo de l'ska més lent, emfatitzant més el walking bass i els temps febles. El so lent va ser anomenat com rocksteady, en referència a un single d'Alton Ellis. Aquesta fase la música jamaicana només durà fins el 1968, quan els músics tornaren a començar a alentir el tempo de la música, i hi afegiren encara més efectes. Això conduí a la creació del reggae.
[edita] Característiques
El reggae es basa en un estil rítmic caracteritzat per talls regulars sobre una música de fons tocada per la bateria rítmica, coneguda com a "Beat", i la bateria, que es toca en el tercer temps de cada compàs. Aquest ritme és més lent que el d'altres estils precursors del reggae com el ska i el rocksteady.
Al reggae se l'associa amb el moviment rastafari, que influí molts músics prominents del reggae als anys 70 i anys 80.
Al començament llur utilizació es limitava a les cerimònies rasta, més endavant esdevingué un vehicle d'expressió musical als guetos de Jamaica.
La música reggae sovint toca temes socials, a més de polítics o religiosos. Aquests engatjament que adopta sovint el reggae permet d'enllaçar-lo amb altres estils com la cançó d'autor o el punk.
La primera aparició de la música reggae s'atribueix a la cançó Fat man del cantant Derrick Morgan.[2] Encara que n'hi ha que sostenen que "Do the reggay" del grup The Maytals liderat per Toots Hibbert, en fou la primer cançó.
[edita] Estils
A Jamaica s'han fet populars nous estils com el dancehall i el ragga (també conegut com a raggamuffin) consistents en un reggae amb bases electròniques, probablement influïdes pel hip hop, el drum and bass i d'altres estils.
Gràcies a la tasca de DJ Kool, sorgí un nou estil anomenat hip-hop o la música rap. En el sentit jamaicà de la paraula consisteix en un DJ (Disc Jockey), que s'encarrega de posar-hi la música, i un "MC" (Master of Ceremonies) o raper, que hi fa rimes vocals a sobre. Els termes jaying, toasting o chating s'empren a Jamaica. Generalment el terme rapper s'usa a tot el món.
[edita] Artistes
Alguns dels intèrprets més coneguts del gènere són Bob Marley, Peter Tosh, Jimmy Cliff, Steel Pulse, Bunny Wailer, i Black Uhuru, entre d'altres.
[edita] Festivals internacionals de música reggae
- Reggae Sunsplash, Ocho Rios, Jamaica
- Sting Reggae Music Festival, Kingston, Jamaica
- Reggae Sumfest, Montego Bay, Jamaica
- Westchester Reggae Fest, White Plains, Nova York, Estats Units
- Austin Marley/Reggae Festival, Austin, Texas, Estats Units
- Sierra Nevada World Music Festival, Mendocino County, Califòrnia, Estats Units
- Reggae on the River, Califòrnia, Estats Units
- Reggae on the Rocks, Morrison, Colorado, Estats Units
- Two 77 Splash, Amsterdam, Països Baixos
- Reggae Sundance, Eindhoven, Països Baixos
- LB27 Reggae Camp, Komarom, Hongria
- Rototom Sunsplash, Osoppo, Itàlia
- Soca Reggae Riversplash, Tolmino, Eslovènia
- Seasplash Reggae Festival, Pula, Croàcia
- Chiemsee Reggae Summer, Übersee, Alemanya
- Summerjam, Colònia, Alemanya
- MIDEM Reggae Showcase, Canes, Occitània
- Ostróda Reggae Festival, Ostróda, Polònia
- One Love Sound Fest, Wroclaw, Polònia
- Reggae Geel, Geel, Bèlgica
- Notting Hill Carnival, Londres, Gran Bretanya
- Uppsala Reggae Festival, Suècia
- Bob Marley Outernational Day, Perth, Austràlia
- Rototom Sunsplash, Osoppo (Itàlia)
- Sikula Reggae Festival, Rosolini (Sicília, Itàlia)
- Gusto Dopa Al Sole, Salento (Pulla, Itàlia)
- Salento Summer Festival, Salento (Pulla, Itàlia)
- Castello Reggae, Alvito (Laci, Itàlia)
[edita] Referències
[edita] Filmografia
- The Harder They Come (Perry Henzell, 1972)
- Rockers (Ted Bafaloukos, 1978)
[edita] Bibliografia
- Bader, Stascha (1988): Worte wie Feuer. Dance Hall-Reggae und Raggamuffin in Jamaika und England. Buchverlag Michael Schwinn, Neustadt, 2. Aufl. 1992. ISBN 3-925077-11-1.
- Baek, Henrik & Hedegard, Hans (1999): Dancehall Explosion, Reggae Music Into the Next Millennium. Samler Borsen Publishing, Dinamarca. ISBN 87-981684-3-6.
- Barrow, Steve & Dalton, Peter: The Rough Guide to Reggae. Rough Guides. 3a. edició. Any 2004. ISBN 1-84353-329-4.
- Bradley, Lloyd (2000): This Is Reggae Music. The Story of Jamica's Music. Penguin Books Ltd, Gran Bretanya.
- Bradley, Lloyd (2001): Bass Culture. When Reggae Was King. Penguin Books Ltd, Gran Bretanya. ISBN 0-14-023763-1.
- Bradley, Lloyd: Bass culture. Filosofia, storia e protagonisti della reggae music. Shake edizioni, 2008. ISBN 978-88-88865-68-3.
- Bratfisch, Rainer: Das große Reggae-Lexikon; Rastas, Riddims, Roots und Reggae: Vom Ska bis zum Dancehall – Die Musik, die aus Jamaika kam. Verlag Schwarzkopf + Schwarzkopf, Berlín, Alemanya, 2003. ISBN 3-89602-516-3.
- Campbell, Horace: Resistenza rasta. Shake edizioni, 2004. ISBN 978-88-86926-96-6.
- Chang, Jeff (2005): Can't Stop Won't Stop. St. Martin's Press. ISBN 0-312-30143-X.
- Clarke, Sebastian: Les racines du reggae: évolution des musiques populaires jamaïcaines. Éditions caribéennes, 1981. ISBN 2-903033-26-9.
- Constant, Denis: Aux sources du reggae: musique, société et politique en Jamaïque. Éditions Parenthèses, 1982. ISBN 2-86364-014-3.
- Davis, Stephen & Simon, Peter (1979): Reggae Bloodlines: In Search of the Music and Culture of Jamaica. Da Capo Press. ISBN 0-306-80496-4.
- de Koningh, Michael & Cane-Honeysett, Laurence (2003): Young Gifted and Black - The Story of Trojan Records. Sanctuary Publishing, Gran Bretanya. ISBN 1-86074-464-8.
- de Koningh, Michael & Griffiths, Marc (2003): Tighten Up - The History of Reggae in the UK. Sanctuary Publishing, Gran Bretanya. ISBN 1-86074-559-8.
- Hurford, Ray (ed.) (1987): More Axe. Erikoispaino Oy. ISBN 951-99841-4-3.
- Jahn, Brian & Weber, Tom (1998): Reggae Island: Jamaican Music in the Digital Age. Da Capo Press. ISBN 0-306-80853-6.
- Jérémie Kroubo Dagnini: Les origines du reggae: retour aux sources. Mento, ska, rocksteady, early reggae, L'Harmattan, coll. Univers musical, 2008. ISBN 978-2-296-06252-8.
- Katz, David (2000): People Funny Boy: The Genius of Lee Scratch Perry. Payback Press, Gran Bretanya. ISBN 0-86241-854-2.
- Katz, David (2003): Solid Foundation - An Oral history of Reggae. Bloomsburry, Gran Bretanya. ISBN 1-58234-143-5.
- Katz, David: Solid foundation. Il reggae raccontato dai suoi protagonisti. Stampa Alternativa, 2007. ISBN 978-88-7226-994-7.
- Laganà, Fabrizio: Cento dischi ideali per capire il reggae. Editori Riuniti, 2004. ISBN 978-88-359-5562-7.
- Larkin, Colin (ed.) (1998): The Virgin Encyclopedia of Reggae. Virgin. ISBN 0-7535-0242-9.
- Larkin, Colin: The Guinness Who’s Who Of Reggae. Guinness Publishing, Enfield, Middx 1994, ISBN 0-85112-734-7.
- Lesser, Beth (2002): King Jammy's. ECW Press. ISBN 1-55022-525-1.
- Manuel, Peter; Kenneth Bilby i Michael Largey (2006): Caribbean Currents: Caribbean Music from Rumba to Reggae (2a. edició). Temple University Press, 2006. Filadelfia, Estats Units: Temple University Press. ISBN 1-59213-463-7.
- Mazzoni, Lorenzo: La Bibbia segreta di Rastafari. Coniglio editore, 2007. ISBN 978-88-6063-063-6.
- Morrow, Chris (1999): Stir It Up: Reggae Cover Art. Thames & Hudson. ISBN 0-500-28154-8.
- O'Brien Chang, Kevin i Chen, Wayne (1998): Reggae Routes: The Story of Jamaican Music. Ian Randle Publishers. ISBN 976-8100-67-2.
- Potash, Chris (ed.) (1997): Reggae, Rasta, Revolution: Jamaican Music from Ska to Dub. Schirmer Books. ISBN 0-8256-7212-0.
- Salewicz, Chris: Reggae explosion: histoire des musiques jamaïcaines. Éditions Seuil, 2001. ISBN 2-02-050136-8.
- Stolzoff, Norman C. (2000): Wake The Town And Tell The People. Duke University Press, Estats Units. ISBN 0-8223-2514-4.
[edita] Enllaços externs
- Roots Archives (anglès)
- Associació Cultural Reggae (castellà)
- Reggae-News (castellà)
- Reggae Crew Panama (castellà)
- Bcn-Reggae Town (castellà)
- Bcnreggaezine (castellà)
- Vzlareggaezine (castellà)
- Rastamusic.com (italià)
