Eric Clapton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eric Clapton
Eric Clapton, juny de 1977.
Eric Clapton, juny de 1977.
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Eric Patrick Clapton Shaw
Altres noms Slowhand (Mà lenta)
Naixement 30 de març de 1945 (1945-03-30) (69 anys)
Lloc d'origen Ripley, Surrey
Gènere(s) Blues
Rock
Hard rock
Blues rock
Rock psicodèlic
Ocupació Guitarrista
Cantant
Compositor
Instruments Guitarra elèctrica
Guitarra acústica
Veu
Anys en actiu 1963 − present
Artistes relacionats The Yardbirds, John Mayall & the Bluesbreakers, Powerhouse, Cream, The Beatles, George Harrison, The Dirty Mac, Blind Faith, Sheryl Crow, Freddie King, J.J. Cale, The Plastic Ono Band, Delaney, Bonnie & Friends, Derek and the Dominos, John Mayer, T.D.F.
Lloc web oficial Lloc oficial

Eric Patrick Clapton Shaw (Ripley, Surrey, Anglaterra, 30 de març de 1945) és un guitarrista, cantant i compositor de rock i blues, conegut per la seva mestria amb la guitarra elèctrica, en concret amb la seva Stratocaster.[1] És conegut amb el renom de "Slowhand" (Mà lenta), des de la seva època a The Yardbirds. Clapton és membre del Saló de la Fama del Rock per partida triple; per ser membre de The Yardbirs, de Cream i per la seva carrera en solitari. A la vista de molts crítics, Clapton ha estat un dels artistes més respectats i influents de tots els temps.[2] A més, apareix al lloc número 4 de la llista dels "100 millors guitarristes de tots els temps" de la revista Rolling Stone[3] i en el lloc número 53 de l'especial "Inmortales: Los 100 grandes artistas de todos los tiempos".[4]

El seu estil musical ha sofert diversos canvis durant la seva carrera, però les seves arrels sempre han estat profundament lligades amb el blues. És reconegut com un innovador en diverses etapes de la seva carrera, practicant el blues rock amb John Mayall's Bluesbreakers i The Yardbirds, i el rock psicodèlic amb Cream, a més d'haver tocat estils molt diversos a la seva etapa en solitari; Delta blues al seu àlbum Me and Mr. Johnson, pop a la seva cançó "Change the World" o reggae a la versió de la cançó de Bob Marley ("I shot the Sheriff"). Possiblement el gran èxit fou la cançó Layla de la seva època amb Derek and the Dominos.

Influències[modifica | modifica el codi]

Clapton ha tocat temes d'artistes molt diversos, però sobretot de Robert Johnson i J.J. Cale. Altres artistes que ha homanejat són Bob Marley, Bo Diddley i Bob Dylan. Segons cità, les seves influències principals han estat Freddie King, B. B. King, Albert King, Buddy Guy, Hubert Sumlin i Robert Johnson. Clapton digué de Johnson:

« "... el músic de blues més important que mai ha existit. Ell era el veritable, absolutament, mai he trobat res amb més sentiment que Robert Johnson. La seva música és el plor més potent que pots trobar en una veu humana, de veritat... semblava resonar amb quelcom que jo sempre vaig sentir.[5]" »

Músics[modifica | modifica el codi]

Membres en algun moment de la seva carrera en solitari

Discografia[modifica | modifica el codi]

  • Àlbums d'estudi
Any Títol Discogràfica RIAA (U.S.A)
1970 Eric Clapton Atco (primera edició USA), Polydor Cap
1974 461 Ocean Boulevard RSO Oro[6]
1975 There's One in Every Crowd RSO Cap
1976 No Reason to Cry Polydor Cap
1977 Slowhand Polydor Triple Platí[7]
1978 Backless Polydor Platí[8]
1981 Another Ticket Polydor Or[9]
1983 Money and Cigarettes Warner Bros. Records Cap
1985 Behind the Sun Warner Bros. Records Platino[10]
1986 August Reprise Records Oro[11]
1989 Journeyman Reprise Records Doble Platí[12]
1994 From the Cradle Reprise Records Triple Platí[13]
1998 Pilgrim Reprise Records Platí[14]
2000 Riding with the King amb B. B. King Reprise Records Doble Platí[15]
2001 Reptile Reprise Records Or[16]
2004 Me and Mr. Johnson Warner Bros. Records Or[17]
2004 Sessions For Robert J Warner Bros. Records Cap
2005 Back Home Reprise Records Or[18]
2006 The Road to Escondido amb J.J. Cale Reprise Records Or[19]

Bandes sonores[modifica | modifica el codi]

Clapton ha col·laborat a diverses bandes sonores, ja sigui aportant cançons o component cançons noves. Resum:

Filmografia i videografia[modifica | modifica el codi]

  • "Farewell Cream" (1968)
  • "Rock And Roll Circus" (1968)
  • "The Concert For Bangladesh" (1971)
  • "Film About Jimi Hendrix" (1973)
  • "Tommy" (l'ópera rock de The Who) (1974)
  • "Circasia" (1975)
  • "The Last Waltz" (Martin Scorsese) (1976)
  • "Eric Clapton's Rolling Hotel" (1978)
  • "Water" (1985)
  • "Hail Hail Rock N Roll" (1986)
  • "Blues Brother's 2000 " (1998)
  • "Concert For George" (2002)

Documentals:

  • "Can You Hear The Wind Howl" (1997)
  • "Tom Dowd: The Language of Music" (2003)
  • "J.J. Cale To Tulsa and Back" (2006)
  • "Before The Music Dies" (2006).

Bibliografia recomanada[modifica | modifica el codi]

  • Steve Turner, "Conversations with Eric Clapton" (Londres: Abacus, 1976)
  • Ray Coleman, Clapton! The Authorised Biography (Warner Books, 1985; publicada originalment sota el títol de "Survivor")
  • D. Widgery, Beating Time (Chatto & Windus, 1986)
  • Fred Weiler, Eric Clapton (Smithmark, 1992)
  • Marc Roberty, Eric Clapton - The Complete Recording Sessions 1963-1992
  • Marc Roberty, Eric Clapton: The New Visual Documentary (Omnibus Press, 1994)
  • Marc Roberty, Clapton - The Complete Chronicle (Mitchell Beazley, 1993)
  • Robin Bextor, Eric Clapton - Now & Then (Carlton Books, 2006)
  • Eric Clapton, Clapton, The Autobiography (Broadway Books, 2007)

Col·laboracions[modifica | modifica el codi]

Eric Clapton ha col·laborat com músic de sessió i com músic de directe amb gran quantitat d'artistes, entre els quals destaquen:

Algunes d'aquestes col·laboracions mai s'editaren.[20]

Reconeixements i premis[modifica | modifica el codi]

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Any Reconeixement
1983
  • Se li fa entrega del "Premi Silver Clef" per les seves contribucions al món de la música.[21]
1994
2004

Grammys[modifica | modifica el codi]

Any Premi Notes
1972 Àlbum de l'any per The Concert For Bangladesh. Compartit amb George Harrison, Ravi Shankar, Bob Dylan, Leon Russell, Ringo Starr, Billy Preston i Klaus Voorman.
1990 Millor intèrpret solista de rock per "Bad Love".
1992 Millor cançó de rock per "Layla". Compartit amb Jim Gordon.
1992 Millor intèrpret solista de rock per Unplugged.
1992 Millor intèrpret solista de pop per "Tears in Heaven".
1992 Cançó de l'any per "Tears in Heaven".
1992 Àlbum de l'any per Unplugged.
1992 Gravació de l'any per "Tears in Heaven".
1994 Millor àlbum de blues tradicional per From the Cradle.
1996 Millor intèrpret de rock instrumental per "SRV Shuffle". Compartit amb Jimmie Vaughan, Bonnie Raitt, Robert Cray, B.B. King, Buddy Guy, Dr. John i Art Neville.
1996 Millor intèrpret pop masculí per "Change the World".
1996 Gravació de l'any per "Change the World".
1998 Millor intèrpret masculí de pop per "My Father's Eyes".
1999 Millor intèrpret instrumental de rock per "The Calling". Compartit amb Santana.
2000 Millor àlbum de blues tradicional per Riding with the King. Compartit amb B.B. King.
2001 Millor intèrpret instrumental de pop per Reptile.
2007 Millor àlbum de blues contemporani per The Road to Escondido. Compartit amb J.J. Cale.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eric Clapton