Chuck Berry

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Chuck Berry
Berry a Örebro, el 18 de juliol del 2007.
Berry a Örebro, el 18 de juliol del 2007.
Dades biogràfiques i tècniques
Nom de naixement Charles Edward Anderson Berry
Naixement 18 d'octubre de 1926 (1926-10-18) (88 anys)
Saint Louis, EUA
Gènere(s) Rock and roll
Ocupació Guitarrista, compositor
Instruments Guitarra, cantant
Anys en actiu 1955 - present
Discogràfiques Chess
Mercury
Atco
Lloc web oficial www.chuckberry.com
Instruments destacats
Gibson ES-335
Gibson ES-125
Chuck Berry, You can't catch me, 1956.

Chuck Berry (Saint Louis, Missouri, 18 d'octubre de 1926) és un compositor, intèrpret i guitarrista afroamericà de rock and roll dels Estats Units. En la dècada dels anys 60, Berry va interpretar cançons com Roll Over Beethoven, "Rock and Roll Music", "Route 66" de Nat King Cole, "Johnny B. Goode", i "Maybellene".

Va guanyar un Grammy el 1984. El 1989 va publicar la seva autobiografia.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Charles Edward Anderson Berry va néixer el 18 d'octubre de 1926 al 2.520 de Goode Avenue (actualment Annie Malone Drive) a St. Louis. La seva mare, Martha, era professora i el seu pare, Henry, contractista i diaca baptista. És el tercer de sis germans. Va estudiar a la Simmons Grade School i a la Sumner High School, aquesta última la primera escola de secundària per a negres de l'oest del Mississipí, on també estudiaria Tina Turner.

Berry havia estat tocant blues des de la seva adolescència i a principis de 1953, comença a guanyar-se un sou extra tocant a la "Sir John's Trio" una banda que actuava a un popular club de Saint Louis. Poc més tard aquesta banda canviaria el seu nom al de "Chuck Berry Blego". A la ciutat només hi havia una altra banda que pogués competir amb la de Berry, la d'Ike Alterni, un altre famós guitarrista.

El 1955 comença la seva carrera cap a l'estrellat. Apareix a quatre pel·lícules. Al maig, viatja a Chicago on coneix Muddy Waters qui li suggereix que entri en contacte amb la Chess Records. Signat el contracte, va llançar al setembre d'aquest mateix any "Maybellene". A finals de juny de 1956, la seva cançó "Roll Over Beethoven" arribaria al lloc 29. A la tardor de 1957, Berry, els Everly Brothers, Buddy Holly i altres puixants estrelles de l'incipient rock and roll es van ajuntar per a tocar en gira pels Estats Units.

Al desembre de 1959, Berry tenia problemes legals després que contractés una apatxe menor d'edat, que va conèixer a Mèxic, per a treballar al club Bandstand de la seva propietat a Saint Luis. Van arrestar a la noia acusada de prostitució i a Berry el van acusar de tràfic de menors per a propòsits sexuals. Va ser condemnat a pagar una multa de 5.000 dòlar i a cinc anys de presó. Va sortir el 1963

Ja als anys 70 Berry va viatjar durant molts anys amb l'única companyia de la seva guitarra Gibson, segur que anés on anés podria trobar una banda que conegués la seva música i a la qual podria contractar.

Després de viatjar pels circuits de velles glòries dels anys 1970, Berry tornava a tenir problemes amb la llei el 1979. Poc després d'actuar a la Casa Blanca per a Carter, el van culpar d'evasió d'impostos. Va Ser condemnat a quatre mesos de presó i a 1.000 hores de servei a la comunitat mitjançant concerts benèfics.

A finals dels 70, Berry continuava regularment amb la seva carrera, tocant tant als Estats Units com a l'altre costat de l'oceà. Un dimecres de cada mes, actuava al "Blueberry Hill", un bar restaurant de Delmar Loop, un barri de Saint Louis.

A finals dels anys 1980, Berry va obrir un restaurant a Wentzville, Missouri, al que va anomenar The Southern Air. També posseeix un terreny a Wentzville anomenat Berry Park, on durant molts estius, Berry va fer concerts de rock. El va tancar eventualment al públic a causa del comportament tumultuós de molts assistents.

El documental 'Hail! Hail! Rock 'n' Roll' tracta sobre ell i un concert que va fer el 1987 al costat de Keith Richards, Eric Clapton, i Julian Lennon, entre d'altres.

Berry tornaria a ser tema d'atenció a principis dels anys 90 pel seu pretès voyeurisme a les cambres de bany femenines de la seva llar i restaurant.

El seu caràcter no és fàcil. Davant dels seus sentiments sol aixecar un mur d'hostilitat. En una ocasió tirà de l'escenari a l'ínclit Keith Richards quan aquest pujà per sorpresa a tocar amb el seu ídol; en una altra ocasió ambdós van arribar a les mans a un camerino. No obstant això no es pot negar que la seva figura sigui una de les més influents en la música rock..

Influències[modifica | modifica el codi]

Com a pioner del rock and roll, Chuck Berry va influir significativament en altres músics com Ritchie Valens, Bill Haley, Little Richard, Mike Laure, i Buddy Holly.

Quan Keith Richards el va introduir en el Hall of Fame, va dir: "És difícil per a mi presentar a Berry, perquè sempre he picat el que ell tocava!". John Lennon, altre devot de Berry, va manllevar un vers de la cançó de Berry "You ca't catch em" per a la seva cançó "Come together" i va ser demandat posteriorment pels administradors de Berry. Angus Young de AC/DC, qui ha citat Berry com una de les seves influències més grans, és famós per imitar sobre els escenaris el "caminar d'ànec" (duckwalk) de Berry.

Mentre es discuteix sobre qui va realitzar el primer enregistrament del rock and roll, els primers enregistraments de Berry, inclosa "Maybellene" (1955) van sintetitzar el seu estil, combinant el blues i la música country amb temes lírics sobre noies i cotxes, amb una dicció impecable acompanyada d'originals solos de guitarra elèctrica. Berry també utilitzaria el popular èxit que arribaria al boogie per a les seves composicions de rock and roll.

La majoria dels seus enregistraments més importants els va fer amb la Chess Records acompanyat del pianista Johnnie Johnson de la seva pròpia banda, del llegendari productor de discos Willie Dixon al sota, de Fred Below a la bateria i ell mateix a la guitarra.

El productor Leonard Chess recordava lacònicament: "Li vaig dir a Chuck que li donaria l'èxit més gran. Coneixen la resta de la història? Els nois volien l'èxit, els cotxes i enamorar-se. Aquesta era la tendència i nosaltres saltem sobre ella".

Clive Anderson va escriure per al recopilatori Chuck Berry— Poet of Rock 'n' Roll: "Mentre Elvis era un noi de poble que cantava en certa manera com un "negre"... Chuck Berry proporcionava el mirall on la imatge de la música country va ser filtrada amb la sensibilitat del R&B".

Les influències musicals de Berry van incloure a Nat King Cole, Louis Jordan i Muddy Waters, el cantant i guitarrista que va presentar a Berry a Leonard Chess en la Chess Records.

Al llarg de la seva carrera Berry va gravar balades com Havana Moon i blues com Wee Wee Hours, però fou el seu propi i nou estil qui el va conduir a la fama. Va gravar més de 30 grans èxits i les seves composicions han estat cantades per centenars d'artistes del blues, del country i del rock and roll.

Les seves cançons[modifica | modifica el codi]

A continuació s'indiquen les cançons que són considerades com autèntics himnes del rock and roll:

  • Johnny B. Goode - La biografia d'un noi de poble que podia "tocar una guitarra com si toqués una campana". Va ser triada com un dels assoliments més grans de la humanitat dintre de la col·lecció d'obres culturals que es van enviar a la Voyager I i és considerada com la millor cançó amb guitarra de la història.[1] La cançó també va sonar a la pel·lícula "Retorn al futur".
  • Rock and Roll Music - Una de les primeres versions que van gravar els Beatles.
  • Sweet Little Sixteen - Amb un toc de lirisme, es convertiria en un èxit en mans dels Beach Boys.
  • Roll Over Beethoven
  • School Days - La tornada Hail! Hail! Rock and Roll, va ser pres com a títol d'un documental musical organitzat per Keith Richards en tribut a Chuck.
  • Let It Rock- Una fantasia dels treballadors de ferrocarrils, escrita sota el pseudònim d'I. Anderson.

Entre els seus nombrosos èxits es poden destacar els següents:

  • Maybelline - Va ser un dels dos temes amb els quals es va presentar a la Chess Records i el qual cridaria l'atenció de Leonar Chess. Es tracta d'una adaptació a ritme de boogie woggie del tema country de Bob Wills Ida Red. Amb l'embranzida del famós locutor Alan Freed arribaria al capdemunt de les llistes de música negra i s'escoltaria àmpliament a les emissores blanques. Arribaria al lloc 5 de la revista musical Billboard. Tracta sobre una carrera de cotxes entre joves.
  • Too Much Monkey Business - Comenta les actituds dels adolescents. Va inspirar a Bob Dylan en la seva cançó Subterranean Homesick Blues.
  • Brown Eyed Handsome Man - Tracta sobre les actituds racistes dels adults, "arrested on charges of unemployment" (arrestat per no tenir treball).
  • Back in the U.S.A. - Inspiraria els Beatles a Back in the USSR.
  • No Particular Place To Go - Cotxes, noies i frustració.
  • Memphis - Una dolça història. Lonnie Mack i Johnny Rivers van començar les seves carreres amb aquesta cançó
  • My Ding-a-Ling - El seu únic número u.
  • Run Rudolph Run - La seva cançó nadalenca.

Entre els seus tributs al blues:

Les seves cançons han estat recopilades en àlbums com:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Rolling Stone, 100 greatest guitar songs of all time «Rolling Stone lists».

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Chuck Berry Modifica l'enllaç a Wikidata
En anglès