AC/DC

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAC/DC

Epònimcorrent altern i corrent continu Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació31 desembre 1973, Sydney Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Activitat1973 - actualment
MembresAngus Young — guitarra
Malcolm Young — guitarra
Axl Rose — veus
Cliff Williams — baix
Phil Rudd — bateria
Membres anteriorsDave Evans
Bon Scott
Brian Johnson
Segell discogràficAlbert, Atlantic, ATCO, Elektra, Eastwest, EMI, Epic Records
GènereHeavy metal
Rock & roll
Blues rock
Influències
Format per
Altres
Premis

Lloc webwww.acdc.com
IMDB: nm0009540 Facebook: acdc Twitter (X): AC_DC Instagram: acdc Youtube: UCB0JSO6d5ysH2Mmqz5I9rIw TikTok: acdc Souncloud: acdcofficial Spotify: 711MCceyCBcFnzjGY4Q7Un iTunes: 5040714 Last fm: ACDC Musicbrainz: 66c662b6-6e2f-4930-8610-912e24c63ed1 Songkick: 276130 Discogs: 84752 Allmusic: mn0000574772 Amazon Music: B00136B4M8 Deezer: 115 Modifica el valor a Wikidata

AC/DC és un grup australià de rock dur que va sorgir l'any 1973, creat pels germans d'origen escocès Malcolm i Angus Young. El nom del grup fou idea de la germana de Malcolm i Angus que va veure'l escrit en una màquina de cosir. Les sigles AC/DC signifiquen ‘Alternating Current/Direct Current’, una indicació habitual en els adaptadors de corrent elèctric de nombrosos aparells domèstics. Després d'algunes variacions AC/DC va quedar format per Angus i Malcolm a les guitarres, Mark Evans al baix, Phil Rudd a la bateria i Bon Scott de vocalista, que en morir el 1980 va ser substituït per Brian Johnson, que posteriorment va ser substituït temporalment per Axl Rose.

Encara que van arribar a la Gran Bretanya en ple auge del punk rock, en poc temps van obtenir una enorme acceptació del públic. L'àlbum Back in Black (1980) va aconseguir el primer lloc en la llista dels discos més venuts del país i els va catapultar als Estats Units. En la segona meitat de la dècada de 1980, una sèrie d'esdeveniments personals van fer creure que el grup ja havia passat els seus millors moments, encara que els seus discos es van mantenir en les llistes d'èxits fins a la dècada de 1990. El 1993, el senzill Big Gun, que van utilitzar per a la banda sonora de la pel·lícula L'últim gran heroi, de John McTiernan i interpretada per Arnold Schwarzenegger, va arribar de nou a les llistes dels més venuts a la Gran Bretanya. El 1995, van gravar el disc Ballbreaker i en el 2000 van llançar Stiff Upper Lip, en el qual proclamen la seva fidelitat al rock més rebel.

Han venut més de 150 milions d'àlbums en tot el món[1] (hi ha fonts que quantifiquen en fins a 200 milions els àlbums venuts pel grup),[2][3] i uns 68 milions han estat venuts en els Estats Units.[4] Back in Black ha venut aproximadament 42 milions d'unitats a tot el món[5] i 22 milions només als Estats Units,[6] De manera que és el cinquè àlbum de major venda de tots els temps als EUA i entre els àlbums més venuts de tota la història darrere del Thriller de Michael Jackson en el món. Han arribat a ocupar la cambra posada en la llista de VH1 «100 Greatest Artists of Hard Rock» (Els 100 millors artistes del Rock Dur)[7] i van ocupar el setè lloc en la llista de la MTV «Greatest Heavy Metal Band Of All Time» (Les millors bandes de Heavy Metal de tots els temps).[8]

Etimologia[modifica]

Angus i Malcolm Young van pensar la idea del nom per a la banda, després de veure escrit «AC/DC» en la part de baix de la màquina de cosir de la seva germana Margaret. AC/DC és l'abreviació, en anglès, de «corrent altern/corrent continu» (alternating current/direct current), que indica que un dispositiu elèctric pot usar-se amb ambdós tipus de corrent. Els germans van sentir que aquest nom simbolitzava l'energia i la potència de les presentacions de la banda, i el nom va quedar.[9]

En algunes cultures, «AC/DC» és un terme d'argot per a la bisexualitat: el grup ha dit que no eren conscients d'això fins que un taxista els va cridar l'atenció una nit després d'un concert. Algunes figures religioses han suggerit que el nom significa «Anti-Christ/Devil's Child(ren)» (Anticrist/nens del dimoni), «Anti-Christ/Devil Christ» (Anticrist/Crist diabòlic), «Anti Crist/Death to Crist» (Anticrist/mort a Crist), «After Christ/Devil Comes» (Després de Crist/ve el dimoni) i «Anti Christ/Devil Choice» (Anticrist/elecció del diable). Encara que les remors hagin persistit entre crítics que van intentar dir que era una banda satànica, també es pot destacar que el signe que hi ha al mig de les dues sigles és un llamp. El grup va negar aquestes interpretacions del seu nom, fins i tot se n'ha burlat.[10]

«AC/DC» és pronunciada una lletra rere l'altra («ei-si-di-si» o bé «a-ce-de-ce»); no obstant això, se'ls coneix com a «acca dacca» a Austràlia. El nom ha inspirat bandes tribut, incloent-hi BC/DC,[11] una banda canadenca; AC/DShe,[12] un grup femení de San Francisco, i Hayseed Dixie.

El primer tribut a AC/DC peruà va ser realitzat per Vade Retro Produccions en la Conquilla Acústica de San Miguel (Lima) l'any 1998, entre altres tributs a Metallica, Iron Maiden i Kiss. Una altra banda tribut d'AC/DC peruana és Hell/Stone.[13]

També es van guanyar un espai en el món de la informàtica, quan es va inventar un visor d'imatges anomenat ACDSee: per la similitud del nom, sense dubte és un homenatge al grup.

Història[modifica]

L'any 1974 van treure el disc High Voltage i el 1975 TNT a Austràlia, amb el material dels dos discs van treure una versió de High Voltage per als Estats Units i Gran Bretanya. Dirty Deeds Done Dirt Cheap va sortir l'any 1976, el 1977 el disc Let There Be Rock i el 1978 el Powerage. A més, aquest mateix any van treure un disc gravat en directe que captava l'essència dels concerts d'AC/DC. Finalment l'any 1979 van treure un disc que els llançaria a la fama definitivament: Highway to Hell, considerat el millor disc fins aleshores i amb xifres de vendes ja importants. El senzill del disc, el tema «Highway to Hell», s'ha convertit en un autèntic himne del rock.

El 19 de febrer de 1980 varen trobar mort Bon Scott[14] per una intoxicació etílica greu. AC/DC es plantejaria la seva continuïtat, finalment escolliren un nou vocalista per la banda, l'anglès Brian Johnson. El primer disc que van treure després de la tragèdia va ser al mateix any 1980, el famós Back in Black, un dels discs que va marcar l'època dels vuitanta, amb més de quaranta milions de còpies venudes a tot el món, que figura en quarta posició en el rànquing de la RIIA dels discs més venuts de la història.

Aprofitant la febre d'AC/DC que havia produït Back in Black, van aprofitar per a tornar a editar discs que no s'havien llançat als Estats Units o Europa.

L'any 1981 van treure For Those About to Rock We Salute You, el 1983 Flick of the Switch, el 1984 '74 Jailbreak, el 1985 Fly on the Wall, el 1986 Who Made Who, un disc recopilatori amb motiu de la banda sonora de la pel·lícula de Stephen King (declarat fan d'AC/DC) Maximum Overdrive. Van continuar l'any 1988 amb Blow Up Your Video, el 1990 van treure The Razor's Edge, un disc que els va tornar a l'elit gràcies al tema principal, el conegut «Thunderstruck». L'any 1992 van treure un disc en directe, AC/DC Live, el 1995 van treure el disc Ballbreaker. L'últim disc d'estudi va ser Stiff Upper Lip, amb el qual van tornar al so dels seus principis. L'any 2005 van treure un disc recopilatori amb música, vídeo i imatges titulat Family Jewels, i el 2008 treuen Black Ice.

Membres de la banda[modifica]

Entre l'any 1973 i avui en dia, hi ha hagut canvis considerables en els membres de la banda, sempre però conservant els germans Young. La resta de membres han anat variant per diverses causes. Actualment (2017) el grup està format per:

  • Angus Young (guitarra solista)
  • Brian Johnson (vocalista)
  • Cliff Williams (Baix)
  • Phil Rudd (bateria)
  • Stevie Young (guitarra)
  • Chris Slade (Bateria)

El líder de la banda ha estat des del principi el germà petit dels Young, Angus el qual té una forta presència en concert, vesteix de colegial segons diuen perquè al principi venia del col·legi sense temps per poder-se canviar, a més també la seva forma de tocar la guitarra fent els peus d'ànec el caracteritzen com el carismàtic líder d'una de les millors bandes de rock de tots els temps.

Membres principals i discografia australiana
Any Guitarra
principal
Guitarra
rítmica,
veu
Veu
principal
Baix/veu Bateria Àlbum
1973 Angus
Young
Malcolm
Young
Dave
Evans
Larry Van Kriedt Colin Burgess
1974 Rob Bailey Peter Clack
1975 Bon
Scott
George Young Tony Currenti High Voltage
1976 Mark Evans Phil Rudd T.N.T. + Dirty Deeds Done Dirt Cheap
1977 Let There Be Rock
1978 Cliff Williams Powerage
1979 Highway To Hell
1980 Brian
Johnson
Back in Black
1981 For Those About to Rock
1982
1983 Flick of the Switch
1984 Simon Wright
1985 Fly on the Wall
1986 Who Made Who
1987
1988 Blow Up Your Video
1989
1990 Chris Slade The Razor's Edge
1991
1992 Live + Live: 2 CD Collector's Edition
1993
1994
1995 Phil Rudd Ballbreaker
1996
1997
1998
1999
2000 Stiff Upper Lip
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008 Black Ice
2009
2010
2011
2012
2013
2014 Stevie
Young
Rock Or Bust

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. «AC/DC decides to join information Highway to Hell». CBC.ca, 02-08-2007. Arxivat de l'original el 2007-07-03. [Consulta: 16 agost 2007].
  2. «AC/DC decides to join information Highway to Hell» (en anglès). [Consulta: 16 agost 2007].
  3. «Leyenda Rock - AC/DC». The Rock Bat. Arxivat de l'original el 21 de febrer de 2014.
  4. «Top Selling Artists». Recording Industry Association of America. Arxivat de l'original el 2007-07-01. [Consulta: 2 agost 2008].
  5. «Record Breakers and Trivia: Albums». EveryHit. [Consulta: 16 agost 2007].
  6. «Top 100 Albums». Recording Industry Association of America. Arxivat de l'original el 2010-01-17. [Consulta: 2 agost 2008].
  7. «100 Greatest artists of hard rock». VH1. [Consulta: 2 agost 2008].[Enllaç no actiu]
  8. «The Greatest Metal Bands Of All Time». MTV. [Consulta: 2 agost 2008].
  9. «Origen del nom AC/DC». [Consulta: 2 gener 2008].
  10. «AC/DC Biography». Arxivat de l'original el 7 de juliol 2011. [Consulta: 2 gener 2008].
  11. «BC/DC Lloc web Oficial». [Consulta: 2 gener 2008].
  12. «AC/DShe Lloc web Oficial». [Consulta: 2 gener 2008].
  13. «Hellstone ACDC Tribute Band». [Consulta: 2 gener 2008].[Enllaç no actiu]
  14. «AC/DC's EastWest boxed set pays tribute to Bon Scott» (en anglès). Billboard, 15-11-1997, p.11 [Consulta: 9 desembre 2011].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]