AC/DC

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
AC/DC
ACDC-Hughes-long ago.jpg
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Sydney (Austràlia)
Gènere(s) Hard rock
Rock & roll
Blues rock
Anys en actiu 1973 - actualment
Discogràfiques Albert, Atlantic, ATCO, Elektra, Eastwest, EMI, Epic Records
Lloc web oficial www.acdc.com
Membres
Angus Young — guitarra
Malcolm Young — guitarra
Brian Johnson — veus
Cliff Williams — baix
Phil Rudd — bateria

AC/DC és un grup australià de hard rock que va sorgir l'any 1973, creat pels germans d'origen escocès Malcolm i Angus Young. El nom del grup fou idea de la germana de Malcolm i Angus que va veure'l escrit en un aspirador, l'acrònim "AC/DC" significa "Alternating Current/Direct Current". Després d'algunes variacions AC/DC va quedar format per Angus i Malcolm a les guitarres, Mark Evans al baix, Phil Rudd a la bateria i Bon Scott de vocalista substituint a Dave Evans.

Encara que van arribar a la Gran Bretanya en ple auge del punk rock, en poc temps van obtenir una enorme acceptació del públic. L'àlbum Back in Black (1980) va aconseguir el primer lloc en la llista dels discos més venuts del país i els va catapultar als Estats Units. En la segona meitat de la dècada de 1980, una sèrie d'esdeveniments personals van fer creure que el grup ja havia passat els seus millors moments, encara que els seus discos es van mantenir en les llistes d'èxits fins a la dècada de 1990. El 1993, el senzill Big Gun, que van utilitzar per a la banda sonora de la pel·lícula L'últim gran heroi, de John McTiernan i interpretada per Arnold Schwarzenegger; va aconseguir de nou les llistes dels més venuts a la Gran Bretanya. El 1995, van gravar el disc Ballbreaker i en el 2000 van llançar Stiff Upper Lip, en el qual proclamen la seva fidelitat al rock més rebel.

Han venut més de 150 milions d'àlbums en tot el món,[1] i uns 68 milions han estat venuts en els Estats Units.[2] Back in Black ha venut aproximadament 42 milions d'unitats en el món[3] i 22 milions només als Estats Units,[4] De manera que és el 5è àlbum de major venda de tots els temps en els EUA i entre els àlbums més venuts de tota la història darrere de Thriller en el món. Han arribat a ocupar la cambra posada en la llista de VH1 "100 Greatest Artists of Hard Rock" (Els 100 millors artistes del Rock Dur)[5] i van ocupar el 7è lloc en la llista de la MTV "Greatest Heavy Metal Band Of All Time & Xicola" ( Les millors bandes de Heavy Metal de tots els temps ).[6]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Angus i Malcolm Young, van pensar la idea del nom per a la banda, després de veure escrit "AC/DC", en la part de baix de la màquina de cosir de la seva germana, Margaret. AC/DC és l'abreviació, en anglès, de "corrent altern/corrent continu (alternating current/direct current), que indica que un dispositiu elèctric, pot usar-se amb ambdós tipus de tensió. Els germans, van sentir que aquest nom simbolitzava l'energia i la potència de les presentacions de la banda, i el nom va quedar.[7]

En algunes cultures, "AC/DC" és un terme d'argot per a la bisexualitat: el grup ha dit que no eren conscients d'això fins que un taxista li cridés l'atenció una nit després d'un concert. Algunes figures religioses han suggerit que el nom significa "Anti-Christ/Devil's Child(ren)" (Anticrist/Nens del dimoni), "Anti-Christ/Devil Christ" (Anticrist/Crist diabòlic), "Anti Crist/Death to Crist" (Anticrist/Mort a Crist), "After Christ/Devil Comes" (Després de Crist/Ve el dimoni) i "Anti Christ/Devil Choice" (Anticrist/Elecció del Diable) encara que les remors hagin persistit entre crítics que van intentar dir que era una banda satànica, també es pot destacar que el signe que està en el mitjà de les dues sigles és un raig. El grup va negar aquestes interpretacions del seu nom, fins i tot s'ha burlat d'elles.[8]

"AC/DC" és pronunciada una lletra alhora ("ei si di si" o bé "a ce de ce"); no obstant això, se'ls coneix com "Acca Dacca" a Austràlia. El nom ha inspirat bandes tribut, incloent-hi BC/DC,[9] una banda canadenca; AC/DShe,[10] un grup femení de San Francisco, i Hayseed Dixie.

El primer tribut a AC/DC peruà va ser realitzat per Vade Retro Produccions en la Conquilla Acústica de San Miguel (Lima) en l'any 1998, entre altres tributs a Metallica, Iron Maiden i KISS. Una altra banda tributo d'AC/DC peruana és Hell/Stone.[11]

També es van guanyar un espai en el món de la informàtica, quan es va inventar un visor d'imatges anomenat "ACDSee", el qual, per la similitud del nom, sense dubte que és un homenatge al grup.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 1974 van treure el disc "High Voltage" i el 1975 "TNT" a Austràlia, amb el material dels dos discs van treure una versió d'"High Voltage" per als Estats Units i Gran Bretanya. "Dirty Deeds done Dirt Cheap" va sortir l'any 1976, el 1977 "Let There Be Rock"i el 1978 el "Powerage", a més aquest mateix any van treure un disc gravat en directa que captava l'essència dels concerts d'AC/DC. Finalment l'any 1979 van treure un disc que els llençaria a la fama definitivament: "Highway to hell" considerat el millor disc fins aleshores i amb xifres de vendes ja importants, el single del disc el també "Highway to hell" s'ha convertit en un autèntic himne del rock.

El 19 de febrer de 1980 varen trobar mort Bon Scott,[12] per una intoxicació etílica greu i AC/DC es plantejaria la seva continuïtat, finalment escolliren un nou vocalista per la banda, l'anglès Brian Johnson. El primer disc que van treure després de la tragèdia va ser al mateix any 1980, el famós "Back in Black" un dels discs que va marcar l'època dels 80, amb més de 40 milions de còpies venudes a tot el món, que figura en quarta posició en el rànquing de la RIIA dels discs més venuts de la història.

Aprofitant la febre d'AC/DC que havia produït "Back in Black" van aprofitar per tornar a editar discs que no s'havien escoltat als Estats Units o Europa.

L'any 1981 van treure "For Those About to Rock We Salute You", el 1983 "Flick of the Switch", el 1984 "Jailbreak", el 1985 "Fly on the Wall", el 1986 "Who Made Who", un disc recopilatori amb motiu de la banda sonora de la pel·lícula de Stephen King (declarat fan d'AC/DC) Maximum Overdrive. Van continuar l'any 1988 "Blow Up Your Video", el 1990 van treure el "The Razor's Edge" un gran disc que els va tornar a l'elit gràcies al seu tema principal, el conegut "Thunderstruck". L'any 1992 van treure un disc en directe "AC/DC Live", el 1995 van treure altra vegada un gran disc el "Ballbreaker". L'últim disc d'estudi va ser el potent "Stiff Upper Lip" amb el qual van tornar al so dels seus principis. L'any 2005 van treure un disc recopilatori amb música, vídeo i imatges titulat "Family Jewels" i el 2008 treuen Black Ice.

Membres de la banda[modifica | modifica el codi]

Entre l'any 1973 i avui en dia, hi ha hagut canvis considerables en els membres de la banda, sempre però conservant els germans Young. La resta de membres han anat variant per diverses causes. Actualment (2006) el grup està format per:

  • Malcolm Young (guitarra rítmica)
  • Angus Young (guitarra solista)
  • Brian Johnson (vocalista)
  • Cliff Williams (Baix)
  • Phil Rudd (bateria)

El líder de la banda ha estat des del principi el germà petit dels Young, Angus el qual té una forta presència en concert, vesteix de colegial segons diuen perquè al principi venia del col·legi sense temps per poder-se canviar, a més també la seva forma de tocar la guitarra fent els peus d'ànec el caracteritzen com el carismàtic líder d'una de les millors bandes de rock de tots els temps.

Membres principals i discografia australiana
Any Guitarra
principal
Guitarra
rítmica,
veu
Veu
principal
Baix/veu Bateria Àlbum
1973 Angus
Young
Malcolm
Young
Dave
Evans
Larry Van Kriedt Colin Burgess
1974 Rob Bailey Peter Clack
1975 Bon
Scott
George Young Tony Currenti High Voltage
1976 Mark Evans Phil Rudd T.N.T. + Dirty Deeds Done Dirt Cheap
1977 Let There Be Rock
1978 Cliff Williams Powerage
1979 Highway To Hell
1980 Brian
Johnson
Back in Black
1981 For Those About to Rock
1982
1983 Flick of the Switch
1984 Simon Wright
1985 Fly on the Wall
1986 Who Made Who
1987
1988 Blow Up Your Video
1989
1990 Chris Slade The Razor's Edge
1991
1992 Live + Live: 2 CD Collector's Edition
1993
1994
1995 Phil Rudd Ballbreaker
1996
1997
1998
1999
2000 Stiff Upper Lip
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008 Black Ice

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «AC/DC decides to join information Highway to Hell». CBC.ca, 2007-08-02. Arxivat de l'original el 2007-07-03. [Consulta: 2007-08-16].
  2. «Top Selling Artists». Recording Industry Association of America. [Consulta: 2008-08-02].
  3. «Record Breakers and Trivia: Albums». EveryHit. [Consulta: 2007-08-16].
  4. «Top 100 Albums». Recording Industry Association of America. [Consulta: 2008-08-02].
  5. «100 Greatest artists of hard rock». VH1. [Consulta: 2008-08-02].
  6. «The Greatest Metal Bands Of All Time». MTV. [Consulta: 2008-08-02].
  7. «Origen del nom AC/DC». [Consulta: 2 de gener, 2008].
  8. «AC/DC Biography». [Consulta: 2 de gener, 2008].
  9. «BC/DC Lloc web Oficial». [Consulta: 2 de gener, 2008].
  10. «AC/DShe Lloc web Oficial». [Consulta: 2 de gener, 2008].
  11. «Hellstone ACDC Tributi Band». [Consulta: 2 de gener, 2008].
  12. «AC/DC's EastWest boxed set pays tribute to Bon Scott» (en anglès). Billboard, 15/11/1997, p.11 [Consulta: 12 setembre 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]