Punk rock

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Punk
Orígens estilístics Rock and roll - Rockabilly - Garage rock - Glam rock - Pub rock - Protopunk
Orígens culturals Mitjans dels 1970s als Estats Units, Regne Unit i Austràlia
Instruments típics Guitarra elèctrica - Baix elèctric - Veu - Bateria - ús ocasional d'altres instruments
Popularitat al Mainstream Als primers llocs de les llistes d'èxits del Regne Unit a finals dels 70s. Èxit comercial internacional per al pop punk i el ska punk des de mitjans dels 1990s als 2000s.
Formes derivades New Wave - Post-punk - Rock alternatiu
Gèneres de fusió
2 Tone, Anti-folk, Avant-punk, Celtic punk, Chicano punk, Cowpunk, Deathrock, Folk punk, Gaelic punk, Gypsy punk, Pop punk, Psychobilly, Punk blues, Punk jazz, Ska punk
Escenes regionals
Argentina, Austràlia, Bèlgica, Brasil, Califòrnia, Espanya, França, Alemanya, Uruguai, Iugoslàvia,

El punk rock (sovint anomenat simplement punk) és un gènere de música rock i un moviment cultural que neix a mitjans anys 70 principalment al Regne Unit i als Estats Units. Les arrels musicals del punk rock es troben en els grups de garage rock americans i de beat britànics dels anys 60, en el pub rock i glam rock britànics de principis dels 70 i finalment en els grups del que s'anomena "proto-punk" americans de principis dels 70 com The Stooges i New York Dolls.

Història[modifica | modifica el codi]

El punk rock, com a estil musical, va néixer als Estats Units en part com a reacció als excessos dels "grans" grups de principis dels 70, suposant un retorn del "rock and roll" als principis de proximitat amb el públic, passió per sobre d'habilitat tècnica i potència per sobre de virtuosisme, resultant en un génere molt directe i amb esperit amateur. El grup que més va influir en el naixement del punk rock van ser els Ramones, una banda de Nova York, del barri de Queens. La seva fórmula es basava a minimitzar el rock a uns quants acords lineals, amb forta distorsió i tocats a gran velocitat (si més no pels patrons d'aquella época), aconseguint un so que ha sigut descrit com a "wall of sound" ("mur de so").

Això no obstant, és al Regne Unit on el punk neix com a subcultura o moviment cultural. La inestabilitat social del moment fa que certs joves descontents trobin en el punk rock una via per expressar els seus sentiments de frustració, rábia i incomformisme. Grups com els Sex Pistols, The Clash o The Damned surgeixen, en gran part inspirats pels Ramones, i fan que el punk esclati musicalment i culturalment, escandalitzant bona part de la societat anglosaxona amb la seva actitud provocativa i extremadament irreverent. Als Estats Units també surgeixen nous grups que segueixen l'estela dels Ramones com els Misfits i els Dead Kennedys, que poden variar la temàtica de la seva música però que comparteixen una actitud.

No obstant això, a finals dels 70 el punk ha obtingut tant d'èxit comercial que ha perdut la seva autenticitat i el seu missatge irreverent, tornant-se poc més que una moda. Però a començaments dels anys 80 una nova onada de grups sorgeix i radicalitza el moviment amb una estètica més dura i provocativa i un nou estil musical igual de dur. Grups com GBH, The Exploited i Discharge al Regne Unit i Black Flag, Minor Threat i Bad Brains als EUA, entre d'altres, representen un resorgir del missatge original del moviment i un nou estil dintre del punk rock, el hardcore punk, caracteritzat per la seva gran velocitat i agresivitat musical present tant en el so, com en la forma de tocar i la temàtica de les cançons. Un altre estil anomenat Oi!, exclusivament britànic i inspirat per bandes com Cock Sparrer i Sham 69, sorgeix i personifica la vertent obrera del punk, adquirint suport no només de punks sinó també de skinheads, ja que representa una forma d'expressió de la vida de la classe treballadora, des de temes com la feina, l'atur o la repressió policial fins a l'alcohol, el futbol o la violència.

Paral·lelament, cap a finals dels 70 nous grups inspirats en la música i l'actitud punk sorgeixen i representen una evolució del punk rock anomenada post-punk, practicant un estil molt més introvertit, complex, experimental, i molt cops fosc, però retenint la base del punk tant musicalment com en termes d'actitud. Aquest gènere inclou grups com Joy Division, The Cure o Siouxsie and the Banshees, i la seva aportació dóna pas al que més tard és anomenat "rock alternatiu".

La primera meitat dels 90 veu sorgir grups als Estats Units que configuren el que es podria considerar com a "tercera onada" del punk rock: The Offspring, Green Day i Rancid enriqueixen el punk rock musicalment amb un so més modern i variat (Rancid i el seu àlbum ...And Out Come the Wolves, encara que molt influenciat per The Clash, n'és un bon exemple). D'altra banda, alguns d'aquests grups també fan que el punk-rock es torni a comercialitzar degut a l'accessibilitat de la seva música i també a la seva temàtica més juvenil i desenfadada (Green Day o el grup Blink 182 en són l'exemple perfecte). Això fa que molts punks rebutgin alguns dels nous grups i estils o que simplement siguin classificats com "pop punk".

Subgèneres[modifica | modifica el codi]

Com moviment creatiu, el so punk va donar aparició a nombroses vessants i estils. Molts dels grups es movien d'un a altre gènere, existint diferents nivells de permeació, evolució i fusió, podent parlar-se de bandes que encaixen en el perfil de més de dos subgèneres.

L'escena hardcore[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hardcore punk

El hardcore punk fou la primera expressió a finals dels 70, més extrema, més ràpida i més agressiva. Destaquen bandes de la primera onada com Hüsker Dü, Bad Brains, Teen Idles, Dead Kennedys, The Exploited o The Casualties.

Una part particularment activa de la cultura punk ha girat entorn dels vessants musicals de punk més enèrgic, conegudes com a hardcore que apareixen a partir de 1978. A partir dels anys 80 l'hardcore es va convertir en un estil de música molt imitat en molts països, per la seua facilitat de ser tocat i per l'energia que transmet per a una joventut buscant motivació i emocions. En sorgir aquest estil van fer presència un gran nombre de bandes amb missatges més radicals que els corrents anteriors, tant en posicionament d'anàlisi social i ideològic, com en altres temes sorgits també de la insatisfacció social, però que s'encaminarien cap a una temàtica positiva i motivacionista, a vegades fins i tot contrària a l'ús de drogues.

Amb el hardcore com leit motif s'ha generat un corrent d'activitat juvenil entorn dels seus propis plantejaments: generalment es coneix com escena hardcore, i sol estar caracteritzada pels diversos elements a què ens estem referint com moviment punk, amb la particularitat d'una constant presència de grups i discos de música hardcore. Sovint no és una escena tan centrada en l'estètica com el punk anterior, sinó més enfocada a posar-li música a formes de comunicació entre els jóvens tal qual són, però sense draps calents sobre la frustració social que els porta a interessar-se per una forma d'expressió com és el punk.

Les ciutats més destacades on es va desenvolupar el hardcore podrien ser Nova York, Los Angeles i Washington D.C., entre altres. Encara que tenen molts trets comuns, sobretot en les primeres èpoques dels 70 i 80, cada una va desenvolupar el seu particular estil i filosofia. L'escena hardcore es va difondre especialment a través de la subcultura del skate (vegeu skate punk).

El contingut més concís, en l'ideològic, de la música hardcore i de grups punk anteriors com Crass, va iniciar un debat entre el concepte de punk com a actitud i estètica, o com a posicionament cultural, social i econòmic.

Hardcore melòdic[modifica | modifica el codi]

Article principal: Hardcore melòdic

Basat en el hardcore punk, de ritmes ràpids i bases fortes de guitarra, però amb interpretacions vocals melòdiques, iniciat per Bad Religion.

Skate punk[modifica | modifica el codi]

Article principal: Skate punk

Generalment d'estil hardcore o hardcore melòdic, grups relacionats a la subcultura del skate. Com ara blink 182, Sum 41, Offspring, etc.

Metalcore/Metal hardcore[modifica | modifica el codi]

Article principal: Metalcore

També anomenat crossover, és la branca del hardcore punk que es combina amb el gènere metal, accelerant aquest últim, arribant a un ritme ràpid, com D.R.I. o Suicidal Tendencies. Aquest estil ha influït en el thrash metal (grups com Metallica o Anthrax). Sovint també amb alta harmonia i diversitat de sons, i caixes amb els peus.

Post-punk[modifica | modifica el codi]

Article principal: Post-punk

Moviment més malenconiós i melòdic que es va caracteritzar per la deceleració, del ritme, la tristesa en les lletres i el dol pel punk encapçalat per la frase "Punk is Dead". Està representat per bandes com Siouxsie and the Banshees, Joy Division o Bauhaus.

No wave[modifica | modifica el codi]

Article principal: No wave

Moviment abstracte i música experimental de Nova York, Lydia Lunch, Glenn Branca, Sonic Youth, Birthday Party.

Ska-Punk[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ska punk

És el so del punk combinat amb el ska, amb ritmes ràpids i ús d'instruments com trompetes o saxofons. Els exemples més significatius estan en Operation Ivy a qui molts assenyalen com els pioners, Rancid, Skankin Pickle o Less Than Jake, diverses cançons de NOFX i Propagandhi, etc...

Psychobilly[modifica | modifica el codi]

Article principal: Psychobilly

És la barreja del punk rock amb el Rockabilly. Alguns grups representatius són The Cramps, The Meteors i Nekromantix.

Horror punk[modifica | modifica el codi]

Article principal: Horror punk

Es caracteritza principalment per les seves lletres relacionades amb les pel·lícules de terror i de Sèrie-B i tota la imatge que les acompanya, com zombis, ghouls, Vampirs, Esquelets, etc. I amb una imatge similar, usant maquillatge, pentinats (com el Devilock, popularitzat per la pionera banda The Misfits), etc. Algunes bandes són Misfits, Creepersin, Diemonsterdie i The Distillers entre altres.

Moviment gòtic[modifica | modifica el codi]

Article principal: Gothic punk

És la branca del punk que barreja el punk i el moviment estètic gòtic. AFI o Parálisis Permanente caben dins d'aquesta categoria.

Cyberpunk[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cyberpunk

El cyberpunk va sorgir com a gènere cinematográfic de ciència-ficció. Es basa en els supòsits d'una societat futura hipertecnològica, i recrea situacions on les màquines i el poder polític i econòmic han desnaturalitzat la societat humana. D'aquest gènere sorgix una filosofia i estètica que adapta la crítica social i l'activisme a un món cada vegada més tecnologitzat, on aquesta tecnologia pot servir a interessos mediàtics, econòmics, militars o geopolítics, atropellant drets humans i socials a través dels buits legals sobre els quals innova.

Aquesta temàtica enllaça amb les noves corrents filosòfiques i sociològiques que analitzen el significat de la veritat com un consens, i els enganys convencionals que poden sorgir d'això. Un exemple d'aquesta proposta filosòfica són la pel·lícules Matrix i Blade Runner (sent aquesta última la precursora i principal font d'inspiració del gènere). Aquests corrents guarden alguns paral·lelisme amb la filosofia oriental.

Punk-pop[modifica | modifica el codi]

Article principal: Pop punk

Musicalment més melòdic i net, aquest oblida els dogmes de l'anarquisme, sorgeix principalment en Estats Units, popularitzat en els 90 com a part de la "segona onada punk" per bandes com, Blink 182, Green Day, The Offspring, Fall Out Boy.

Oi![modifica | modifica el codi]

Article principal: Oi!

També anomenat street punk, relacionat amb la lluita obrera i la unitat entre punks i Skinheads.

Anarcopunk[modifica | modifica el codi]

Article principal: Anorcopunk

Grups que enllacen la seva música amb temàtiques o pràctiques anarquistes. Grups com Piperrak, La Polla Records, Eskorbuto.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Punk rock