New wave

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
New Wave
Orígens estilístics Punk rock, garage rock,[1] glam rock, pub rock, ska, funk, música electrònica, bubblegum,[2][3] disco[4][5][6]
Orígens culturals Des de mitjans fins a finals dels anys 70, Regne Unit i EUA
Instruments típics Guitarra elèctricabaixbateriasintetitzadorsveus
Popularitat al Mainstream Finals dels anys 70 fins a mitjans dels 80;[7] revival moderat als 2000.[8][9]
Formes derivades Neue Deutsche Welle – Suomi-Rock[10]Nous RomànticsSynthpopMod revivalChillwave[11]
Gèneres de fusió
Synthpunk - 2 Tone - Electroclash - Nu Rave
Escenes regionals
Belgium – Finland – Coldwave (França)Neue Deutsche Welle (Alemanya)Rock progressiu italià - La Moguda Madrilenya (Espanya) - Regne Unit - Estats Units - Novi val (Iugoslàvia)
Altres temes
Post-punk - Rock alternatiu

El terme New Wave (New Wave rock music, en anglès) s'utilitza generalment per definir un gènere musical originat en el rock a finals de la dècada de 1970 i durant la dècada de 1980, com un derivat del punk rock. La new wave va sorgir com una nova forma de rock que es basava en el so del rock and roll de la dècada de 1960, així com el punk es va basar en el rock dels anys 1950. El gènere es va caracteritzar per mesclar habitualment elements del funk, reggae i ska, i també l'ús de de sintetitzadors.

Història[modifica | modifica el codi]

El concepte new wave fou el comodí utilitzat pel periodisme, la gent de les discogràfiques i els programadors radiofònics per tal de designar els nous sons que començaven a sorgir a principis de la dècada dels vuitanta.

El final de l'era punk com una alternativa comercial, obligava als diferents actors musicals a buscar qualsevol reminiscència del llegat de rudesa, de missatges escandalosos i directes, que havia portat aquest corrent a través del post punk. En aquest context va aparèixer el new wave, que al·ludia a un moviment artístic i intel·lectual, suposadament semblant al fet que estava passant en l'ambient social.

Als Estats Units, per exemple, es va donar una dicotomia bastant estranya entre el que era punk i el que es considerava New wave. Dins del primer estil s'hi consideraven bandes com The Ramones i Richard Hell, mentre que en el segon cas hi havia Blondie i Talking Heads.

Optar per l'etiqueta new wave era adquirir un estatus diferent, i a més, tenir més possibilitats de ser contratat per una multinacional. Així s'hi van apuntar grups com The Cars, The Motels, The Go Go's, Pere Ubu, Jonathan Richman, The B-52's, R.E.M., Devo, X, The Blasters, The Residents i moltes altre que havien fet del punk la base de la seva sonoritat.

Tot era new wave i amb aquesta premissa dins d'uns límits hi entraven projectes tan diferents com el grup The Motels o l'estrany art punk de Pere Ubu (que va prendre el nom d'un personatge de l'obra literària Ubú rey, escrita pel dramaturg Alfred Jarry a principis del segle XX).

Bandes revisionistes del rock com The Blasters eren new wave, però també ho era el dance punk, d'estètica kitsch dels B-52.

Amb tot, amb esforços podem trobar característiques que creuen l'estil i van més enllà del que és només música, així el sintetitzador es va convertir en un instrument musical més, i és una mostra de la tecnologia aplicada a la música. Paral·lelament, es va valorar molt l'estètica, que el punk havia oblidat completament, la idea era acompanyar la música amb un concepte visual de fàcil identificació.

Per alguns, aquestes inclinacions eren part de la pròpia vocació de vida. Per exemple, David Byrne Chris Franz i Tina Weymouth (del grup Talking Heads) es van conèixer en l'Escola de Disseny de Rhode Island, lloc on van concebre formar un grup musical. Les inquietuds artístico-intel·lectuals es van reflectir tant en el so com en la imatge. La preocupació per tot allò extern era també un signe d'una dècada i del canvi de paradigma que s'havia gestat, cap al postmodernisme, mutant també el que bans s'entenia com a art.

La new wave inaugurava amb els sons creatius i les melodies innovadores una nova dècada al voltant del món i el Regne Unit no en fou una excepció. L'heterogeneïtat també fou una regla en aquest país: hi havia el so ràpid dels Rezillos (la versió escocesa dels B-52's) i el depressiu post punk de Joy Division -més tard, els integrants d'aquest grup van formar la banda de techno New Order, després del suïcidi del vocalista, Ian Curtis-, el noise-rock de Pop Group, el New wave-reggae melòdic de The Police, el reggae-funk amb missatge feminista The Slits i el rock gòtic de The Cure.

Molts d'aquests grups que van passar per la música new wave van inaugurar nous corrents. The Cure i Joy Division, per exemple, es van sumar a altre com Siouxsie and the Banshees per assentar les bases del que seria la dark wave.

En rock alternatiu hi ha el destí de la new wave. Actualment, el que fou la new wave és el rock alternatiu i també els grups que fan una relectura del punk de principis de la dècada de 1970 i que al final d'aquesta dècada ja no era comercial.

Amb tot, les grans bandes del new wave foren transcendents, com és el cas de The Cure i molta de la música que avui té un deute amb aquella, que va marcar una part important de la història del rock contemporani.

Estils dins de la new wave[modifica | modifica el codi]

Moviments paral·lels[modifica | modifica el codi]

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. New Wave's Essay on New Wave and list of essential New Wave Records from allmusic
  2. [«New wave» (en anglès). Allmusic. Allmusic New Wave Essay] by Stephen Thomas Erlewine
  3. Cooper,Kim, Smay, David, Bubblegum Music is the Naked Truth (2001), page 248 "Nobody took the bubblegum ethos to heart like the new wave bands"/
  4. Keyboard Magazine, June 1982
  5. «Disco inferno». The Independent [UK], 11 December 2004 [Consulta: 15 maig 2011].
  6. Bernard Edwards, 43, Musician In Disco Band and Pop Producer The New York Times April 22, 1996 "As disco waned in the late 70's, so did Chic's album sales. But its influence lingered on as new wave, rap and dance-pop bands found inspiration in Chic's club anthems"
  7. The Death of New Wave Theo Cateforis Assistant Professor of Music History and Cultures in the Department of Art and Music Histories at Syracuse University 2009
  8. Encyclopedia of Contemporary British Culture Page 365. Google Books [Consulta: 15 maig 2011]. 
  9. [«New wave» (en anglès). Allmusic. New Wave/Post Punk Revival Allmusic]
  10. Born in 1959: The last happy generation Helsingin Sanomat 10 November 2010
  11. Is Chillwave the Next Big Music Trend? Wall Street Journal March 13, 2010