Voyeurisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Voyeurisme
Classificació i recursos externs
CIM-10 F65.3
CIM-9 302.82

El voyeurisme o escopofília és una conducta que pot arribar a ser parafílica, caracteritzada per la contemplació de persones nues o realitzant algun tipus d'activitat sexual amb l'objectiu d'aconseguir una excitació sexual (delectació voyeurista). L'activitat del voyeurista no implica cap activitat sexual posterior.[1] La paraula voyeur, manlleu del francès, deriva del verb voir (veure) amb el sufix -eur. El terme normalitzat en català que descriu aquesta conducta és "escopofília" .[2]

Pràctica[modifica | modifica el codi]

Les pràctiques voyeuristes poden variar, però la seva característica principal és que el voyeur no interacciona directament amb el subjecte observat, el qual roman gairebé sempre aliè a aquesta observació.

El voyeur sol observar la situació des de lluny, ja sigui mirant pel pany d'una porta o per una escletxa, o utilitzant mitjans tècnics com ara un mirall, una càmera, etc. La masturbació acompanya, sovint, a l'acte voyeurista. El risc de ser descobert actua, sovint, com a potenciador de l'excitació.

Sovint, la tendència voyeurista ve associada amb la tendència exhibicionista, és a dir, gaudir mostrant-se, més o menys obertament, seminú o completament nu. Ambdues conductes posseeixen un fort component compulsiu, irrefrenable, de manera que els subjectes experimenten un augment de la seva freqüència cardíaca i de la sudoració davant l'aparició d'estímuls relacionats amb aquestes activitats. Aquests efectes físics desapareixen després de la realització de l'acte voyeurista.

El voyeurisme es dóna principalment en homes, ja que és l'home el que depèn més del sentit de la vista per arribar a l'excitació sexual.

Cal, per tant, distingir entre voyeurisme i activitat sexual normal, en què també es produeix una excitació en contemplar la nuesa. La diferència rau no solament en el consentiment o coneixement de la persona observada, que, en el cas del voyeurista, rares vegades existeix, mentre que, en l'activitat sexual normal, se sobreentén que sí que existeix, formant en aquest últim cas part de la totalitat de l'activitat sense ser en si mateixa la totalitat (la part pel tot), sinó també en l'exclusivitat de l'observació com a conducta sexual, sense interacció física interpersonal.

El DSM-III-R també estableix una diferència entre voyeurisme i contemplació de pornografia. El diagnòstic diferencial es basa igualment en el coneixement del fet de ser observat per la persona objecte de la conducta. Alguns autors, com ara Langevin i Lang (1987), consideren la pornografia com un acte voyeurista, sempre que aquest acte constitueixi la font primordial d'excitació sexual d'un subjecte, o una conducta recurrent.[3]

Pel que fa als trets de personalitat del voyeurista, aquests subjectes solen ser tímids durant l'adolescència i amb certa dificultat per iniciar o mantenir relacions de parella. No són subjectes especialment propensos a posseir trets especialment patològics.

Per al gust voyeurista s'han creat els anomenats peep shows, que són actuacions que es realitzen en directe en els sex shops, o a Internet mitjançant una càmera web. Aquests espectacles solen mostrar a dones que fingeixen no saber que són observades mentre es despullen o masturben.

Per extensió, el terme s'utilitza també en un ampli context: per exemple, es parla de "voyeurisme del teleespectador" enfront d'unes imatges o esdeveniments relacionats amb les persones i la seva intimitat o nuesa; així, el voyeur pot ser també algú que gaudeix sent testimoni de situacions de patiment o desgràcia d'altres persones, conducta coneguda amb el terme alemany Schadenfreude.

Al cinema[modifica | modifica el codi]

En els anys 80, Brian De Palma va tocar el tema en la pel·lícula Body Double, amb Melanie Griffith de protagonista. Al film, un home es queda a cuidar la casa d'un amic. A la nit, en una casa propera, una dona realitza una sensual dansa mentre es despulla.

El 1989, el cineasta francès Patrice Leconte va mostrar un voyeur enamorat en el seu film Monsieur Hire, protagonitzat per una molt jove Sandrine Bonnaire i Michel Blanc, en el paper de Monsieur Hire.

Recentment, el director austríac Michael Haneke va mostrar la seva perspectiva a Caché, una producció francoaustríaca estrenada el 2005.[4]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Definició del CIE-10 del voyeurisme
  2. «Escopofília». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Manual de Psicopatologia, Volum 1, pàg. 442. Editorial McGrawHill
  4. Article en anglès sobre el film Caché
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Voyeurisme Modifica l'enllaç a Wikidata