Blow Up

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Blow-Up
Blow Up
Blow-Up DVD2.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Michelangelo Antonioni

Producció: Carlo Ponti

Guió: Michelangelo Antonioni
Tonino Guerra
Edward Bond
a partir de Las babas del diablo de Julio Cortázar

Fotografia: Carlo Di Palma

Muntatge: Herbie Hancock

Protagonistes: David Hemmings
Vanessa Redgrave
Peter Bowles
Sarah Miles

Dades i xifres
Països: Regne Unit
Itàlia
Estats Units
Data d'estrena: 1966
Gènere: Drama
Duració: 112 min
Idioma original: anglès

Companyies
Distribució: MGM

Pàgina sobre “Blow-Up a IMDb

Valoracions
IMDb 7.6/10 stars
FilmAffinity 7.2/10 stars

Blow Up (títol original Blow-Up)[1] és una pel·lícula britànica-italiana-estatunidenca de Michelangelo Antonioni, estrenada el 1966, i doblada al català. La pel·lícula va obtenir la Palma d'Or al Festival de Canes el 1967.

La pel·lícula es basa en el relat curt Las babas del diablo, de Julio Cortázar.

Argument[modifica | modifica el codi]

Transcorre a Londres als anys 1960. Ens descriu un dia a la vida d'un fotògraf (Thomas), que va un matí a un parc per fer fotos. L'indret és gairebé desert, excepte una parella que s'abraça, i que Thomas fotografia de lluny. La dona, Jane, s'adona finalment de la seva presència, i molt molesta, li reclama els negatius; però Thomas s'escapoleix. Jane el troba per la tarda i Thomas li dóna una pel·lícula, però no és la bona. Revela les fotografies del parc, i s'adona per ampliacions successives (blow-up significa «ampliació» en anglès) que ha estat de fet testimoni d'un homicidi. Va de nit al lloc i descobreix el cadàver que les seves fotografies li han revelat. De tornada a casa seva, troba el seu taller buit: tots els seus clixés i negatius han estat robats. Desemparat, busca consell amb un amic, però és en va. Al matí, torna al parc, per descobrir que el cos també ha desaparegut.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

Obra d'una gran modernitat, Blow Up qüestiona les relacions que mantenen la realitat i la il·lusió, a través del recorregut iniciàtic i incoherent d'un fotògraf de moda que descobreix, sortint del seu estudi, l'espessor d'una realitat que escapa als seus propòsits.

La pel·lícula aborda igualment punts més foscos, com la por de Thomas a la mort. Anant al parc, troba la tranquil·litat i la calma que necessita, i que el treball no li aporta. Però es troba enfrontat sobtadament a una imatge de la mort que no ha premeditat de cap manera i la seva vida fa un tomb. El cinema d'Antonioni és molt simbòlic i existencialista, i es troben aquestes marques en una gran part de les seves pel·lícules. És també un dels rars films del director que aconseguí un cert èxit comercial, malgrat la seva austeritat.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • La història del rodatge de Blow Up és particularment sorprenent i continua sent poc coneguda. En efecte, Antonioni, que estava filmant una pel·lícula a Londres, havia insistit a dirigir amb un equip tècnic italià, augmentant les despeses de producció considerablement. Al final del rodatge, conversa amb el seu productor (i amic) Carlo Ponti, i li fa saber que necessita una ampliació del crèdit per acabar la seva pel·lícula: en efecte no ha rodat encara l'escena central, la de l'homicidi. Però el costum d'Antonioni (comú a tots els cineastes «d'avantguarda») de no rodar mai al començament les escenes importants per tal de fer pressió sobre el productor és ben conegut per Carlo Ponti, que aquesta vegada no cedeix. Antonioni ha de tornar a Itàlia, i considerar el muntatge de la pel·lícula sense algunes de les escenes essencials per a la comprensió de l'espectador .
    Blow Up pot ser doncs també mirat com un brillant exercici, realitzat a partir d'una restricció imposada.
  • Per tal que la gespa del parc on es passeja el personatge de David Hemmings destaqués bé a la imatge, Antonioni no va vacil·lar a fer passar a sobre una capa de pintura verda.
  • La pel·lícula va suposar un escàndol en la seva sortida a la Gran Bretanya: era la primera vegada que s'ensenyava en una pel·lícula britànica un cos femení completament despullat (en aquest cas, el de Jane Birkin).
  • El grup musical The Yardbirds (especialment, amb Jimmy Page i Jeff Beck) fet una aparició en una escena al final de la pel·lícula.
  • Brian De Palma va dirigir Blow Out en homenatge a Blow Up el 1981: John Travolta hi interpreta un tècnic de so que grava l'escena d'un accident de cotxe que acabarà sent un homicidi...
  • El personatge de Thomas va ser inspirat a Antonioni pel fotògraf David Bailey.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Monthly Film Bulletin, n° 401 (anglès)
  • Sight and Sound, tardor 1966 (foto de portada); primavera 1967 (article p. 60 + nota p. 106) (anglès)
  • Cahiers du cinéma, n° 191 (juny 1967); n° 193 (setembre 1967) (francès)
  • Positif, n° 84 (maig 1967); n° 87 (setembre 1967) (francès)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Blow Up Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema