El pianista (pel·lícula de 2002)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta de la pel·lícula de Roman Polanski de 2002; per a la pel·lícula de Mario Gas de 1998, vegeu l'article El pianista (pel·lícula de 1998)
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
The Pianist
El pianista
Pianist.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Roman Polanski

Producció: Roman Polanski
Robert Benmussa
Alain Sarde

Guió: Ronald Harwood
Władysław Szpilman (novel·la)

Música: Wojciech Kilar

Fotografia: Paweł Edelman

Muntatge: Hervé de Luze

Protagonistes: Adrien Brody

Dades i xifres
Països: Polònia
França
Alemanya
Regne Unit
Data d'estrena: 2002
Gènere: Drama bèl·lic
Biogràfic
Duració: 150 min.
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: Focus Features
Pressupost: 35 milions de dòlars

Pàgina sobre “The Pianist a IMDb

Valoracions
IMDb 8.5/10 stars
FilmAffinity 8.3/10 stars

El pianista[1] (títol original en anglès: The Pianist) és una pel·lícula bèl·lica basada en les memòries del músic jueu i polonès Władysław Szpilman, recollides al llibre El pianista del gueto de Varsòvia -escrit per ell mateix i on narra les experiències de la seva vida en temps de guerra. La pel·lícula va ser dirigida per Roman Polanski el 2002 i va guanyar la Palma d'Or i l'Oscar al millor director com a premis més destacats del seu ampli palmarès. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Argument[modifica | modifica el codi]

Szpilman, músic jueu-polonès que treballa a la ràdio de Varsòvia com a pianista, veu com tot el seu món s'esfondra amb l'arribada de la Segona Guerra Mundial i la invasió a Polònia.

Després que l'estació de ràdio on estava treballant fos bombardejada, Szpilman arriba a la seva casa per a assabentar-se que Gran Bretanya ha declarat la guerra a Alemanya.

Els anys passen i les condicions de vida per als jueus a Polònia es van deteriorant lentament: tenen un límit en la quantitat de diners per a cada família, estan obligats a dur unes cintes als braços per a identificar-los, i eventualment, el 1941, són col·locats en el Gueto de Varsòvia.

Allà pateixen fam i humiliacions per part dels Nazis, a més de la por a morir i les tortures sempre presents.

En poc temps la majoria dels jueus són reunits i duts a camps de concentració. Szpilman però, té la sort de ser salvat de la tràgica destinació dels camps de concentració per un amic de la família. La resta de la família de Szpilman no té la mateixa sort que ell i, separat dels seus familiars, sobreviu, primer en el gueto com esclau obrer d'unitats de reconstrucció alemanyes i després fora, confiant en l'ajuda d'amics que tenia no-jueus.

Mentre està amagat presència molts dels horrors comesos pels nazis, com pallisses, incendis, matances i l'aixecament dels jueus del Gueto de 1943. Passat un any es torna a provocar un altre aixecament que falla novament, i fa que Varsòvia quedi quasi desocupada i per tant Szpilman estigui a punt de morir de malalties o desnutrició.

Un dia buscant menjar aconsegueix trobar una llauna que no pot obrir. Mentre ho intenta un oficial alemany el descobreix, i en assabentar-se que és pianista li fa tocar una cançó. Llavors l'oficial es compadeix d'ell i no només no el delata sinó que li porta menjar regularment. Setmanes després els alemanys són forçats a marxar de Varsòvia, i l'oficial li dóna la jaqueta i li promet que l'escoltarà a la ràdio. Aquest abric quasi li suposa la mort, ja que les tropes soviètiques el confonen amb un alemany i li disparen fins que els fa veure que no ho és, i que el porta perquè té fred. Al ser alliberat un camp de concentració proper, l'oficial és capturat, i demana a un presoner que contacti amb Szpilman, però quan aquest aconsegueix arribar allà els presoners alemanys ja han estat traslladats.

Szpilman torna a tocar a la ràdio de Varsòvia. A l'última escena interpreta triomfalment la mateixa peça que li va salvar la vida amb l'oficial alemany davant d'una gran audiència.

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]