La llavor del diable

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Rosemary's Baby
La llavor del diable

Fitxa tècnica
Direcció: Roman Polanski

Producció: William Castle

Guió: Roman Polanski,
basat en la novel·la homònima d'Ira Levin

Música: Krzysztof Komeda

Fotografia: William A. Fraker

Muntatge: Sam O'Steen

Protagonistes: Mia Farrow
John Cassavetes
Ruth Gordon
Sidney Blackmer
Maurice Evans

Dades i xifres
País: Estats Units
Data d'estrena: 1968
Gènere: Terror
Duració: 136 minuts
Idioma original: Anglès

Companyies
Distribució: Paramount Pictures
Pressupost: 2,3 milions de dòlars

Pàgina sobre “Rosemary's Baby a IMDb

Valoracions
IMDb 8.0/10 stars
FilmAffinity 7.7/10 stars

La llavor del diable[1] (títol original en anglès, Rosemary's Baby) és una pel·lícula dirigida per Roman Polanski, estrenada el 1968. Va ser el primer film que Polanski va rodar als Estats Units. També va ser la primera pel·lícula de qualitat que va tractar el tema del naixement de l'Anticrist, i va representar un dels èxits més grans de la Paramount amb més de trenta milions de dòlars de guanys i va suposar un enorme impacte social.[2]

Argument[modifica | modifica el codi]

Els Woodhouse són un matrimoni novaiorquès que es muda a un edifici situat davant de Central Park, sobre el qual, segons un amic, pesa una maledicció. Un cop instal·lats, es fan amics de Minnie i Roman Castevet, uns veïns que els satisfan d'atencions. Davant la perspectiva d'un bon futur, els Woodhouse decideixen tenir un fill, però, quan Rosemary es queda embarassada, l'únic que recorda és haver fet l'amor amb una estranya criatura que li ha deixat el cos ple de marques. Amb el pas del temps, Rosemary comença a sospitar que el seu embaràs no és normal.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Crítica[modifica | modifica el codi]

Després de realitzar The Fearless Vampire Killers, el jove prohom de la Paramount Bob Evans va oferir a Roman Polanski dos textos amb la confiança que pogués rodar amb ell. Un d'ells era Rosemary 's Baby, una novel·la d'Ira Levin. Els drets de la novel·la pertanyien a William Castle, rei del terror de sèrie B ja en període de declivi i bastant conscient de tenir entre mans una història que requeria un director de major complexitat. Tots estaven d'acord que Polanski era el realitzador idoni.[3] Roman Polanski va transformar el best seller en una de les pel·lícules de terror més inquietants dels seixanta. Va utilitzar la personalitat controvertida de Mia Farrow, actriu que el 1968 estava vivint agitades experiències personals, per convertir-la en el centre d'una història que ha quedat com un clàssic de les cintes de possessions diabòliques. L'habilitat de Polanski va ser crear un clima angoixant.[4]

Primera pel·lícula en color de Polanski, i la primera als Estats Units, sense renunciar al seu estil personal i que en aquest cas va desplegar per demostrar que, en el cinema de terror, resulta molt més eficaç suggerir que mostrar. El tema és neguitejant i repel·lent com ho era també a Repulsió, però d'una força dramàtica que Polanski ha mantingut en constant augment.[5] La protagonista fou Mia Farrow, famosa llavors per la sèrie Peyton Place i en aquell temps dona de Frank Sinatra, que no veia amb bons ulls el film. Durant el rodatge va ser visitada al seu camerino per un advocat, que la va deixar sumida en un mar de llàgrimes. Era un enviat de Frank Sinatra, que li sol·licitava el divorci.[6] L'altre protagonista fou John Cassavetes, després d'haver descartat, per diferents raons, Warren Beatty, Robert Redford i Jack Nicholson.[2]

El rodatge va tenir lloc en part en els estudis Paramount, i en part en el llegendari edifici novaiorquès Dakota, antiga residència d'un dels actors més coneguts del cinema de terror. El Dakota, que sempre havia estat envoltat de misteris i se'l considerava un edifici maleït,[2] aviat va ser un edifici de malastrugança per alguns dels seus inquilins: el compositor habitual de Polanski, Krzysztof Komeda -que havia creat una banda sonora alhora lírica i inquietant-, va morir l'any següent d'accident, Sharon Tate, l'actriu i dona del cineasta, va ser assassinada el 1970, i a un dels seus inquilins, John Lennon, el van disparar mortalment un psicòpata davant l'entrada principal.[3]

La llavor del diable va tenir molt èxit en el seu moment i no va trigar a convertir-se en un clàssic del gènere, obrint una nova onada demoníaca que llançaria altres fites posteriors, com L'exorcista o La profecia. Tanmateix, el seu terror està lluny d'excessos. És un terror més cerebral, amb menys efectes especials, atent en tot moment a la psicologia dels personatges, principalment el del seu heroïna, comparable amb els de Catherine Deneuve de Repulsió. La cinta és més terrorífica pel que s'oculta, el que suggereix o el que assenyala, que pel que mostra.[3]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Títol en català a Ésadir.cat
  2. 2,0 2,1 2,2 Hormigos Vaquero, Montse. La semilla del diablo: Roman Polanski (1968). Nau Llibres, 2003. ISBN 9788476426777. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Batlle, Jordi. «Crítica del film». La Vanguardia, 14 de novembre de 1994.
  4. Comas, Àngel. «Crítica del film». La Vanguardia, 15 de juliol de 1991.
  5. Martínez Tomás, A.. «Crítica del film». La Vanguardia, 19 de febrer de 1969.
  6. Bonet, Lluís. «Obituari d'Ira Levin». La Vanguardia, 15 de novembre de 2007.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema