Ira Levin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaIra Levin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1929 Modifica el valor a Wikidata
Bronx (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort12 novembre 2007 Modifica el valor a Wikidata (78 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Nova York
Horace Mann School
Universitat Drake Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, escriptor de ciència-ficció, escriptor, novel·lista, lletrista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1949 Modifica el valor a Wikidata –
GènereFicció especulativa Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Lloc webiralevin.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0505615 Allocine: 68961 Allmovie: p167782 IBDB: 6436 TMDB.org: 13019
Musicbrainz: d8869302-a24c-4599-9232-c0d294c987db Goodreads author: 8050 Find a Grave: 22889100 Modifica el valor a Wikidata

Ira Marvin Levin (Nova York, 27 d'agost de 1929 - Nova York, 12 de novembre de 2007) va ser un novel·lista, dramaturg i compositor jueu-nord-americà. Les seves obres més populars són les novel·les A Kiss Before Dying (1953), Rosemary's Baby (1967), The Stepford Wives (1972), This Perfect Day (1970) i The Boys from Brazil (1976), així com l'obra Deathtrap. (1978). Moltes de les seves novel·les i obres de teatre han estat adaptades a pel·lícules d'èxit.

Primers anys de vida[modifica]

Levin va néixer el 27 d'agost de 1929 a la ciutat de Nova York, el barri de Manhattan. Va créixer tant a Manhattan com al Bronx.[1] El seu pare, Charles, era importador de joguines. Levin es va educar a l'escola privada Horace Mann de Nova York. Durant la seva joventut, se'l va descriure com "un simpàtic noi jueu de Nova York".[2] Va assistir a la Drake University a Des Moines, Iowa de 1946 a 1948 i després a la Universitat de Nova York, on es va llicenciar en filosofia i anglès. Es va graduar el 1950. Va servir al Cos de Senyals de l'Exèrcit de 1953 a 1955.[3]

Vida professional[modifica]

Escriptura de guions[modifica]

Després de la universitat, Levin va escriure pel·lícules de formació i guions per a ràdio i televisió. El primer d'ells va ser "Leda's Portrait", per a l'espectacle radiofònic Lights Out el 1951.[3]

La primera obra de teatre produïda per Levin va ser No Time for Sergeants (adaptada de la novel·la de Mac Hyman), una comèdia sobre un hillbilly reclutat a la Força Aèria dels Estats Units. Va ser protagonitzada per Andy Griffith i va impulsar la seva carrera. L'obra va ser adaptada com a pel·lícula homònima, estrenada el 1958, i protagonitzada per Nick Adams. Més tard el concepte es v desenvolupar com una sèrie de comèdia de televisió de 1964 protagonitzada per Sammy Jackson. No Time for Sergeants es considera generalment la precursora de la sèrie Gomer Pyle, U.S.M.C..[4]

L'obra més coneguda de Levin és Deathtrap, que ostenta el rècord com a thriller de comèdia de més llarga durada a Broadway.[5] Levin va guanyar el seu segon premi Edgar amb aquesta obra. El 1982, es va adaptar en la pel·lícula Trampa mortal, protagonitzada per Christopher Reeve i Michael Caine.[3]

Novel·les[modifica]

La primera novel·la de Levin, A Kiss Before Dying (1953), va tenir una bona acollida i va guanyar el premi Edgar de 1954 a la millor primera novel·la. A Kiss Before Dying es va adaptar dues vegades com a pel·lícula del mateix nom, primer el 1956, traduïda al català com Un petó abans de morir, i de nou el 1991.[3]

La novel·la més coneguda de Levin és Rosemary's Baby, una història de terror sobre el satanisme actual i altres ocultismes, ambientada a l'Upper West Side de Manhattan. El 1968, va ser adaptada com La llavor del diable escrita i dirigida per Roman Polanski. Va ser protagonitzada per Mia Farrow i John Cassavetes. Ruth Gordon va guanyar un Oscar a la millor actriu secundària per la seva actuació. Roman Polanski va ser nominat al millor guió adaptat.

Levin va dir el 2002,

« (anglès) I feel guilty that 'Rosemary's Baby' led to The Exorcist, The Omen. A whole generation has been exposed, has more belief in Satan. I don't believe in Satan. And I feel that the strong fundamentalism we have would not be as strong if there hadn't been so many of these books [...] Of course, I didn't send back any of the royalty checks.[1] (català) Em sento culpable que 'Rosemary's Baby' hagi portat a L'exorcista, La profecia. Tota una generació ha estat exposada, té més creença en Satanàs. No crec en Satanàs. I crec que el fonamentalisme fort que tenim no ho seria tan si no hi haguessin tants llibres d'aquests [...] Per descomptat, no vaig tornar cap dels xecs per drets d'autor. »

Altres novel·les de Levin que es van adaptar com a pel·lícules inclouen The Stepford Wives el 1975,[6] de nou el 2004.[7] Els nois del Brasil es va adaptar com a pel·lícula estrenada el 1978.

A la dècada de 1990, Levin va escriure dues novel·les considerades bestsellers: Sliver (1991), que va ser adaptada com a pel·lícula el 1993 per Phillip Noyce. Va ser protagonitzada per Sharon Stone, William Baldwin i Tom Berenger. El seu Son of Rosemary (1997) es va proposar com a seqüela de Rosemary's Baby, però no es va utilitzar en cap pel·lícula.

Stephen King ha descrit Ira Levin com el "rellotger suís" de les novel·les de suspens: "Cada novel·la que ha escrit ha estat una meravella de trama. És el rellotger suís de la novel·la de suspens; fa que la resta de nosaltres sembli com aquells rellotges de cinc dòlars que pots comprar a les drogueries de descompte."[8]

Vida personal[modifica]

Levin era un jueu ateu.[9]

Levin es va casar dues vegades, primer amb Gabrielle Aronsohn (del 1960 al 1968), amb qui va tenir tres fills, Adam, Jared i Nicholas, i més tard amb Phyllis Sugarman (morta el 2006). Va tenir quatre néts.[1]

Mort[modifica]

Levin va morir d'un atac de cor a la seva casa de Manhattan el 12 de novembre de 2007.[1][10]

Obres[modifica]

Novel·les[modifica]

  • A Kiss Before Dying (1953)
  • Rosemary's Baby (1967)
  • This Perfect Day (1970) – guanyador el 1992 del Prometheus Hall of Fame Award
  • The Stepford Wives (1972)
  • The Boys from Brazil (1976)
  • Sliver (1991)
  • Son of Rosemary (1997)

Teatre[modifica]

  • No Time for Sergeants (1956)
  • Interlock (1958)
  • Critic's Choice (1960)
  • General Seeger (1962)
  • Dr. Cook's Garden (1968)
  • Veronica's Room (1974)
  • Deathtrap (1978) – Nominació al Premi Tony a la millor obra
  • Break a Leg: A Comedy in Two Acts (1979)
  • Cantorial (1982)
  • Footsteps (2003)

Musicals[modifica]

  • Drat! The Cat! (1965) - lletrista i cançons

Adaptacions cinematogràfiques[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Fox, Margalit «Ira Levin, of Rosemary's Baby, Dies at 78». The New York Times, 14-11-2007 [Consulta: 14 novembre 2007].
  2. ↑ Osgood, Kelsey. «The Banality of Evil: Rosemary’s Baby, the Miniseries | The American Reader». theamericanreader.com.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 , 15-11-2007 [Consulta: 9 abril 2016].
  4. ↑ Hugh Ruppersburg, The New Georgia Encyclopedia Companion to Georgia Literature, p. 220 (University of Georgia Press, 2007). ISBN 978-0-8203-2876-8
  5. ↑
  6. ↑ , 13-02-1975.
  7. ↑ , 11-06-2004.
  8. ↑ Leopold, Todd. «Babies, wives and Hitlers: 'Stepford Wives' writer Ira Levin, master of suspense». CNN, 10-06-2004.
  9. ↑ «The Most Cursed Hit Movie Ever Made». Vanity Fair, 01-06-2017.
  10. ↑ Thurber, Jon «Ira Levin, 78; his novels include 'Rosemary's Baby,' 'Stepford Wives'». , 14-11-2007.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ira_Levin&oldid=32876584»