Frenètic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Frantic
Frenètic

Fitxa tècnica
Direcció: Roman Polanski

Producció: Tim Hampton
Thom Mount

Guió: Roman Polanski
Gérard Brach
Robert Towne (no surt als crèdits)
Jeff Gross (no surt als crèdits)

Música: Ennio Morricone

Fotografia: Witold Sobocinski

Muntatge: Sam Sixteen

Protagonistes: Harrison Ford
Betty Buckley
John Mahoney
Emmanuelle Seigner

Dades i xifres
Països: Estats Units
França
Data d'estrena: 1988
Gènere: Thriller
Duració: 120 minuts
Idioma original: anglès, francès

Companyies
Distribució: Warner Bros.
Pressupost: $20 milions

Pàgina sobre “Frantic a IMDb

Valoracions
IMDb 6.9/10 stars
FilmAffinity 6.7/10 stars

Frenètic (títol original en anglès, Frantic) és una pel·lícula estatunidenca i francesa dirigida per Roman Polanski, estrenada l'any 1988.

Argument[modifica | modifica el codi]

L'assistència a una conferència a París li brinda al doctor Richard Walken i a la seva dona l'oportunitat de reviure la seva lluna de mel. Però, només instal·lar-se a l'habitació de l'hotel, la seva dona desapareix misteriosament. Tot sol, en un país desconegut l'idioma ignora, Walken la buscarà desesperadament. L'única pista que té és un número de telèfon apuntat en una caixa de llumins, però, a partir d'aquí, la trama s'anirà complicant fins a esdevenir un autèntic malson.

Crítica[modifica | modifica el codi]

La sort no va acompanyar al realitzador Roman Polanski en els anys anteriors a Frenètic. Pirates va ser un fiasco, i a partir d'aquí la seva obra posterior es va valorar en funció d'aquest fracàs. Ni Bitter Moon, i encara menys l'excel·lent La mort i la donzella no van tenir gaire difusió. Per recuperar-se d'aquest entrebanc econòmic, lluny d'allunyar-se de la càmera, Polanski es va posar a rodar immediatament Frenètic.[1]

Un americà arriba a París i la seva dona desapareix. La recerca donarà lloc a peripècies, entre Kafka i Hitchcock, emmarcades en una maquinació de terroristes palestins. La intriga aconsegueix bones dosis d'emoció en els seus començaments, però decau quan l'espectador va embastant la solució.[2]

Malgrat tenir un punt de partida simple, la posada en escena i l'entrellat de la història no són simples. La direcció és d'una subtilesa extrema i la trama adquireix una complexitat imperceptible tot darrere la seva aparent transparència, obvia les convencions del thriller en nom d'una densitat gairebé metafísica. París apareix tèrbol, amenaçant, i el camió d'escombraries és una imatge repetitiva i indicativa. Per destacar la exemplar composició de Ford, que un cop més sap despullar-se del seu vessant indianesc i va encarnar l'home corrent i vulnerable.[3]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Escarré, Josep. «Crítica del film». La Vanguardia, 27 de febrer de 1996.
  2. Quinto, Manuel. «Crítica del film». La Vanguardia, 10 d'abril de 1994.
  3. Batlle, Jordi. «Crítica del film». La Vanguardia, 12 de maig de 1998.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema