Emmanuelle Seigner
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 juny 1966 (57 anys) París |
| Dades personals | |
| Alçada | 1,73 m |
| Activitat | |
| Camp de treball | Actor |
| Ocupació | actriu, model, cantant |
| Activitat | 1984 – |
| Instrument | Veu |
| Família | |
| Cònjuge | Roman Polanski (1989–) |
| Fills | Morgane Polanski, Elvis Polanski |
| Germans | Mathilde Seigner i Marie-Amélie Seigner |
         | |
Emmanuelle Seigner, nascuda el 22 de juny de 1966 a París, és una actriu i cantant francesa.
Biografia[modifica]
Carrera[modifica]
Es va donar a conèixer al públic pel film Détective, de Jean-Luc Godard, i a continuació pel thriller parisenc de Roman Polanski, Frenètic.[1] Va mostrar una altra faceta d'interpretació amb Bitter Moon, història d'un escriptor americà que viu a París i s'enamora d'una jove parisenca. Després d'un parèntesi absent de la gran pantalla va tornar amb La Novena Porta i a continuació va rodar Plaça Vendôme i Backstage.
L'any 2007, torna a l'escena gràcies a un àlbum de rock'n'roll, escrit i compost pel grup Ultra Orange amb el qual comença un recorregut a través d'Europa.[1] Dos èxits cinematogràfics completen aquesta incursió musical: La vida en rosa d'Olivier Dahan, protagonitzada per Marion Cotillard en el paper d'Édith Piaf, on Seigner interpreta el paper de Titine, una prostituta, a continuació L'escafandre i la papallona, on fa el paper de l'ex-dona de Jean-Dominique Bauby, redactor en cap de la revista Elle, que cau en un coma profund.
El 2017, va rodar al costat d'Eva Green el thriller psicològic dirigit per Roman Polanski,[2] basat en una adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Delphine de Vigan, presentada fora de competició a la 70 edició del Festival de Cannes, el 27 de maig de 2017.[3] Emmanuelle Seigner, va participar en la pel·lícula 'J'accuse' del seu company Roman Polanski que es va presentar el 30 d'agost del 2019 al Festival de Cinema de Venècia amb bona rebuda per part de la crítica.[4]
Vida Privada[modifica]
Filla de Jean-Louis Seigner (1941-2020), fotògraf, i d'Aline Ponelle, periodista[5] És la germana gran de Mathilde Seigner, artista, i de Marie-Amélie Seigner, cantant.
Es va casar amb Roman Polanski el 30 d'agost de 1989.[6][7] Tenen dos fills, Morgane (nascuda l'any 1993) i Elvis (nascut l'any 1998).
Filmografia[modifica]
Nominacions[modifica]
- 2014: Prix Lumières a la millor actriu - La Vénus à la fourrure (nominada)
- 2014: César a la millor actriu - La Vénus à la fourrure (nominada)
- 1999: César de la millor actriu secundària - Plaça Vendôme (nominada)
Teatre[modifica]
- 2000: Fernando Krapp m'a écrit cette lettre de Tankred Dorst, dirigida per Bernard Murat, Théàtre Montparnasse
- 2003: Hedda Gabler de Henrik Ibsen, dirigida per Roman Polanski, Théâtre Marigny
- 2012: Le Retour d'Harold Pinter, escenificada Luc Bondy, Théâtre de l'Odéon, gira.
Discografia[modifica]
Àlbums[modifica]
- 2005: Backstage (B.O. del film homònim. Emmanuelle Seigner, àlies Lauren Waks, canta sobre 9 cançons de l'àlbum, resta de temes són instrumentals.)[15]
- 2010: Dingue.
- 2014: Distant Lover[16]
Altres[modifica]
- 2004: Aparició al clip vídeo Hands around my throat del grup electro britànic Death in Vegas.
- 2006: En duo amb Bryan Adams - Ce n'était qu'un rêve (single)[17]
- 2007: Documental musical, Lou Reed's Berlín, de Julian Schnabel : Caroline[18]
- 2007: Àlbum Ultra Orange and Emmanuelle amb Ultra Orange (Gil Lesage i Pierre Émery) Una de les cançons és utilitzada a la banda-so del film L'escafandre i la papallona.
- 2008: Single Les mots simples duo amb Brett Anderson de Suede i The Tears.
- 2010: Col·laboració sobre l'àlbum del músic polonès Smolik, per al títol Forget me not.
- 2014: Marxe a l'ombre, de l'àlbum-homenatge col·lectiu La Bande à Renaud volum 2
- 2018: The Limiñanas – Shadow People.
Referències[modifica]
- ↑ «Emmanuelle Seigner: Madame rocke…». rollingstone.fr, 29-04-2014.
- ↑ «“D'après une histoire vraie” : l'angoisse de l'écran blanc» (en francès). Le Monde.fr, 01-11-2017 [Consulta: 7 gener 2019].
- ↑ Bethuel, Juan Silvestre. «Emmanuel Seigner y Eva Green, cara a cara en 'Basada en hechos reales' de Roman Polanski» (en castellà). Fotogramas, 26-04-2018. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Emmanuelle Seigner:» (en castellà). La Vanguardia, 30-08-2019. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ https://www.msn.com/fr-fr/divertissement/celebrites/mathilde-seigner-en-deuil-son-papa-vient-de
- ↑ «Emmanuelle Seigner - La biographie de Emmanuelle Seigner avec Gala.fr» (en francès). Gala.fr. [Consulta: 27 desembre 2018].
- ↑ «Emmanuelle Seigner - La biographie de Emmanuelle Seigner avec Voici.fr» (en francès). Voici.fr. [Consulta: 27 desembre 2018].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Frenètic». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La novena porta». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La vida en rosa». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > L'escafandre i la papallona». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > Sopar d'amics». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > A la casa». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «ésAdir > Filmoteca: pel·lícules > La Venus de les pells». [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Holden, Stephen «Diva Meets Fan From Hell? Better Fasten Your Seatbelt (Published 2006)» (en anglès). The New York Times, 22-11-2006. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Encore! - Modelling, music and movies: Emmanuelle Seigner on her eclectic career» (en anglès). France24, 08-04-2014. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ GALL, PAR CAMILLE LE. «Elles connaissent la chanson !» (en francès). Le Figaro, 24-02-2006. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Lou Reed presenta el álbum Berlin en vivo después de 33 años» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 28 octubre 2020].