Hets
De Viquipèdia
  |
||
|---|---|---|
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Alf Sjöberg Ingmar Bergman |
|
|
|
||
| Guió: | Alf Sjöberg i Ingmar Bergman | |
|
|
||
| Música: | Hilding Rosenberg | |
|
|
||
| Muntatge: | Oscar Rosander | |
|
Dades i xifres |
||
| País: | Suècia | |
| Data d'estrena: | 1944 | |
| Gènere: | Drama | |
| Duració: | 101 min | |
|
Companyies |
||
| Productora: | Svensk Filmindustri | |
Hets és una pel·lícula sueca d'Alf Sjöberg, estrenada el 1944. És la primera pel·lícula que va interpretar Ingmar Bergman.
Taula de continguts |
Argument[modifica]
Widgren, alumne d'institut idealista que somia amb esdevenir escriptor, té per professor de llatí un ésser sàdic sobrenomenat Caligula per tots els alumnes. Un vespre Widgren es creua amb Bertha, la noia del despatx de tabac, èbria i desesperada. L'acompanya a casa seva i se n'enamora. Aquesta li explica amb paraules de doble sentit que és hostilitzada i és terroritzada per un misteriós home tirànic, que, diu, l'acabarà matant...
Repartiment[modifica]
- Stig Järrel: Caligula
- Alf Kjellin: Jan-Erik Widgren
- Mai Zetterling: Bertha Olsson
- Olof Winnertsrand: El director
- Gösta Cedurlund: Pippi
- Stig Olin: Sandman
- Jan Molander: Petterson
- Olav Riégo: Senyor Widgren
- Märta Arbin: Senyora Widgren
- Hugo Björne: El metge
- Anders Nyström: Bror Widgren
- Nils Dahlgren: el comissari
- Gunnar Björnstrand: el jove professor
- Carl-Olof Alm
- Curt Edgard
- Sten Gester
- Palle Granditsky
- Birger Malmsten
- Arn Ragneborn
- Ingmar Bergman
Al voltant de la pel·lícula[modifica]
- La pel·lícula és treta d'una novel·la de Bergman, inspirada en el seu últim any a l’institut. Bergman l'ha va treballar llavors per fer-ne la pel·lícula.
- La primera versió de la pel·lícula s'acabava a l'escena dels resultats del batxillerat: tots els estudiants són rebuts, a excepció de Wigdrem, que observa de l'exterior, sota un porxo. S'allunya sota la pluja i es veu Caligula, somrient com un vencedor a la finestra, fer-li signes d'adéu. En lloc d'aquest final, jutjada massa fosca, es va demanar a Bergman d'escriure'n un altre, més optimista. Tenint Sjöberg altres obligacions, és Bergman qui va rodar els últims plans.
- La pel·lícula evoluciona entre realisme i expressionisme la qual cosa augmenta el costat terroritzant de certes escenes, fent bolcar allò que és quotidià en el malson. El contrast és accentuat, el mal vaga en l'ombra, els decorats es fan aclaparadors.
Premis[modifica]
- 1946 Festival Internacional de Cinema de Cannes Palma d'Or per Alf Sjöberg
Enllaços externs[modifica]
- Hets a Internet Movie Database (anglès)
