Titane (pel·lícula)
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Julia Ducournau |
| Protagonistes | |
| Producció | Jean-Christophe Reymond |
| Guió | Julia Ducournau |
| Música | Jim Williams |
| Fotografia | Ruben Impens |
| Muntatge | Jean-Christophe Bouzy |
| Maquillatge | Flore Masson, Olivier Afonso i Antoine Mancini |
| Productora | Kazak Productions |
| Distribuïdor | Diaphana Distribution i Mozinet |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Bèlgica |
| Estrena | 14 juliol 2021 |
| Durada | 108 min |
| Idioma original | francès |
| Color | en color |
| Format | 2,39:1 |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema de terror de cossos |
| Qualificació MPAA | R |
| Tema | vinculació humana, corporealitat, relació humà-màquina, identitat de gènere i rol de gènere |
| Lloc de la narració | França |
| Època d'ambientació | dècada del 2010 |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
         | |
Titane és una pel·lícula escrita i dirigida per Julia Ducournau, estrenada el 2021.[1] Va guanyar la Palma d'Or al 74è Festival Internacional de Cinema de Canes.[2][3]
El film navega entre diversos gèneres cinematogràfics com la ciència-ficció, el drama psicològic o el gore, i conté nombroses referències al cinema de culte, entre les quals destaca Crash, de David Cronenberg, sobre el fetitxisme automobilístic.[4]
Julia Ducorneau s'inspirà en els relats mitològics de Gaia i Urà, que van engendrar els titans,[5] per a escenificar un personatge amb una feminitat estereotipada i sexualitzada, per a deconstruir-lo: «descobrirem que la feminitat d'aquest personatge té uns contorns increïblement borrosos, més flexibles, més foscos i profunds».[5]
Argument[modifica]
Alexia treballa de ballarina en un saló de l'automòbil i té trastorn per estrès posttraumàtic a causa d'haver patit un greu accident de trànsit quan era més jove. A la vegada, Vincent, un bomber, retroba el seu fill deu anys després, localitzat per la policia duanera en un aeroport.
Referències[modifica]
- ↑ Casau, Gerard. «'Titane': com és fer-s’ho amb un cotxe? La resposta, en aquesta joia del cinema extrem». Ara, 05-10-2021. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Festival de Cannes : Julia Ducournau remporte la Palme d'or pour "Titane"» (en francès). ladepeche.fr. [Consulta: 17 juliol 2021].
- ↑ Reportage "Appels d'urgence - Festival d’interventions pour les pompiers de Cannes" (https://www.tf1.fr/tfx/appels-urgence/videos/appels-durgence-festival-dinterventions-pour-les-pompiers-de-cannes-40706782.html)
- ↑ «Titane : Célébrer le monstrueux *** [VIDÉO]» (en francès). Le Soleil, 01-10-2021. [Consulta: 3 octubre 2021].
- ↑ 5,0 5,1 «Julia Ducournau, dame de « Titane » : portrait d’une réalisatrice nourrie au cinéma d’horreur et à la mythologie» (en francès). Le Monde.fr, 14-07-2021 [Consulta: 3 octubre 2021].
